Anar al contingut

Concert

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Concert
Per a atres usos d'este terme vore concerte (desambiguación).
Erro al crear miniatura:
Concert de música clàssica

Un concert és una expressió cultural musical en la «que s'eixecuten composicions soltes».[1]

En l'àmbit de la música clàssica occidental també és la forma musical en la que els materials melòdics, rítmics i harmònics es combinen en una composició, determinant aixina la qualitat sonora global d'una peça. Designa la forma de relacionar-se les diverses veus que intervenen en una peça musical, entenent com a veus diverses llínees melòdiques simultànees, siguen vocals o instrumentals. Existix un moment, cridat cadenza o cadència, al final d'alguns moviments, a on el soliste toca sense acompanyament, exponent la seua tècnica. Durant el XVIII esta part freqüentment no era escrita en la partitura, sent improvisada o escrita per l'instrumentiste d'acort als seus gusts i capacitats. Moltes d'estes cadenzas varen ser publicades i encara hui diferents interpretacions del mateix concert poden incloure les escrites per diferents compositors.

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Kontsert de Bernardo Strozzi, 1630.

Encara que no es conega un orige exacte, les actuacions de malabaristas en l'Edat Mija, en intervencions instrumentals i vocals poden prefigurar lo que seria un concert. Pero tal sembla que el concert s'havia establit en Itàlia a fins d'el XVI, a on exponien diferents tipos d'instrumentals. Més vesprada en el XVII, els concerts es varen estendre fins a Lübeck, Alemània, a on les veladas musicals varen continuar fins a la década de 1620, estenent-se d'Alemània a Suïssa. En Anglaterra ya existien numerosos concerts a partir de 1640, organisats al principi en tavernas i habitacions, a on es concretaven les societats musicals. En el XVIII el concert s'estén a França. En París, la Real Acadèmia de Música tenia el privilegi de llimitar la possibilitat de concerts públics, pero naix el Concert Espiritual i està es convertix en un gran èxit des de 1725. En la década de 1770, varen sorgir els concerts calificats de semipúblicos: Concert de la Loge Olympique i Concert dones Amateurs. Mentrestant, comença el desenroll dels café-concert, llocs en que es podia menjar i presenciar espectàculs musicals. En atres ciutats franceses com Grenoble, Nantes o Bordeus se celebraven concerts, a sovint per acadèmias o institucions com la maçoneria. Estes companyies a la seua volta es congregaven a partir tant d'aficionats com de músics professionals. Els concerts es fan més regulars, apareixent els concerts "benèfics" i els "espirituals", primer en França i després també en atres capitals europees com Viena i Moscou. L'esclat de la Revolució Francesa té efectes contradictoris sobre els concerts que conduïxen a la desaparició d'algunes acadèmies, encara que paralament es desenrollen els teatres, alguns dels quals són d'interés per als concerts actuals, com el Feydeau de París.

Elvis Presley en 1973 durant el concert Aloha from Hawaii via satèlit vist per més d'un billó i mig de persones

En Amèrica, encara baix domini colonial europeu —Anglaterra i França en Amèrica del Nort, Portugal en Brasil, Espanya sobre el restant—, el concert es fa conegut en la mida de lo que succeïx en les metròpolis. Ya en el XIX comença una diversificació de concerts: vocals i instrumentals, inclusivament aquells interpretats per un sol instrumentiste. En la creació de l'orquesta moderna naix el concert orquestal. Poc abans de 1850 apareix la Societat Filharmònica de Londres i el Musikfreunde Gesellschaft en Viena. En la segona mitat del sigle, atres conjunts musicals es creen en el desig de fer l'espectàcul més accessible, tant en lo musical com en lo econòmic, en l'Orquesta Lamoureux i els Concerts Colonne. Este tipo de concerts prospera inclús ya entrat el XX. Si ben ací el concert en viu s'enfronta a la competència del disc i de la ràdio que moltes voltes els transmetia, restant-li espectadors, les orquestes continuen multiplicant-se i el fenomen s'estén a atres continents, inclusivament a països com China i Japó. Adquirixen reconeiximent els cantants i les gires de concerts en els seus respectius països i per l'estranger. Resorgix la cadenza, que si be es va escomençar a configurar en el Barroc, ací es torna la característica distintiva del concert. Generalment es troba al final del primer o tercer moviment, encara que en alguns casos també es pot trobar en el segon. Després de la Primera Guerra Mundial aplega a Europa el jazz nortamericà i els concerts d'este gènero, com ho fa més vesprada el roc, del mateix orige i que a la seua volta en el temps es fan coneguts en tot lo món. A partir d'allí naixen els concerts dedicats a diferents estils musicals, en espectàculs que van des d'orquestes plenes d'instruments a pantalles en llums i sons mesclats per un DJ. La necessitat del públic per concórrer massivament a vore els artistes musicals en viu, sorgix a partir de les primeres presentacions d'Elvis Presley a on l'artiste comença a desplegar conjuntament en la seua música, tota una estètica rupturista que incloïa un parament personal distintiu acompanyats de sensuals moviments corporals. Fins a eixe moment les presentacions musicals dins dels Estats Units es llimitaven a teatres, estacions de radi o events festius específics [2]

