Estela (monument)
.JPG){kind=link}
Estela (del llatí stēla, açò a la seua volta del grec στήλη, stēlē) és la denominació d'un monument, normalment monolític i en major altura que esgambi, en forma de làpida, pedestal o cipo, que s'erigix sobre el sol. La superfície sol dur texts, signes, símbols, i figures que descriuen el perqué de la seua ubicació i poden constituir importants documents per a arqueòlecs i historiadors, recolzats per especialistes en epigrafia. Els texts i figures poden ser inscrites, en forma de relleu, o pintades. Les esteles són de diversos materials pétreos i variats tamanys, podent algunes alcançar grans dimensions.
Una estela pot tindre una funció commemorativa, funerària, religiosa, màgic-curativa o geogràfica. Les funeràries marquen una sepultura. Les geogràfiques varen servir com fites fronterices per a marcar fronteres i llímits de propietat. De tant en tant es varen erigir esteles per a commemorar batalles; per eixemple, entre atres monuments, hi ha més de mija dotzena d'esteles sobre el camp de la batalla de Waterloo en els llocs a on varen ocórrer accions notables. Les cultures antigues de Grècia i Roma també usaven esteles per a anuncis oficials del govern.
L'us del terme "estela" és inconsistente depenent de la cultura de que es tracta. S'aplica en més freqüència en contexts arqueològics a artefactes d'Europa, les cultures antigues del Mig Oriente i Egipte,[1] China, i l'Amèrica precolombina. Les làpides funeràries occidentals normalment no es denominen com a esteles, encara que la definició ho justificaria.
Història
[editar | editar còdic]
Les esteles s'han usat per a publicar lleis i decrets, per a registrar els ardits i honors d'un governant, per a marcar territoris sagrats i llímits de propietat. Varen ser molt utilisats en l'Antic Orient Pròxim, Mesopotamia, Grècia, Egipte, Somàlia, Eritrea, Etiopia; provablement en orige independent, en China i atres parts del Extrem Oriente; i també en orige independent, per civilisacions mesoamericanes, notablement l'olmeca[2] i maya.[3]
La gran cantitat d'esteles sobrivivientes d'Egipte i Mesoamérica, moltes d'elles en inscripcions, constituïxen una de les fonts d'informació més significantes sobre les seues civilisacions antigues, particularment les esteles mayas. L'eixemple més famós d'un alvanç del coneiximent per una estela és la comprensió dels jeroglífics egipcíacs a partir de la Pedra de Rosetta. Atres esteles històriques importants són una de Tiglatpileser III preservada en el Museu Britànic, i dos esteles utilisades en la construcció dels murs d'una iglésia que són documents importants del idioma etrusc.
Els menhirs, pedres verticals sense inscripcions que es varen erigir des de Líbia en Àfrica del Nort a Escòcia, varen ser monuments de cultures prealfabéticas megalítiques del Neolític. Les pedres pictas d'Escòcia, moltes voltes en escultura intricada, daten des de el VI a el IX.
Un obelisc és un tipo específic d'estela. També ho són les altes creus hiberno-sajons d'Irlanda i Gran Bretanya. Els postes de tòtem americans, quan són de pedra, poden considerar-se esteles especialisades. Les làpides, típicament en nom inscrit i moltes voltes en epitafi inscrit, són entre les esteles més comunes en la cultura occidental.
Més recentment, en el Monument als judeus d'Europa assessinats en Berlín, l'arquitecte Peter Eisenman va crear un camp de 2700 esteles en blanc.[4] El monument es llig com una referència al borrat de la memòria del Holocaust.
