Anar al contingut

Archiu de documents

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dibuix d'un moble d'archiu, archiu municipal de Wurzburgo, Alemània.

El terme archive (dellatí archīvum, i este del grec αρχεīον) pot fer referència a lo que comunament es coneix com una «institució responsable de la custòdia, tractament, inventari i conservació de documents» en diferents soports, «aixina com de la posada a disposició dels usuaris de còpies d'estos».[1]

També, per metonímia, es denomina aixina al edifici o local a on es conserven i custodien els documents generats i/o rebuts per una entitat com a conseqüència de la realisació de les seues activitats.[1] La denominació també pot fer referència al contenidor (una sala, un caixó, o un armari) la funció del qual consistix en conservar i custodiar igualment tals documents. No obstant, el concepte també es refierir al «conjunt de documents que una persona física», o jurídica, ha reunit durant l'eixercici de la seua activitat. En resum, com a paraula polisèmica, pot fer referència a:

  • El fondo documental, com a conjunt de documents produïts o rebuts per una persona física o jurídica en l'eixercici de les seues activitats.
  • Elloc a on es custodia dit fondo o acervo documental.
  • l'institució o servici responsable de la custòdia i tractament archivístic del fondo. l'archivística és la ciència que s'ocupa de les tècniques aplicades als archius. Els archius tenen per funció ser fonts per a l'història i la memòria, i garantisar l'eixercici de drets.[2]

Història

[editar | editar còdic]

Actualment es diu archiu als depòsits oficials de documents públics i privats. En un atre temps, es varen cridar chartarium, scrinium, tabulárium. Consta la seua existència en l'Antic Egipte, en Asiria, en Grècia i en Roma i d'alguns texts de les Sagrades Escritures es infiere que també existien en el poble d'Israel. Per regla general, excepció feta dels palatins assiris i perses, els archius de les civilisacions antigues es trobaven en el recint dels temples. En Roma, es conservaven els tractats de pau i aliança en el temple de Júpiter Capitolino. Els anals dels pontífexos en el de Juno, els registres dels naiximent en el de Saturn.

La pràctica de conservar documents oficials és molt antiga. Els arqueòlecs han descobert archius de centenars (i a voltes mills) de tabllas d'argila que es remonten al tercer i segon milenis a. C. en jaciments com Ebla, Mari, Amarna, Hattusas, Ugarit i Pylos. Estos descobriments han segut fonamentals per a conéixer els alfabets, les llengües, la lliteratura i la política de l'Antiguetat.

Els archius estaven ben desenrollats pels antics chinencs, els antics grecs i els antics romans (que els cridaven Tabularia). No obstant, eixos archius s'han perdut, ya que els documents escrits en materials com el papir i el paper es deterioraven en relativa rapidea, a diferència dels seus homòlecs en tabllas d'argila. Els archius d'iglésies, regnes i ciutats de l'Edat Mija sobreviuen i, a sovint, han mantingut el seu caràcter oficial ininterrompudament fins a l'actualitat. Són la ferramenta bàsica per a l'investigació històrica sobre este periodo.[3]

Anglaterra despuix de 1066 va desenrollar archius i métodos d'accés als mateixos.[4] Els suïssos varen desenrollar sistemes archivístics despuix de 1450.[5]

Els primers manuals de gestió d'archius: Jacob von Rammingen, Von der Registratur (1571), Baldassarre Bonifacio, De Archivis (1632).

Els primers predecessors de l'archivística en Occident són els manuals de Jacob von Rammingen de 1571[6] i el De Archivis libris singularis de Baldassarre Bonifacio de 1632.[7]

El pensament archivístic modern té algunes raïls que es remonten a la Revolució Francesa. Els Archius Nacionals Francesos, que posseïxen potser la major colecció d'archius del món (en registres que es remonten fins a l'any 625 d. C.), varen ser creats en 1790 durant la Revolució a partir de varis archius governamentals, religiosos i privats expropiats pels revolucionaris.[8]

En 1883, el archivista francés Gabriel Richou va publicar el primer text occidental sobre teoria archivística, titulat Traité théorique et pratique dones archives publiques (Tractat de teoria i pràctica dels archius públics), en el que sistematisava la teoria archivística del respect dones fonds', publicada per primera volta per Natalis de Wailly en 1841.[9]

Tipos d'archiu

[editar | editar còdic]

Poden existir diferents tipos de calificació dels archius per diversos criteris. Per ejemplon, en funció de la seua:[10]

  • contingut: els administratius, notarials o registrals, cartogràfics, lliteraris o fotogràfics.
  • finalitat: històrics, familiars, corporatius o empresarials, catedralicios, monacals, parroquials, diocesans o eclesiàstics,
  • situació geogràfica: municipals, regionals, provincials o nacionals.
  • condició: hospitalaris, universitaris, públics o privats.