Erro al crear miniatura:
Concieto en Lappeenranta, Finlàndia en 2015
Concert clàssic, romàntic o virtuós
Participen un instrument soliste, en gran capacitat expressiva i virtuosisme, que centra l'atenció del concert. l'orquesta sol tindre una finalitat acompanyant. En este periodo hi ha més llibertat en la forma, per lo que és habitual que s'altere l'orde i la cantitat dels moviments, un eixemple clar és l'orquesta simfònica i l'òpera. També es denomina concerto.
Concert en época moderna

Els cridats recitals, són una forma de presentar les noves bandes o les cançons de les bandes clàssiques. Generalment es fa una presentació de teloneros i posteriorment la banda principal.

Festival de música

[editar | editar còdic]
Festival de Glastonbury, 2004.
Artícul principal → Festival de música.

Els festivals de música són concerts que involucren un major número d'artistes, especialment aquells que duren varis dies. A diferència d'atres concerts, sol haver un sol gènero de la música o el treball d'un artiste en particular, els festivals solen cobrir un ampli espectre de la música i les arts com per eixemple els festivals a l'aire lliure Pel seu tamany. Les plataformes en els festivals són cada volta més populars, tals com Cruise Jam, que és un festival que se celebra en una travessia, aixina com Holidaze Maya que és una festa celebrada en el destí Tulum. Alguns eixemples dels festivals més populars són:

Gira de concerts

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Gira musical.

Una gira de concerts és una série de concerts per un artiste o grup d'artistes en diferents ciutats o localitats. A sovint gires de concerts es nomenen, per a diferenciar distints recorreguts pel mateix artiste i associar un viage específic en un àlbum en particular o producte (per eixemple: World Slavery Tour). Especialment en el món de la música popular, este tipo de gires poden aplegar a ser grans empreses que duren varis mesos o inclús anys, són vists per centenars de mills o millons de persones, i dur millons de dólars (o el seu equivalent) dels ingressos de venda d'entrades. Els diferents segments de gires de concerts més llarcs són conegudes com a etapes. Els diferents etapes d'un recorregut es denoten de diferents maneres, depenent de l'artiste i el tipo de tour, pero el mig més comú de separar les etapes són les dates (especialment si hi ha un llarc descans en algun moment), els països o continents, o diferents actes d'obertura. En les grans gires de concerts cada volta és més comú que les diferents etapes d'amprar equips de producció de gira per separat i equips, locals de cada regió geogràfica. Les gires de concerts a sovint s'administren a nivellocal pels promotors de concerts o per la realisació dels presentadors d'arts. Per lo general, les chicotetes gires de concerts són administrades per un assistent mentres que les grans gires de concerts són administrats per un mánager.

Gires benèfiques

[editar | editar còdic]
Live Aid (1985)

Un concert benèfic o de caritat és un concert o espectàcul en músics, comediantes, o atres artistes que es manifesten a un fi caritatiu, a sovint dirigida a una crisis humanitària específica o immediata. Els concerts a benefici poden tindre dos objectius: els que inclouen la sensibilisació sobre un tema com la misèria en Àfrica o que recolza a una nació despuix d'un desastre; atres objectius són la recaptació de fondos i influir en la llegislació. Els concerts benèfics es varen fer populars en acabant de que, en 1971, tinguera lloc el Concert per a Bangladesh, organisat per l'ex-beatle George Harrison.[3] No obstant, la majoria dels concerts de caràcter benèfic que es realisen hui en dia són conseqüència posterior a l'aparició de Live Aid de Bob Geldof (CBC). Els dos concerts beneficis més grans de tots els temps, en tamany varen ser els Live 8 i el Live Earth, abdós en millons d'espectadors en tot lo món.[4] S'especula que el constatat aument en el tamany dels concerts des del primer Live Aid va aumentar, i aixina els concerts benèfics s'han tornat tan grans com la tragèdia que els motiva, afegint aixina una proporcional i justificada llegitimació.[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. [1] Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 22 de febrer de 2015.
  2. Guichet (1991). «Elvis Presley», Histo Roc (en Espanyol), Buenos Aires, Argentina, pp. 1.4.
  3. https://web.archive.org/web/20130820233617/http://www.ugo.com/the-goods/best-benefit-concerts
  4. 4,0 4,1 http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/6368799.stm

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

  • [3]: emissió del 7 de juny de 2020 del programa de Ràdio Clàssica El racó de la teoria.
  • [4]: emissió del 14 de juny de 2020 de El racó de la teoria.