Egipte
[editar | editar còdic]
S'han trobat esteles egipcíaques[5] a partir de la dinastia I d'Egipte. Estes lloses verticals de pedra s'usaven com a làpides funeràries, objectes religiosos, i marcadors de llímits territorials,[6] i es feyen més freqüentment de calcàrea o arenisca, o de pedres més dures com a granit o diorita, pero també es va usar fusta en temps més recents.[7][5]
Les esteles servien per a vàries funcions. Hi havia esteles votivas, commemoratives, i liminales o fronterices, pero el tipo més abundant era les esteles funeràries. La seua àrea pictorial mostrava l'amo de l'estela, moltes voltes en la seua família, i una inscripció llistava el nom i els títuls del difunt despuix d'una oració a un o varis deus dels morts i una petició d'ofrenes. En menor freqüència un text autobiogràfic proveïa informació adicional sobre la vida de l'individu.[5]
En les tombes mastabas de l'Imperi Antic (2686 - 2181 a. C.), les esteles varen funcionar com a portes falses, simbolisant el pas del present al més allà, que permetia que el difunt rebera ofrenes. Estes eren tant reals com representades per fòrmules sobre la porta falsa.[5]
Les esteles liminales o fronterices s'usaven per a marcar l'extensió i l'ubicació dels camps i les fronteres del país. Les esteles votivas s'erigien exclusivament en els temples per peregrins per a rendir homenage als deus o els animals sagrats. Les commemoratives varen ser colocades en els temples pel faraó o els seus funcionaris superiors i detallaven events importants del seu regnat. Algunes de les esteles egipcíaques més conegudes inclouen: les Esteles de Kamose, que conten la derrota dels Hicsos; l'Estela de la Victòria, que descriu les campanyes del faraó nubio Piye en la seua conquista del país; l'Estela de la Restauració de Tutankhamun (1336 - 1327 a. C.), que detalla les reformes religioses portades a terme despuix del periodo amarniense; i l'Estela de Merenptah, a on figura la primera menció històrica dels israelitas. En l'época ptolemaica (332 - 30 a. C.), els decrets del faraó i dels sacerdots s'inscrivien sobre esteles en jeroglífics, en escritura demótica, i en grec, de lo que l'eixemple més famós és la Pedra de Rosetta.[7][5]
Urartu
[editar | editar còdic]Les esteles urartianas eren obeliscs independents de pedra que servien varis propòsits, erigides en el regne de Urartu que va existir entre els sigles IX i VI a. C., durant l'Edat del Ferro, en l'Altiplano Armeni de lo que hui és Armènia, Turquia i Iran. Algunes varen ser situades dins de complexos cúlticos, colocades en casetes monumentals tallades en la roca (com la caseta de la Roca de Van, descobert per Marr i Orbeli en 1916[8]), o erigides a la parell d'una tomba. Unes atres estaven en posicions aïllades i varen tindre una funció commemorativa, com l'Estela de Kelashin, o varen servir com a fites fronterices. Encara que a voltes eren senzilles, la majoria duya una inscripció cuneifermo que detallava la funció de l'estela o les raons de la seua elaboració. L'estela de el "caseta occidental" de Van contenia anals del regnat de Sarduri II, en els events detallats per anys i en els anys separats per la frase "Per al Deu Ḫaldi vaig portar a terme estos ardits".[8] Les esteles urartianas a voltes es troben reutilisades com a làpides cristianes armènies o com spolia en iglésies armènies. Maranci ha sugerit que la reutilisació es va deure a un desig conscient de beneficiar-se del poder del passat.[9] Alguns estudiosos han sugerit que les esteles urartianas haurien influenciat el desenroll del jachkar armeni.[10]
Grècia
[editar | editar còdic]
Els marcadors funeraris grecs varen tindre un llarc desenroll, sobretot en Ática. De les processons funeràries públiques i extravagants als diversos ceràmics usats per a guardar les cendres despuix de la cremació, la visibilitat sempre va ser important per als ritos fúnebres. Sobre les esteles, en el periodo de l'estil arcaic (c. 600 a. C.) solien mostrar certes figures arquetípicas, com l'atleta masculí.[11] En general les figures eren singulars, encara que sí hi ha instàncies de dos o més figures en esta época.[12] Entrant als sigles VI i V a. C., la popularitat de les esteles va decaure i va pujar de nou, mentres les escenes es varen desenrollar fins a contindre figures múltiples, moltes voltes una unitat familiar o una escena casera. Un eixemple notable és l'estela de Hegesón. Típicament varen ser fetes de marbre i tallades en relleu, i com la majoria de l'escultura grega antiga duyen pintura vibrant.[13] Moltes esteles gregues hui en dia es troben en la Vila Getty en Los Àngeles.[14]
China
[editar | editar còdic]
Les esteles (en chinenc bēi 碑) han segut la forma principal d'inscripció sobre pedra a partir de la dinastia Tang.[15] Normalment són taules rectangulars de pedra sobre les quals es tallen caràcters chinencs en entalle en un text funerari, commemoratiu, o edificant. Poden commemorar escritors o oficials talentados, dur poemes, retrats, o mapes, i freqüentment contenen la caligrafia de figures històriques famoses.[16] Aparte del seu valor commemoratiu, moltes esteles chinenques es veuen com a eixemplars d'escritures caligràfiques tradicionals, especialment l'escritura clerical.[17]
