Humanitats digitals
Humanitats digitals és un àrea múltiple d'investigació instrumental, aplicacions i construcció digital en la que convergix l'us de l'informàtica, en ampli sentit, en les ciències humanes.
Enfocades a intervindre rentablemente sobre la diversitat de camps propis de les Ciències humanes, tenen com a ferramenta principal les noves tecnologies aixina com l'utilisació de plataformes digitals, desenrolls de Software i en general mijos electrònics o digitals. Poden contribuir molt notablement tant a la difusió del coneiximent, i en general la cultura, com a reorganisar senyes i informació a gran escala, la qual cosa pot permetre l'accés a una visió global de l'objecte d'estudi, o atres possibles indagacions mediatas.[1]
Concepte
[editar | editar còdic]Les humanitats digitals constituïxen en cert modo una forma de re-imaginar les humanitats, reprenent l'objectiu d'estudiar el desenroll del ser humà en relació en la seua història i cultura per mig de les noves possibilitats de creació i difusió del coneiximent. Establixen aixina mateix l'oportunitat de tornar a les humanitats la seua importància social. Anteriorment conegudes en l'àmbit hispànic com a informàtica humanística,[2] ha canviat el seu nom en vàries llengües i regions, permetent una major conexió entre la cultura humana i la tecnologia.
La paraula ‘digital’ oferix una image menys tècnica que el terme ‘informàtica’, que unix un format d'almagasenament i transmissió binario de senyes en alguna cosa humà, els dits, posant alguna cosa molt tècnic en mans de la societat i al mateix temps (a lo manco en castellà) sembla posar més émfasis en ‘les humanitats’ en elevar-les d'adjectiu a sustantiu.[3]
Les humanitats digitals comprenen numerosos i variats objectes d'estudi, des del disseny i manteniment de coleccions digitals fins al anàlisis de senyes culturals a gran escala. A sovint conegudes per l'abreviatura HD, en l'actualitat les Humanitats digitals inclouen tant materials i patrimoni digitalisats com a artefactes originats en el mig digital. Per al seu eixercici, combinen les metodologia i materials propis de les disciplines humanístiques tradicionals (història, filosofia, filologia, llingüística teòrica, llingüística aplicada, història de l'art, arqueologia, música i estudis culturals) i de les ciències socials en l'us de ferramentes informàtiques (bases de senyes, visualisació de senyes, recuperació de l'informació, mineria de senyes, estadística) i l'edició digital.
En la seua aplicació a l'investigació, les humanitats digitals, relacionables en el concepte d'i-Research, creen imbricació tant epistemològiques com a aplicatives, produint models instrumentals d'interpretació de la realitat, per eixemple: bases de senyes, grafos, topografia i mapes electrònics, reconstrucció infográficas, diferents modalitats d'edició electrònica,[4] biblioteques digitals, entre uns atres.
Història
[editar | editar còdic]
Se sol considerar al jesuïta italià Roberto Busa com el fundador de les Humanitats digitals pel seu us de l'ordenador per a realisar la lematisació de les obres de sant Tomás d'Aquino durant la década del quaranta de el XX.[5] Ya des de llavors, el treball en corpus llingüístics constituïx una de les àrees destacades en les Humanitats digitals.
Durant la Segona Guerra Mundial, entre 1941 i 1946, vaig començar a buscar màquines per a l'automatisació de l'anàlisis llingüístic de texts escrits. Els vaig trobar, en 1949, en IBM en la ciutat de Nova York. Hui, com un vell patriarca (naixcut en 1913) estic ple de sorpresa pels desenrolls des de llavors; són enormement majors i millors de lo que llavors podria imaginar. Digitus Dei est hic! ¡El dit de Deu està ací![6]
A inicis de el XX[7] es va escomençar a relacionar el creiximent humà en el desenroll tecnològic i açò va generar la possibilitat de respondre diferents preguntes que s'estan realisant des de fa més temps. Despuix de la Segona Guerra Mundial comença l'experimentació en l'utilisació de tecnologies computacionals i l'examen d'elements culturals en particular la lliteratura. En la década dels 90´s la revolució dels computadors personals i de la World Wide Web (WWW) accepten la configuració de lo que és hui en dia coneixem per humanitats digitals.
