Anar al contingut

Estela dels buitres

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Estela dels buitres

La és una série de gravats commemoratius de la victòria del rei Eannatum de Lagash sobre Umma, a finals del periodo Dinàstic Arcaic. La seua creació se situa cap al 2450 a. C.[1]

En eixos temps, Umma i Lagash eren dos de les ciutats sumerio més poderoses. La rivalitat entre abdós ciutats-estat era evident i els conflictes varen ser constants durant vàries generacions.

En l'estela apareix el rei de Lagash, Eannatum, qui finalment va véncer al rei de Umma, lo que hauria posat a Lagash en una posició hegemònica en Sumerio. Als peus del rei yacer els enemics vençuts. En el revers, el deu Ningirsu sosté una ret plena de presoners, simbolisant castic diví. A la seua volta, es poden observar inscripcions cuneïformes que relaten el conflicte entre Lagash i Umma, ademés dels tractats que es varen establir en posterioritat.

L'estela va ser realisada per mig de la tècnica del bajorrelieve en calcàrea, pertanyent a l'art sumerio narratiu. L'estela deu el seu nom a certs fragments en els que es pot vore cóm els soldats de Lagash desfilen en formació sobre un sol plagat de cadàvers, als que acodixen els gossos i els buitres.

Realisant un anàlisis sobre el volum, podem rescatar que el relleu és superficial pero clar, donant-li prioritat a la narració sobre el model tridimensional. Sobre el moviment, les escenes presenten dinamisme. Els soldats marchen, els deus actuen i els enemics cauen, narrant de manera visual la victòria. Si atenem a la composició, està estructurada en registres horisontals. El rei i els deus estan situats en posició dominant, resaltant l'importància de dites figures. A pesar de l'erosió, les superfícies revelen detalls, els quals parla de l'aplicació de tècniques alvançades, res de senzillea.

Desafortunadament, no es conserven pigments, encara que se supon que en el seu moment va estar policromada, de la mateixa manera que prou atres estela sumerio de l'época. Les figures humanes i divines tenen un conseguit gest definit, dotant al relat de claritat i impacte.

Es tracta d'un element de propaganda, gràcies al com el rei Eannatum reafirma la seua autoritat política i el favor diví baix el que es refugia. És un cas d'art funcional i didàctic, realisada l'estela no en fins decoratius. Com un dels aspectes més cridaners tenim la fusió entre el pla humà i el diví, presentant al rei com a aliat directe de les divinitats.

Tal i com podem comprovar, l'Estela dels buitres és una peça clau en el història de l'art antic, sent una de les primeres manifestacions de propaganda política de l'història. Ademés, és una demostració de que l'art sumerio posseïa una alta connotació política i la seua influència es va estendre a atres obres emblemàtiques com la Estela de Naram Sense o la Estela de Hammurabi.

Vore també

Bibliografia adicional

Referències

  1. ↑ Vázquez Hoys (2001). Història Antiga Universal, volum I, pág. 152, UNED. ISBN 84-362-3884-2.


Referències