Archius eclesiàstics

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Archius eclesiàstics.

l'Iglésia va tindre archius des dels seus inicis, per a conservar els llibres sagrats i les actes dels màrtirs. Consten els archius del Vaticà o els Pontificis, des d'el III (des de Sant Antero, any 235) els quals gogen hui fama de contar-se entre els millor organisats del món.

Archius universitaris

[editar | editar còdic]

Els archius universitaris són considerats "com un servici universitari únic i funcional que deu integrar tot el cicle de l'evolució documental, des de la creació dels documents o des de la seua recepció en les unitats i servicis, fins a la seua conservació o eliminació definitiva". Les funcions d'este tipo d'archius són: “Planificar, implantar i evaluar un sistema de gestió de la documentació administrativa i d'archiu, aixina com conservar, preservar, organisar, descriure, i fer accessible tots els fondos documentals, administratius i històrics, de l'universitat".[11]

Archius nacionals

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Archive Nacional.
Archiu Nacional de Chile

Els Archius Nacionals reunixen els documents o archius oficials d'institucions o organismes públics, judicials, polítics i militars, i en alguns casos privats,[12] per a la seua preservació, consulta i investigació. En alguns casos com Amèrica, Espanya i Portugal són importants per a la reconstrucció històrica de l'época colonial. Són l'evolució històrica dels Archius d'Estat que encara que tenien la mateixa finalitat de conservació de la documentació, no eren oberts al públic.

Archius en Espanya

[editar | editar còdic]

AP

En Espanya, es coneixen els archius més o menys generals de Castella des de Juan II i Enrique IV. Felipe II va organisar el de Simancas (1561) ya fundat abans per Carlos V (1549) i d'ell va procedir en part l'Archiu d'Índies, creat per Carlos III en 1785 i establit en Sevilla. De mitan d'el XIX, daten l'Archiu General de l'Administració i l'Archiu Històric Nacional de Madrit, que en els dos anteriors componen els quatre archius generals del Regne. cal destacar també l'Archiu General de Palau, que custodia rellevant informació de la Real Casa i el patrimoni de la Corona espanyola. Seguixen a estos archius en importància els regionals, a saber:

Archius en Mèxic

[editar | editar còdic]

L'història dels archius en Mèxic es relaciona en l'història de l'Archiu General de la Nació,[13] ya que nos menciona com va ser que es varen escomençar a crear els primers archius en Mèxic. En 1770 el segon comte de Revillagigedo, Juan Vicente Güemas Pacheco i Padilla, per mig del Ministeri de Gràcia i Justícia envia un proyecte per a la creació de l'Archiu General de la Nova Espanya, ya que era necessari i urgent per a tindre una millor organisació de la Secretaria de Cambra del Virreinato. Dit archiu va reunir els papers de l'antiga Secretaria de Cambra i els restants de les dependències per a aixina tindre un millor conte en els papers (AGN, 2002). Este proyecte va ser aprovat per les autoritats, es va considerar Castell de Chapultepec com un lloc propi per a l'archiu. Els presuposts i idees varen estar a càrrec del Ing. Miguel Constanzó qui va buscar reformes per a habilitar l'espai, encara que despuix de tot el seu treball no es va aplegar a cap acort i no va aplegar a complir-se. La Real Orde del 28 d'abril de 1792 integrada per les Ordenances per a l'archiu General disponien de 81 artículs la base del seu funcionament, dites Ordenances varen ser redactades per Revillagigedo. (AGN, 2002). Els únics que varen seguir guardant els seus archius varen ser les oficines de Govern pel seu puntual planeación i la Secretaria del Virreinato es va conservar en el seu palau, encara que era una manera de mantindre de manera confidencial dits archius va donar lloc numeroses pèrdues de documents degut a que no existien normes jurídiques en els archius de l'administració. Despuix de l'independència, Ignacio María d'Aguirre i Juan de Deu Uribe varen ser comissionats a repartir la documentació prenent en conte els diferents rams que comprenien i es va manar als recent creats ministeris.