Són escasses les esteles chinenques anteriors a la dinastia Tang. Hi ha unes quantes anteriors a la dinastia Qin, aproximadament una dotzena de la dinastia Han Occidental, 160 de la dinastia Han Oriental, i varis centenars de les dinasties Wei, Jin, meridionals i septentrionals, i Sui.[18] En la dinastia Han es va començar a escriure les inscripcions funeràries (墓誌, mùzhì) en informació biogràfica del difunt sobre taules de pedra en lloc de fusta.[18]
Erigir esteles en tombes i temples es va convertir en un fenomen social i religiosa de gran extensió. Els emperadors es varen vore obligats a promulgar lleis per a regular l'us d'esteles per part de la població. Les lleis de la dinastia Ming, instituïdes en el XIV pel seu fundador, l'Emperador Hongwu, llistaven varis tipos d'estela disponibles com a símbols d'estatus per a varis rancs de la noblea i l'administració pública: els nobles i mandarines superiors podien accedir a una estela instalada sobre una tortuga de pedra i coronada en dragons sense banyes, mentres que els funcionaris inferiors varen tindre que acontentar-se en esteles en extrems redones sense ornamentació, recolzades sobre pedestals rectangulars simples.[19]
Es troben esteles en casi qualsevol montanya o lloc històric en China. El Primer Emperador va realisar cinc recorreguts del seu domini en el III i va fer fabricar per part de Li Si sèt inscripcions per a commemorar i alabar sus labores, de les quals sobreviuen fragments de dos.[20] Una de les esteles de montanya més famoses és la del Mont Tai, en 13 m d'altura i la caligrafia personal del Emperador Xuanzong de Tang, que commemora els sacrificis imperials ahí fetes per este últim en 725.[20]
Varis d'estos monuments de pedra han preservat els orígens i el història de les comunitats religioses minoritàries de la China. Els cristians de Xi'an de el VIII varen deixar l'Estela Nestoriana, que va sobreviure events adversos de l'història posterior per estar enterrat durant varis sigles. Esteles creades pels judeus de Kaifeng en 1489, 1512, i 1663 han sobrevixcut les inundacions repetides del Riu Groc que vàries voltes varen destruir si sinagoga per a dir-nos una miqueta de la seua realitat. Els musulmans chinencs també tenen vàries esteles d'una antiguetat important que en freqüència duen text tant en chinenc com en àrap.
Mils d'esteles en excés de les necessitats originals i ara disociadas de la persona a que varen ser dedicades han segut reunides en el Museu del Bosc d'Esteles de Xi'an, una atracció turística popular. També es troben moltes esteles no desijades en llocs selectes de Beijing, tals com Dong Yue Miao, el Temple de Cinc Pagodes, i el Torre de la Campana, reunides de la mateixa forma per a atraure turistes i per a solucionar la problema que enfronta les autoritats locals de qué fer en elles. És casi impossible llegir les inscripcions esteses i detallades sobre estes esteles, ya que la majoria són tallades en poca profunditat en marbre blanc en caràcters de sol dos o tres centímetros, que dificulta vore'ls perque les taules moltes voltes tenen una altura de 3 m o més.
Hi ha més de 100 000 inscripcions sobre pedra supervivents en China. A pesar d'això, només existixen transcripcions o impressions d'aproximadament 30 000, i menys d'això han segut estudiades formalment.[18]
Cultura maya
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Estela maya.
Les esteles mayas varen ser fabricades per la cultura maya de la Mesoamérica antiga. Consistixen d'altes columnes o taules de pedra i moltes voltes estan associades en pedres baixes circulares que es denominen altars, encara que la seua funció real no es coneix en certea.[21] Moltes esteles duen escultura en baix relleu,[22] encara que es troben monuments sense escultura en tota la regió maya.[23] L'escultura de tals monuments es va difondre en l'àrea maya a lo llarc del Periodo Clàssic (250–900 d. C.),[21] i estos emparejamientos d'esteles esculpidas en altars circulares són característics de la civilisació maya clàssica.[24] L'estela datada més antiga que ha segut trobada in situ en les terres baixes mayas va ser recuperada de la gran ciutat de Tikal en Guatemala i data de 292 d. C. Durant el Periodo Clàssic casi tots els regnes mayas de les terres baixes meridionals varen erigir esteles en el seu centre ceremonial.[23]
Les esteles es trobaven molt associades en el concepte del rei diví i varen entrar en decliu junt en esta institució, deixant-se de produir al final del Periodo Clàssic al voltant de l'any 900, encara que alguns monuments varen ser reutilisats en el posclàssic (c. 900–1521). La ciutat de Calakmul en Mèxic va erigir la major cantitat d'esteles entre les ciutats mayas, en a lo manco 166, encara que el seu estat de preservació és molt mal.
