Amarna
Amarna (àrap تل العمارنه el-Amarna o Tell el-Amarna, al-ʿamārnah) és el nom àrap d'una regió egipcíaca situada en la ribera oriental del riu Nilo, célebre per ser l'enclavament a on es va edificar la ciutat de Ajetatón (o Akhetatón) a mitan de el XIV la nova capital d'Egipte.
Ajetatón o Aketatón
[editar | editar còdic]Ajetatón o Aketatón, «El Horisó d'Atón» va ser el nom de la ciutat ordenada construir pel faraó Akenatón cap al quint any del seu regnat i ocupada cap al nové, encara que es va convertir en la nova capital d'Egipte dos anys abans. En el nou lloc es va rendir cult hegemònic al deu Atón, representat iconográficament per un disc solar els rajos del qual acaben en mans portadores de la clau de la vida anj. Ajetatón, es va localisar a mig camí entre Tebas (Alt Egipte) i Menfis (Baix Egipte), les dos ciutats més importants del Antic Egipte.
Construcció
[editar | editar còdic]
La capital va ser dissenyada en un traçat geomètric ortogonal (hipodámico), esculpiéndose catorze grans esteles[1] per a marcar els llímits. En el seu interior, Akenatón va ordenar construir majestuosos edificis, tals com:
- El gran temple de Atón, caracterisat per la seua construcció a l'aire lliure (sense sostre) per a permetre l'entrada de llum solar. Posseïa dos sectors importants: "La casa del jubileu" en un pilono i sala hipóstila de 16 columnes, i "El descobriment de Atón" en sis patis a cel obert consecutius en els quals se situaven 365 taules d'ofrenes. El temple va ser construït en proporció allargada en menuts blocs de pedra (talatat) i els millors materials.[2]
- El menut temple de Atón, l'atre temple dedicat a Atón, provablement alçat anteriorment, situat junt a la Casa del Rei i prop del Palau Real.
- Els palaus reals, que es varen construir per a Akenatón, la reina Nefertiti i les princeses reals. Un d'ells tenia la finestra de les aparicions, terrat des de la qual la família real es mostrava als seus súbdits i era de gran importància simbòlica. També es podia trobar el palau del nort edificat per a la reina com un món en miniatura conformat per grans jardins i estanys a on hi havia diversos animals.[3]
- Edificis administratius com l'edifici dels archius que contenia les "Tablillas del-Amarna" o "Cartes de Amarna" (correspondència real).
- Les vivendes dels nobles, de planta rectangular que corrien pel mig de la ciutat.
- Els hipogeus (tombes excavades en la roca), situades al nort i sur de la ciutat. En estes es podien vore escenes de la vida diària de l'antiga ciutat, com les aparicions públiques de la parella real.
- Una ciutat per als treballadors de la necròpolis.
Recentment s'ha trobat al sur de la ciutat el denominat Kom el-Nana. Es tracta d'un recint descobert relativament fa poc per lo que no s'han publicat a penes treballs sobre este emplaçament. Les dimensions del recint són 228 x 213 m, el qual es trobava cercat per una muralla similar al de Maru Atón. L'estructura es dividia en muralles internes. En el costat sur, l'entrada principal tenia un gran pilono. A l'oest tenia dos accessos: un per al recint sur i un atre per al nort. En la muralla oriental hi ha un pilono en una tercera porta.
Tant el recint nort com el recint sur albergaven distintes funcions, el primer tenia un caràcter artesanal que ademés contenia un edifici, no obstant, el segon era destinat a pràctiques ceremoniales i religioses. Este sector sur comprén un àrea 12 x 220 m. Pel pilono sur accedim a lo que coneixem com a Pabelló Sur en planta rectangular que alberga tres portes i escales externes. Estava compost de dos patis laterals i habitacions centrals. Despuix d'este primer edifici trobem la plataforma central l'accés de la qual era per mig de rampes situades tant al nort com el sur. En dita plataforma es va alçar un edifici amurallado compost per vàries habitacions i un vestíbul de columnes de reduïda esgambi.
Al nort, l'anomenada Capella Sur, de la que a pesar de la seua deterioració s'ha averiguat el seu pla i la calcàrea i arenisca usades en la seua construcció. Tot este edifici va ser decorat en una série de relleus en colors relluents. El sector nort d'este conjunt té unes mides d'uns 88 x 220 m, no es troba en un estat molt notable ya que sobre les seues ruïnes es va establir un campament romà. A pesar d'això podem intuir que es tractava d'un emplaçament de gran importància de Kom el-Nana. Ademés, també apareix un atre edifici denominat Capella Nort que coincidix en el pilono nort de la muralla oest. Al noroest de la muralla es troba lo que sembla un forn i cerveseria, i també estàncies per a les llabors artesanals pròpies d'un temple que el seu interior està ple de forns provablement dedicats a l'elaboració de ceràmica.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ««Amarna the plau»». Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2021. Consultat el 26 de maig de 2021.
- ↑ Lange, J., Ilbert, R., Rondot, V. &Vaillant, N. (2007). Egypt (Rev. and completely updated. Ed.). (pp.42,85 & 378-379) New York: Alfred A. Knopf..
- ↑ Wassef, A. (1991). Akhet-Aton, City of the Sun. The Unessco Courier, 2, 22-24. Recuperat de Sistema de Biblioteques.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Armijo Navarro-Reverter (2012). Amarna : la ciutat de Ajenatón i Nefertiti, Alderabán. OCLC 865159317. ISBN 978-84-95414-90-8.
- Petrie (1894). Tell El Amarna (en en), Londres: Methuen. OCLC 3282150.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amarna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.