Logograma

Evolució dels signes peix, pardal, astral, flecha i botella en les escritures cuneïforme, egipcíaca i chinenca.
En l'escritura logográfica es poden reutilisar semàntica o fonèticament. Per eixemple, el caràcter chinenc de «pardal» (鸟 niao, antigament diao) es pot reutilisar de forma semàntica per a expressar «pollet» (鸡 ji) o de forma fonètica per a expressar «illa» (岛 dao).

Un logograma (del grec logos, paraula, i grama, escritura) és un grafema, unitat mínima d'un sistema d'escritura, que representa una part semàntica d'un idioma, com una paraula o un morfema, és dir, una unitat en significat. Un sistema d'escritura basat en logogramas es denomina escritura logográfica i es caracterisen per representar les paraules d'un idioma natural en combinar ideogramas (representacions icòniques d'un significat), fonogrames (representació de sons) i determinativos (desambiguaació semàntica).

L'escritura es va inventar de forma independent en quatre llocs del món que varen donar orige a quatre sistemes logográficos: en Mesopotamia l'escritura cuneïforme dels sumerio, en Àfrica els jeroglífics egipcíacs, en Orient els caràcters chinencs i en Mesoamérica els glifos mayas.

Una característica d'estos símbols és que, per associar-se més a significats que a sons, idiomes molt distints poden compartir-los per a expressar significats semblants, tal com passa entre el chinenc i el japonés, per eixemple. Estos 2 idiomes són de fet els únics que seguixen usant logogramas actualment, junt en el coreà que els usa de manera molt llimitada. Els demés idiomes actuals usen escritures purament fonográficas, tals com alfabets, abyads o silabarios.

Tipos de logogramas

Ideograma

Artícul principal → Ideograma.

Molts ideogramas de les escritures logográficas tenen una alta iconicitat, és dir, visualment guarden gran semblat en les coses del món real que pretenen representar; per eixemple el caràcter chinenc per a persona (人 ren) o el jeroglífic egipcíac d'ull (𓁹 jrt). Per açò, un malentés popular és que estos sistemes d'escritura es basen en trobar la manera de dibuixar lo que es vol expressar. La realitat és que seria impossible tant perque es necessitarien massa mils de signes que acabarien confonent-se entre ells com perque gran part dels térmens del llenguage parlat són conceptes abstractes difícils de representar com a imàgens.

Habitualment quan un logograma complix una funció semàntica li'l denomina ideograma, encara que més específicament se solen classificar com:

Pictogrames

També cridats figuratius. Representen la forma física de l'objecte o ser que es desija significar.

Ideogramas simples

No representen directament el referent, sino que es valen d'estratègies simbòliques per a representar elements més simples que facen referència a una idea més complexa. Entre elles estan la sinécdoque (representar una part per a referir-se a un tot, per ej. un escut i una llança per a representar «armes» en general), la metonímia (representar la causa per l'efecte, l'instrument pel resultat, etc., per eixemple una image del sol per a representar «dia», o dos ulls per a «mirar»), la metàfora (representar un significat associat, per ej. usar buitre per a representar «mare» per l'especial conte dels seus pollets).

Ideogramas composts

Combinen varis signes en un per a representar una idea que es deriva de la suma d'abdós significats. Per eixemple, una cama i un gavinet per a representar «mutilar».

Archiu:Ideogrammes2.JPG

Diferents ideogramas cuneïformes en el seu valor en sumerio (mayúscules), acadio (minúscules) i el seu significat en francés

Fonograma

Artícul principal → Fonograma.

Un sistema que solament incloga signes que representen visualment un significat (pictogrames i ideogramas) no pot representar la complexitat d'un idioma, és dir, no és una escritura. Un sistema ideográfico pot servir per a expressar funcions com la propietat (representant un nom a través de símbols) o la contabilitat (combinant la representació de l'objecte que es conta en un sistema de numeració), no obstant no permet plasmar el contingut d'una llei, els versos d'una cançó o la narració d'un fet històric.

Per a solucionar este problema les primeres escritures varen trobar la manera d'incorporar la dimensió fonètica i aixina poder representar els sons del seu idioma. La manera més comuna va ser a través del cridat principi rebus, que consistix en representar un concepte a través d'uns atres que sonen igual. El método de representar el sò (la fonètica) va ser molt més fèrtil que representar els significats (semàntica) i en la majoria de sistemes la seua importància va créixer en el temps.

Fonogrames

Són signes que guarden similitut en la pronunciació de lo que es pretén representar. Per eixemple, el jeroglífic de «ànet» (𓅭 sꜣ) era un dels més freqüents perque en egipcíac sonava similar a «fill».

Complements fonètics

Repetixen part de la pronunciació d'una paraula per a especificar a cual dels diferents significats d'un ideograma s'està referint. Per eixemple, la paraula sumerio 𒆳 kur significava tant «tossal» com a «país», pero en acadio són dos paraules diferents šadú i māla teua; per això en els texts acadios s'afegia el complement fonètic "-ú" per a especificar šadú «tossal» i es deixaven sense complements per a referir-se a māel teu «país».

Determinativos

Artícul principal → Determinativo.

Són ideogramas que complixen la funció específica d'especificar la categoria semàntica d'una paraula, pero no formen part de la pronunciació de la paraula. Eren especialment freqüents en egipcíac a on hi havia jeroglífics per a categories semàntiques molt específiques i ademés servien per a ajudar a separar cada paraula d'un text. En els glifos mayas existien pero eren molt poc usats. En chinenc formen part integral dels caràcters i es denominen radicals. Per eixemple, la paraula chinenca ma 马 «cavall», en el radical de dòna significa «mare»: mama 妈妈.

Un atre eixemple de l'us de determinativos (radicals) són els caràcters chinencs 泅 qiú que significa «sumergir» i 淋 lín «mullar», que es classifiquen com "composts fonosemánticos" perque combinen una part fonètica (sò) en una part semàntica (significat). En abdós, el determinativo de l'esquerra d'abdós (氵) és el radical que significa aigua i senyala alguna relació semàntica en l'aigua. Els elements de la part dreta són «presoner» en un cas (囚 qiú, ideograma d'una persona tancada) i «bosc» en l'atre (林 lín, ideograma de dos arbres).

泅 淋

Escritures logográficas

A continuació figuren alguns eixemples d'escritures logográficas del món. De totes elles s'ha demostrat que són escritures logográficas i els idiomes que representen han segut dessifrats, llevat en el cas dels jeroglífics cretenses.

• Cuneïforme
  Cuneïforme
• 
  Cuneïforme elamita
• Cuneïforme hitita
  Cuneïforme hitita
• 
  Jeroglífics egipcíacs
• 
  Hiératico egipcíac
• 
  Demótico egipcíac
• Jeroglífics anatolios
  Jeroglífics anatolios
• 
  Jeroglífics cretenses
• 
  Glifos mayas
• 
  Caràcters chinencs

Vore també

• Escritura pictogràfica
• Classificació de caràcters chinencs
• Fonograma (llingüística)

Referències

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Logograma en el Viccionari.