S'han registrat centenars d'esteles en la regió maya,[25] manifestant una àmplia variació estilística.[23] Moltes són taules verticals de calcàrea en escultura sobre una superfície o més,[23] la qual consistix de figures en relleu i text jeroglífic. Les esteles manifesten un aspecte molt més tridimensional en alguns llocs, a on la disponibilitat local de pedra adequada ho permet, com Copán i Toniná.[23] Les esteles sense escultura semblen no haver segut pintades ni cobertes en decoració en estuc,[26] pero és provable que la majoria de les esteles mayas va ser pintada vívidament en roig, groc, negre, blau, i atres colors.[27]
Camboya
[editar | editar còdic]Esteles, junt en atres objectes de pedra i metal, són el mig de les inscripcions jemeres que es varen produir a partir de el VII en una gran part del Surest Asiàtic Continental (Camboya, Vietnam, Tailàndia i Laos) en conexió en l'antiga civilisació jemer. Elles són les úniques fonts escrites autòctones per a l'estudi de la civilisació jemer.
Els estudiosos de l'epigrafia jemer han coleccionat 1200 inscripcions de llongitut variable. Hi ha una explosió en la seua cantitat en el VII despuix de la més antiga, que data de 612 i prové d'Angkor Borei.
Irlanda
[editar | editar còdic]
Les Estela són marcadors verticals funeraris i fronteriços que es varen erigir en centenars de llocs en Irlanda a lo llarc del primer mileni en inscripcions paleoirlandesas en escritura ogam i que a voltes han segut denominades com a esteles.[28][29][30]
Banya d'Àfrica
[editar | editar còdic]
El Banya d'Àfrica posseïx moltes esteles. En les terres altes d'Etiopia i Eritrea, els axumitas varen erigir numeroses esteles grans, que servien una funció religiosa precristiana. Una d'estes columnes granítiques és l'estructura més alta d'este tipo en el món, en 30 metros.[31]
Ademés, Tiya és un de nou llocs de pilars megalítics en la Zona Gurage del centre d'Etiopia. Fins a 1997 s'havien reportat 118 esteles en l'àrea. Junt en les esteles en la Zona Hadiya, les estructures són identificades pels locals com stēlē o "pedra de Gran", en referència al imam Ahmad ibn Ibrihim al-Ghazi (Ahmad "Gurey" o "Gran"), governant del Sultanato de Adel.[32]
Similars a les esteles de Tiya i atres parts centrals d'Etiopia són les que es troben en la ruta entre Ciutat Djibouti i Loyada en Djibouti. Ahí hi ha vàries esteles antropomórficas i fàliques, associades en tombes de forma rectangular flanquejades per taules verticalas. Les esteles Djibouti-Loyada són d'edat incerta, i moltes són adornades en un símbol en forma de T.[33]
Prop del poble antic d'Amud en el noroccident de Somàlia, en cada lloc vell que tinguera el prefix Estela en el seu nom (com les ruïnes d'Awbare i Awbube[34]), denotava el lloc de repòs final d'un sant local.[35] Estudis per part de A.T. Curle en 1934 en vàries d'estes importants ciutats arruïnades varen recuperar varis artefactes, com alfarería i monedes, que apunten a un periodo d'activitat medieval cap al fi del regnat del Sultanato de Adel.[34] Entre estos assentaments, Aw Barkhadle és circundado per vàries esteles antigues.[36] De la mateixa manera, llocs de sepeli prop de Burao posseïxen esteles velles.[37]
Esteles destacables
[editar | editar còdic]
- En Europa
- En Mesopotamia asiàtica
- En el Llevant:
- En Egipte:
- Pedra de Rosetta
- Pedra de Palermo
- Estela Metternich
- Esteles fronterices de Ajenatón
- Estela de Amenhotep III i en el revers reutilisada com Estela de Merneptah
- Estela de Anj ef Jonsu
- En la Banya d'Àfrica
- Estela de Ezana
- Esteles de Burao
- En Àsia Oriental:
- Les esteles doctorals en el Temple de la Lliteratura, Hanói
- Estela nestoriana
- Estela de Siganfu
- Estela de Gwanggaeto
- En Amèrica:
- Estela del portador del cactus
- Estela de Raimondi
- Tres Zapotes
- Estela 5 de Izapa
- Estela 1 de la Mojarra
- Pedres Negres
- Estela H de Copán
- Estela Bennett o Pachamama, Monolit Bennett
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Collon
- ↑ Pool, op. cit., p. 265
- ↑ Pool, op. cit., p. 277
- ↑ Till (2005): 168.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Strudwick, Helen (2006). The Encyclopedia of Ancient Egypt, New York: Sterling Publishing Co., Inc., pp. 214–223. ISBN 978-1-4351-4654-9.
