Cadenza

Un fragment de la cadenza original (ossia) del Concert per a piano n.º 3 de Rajmáninov.

Una cadenza (terme italià que significa cadència) en música és, genèricament, un passage ornamental anotat en partitura o improvisat interpretat o cantat per un solista o solistes, normalment en un estil rítmic "lliure", i a sovint com a exhibició virtuosística.

Una cadenza és el moment dins del concert en el que l'orquesta interromp el toc dels instruments, deixant al soliste un temps lliure que pot ser improvisat, encara que normalment ya estan escrites de bestreta. Pot ser que per a un mateix concert hi haja vàries cadenzas. Açò ocorre normalment al final del primer moviment, encara que pot ocórrer en qualsevol moment del concert. Un eixemple és el Concert per a piano n.º 1 de Chaikovski, a on en els cinc primers minuts s'eixecuta una cadenza, o en les Menudes Czardas de Pedro Iturralde . Un atre eixemple clar són els dos concerts per a piano de Franz Liszt, en el primer en el meu bemol major, s'eixecuta una cadenza despuix d'una curta introducció de l'orquesta, als pocs compassos d'haver iniciat l'obra, i en el segon concert en la major, despuix d'una introducció en un tempo llent el piano eixecuta una breu cadenza per a canviar l'idea melòdica i canviar a un tempo més ràpit i agitat. No obstant, en la majoria dels concerts es pot sentir la cadenza casi al final de l'obra pero açò ocorre majorment en obres d'al voltant del XVIII en les quals no existien certes llibertats per a la composició.

Originalment les cadenzas daten de l'òpera en les quals el soliste improvisava ornaments en la cadència final d'una ària (d'ahí prové el nom, com a variació de la paraula cadència), posteriorment s'eixecutaven com una improvisació en els concerts, després varen escomençar a ser escrites. Un eixemple pot ser Beethoven, qui va escriure les cadenzas en les seues quatre primers concerts per a piano. Després d'açò s'escrivien les cadenzas de forma casi obligatòria i cada volta varen ser aumentant de tamany i dificultat. Per eixemple la cadenza en el Concert per a piano en la menor d'Edvard Grieg és de dificultat i duració mija o normal, no obstant, en obres com el Concert per a piano n.º 2 de Prokófiev o en el Concert per a piano n.º 3 de Rajmáninov la cadenza assumix proporcions i una dificultat enormes, com si foren un moviment adicional.

Pese a tot, un concert no deu incloure una cadenza de forma obligatòria, dos eixemples d'açò són el Concert per a piano n.º 5 de Beethoven i el Concert per a piano n.º 1 de Chopin, abdós carents de cadenza, o a lo manco de l'indicació de cadenza, ya que posseïxen certes seccions virtuoses per al soliste que podrien ser considerades com a tal. També trobem cadenzas en solo instrumentals en piano o un atre acompanyament, situats prop del principi o del final o en abdós. Per eixemple "The Maid of the Mist," solament de corneta per Herbert L. Clarke, o un eixemple més modern: el final de "Think of Em" en el que Christine Daaè canta una curta pero apassionada cadenza, en El fantasma de l'òpera d'Andrew Lloyd Webber.

Eixemples notables

• En el quint Concert de Brandeburgo de Bach, el final del primer moviment és protagonisat per un sol de clave.

• En la Sonata per a piano en si bemol major, K. 333 de Mozart, el tercer moviment inclou una cadenza, que va ser una inusual elecció perque el moviment seguix la forma sonata-rondó.
• El Concert per a piano n.º 5 de Beethoven escomença en tres curtes cadenzas. Són notables perque el compositor especifica que el soliste deu tocar la música escrita en la partitura, i no improvisar pel seu conte.
• En la Quinta simfonia de Beethoven va incloure un famós solament semblat a una cadenza para oboe en la recapitulació del primer moviment.
• En el Concert per a violí Op. 61, Beethoven va compondre una cadenza per a la versió per a piano d'este concert en la que els timbales acompanyen al piano, idea que uns atres han pres per als seus cadenzas de la versió original per a violí. Joachim també va compondre una cadenza per a este concert que preferix interpretar, per eixemple, Leonid Kogan.

• En el Caprig espanyol de Nikolái Rimski-Kórsakov, el quart moviment Scena vaig donar Canta Gitano, conté cadenzas para violí, arpa, clarinet, i flauta al començ de l'obra.
• En el Concert per a piano n.º 3 de Rajmáninov, el primer moviment conté una llarga i difícil cadenza d'estil toccata en una cadenza alternativa i ossia' escrita en un pesat estil acordal.
• En el Concert per a piano en la menor de Grieg, el primer moviment té una llarga i apassionada cadenza que finalisa en l'orquesta i el piano sonant junts en un inquietant final.
• Les cadenzas de Fritz Kreisler per al primer i tercer moviments del Concert per a violí de Beethoven.
• La cadenza de Carl Baermann per al segon moviment del Concert per a clarinet de Mozart.
• El Concert per a clarinet d'Aaron Copland conté una cadenza per a conectar els dos moviments.
• Els dos concerts per a violí de Karol Szymanowski presenten cadenzas escrites pel violiniste que anava a interpretar-los, Pavel Kochańsk
• En el Concert per a violonchelo n.º 1 de Shostakovich el tercer moviment.

Cadenzas compostes

Compositors que han escrit cadenzas per a atres intérprets en obres que no són seues:

• Benjamin Britten: Concert per a violonchelo en do d'Haydn, per a Mstislav Rostropóvich.
• Karlheinz Stockhausen: per a varis concerts de Mozart per a instruments de vent, per als seus fills.
• Friedrich Wührer ha compost i publicat cadenzas per a varis concerts de piano de Mozart K. 467; K. 491 i K. 537 [1].
• David Johnstone: A Manual of Cadenzas and Cadences for Cello, pub. Creighton's Collection, 2007

Referències

• Badura-Skoda, Eva et al.: «Cadenza» en Grove Music Online [2] archivat en Wayback Machine. ed. L. Macy (consultat el 06-04-2007).
• Randel, Dò: New Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 1986. ISBN 0-674-61525-5