Va ser fins al 23 d'agost de 1823 que es va inaugurar l'Archiu General i Públic de la Nació, esta designació va propondre que no solament prestaria els servicis exclusivament al govern, sino que estarien oberts per a aquelles persones que estigueren interessats en consultar-la. Dit Archiu va dependre de la Secretaria d'Estat i del Departament de Relacions Exteriors i Interiors els qui s'encarregaven d'arreglar els locals que es disponien per a dit us (AGN, 2002). José Fernando Ramírez va ser un dels personages que es va dedicar a la protecció dels Archius durant l'ocupació Norteamérica en 1847. Durant el XIX Benito Juárez li va tornar la seua estatura administrativa que havia segut perduda durant els governs de Santa Anna (AGN, 2002). Durant l'entrada d'un nou govern va realisar un canvi administratiu que va dependre del Ministeri de Relacions Exteriors i Interiors, per mig d'este govern l'Archiu va passar a formar part de la Secretaria d'Instrucció Pública i Belles arts, va anar fins a 1918 que es va reincorporar a la Secretaria de Governació de la que fins a la data depén.

La determinació de la nova casa per a l'Archiu General es va donar fins a 1977 en l'antiga Penitenciaría de la Ciutat de Mèxic, coneguda com Lecumberri (AGN, 2002). En l'any 2003 es crea Respal al Desenroll d'Archius i Biblioteques de Mèxic A. C. (Adabi de Mèxic)[14] que té entre els seus objectius primordials recolzar la professionalisació dels archivistas de tot tipo, promovent cursos de capacitació en diferents institucions a nivell internacional.[15]

En la finalitat de garantisar que les organisacions governamentals anaren regulats en matèria d'archius, en 2018 s'emet la Llei general d'archius.[16]

Archiu Personal

[editar | editar còdic]

L'archiu personal és tota aquella doucumentación que una persona guarda per la seua importància personal, este archiu no necessàriament esta organisat en Fondos, Legajos, Expedients i Folis sino en simples carpetes o sobres en papers que servixen a l'interessat per a diversos fins com a memòria, recorts, etc. Contenen documents en alguns casos rars sobre algun acontenyiment històric en especial si són persones de poder. [17] [18] [19]

Normalisació

[editar | editar còdic]

El Consell Internacional d'Archius (CIA, en anglés International Council on Archives) ha elaborat una série de normes sobre descripció archivística, entre les que s'inclou la Norma Internacional General de Descripció Archivística ISAD(G).[20] ISAD(G) està concebuda per a utilisar-se junt en normes nacionals o com a base per a que els països elaboren les seues pròpies normes.[21] En els Estats Units de Américaa, ISAD(G) s'aplica a través de "Describing Archives: A Content Standard", coneguda popularment com "DACS".[22] En Canadà, ISAD(G) s'aplica a través del Consell d'Archius (Council of Archives)[23] com Rules for Archival Description, també conegudes com "RAD".[24]

ISO treballa actualment en l'elaboració de normes.

Ademés en les normes internacionals ISO relacionades en Sistemes de Gestió, els requisits de la clàusula 7.5. comprenen tot el cicle de vida documental des de la creació dels documents, fins a la seua disposició final.

Llimitacions i alternatives

[editar | editar còdic]
Ilustració dels canvis epistemològics de les humanitats digitals: archius organisats en visualisació i anàlisis en ret. Archius de la Societat de Nacions (ONU Ginebra).

