Umma (ciutat)
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Umma (la moderna Tell Yoja, Governació de Vaig donar Car en Iraq) va ser una antiga ciutat en Sumerio. Note's que hi ha cert debat entre els estudiosos sobre els noms sumerio (Umma) i acadios (Kissa o Kishsha) del lloc.[1]
Història
[editar | editar còdic]En un primitiu text sumerio del descens d'Inanna al inframundo, esta dissuadix als dimonis del inframundo de dur-se a Shara, patró de Umma, que vivia en la misèria. En el seu lloc, es varen dur a Dumuzi, rei d'Uruk, que vivia en l'opulencia palatina.[2]
Va ser molt coneguda pel seu llarc conflicte fronteriç en Lagash.[3] La ciutat va alcançar la seua cénit sobre el 2275 a. C., baixe el mandat de Lugal-Zage-Si (Lugalzagesi), que també controlava Ur i Uruk. Baixe la Tercera Dinastia de Ur, Umma es va convertir en un important centre provincial. La majoria de les més de 30.000 tablillas cuneïformes recuperades en el lloc són texts administratius i econòmics de l'época. Açò va permetre tindre una excelent visió sobre els assunts provincials de Umma.[4] El calendari Umma de Shulgi (c. XXI), és el predecessor immediat del calendari babilònic, i indirectament del calendari hebreu del postexilio.
Arqueologia
[editar | editar còdic]
El jaciment va ser visitat per William Loftus en 1854 i per John Punnett Peters de l'Universitat de Pennsilvània en 1885.[5] [6] En els primers anys de el XX, es varen fer moltes excavacions illegals i varen escomençar a aparéixer, en el mercat d'antiguetats, tablillas de Umma de la tercera dinastia de Ur.[7] A finals de la década de 1990, algunes excavacions de salvament, relacionades en proyectes vials de la zona, varen ser portades a terme en Tell Yoja per arqueòlecs iraquí.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ W. G. Lambert, The Names of Umma, Journal of Near Eastern Studies, vol. 49, no. 1, pp. 75-80, 1990.
- ↑ Inanna's descent to the netherworld - ETCSL
- ↑ Jerrold S. Cooper, History from Ancient Inscriptions: The Lagash-Umma Border Conflict, Undena, 1983, ISBN 0-89003-059-6.
- ↑ P. A. Parr, A Letter of Ur-Lisi: Governor of Umma, Journal of Cuneiform Studies, vol. 24, no. 4, pp. 135-136, 1972.
- ↑ [1] William K. Loftus, Travels and Researches in Chaldaea and Susiana: With an Account of Excavations at Warka, the "Erech" of Nimrod, and Shush, "Shushan the Palace" of Esther, in 1849-52, Robert Carter & Brothers, 1857.
- ↑ [2] John P. Peters, Nippur; Or, Explorations and Adventures on the Euphrates: The Narrative of the University of Pennsylvania Expedition to Babylonia in the Years 1888-1890, University of Pennsylvania Babylonian Expedition, Putnam, 1897.
- ↑ Georges Contenau, Contribution a el Histoire Economique d'Umma, Librairie Champion, 1915.
- ↑ Salah Salman Rumaidh, Excavations in Chokha: an Early Dynastic Settlement, Nabu, 2000, ISBN 1897750800.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Umma (ciudad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.