En l'àmbit de l'espanyol els treballs es varen iniciar en 1971 en Madrit, en Francisco A. Marcos Marín i Mèxic en Luis Fernando Lara, abdós vinculats a l'Escola de Pisa (Itàlia) i la figura d'Antonio Zampolli. El primer va treballar en el Centre de Càlcul de l'Universitat Complutense, posteriorment en Fundesco i en el Centre d'Investigació IBM de l'Universitat Autònoma de Madrit i de Heidelberg. També en l'Àrea d'Indústries de la Llengua de la Societat Estatal Quint Centenari i com a director del grup d'EUROTRA en Madrit.[8]
La creació de la Text Encoding Initiative es considera un de les fites més importants durant el periodo en que la disciplina es coneix com Humanities Computing. La Text Encoding Initiative té el seu orige en 1987 i la primera versió de les seues recomanacions per a codificar texts electrònics va ser publicada en 1994.[5]
Durant els anys noranta la majoria de proyectes digitals varen tindre lloc en Estats Units i Anglaterra (per eixemple Women Writers Project, Rossetti Archive i William Blake Project) encara que en l'àmbit hispànic també es poden trobar alguns eixemples primerencs (ADMYTE, BIDISO, PhiloBiblon o TESO).[9]
Fins a mediats de 2000 la disciplina es va cridar Humanities Computing. El canvi de nom sol atribuir-se a John Unsworth, editor del llibre A Companion to Digital Humanities (2004). En Espanya, durant els primers anys de el XXI, en ocasions es va utilisar l'expressió "Informàtica humanística" seguint el model italià.[10] A partir de 2003 es poden trobar els primers usos de l'expressió "Humanitats digitals" en treballs acadèmics publicats en llengua espanyola.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Humanitats digitals, qué són i para qué servixen…» (en és). Universitat de Bogotà Jorge Tadeo Lozano. Consultat el 2021-06-05.
- ↑ (4 de juny de 2018) El sentit de les humanitats en l'educació superior, Edicions USTA, pp. 7–10. ISBN 978-958-631-921-8.
- ↑ Paul, Spence, (2014). Centres i fronteres: el panorama internacional de les humanitats digitals, Universidade dona Coruña. OCLC 958824478.
- ↑ JANUS. Estudis sobre el Sigle d'Or, SIELAE - Seminari Interdisciplinar.
- ↑ 5,0 5,1 Hockey, Susan (2004). "The History of Humanities Computing". En Susan Schreibman, Ray Siemens, John Unsworth (Eds.). Companion to Digital Humanities. Oxford: Blackwell. ISBN 1-4051-0321-3.
- ↑ (2004) A Companion to Digital Humanities, Blackwell Publishing Ltd. ISBN 978-1-4051-0321-3.
- ↑ «Humanitats digitals, qué són i para qué servixen.».
- ↑ Marcos Marín, Francisco (2009). "Història humana de la llengua espanyola i la seua computació", Studies in Hispanic and Lusophone Linguistics, 2/2, Fall 2009, 387-415.
- ↑ Rojas Castro, Antonio (2013). El mapa i el territori. Una aproximació històric-bibliogràfica a l'emergència de les Humanitats Digitals en Espanya. Caràcters, 2, 10-53.
- ↑ Lucía Megías, José Manuel. (2003). L'Informàtica humanística: notes volanderas des de l'àmbit hispànic. Incipit, 23, 91-114.
- ↑ Anuari Americanista Europeu.12
- 5-18.
Ret Colombiana d'Humanitats Digitals: https://rchd.com.co/
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Humanidades digitales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.