Els archius que contenen principalment artefactes físics i documents impresos estan passant cada volta més a Digitalisació d'elements que no es varen originar digitalment, que despuix solen almagasenar-se. Açò permet una major accessibilitat en utilisar ferramentes de busca i bases de senyes, aixina com un aument de la disponibilitat de materials digitalisats des de fòra dels paràmetros físics d'un archiu; pero pot haver un element de pèrdua o desconexió quan hi ha estanys en els elements que es posen a disposició digitalment.[25] Tant els archius físics com els digitals també solen tindre llimitacions específiques sobre els tipos de contingut que es consideren susceptibles de ser preservats, categorizados i archivats. Els espais d'archiu institucionalisats convencionals tendixen a donar prioritat als objectes tangibles sobre les experiències efímeres, les accions, els efectes i inclús els cossos.[26][27] Este tipo de priorisació potencialment biaixada pot considerar-se una forma de privilegiar determinats tipos de coneiximent o d'interpretar certes experiències com més vàlides que unes atres, lo que llimita el contingut disponible per als usuaris dels archius, genera barreres en l'accés a l'informació i, potencialment, l'alienació de poblacions infrarrepresentades i/o marginades i les seues epistemologia i ontologia.[28]

Com a resultat d'esta infrarrepresentación percebuda, alguns activistes estan fent esforços per a descolonizar les institucions archivístiques contemporànees que poden amprar pràctiques hegemòniques i de supremacia blanca per mig de l'implementació d'alternatives subversivas com el anarchivo o el contraarchivo en l'intenció de fer de l'accessibilitat interseccional una prioritat per a aquells que no poden o no volen accedir a les institucions archivístiques contemporànees.[29][30][1] Un eixemple d'açò és la descripció de Morgan M. Page de la difusió de l'història transgénero directament a les persones trans a través de diversos mijos socials i plataformes de rets com tumblr, Twitter i Instagram, aixina com a través de podcast.[30] Encara que la majoria dels materials archivats solen estar ben conservats dins de les seues coleccions, l'atenció que presta el anarchivo a lo efímer també trau a la llum la impermanencia inherent i el canvi gradual dels objectes físics en el pas del temps com a resultat de la seua manipulació.[31]

El concepte de contraarchivo posa en dubte lo que sol considerar-se archivable i lo que, per tant, se selecciona per a ser conservat dins dels archius contemporàneus convencionals.[30][32] En les opcions disponibles a través del contra-archiu, existix el potencial de "desafiar les concepcions tradicionals de l'història" tal i com es perceben dins dels archius contemporàneus, lo que crea espai per a narrativa que a sovint no estan presents en molts materials d'archiu.[33] La naturalea poc convencional de les pràctiques de contraarchivo dona cabuda al manteniment de qualitats efímeres contingudes en certes experiències històricament significatives, actuacions i històries personal o culturalment rellevants que no solen tindre cabuda en els archius convencionals.[34]

