Concertino

Concertino

Estudiants practicant per a un concertino, en l'institut John Marshall High School, Los Àngeles, Estats Units.

En una orquesta simfònica, el concertino és el soliste de la secció de violins primers, en una banda el clarinet principal o a voltes la trompeta. De forma més general, el concertino és l'instrument o grup d'instruments solistes, per contraposició en el ripieno, que és el conjunt d'instruments que servixen d'acompanyament i base per al concert. Entre abdós sol donar-se un intercanvi de material musical. El nom sorgix del concerto grosso, gènero amprat sobretot en el barroc italià en el que va destacar Arcangelo Corelli. Per extensió, s'utilisen abdós térmens per a qualsevol agrupació de músics que complixquen les seues característiques; pot parlar-se, per eixemple, del concertino i el ripieno d'una Big Band de jazz, gènero que compartix moltes característiques formals en el concerto grosso (incloent la llibertat interpretativa i d'improvisació, que és típica de la música anterior al classicisme).

En l'actualitat, el terme s'usa molt comunament per a la música simfònica, a on la primacia dels violins és molt habitual. Aixina, en l'orquesta, el concertino és la persona de major jerarquia despuix del director, el que eixecuta els sols de violí en cas que els hi haja, en excepció dels concerts, en el que és provable que intervinguen varis violins solistes. El concertino pren decisions respectives a la tècnica d'eixecució dels violins i, en ocasions, de tots els instruments de corda, i pot encarregar-se de l'afinación de tota l'orquesta (solament cuerdo) abans dels ensajos i actuacions i atres qüestions tècniques. En ocasions ajuda a la direcció de l'orquesta en menuts gests o guinys que marquen temps que no poden ser indicats solament per la batuta del director.

Bibliografia

• Història de la música occidental (tom 2) - Donald J. Grout i Claude V. Palisca. ISBN 9788491815549