Lagash
Lagaš o Lagash[1] va ser una de les ciutats-estat més antigues de Sumerio i més vesprada de Babilonia. Els seus restants conformen una baixa i llarga llínea de montículs de ruïnes, coneguda ara com Tell al-Hiba en Iraq, al noroest de l'unió del Éufrates en el Tigris i a l'est d'Uruk. Està situada en el caixer d'un antic canal, uns 5 quilómetros a l'est de Shatt-el-Haj i a poc menys de 16 quilómetros al nort de l'actual Shatra.
El jaciment arqueològic
[editar | editar còdic]Les ruïnes de Lagash varen ser descobertes en 1877 per Ernest de Sarzec, en eixe temps cònsul francés en Basora, a qui li va ser permés, pel cap Montefich, Nasir Pasha el primer Wali-Pasha o governador general, excavar al seu antoix en els territoris. Al principi per conte propi, despuix, com a representant del govern francés, De Sarzec va continuar les excavacions del lloc, en vàries intromissions, fins a la seua mort en 1901, en acabant de que el treball fora continuat en la supervisió de Gaston Cros. Les principals excavacions varen ser realisades sobre dos grans montículs, un dels quals va resultar ser la zona del temple, E-Ninnu, el sant lloc del deu patró de Lagash, Ningirsu o Ninib.[2]
Les expedicions arqueològiques posteriors varen ser dirigides per Henri de Genouillac (1929-31)[3] i Andre Parrot (1931-33).[4]
El temple va ser arrasat i es va construir una fortalea sobre les seues ruïnes, en el periodo grec o seléucida; algun de les rajoles trobades portava inscripcions en arameo i grec d'Hadad-nadin-akhe, rei d'un chicotet regne babilonio. Va ser baix esta fortalea a on es varen trobar gran cantitat d'estàtues de Gudea (rei de Lagash), les quals constituïxen el premi de les coleccions babilòniques en el Louvre.[5] Estes havien segut decapitades o mutilades, i llançades en els fossos de fonamentació de la nova fortalea. Les excavacions en l'atre gran montícul varen donar en el descobriment dels restants d'edificis que contenien objectes de tot tipo en bronze i pedra, datats des del primer periodo sumerio en avant, permetent seguir el història de l'art babilònic fins a una data alguns centenars d'anys abans del temps de Gudea.
Aparentment, este montícul havia segut ocupat en gran mida per almagasens, en els quals no només es guardava gra, figues, etc., sino també vasijas, armes, escultures i qualsevol objecte possible relacionat en l'us i l'administració del palau i el temple. En un chicotet montícul perifèric De Sarzec va descobrir els archius del temple, unes 30 000 tablillas d'argila en inscripcions, guardant els registres de negocis, i revelant en extraordinari detall l'administració d'un antic temple de Babilonia, el tipo de propietat, el método de cultivar les seues terres, i els seus tractes comercials i industrials i empresarials. Desafortunadament, ans que estos archius pogueren ser extrets, les galeries que els contenien varen ser saquejades pels àraps, i un gran número de tablillas varen ser venudes a comerciants d'antiguetats, els qui les varen escampar per tota Europa i Amèrica.[6]
Història
[editar | editar còdic]De les inscripcions trobades en Telloh, sembla que Lagash va ser una ciutat de gran importància en el periodo sumerio, (transcorregut provablement en el quart mileni a. C.) Va ser en aquell temps governada per reis independents, Ur-Nina (sigle XXXIV a. C.) i els seus successors, els qui varen ser posats en lluita en els elamitas en l'est i els reis de Kengi i Kish en el nort. En la conquista semita, la ciutat pert la seua independència, els seus governants es tornen dependents de Sargón de Acad i dels seus successors; pero encara permaneix sumerio i continua sent una ciutat de molta importància, sobretot, un centre de desenroll artístic.[7] Certament, en este periodo i baixe l'immediata supremacia dels reis d'Ur, Ur-Gur i Dungi, va alcançar el seu major desenroll artístic.
En este periodo, també, baix Ur-bau i Gudea, Lagash va tindre extenses comunicacions comercials en regnes lluntans. Segons els seus propis registres, Gudea va comprar cedres de les montanyes del Amanus i del Líban en Síria, diorita d'Aràbia occidental, coure i or d'Aràbia meridional i central, i del Sinaí, mentres els seus eixèrcits, presuntament baixe el seu senyor superior, Ur-Gur, varen participar en batalles en Elam en l'Est. Esta va anar especialment l'época de desenroll artístic. Alguns dels primers treballs de Ur-Nina, Eannatum o Entemena anteriors a la conquista semita són també extremadament interessants, especialment la famosa ___protected_title_2___ i un gran got d'argent ornamentado en lo que podria ser cridat l'escut de Lagash, un àguila en cap de lleó i en ales esteses, agarrant un lleó en cada garra.[8][9] Despuix d'época de Gudea, Lagash sembla perdre la seua importància; o per lo manco no sabem res sobre ella fins a la construcció de la fortalea seléucida abans mencionada, quan sembla alcançar part del regne grec de Caracene. Els objectes trobats en Tello són els tesors més valiosos descoberts en Babilonia.
En temps de Gudea, la capital de Lagash va ser realment Girsu (Telloh). El regne cobria un àrea d'aproximadament 1600 km². Contenia 17 ciutats més grans, huit capitals de districte i numerosos llogarets (unes 40 conegudes pel seu nom).[10][11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sumerio: Lagaški, logograma cuneïforme: ?ﾒﾁﾓ?ﾒﾆﾠ, [NU11.BUR].LAKI o [ŠIR.BUR].LAKI, "almagasén", acadio: Nakamtu; modern Tell al-Hiba, Governació de Vaig donar Car, Iraq
- ↑ M. Pillet, « Ernest de Sarzec, explorateur de Tello (1832-1901) », dans Comptes rendus de l’Académie dones Inscriptions et Belles Lettres 102, 1958, pp. 52-66
- ↑ Fouilles de Telloh I: Epoques presargoniques, Abbé Henri de Genouillac, Paris, 1934
- ↑ El seu-Kyung Huh, Studien zur Region Lagaš: Von der Ubaid- bis zur altbabylonischen Zeit, Münster, Ugarit-Verlag, 2008
- ↑ C. E. Suter, Gudea's Temple Building: The Representation of an Early Mesopotamian Ruler in Text and Image, Groningue, 2000.
- ↑ “RECUEILS PÉRIODIQUES ET SOCIÉTÉS SAVANTES.” Revue Historique, vol. 51, no. 1, 1893, pp. 163–207. JSTOR, http://www.jstor.org/stable/40938324. Consultat el 17 de novembre 2022.
- ↑ The Sumerians: Their History, Culture, and Character (en en), University of Chicago Press, pp. 75–76. ISBN 978-0-226-45232-6.
- ↑ History & Philology, Walther Sallaberger & Ingo Schrakamp (eds), Brepols, p. 74-75. ISBN 978-2-503-53494-7.
- ↑ The Cities of Babylonia (en en), Cambridge Ancient History, p. 28.
- ↑ Edzard, Dietz Otto. Gudea and his dynasty, Toronto: University of Toronto Press. OCLC 809041550. ISBN 978-1-4426-7555-1.
- ↑ Chandler. Four thousand years of urban growth: an historical census (en anglés), Lewiston (etc.): The Edwin Meller Press. OCLC 1126378552. ISBN 978-0-88946-207-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lagash» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.