Les pràctiques de anarchivo i contraarchivo estan abdós arrelades en el treball de justícia social.[35]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Martínez de Sousa et al., 1989, p. 30
  2. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Al DIA News. Consultat el 2019-06-01.
  3. ↑ La Biblioteca: An Illustrated History, Nova York: Skyhorse Publishing, p. 7. ISBN 978-1-61608-453-0.
  4. ↑ Michael T. Clanchy, From Memory to Written Record: England 1066-1307 (Blackwell, 1979).
  5. ↑ Randolph Head, "Knowing Like a State: The Transformation of Political Knowledge in Swiss Archives, 1450-1770", Journal of Modern History, 75 (2003), pp. 745-82. en llínea
  6. ↑ Els primers predecessors de l'archivística - Els dos manuals de Jacob von Rammingen sobre el registre i la gestió d'archius, impresos en 1571, traduïts per JBLD Strömberg. Lund: Wallin & Dalholm, Lundaboken, 2010
  7. ↑ L. Sandri, Il "De Archivis" vaig donar Baldassare Bonifacio, Notizie degli Archivi vaig donar Stato 10 (1950), p. 95-111.
  8. ↑ «archiu: Definició, sinònims de». Answers.com.
  9. ↑ F. Hildesheimer, "Els Premières publications dones Archives", Histoires de France, historiens de la France, París, 1994, p. 280-299.
  10. ↑ Martínez de Sousa et al., 1989, pp. 30-33
  11. ↑ «Recomanacions – CAU». cau.crue.org. Consultat el 2026-01-20.
  12. ↑ Mariela Ceva, Juan Facundo Araujo , Entre la burocràcia empresarial i la pràctica archivística. Un cas testic per a archius històrics d'empreses en Argentina, en Li Carte i la Storia 2/2022, pp. 153-169.
  13. ↑ «Archive General de la Nació | Govern | gob.mx». www. gob. mx. Consultat el 2026-07-09.
  14. ↑ «Recolze al Desenroll d'Archius i Biblioteques de Mèxic (ADABI)» (en és). gob.mx. Consultat el 2026-07-09.
  15. ↑ Ramirez López, Celia, (2008). Formació permanent dels archivistas : conferència (en Spa), Adabi de Mèxic / Fundació Alfredo Harp Helú. OCLC 651323498. ISBN 978-607-416-072-7.
  16. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. Cámara de l'H. Congrés de l'Unió. (ed.): .
  17. ↑ https://www.mariategui.org/wp-content/uploads/2019/02/ArchivoJoseCarlosMariategui-MariateguiyTorres-ultimo.docx.pdf
  18. ↑ file:///C:/Users/Yo/Downloads/Dialnet-LaOrganizacionDeArchivosPersonals-9615862.pdf
  19. ↑ file:///C:/Users/Yo/Downloads/212-Text%20de el%20art%C3%ADculo-871-1-10-20230207.pdf
  20. ↑ «ICA Standards Page».
  21. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2010. Consultat el 16 de maig de 2023.
  22. ↑ «Describing Archives: A Content Standard». Society of American Archivists.
  23. ↑ «Securus | Blog |» (en anglés).
  24. ↑ (1990) Rules for Archival Description, Bureau of Canadian Archivists. ISBN 978-0-9690797-3-6.
  25. ↑ “Raiders of the lost artículs” . Nature Reviews Microbiology 8 (9): 610. doi:10.1038/nrmicro2435. ISSN 1740-1526.
  26. ↑ “Socially Engaged Art, Experimental Pedagogies, and Anarchiving as Research-Creation” (en) (13 de novembre 2019). Qualitative Inquiry 26 (7): 897–907. doi:10.1177/1077800419884964.
  27. ↑ “Bodies of Archives / Archival Bodies: An Introduction” (en) . Visual Anthropology Review 36 (1): 8–16. doi:10.1111/var.12203. ISSN 1548-7458.
  28. ↑ Loeper, Lindsey. "LibGuides: Visitant Coleccions Especials: Silencis i biaix en els archius". lib.guides.umbc.edu. Recuperat 2021-02-06.
  29. ↑ Caswell, Michelle. “Teaching to Dismantle White Supremacy in Archives.” The Library Quarterly (Chicago), vol. 87, no. 3, 2017, pp. 222-235.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 Page, Morgan M. "One from the Vaults: Gossip, Access, and Trans History-Telling." Trap Door: Trans Cultural Production and the Politics of Visibility. By Regna Gossett, Eric A. Stanley, and Johanna Burton. Cambridge, MA: MIT, 2017. 135-46. Print.
  31. ↑ “Fugitius: Anarchival Materiality in Archives” . Public 29 (57): 128–144. doi:10.1386/public.29.57.128_1.
  32. ↑ “Febra d'archius: Una impressió freudiana” (11 de setembre 1995). Diacritics 25 (2): 9-63. doi:10.2307/465144. ISSN 0300-7162.
  33. ↑ Cvetkovich, Ann, 1957-. Un archiu de sentiments : trauma, sexualitat i cultures públiques lesbianes, Durham, NC: Duke University Press. OCLC 50478406. ISBN 0-8223-3076-8.
  34. ↑ Mohamed, Maandeeq. «D'alguna manera et vaig trobar: On Black Archival Practices» (en en). C Magazine.
  35. ↑ “Activant la diversitat i l'inclusió: A Blueprint for Museum Educators as Allies and Change Makers” . Journal of Museum Education 42 (2): 142-154. doi:10.1080/10598650.2017.1306664. ISSN 1059-8650.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • V (1989). Diccionari de bibliología i ciències afins, Salamanca-Madrit: Edicions Piràmide. ISBN 84-368-0477-5.
  • V (2002). Introducció a la codicología, 2 edició, Madrit: Fundació Germán Sánchez Ruipérez. ISBN 84-89384-41-X.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Erro al crear miniatura: Archiu de documents en el Viccionari.

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Archiu_de_documents&oldid=1358152»