Ossia

Eixemple de ossia (2º compàs).

Ossia és un terme musical per a un passage musical alternatiu que pot tocar-se en lloc del passage original. La paraula ossia ve del italià, que significa «alternativament», i s'escrivia originalment o sia, que significa «o siga». Els ossias són molt comuns en òpera i obres per a piano solament. En la pràctica, els passages del tipo ossia solen ser una versió més fàcil de la forma del passage predeterminada. Per eixemple, en la fantasia per a piano Islamey de Mili Balákirev, el urtext té passages del tipo ossia d'abdós tipos (fàcil i més difícil). En la música vocal del bel vora també freqüentment s'ampren ossias per a ilustrar una versió més ornamentada de la llínea vocal. Per una atra part, l'indicació ossia no sempre pot referir-se una part més fàcil; per eixemple, la música per a piano sol de Franz Liszt està repleta de passages alternatius, a sovint més difícils que el restant de la peça. Açò reflectix el desig de Liszt de deixar obertes noves opcions durant una interpretació. Alguns dels seus passages ossia són cadenzas, com per eixemple la cadenza ossia del concert per a piano n.º 3 de Sergéi Rajmáninov, que és molt més difícil que l'original. Intérprets com Vladimir Horowitz o el propi compositor preferien l'original per la seua enorme dificultat.

Un inusual us de la ossia es troba en el Concert per a violí d'Alban Berg a on s'inclouen vàries parts en ossia per al violí soliste. Si el soliste elegix tocar estes ossias, el concertino deu tocar diferents ossias.

Referències

• Fallows, David. "Ossia", Grove Dictionary of Music and Musicians, 2001
• Randel, Dò. "Ossia", Diccionari Harvard de música, 1997 (ed. Aliança)