Estàtues de Gudea

S'han trobat vintisset estàtues de Gudea, un governant (ensi) de l'estat de Lagash en la Mesopotamia meridional. Gudea va governar entre h. 2144 - 2124 a. C. i les estàtues demostren un nivell molt sofisticat de destrea per a la seua época. Les estàtues conegudes s'han classificat 'A-AA' pels arqueòlecs.

Estàtua de diorita I, Louvre (Estàtua sedente del príncip Gudea)

Estàtua O, Copenhague

Procedència

Les estàtues A-K es varen trobar durant les excavacions d'Ernest de Sarzec en el pati del palau d'Adad-nadin-ahhe en Telloh (antiga Ngirsu). Les estàtues M-Q procedixen d'excavacions clandestines en Telloh en 1924; el restant vénen de comerç d'art, en procedències desconegudes i, a voltes autenticitat dubtosa. No hi ha certea raonable de que les figures L i R representen a Gudea.

Descripció i propòsit

Les estàtues pretenien representar al governant en els temples, per a oferir una constant oració al seu servici; se li feyen ofrenes a estes escultures. La major part de les estàtues duen una dedicatòria inscrita explicant a quin deu es dedicava. Gudea està assentat o en peu; en un cas (N, Gudea en el got que mana), sosté una gerra d'aigua au vase jaillissant. Normalment lluïx un kaunakes ajustat, potser fet en pell d'ovella, i un vestit llarc en borles. Solament en un eixemple (M, estàtua Soclet) du un vestit diferent, que recorda a la vestimenta real acadia (tors de Manishtushu). En el regazo d'una d'elles (estàtua B) està el pla del seu palau, en l'escala de medir al costat. L'estàtua F és semblada a la B; a les dos els falta el cap, i tenen en el regazo un tauler en una escala de medir i un estil, solament que l'estàtua F no té un pla del terreny.