- ↑ «The Stelae of Ancient Egypt».
- ↑ 7,0 7,1 Allen, Thomas George (1936). «Egyptian Stelae in Field Museum of Natural History».
- ↑ 8,0 8,1 G. Azarpay, Urartian Art and Artifacts, 1968, p. 32.
- ↑ C. Maranci, Vigilant Powers: Three Churches of Early Medieval Armènia, 2015, p177-182.
- ↑ C. Maranci, Vigilant Powers: Three Churches of Early Medieval Armènia, 2015, footnote 311 on page 198.
- ↑ Caskey, L. D. “An Archaic Greek Greu Stele in Boston.” American Journal of Archaeology 15.3 (1911): 293. CrossRef. Web.
- ↑ Robinson, Edward. “An Archaic Greek Greu Monument.” The Metropolitan Museum of Art Bulletin 8.5 (1913): 94. CrossRef. Web.
- ↑ Campbell, Gordon. The Grove Encyclopedia of Classical Art and Architecture. Oxford ; New York: Oxford University Press, 2007. Print.
- ↑ Grossman, Janet Burnett. Greek Funerary Sculpture : Catalogue of the Collections at the Getty Vila. Los Angeles: JPaul Getty Museum, 2001.
- ↑ Endymion Wilkinson, Chinese History: A Manual (Cambridge, Massachusetts: Harvard-Yenching Institute, 2000): 436.
- ↑ Wilkinson (2000): 436-437.
- ↑ «The Stele of Mount Hua Temple at The West Alp» (en en-gb).
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Wilkinson (2000): 437.
- ↑ .
- ↑ 20,0 20,1 Wilkinson (2000): 438.
- ↑ 21,0 21,1 Miller, 1999, p. 9.
- ↑ Font et al., 1999, p. 187.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 Stuart, 1996, p. 149.
- ↑ Stewart, 2009, p. 8.
- ↑ Stuart, 1996, p. 158.
- ↑ Goudsward, David. Ancient Stone Sites of New England and the Debat Over Early European Exploration, McFarland. ISBN 9781476604862.
- ↑ elisabetta. «connemara.irish».
- ↑ Menninger, Karl. Number Words and Number Symbols: A Cultural History of Numbers, Courier Corporation. ISBN 9780486319773.
- ↑ Brockman, Norbert (2011). Encyclopedia of Sacred Plaus, Volume 1, ABC-CLIO, p. 30. ISBN 978-1598846546.
- ↑ Ethiopia in broader perspective: papers of the XIIIth International Conference of Ethiopian Studies Kyoto 12-17 de decembre 1997, Shokado Book Sellers, p. 370. ISBN 4879749761.
- ↑ “Some remarks on the origins of the Aksumite Stelae” . Annales d'Éthiopie 14 (14): 43–69. doi:.
- ↑ 34,0 34,1 Lewis, I.M. (1998). Saints and Somalis: Popular Islam in a Clan-based Society, The Ret Siga Press, p. 90. ISBN 978-1-56902-103-3.
- ↑ G.W.B. Huntingford, "The Town of Amud, Somàlia", stēlē, op. cit. (1978), p. 184
- ↑ Briggs, Phillip (2012). Somaliland, Bradt Travel Guides, p. 98. ISBN 978-1-84162-371-9.
- ↑ «National Museums». Somali Heritage and Archaeology.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Boardman, John, ed. The Cambridge Ancient History, 1part, 2a edició, (ISBN 9780521224963 | ISBN 0-521-22496-9).
- Collon, Dominique, et al. "Stele." Grove Art Online. Oxford Art Online. Oxford University Press. 3 Juny 2015. Es requerix subscripció
- Miller, Mary (1999). Maya Art and Architecture, London, UK and New York, USA: Thames & Hudson. OCLC 41659173. ISBN 0-500-20327-X.
- Pool, Christopher A. Olmec Archaeology and Early Mesoamerica. Cambridge University Press, 2007 (ISBN 978-0-521-78312-5)
- Sharer, Robert J. (2006). The Ancient Maya, 6a edició, Stanford, Califòrnia, USA: Stanford University Press. OCLC 57577446. ISBN 0-8047-4817-9.
- Till, Karen E. The New Berlin: Memory, Politics, Plau. University of Minnesota Press, 2005
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estela (monumento)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.