Silabario (sistema d'escritura)

Archiu:Katakana origin new.svg

Els silabarios solen començar com logogramas simplificats, com a mostra ací el sistema d'escritura japonés katakana. En la part inferior de cada cela es troba el símbol modern, en la seua forma original en caràcters chinencs damunt.

Un silabario és un conjunt de caràcters o símbols escrits que representen (o aproximen) sílabas que formen les paraulas. Un símbol en un silabario normalment representa un sò consonàntic seguit d'un sò vocàlic. En un autèntic silabario no hi ha similituts gràfiques entre caràcters fonèticament relacionats, encara que alguns sí tenen similituts gràfiques per a les vocals. Açò vol dir que els caràcters que representen per eixemple les sílabes ke, ka i ko no tenen una similitut gràfica per a indicar el sò k que compartixen.

Entre els sistemes d'escritura que utilisen silabarios total o parcialment es troben el japonés, el cheroqui, les antigues escritures cretenses (Llineal A i Llineal B) i varis sistemes d'escritura índica i cuneïforme. Els silabarios pròpiament dits inclouen símbols separats per a cada possible sílaba que puga donar-se en la llengua; un sistema semblat és el dels alfasilabarios, que utilisen un sistema de símbols consonàntics que inclouen una vocal inherent.

L'inventari de signes es diu també silabario i normalment inclou des d'unes poques dotzenes fins a uns centenars de caràcters, cridats silabogramas. En térmens de complexitat visual, les escritures silàbiques es troben entre les escritures segmentarias alfabètiques i els sistemes d'escritura morfográficos.Plantilla:Qué

Orige i principi

La majoria dels cridats sistemes d'escritura autòctons desenrollats en l'antiguetat, pero també fins a la modernitat mija, utilisen només o principalment caràcters silàbics, lo que sugerix que este pot ser l'enfocament més intuïtiu de l'escritura. En conseqüència, el número de variants d'escritura silàbica és elevat. No obstant, pel predomini de les escritures segmentarias en Europa i Orient Mig, aixina com a la colonisació i misionizaació de grans parts del món a partir d'ahí, que també varen dur l'escritura a cultures anteriorment sense escritura i varen desplaçar les tradicions d'escritura existents en alguns llocs, l'alfabet llatí és el predominant en l'actualitat.

La filòloga Silvia Ferrara senyala que en el llenguage, el sò s'emet de forma natural en forma de sílabes, per lo que les primeres escritures es varen organisar entorn a l'estructura silàbica. Senyala que: "pensem en sílabes, nos comuniquem en sílabes, cantem en sílabes, inventem l'escritura en sílabes" i que tota la nostra comunicació gira entorn a la sílaba. En la seua opinió, l'èxit de l'alfabet (un sol sò que correspon a una sola lletra) en la cultura occidental és per tant "solament una coincidència, un epifenómeno cultural, un succés extremadament improvable d'alt impacte".

Aixina, les escritures de tipo silabario veuen generalment la consonante "en" una vocal, de modo que la seua unitat bàsica és la sílaba, a diferència dels sistemes alfabètics que "descomponen" la llengua en consonante i vocals. En conseqüència, el silabario requerix molt a sovint un major número de signes que l'alfabet: entre 80 i 120 per terme mig per al primer, front a una trentena per al segon. Este últim és, per tant, més "econòmic".

Un eixemple notable de l'invenció d'un silabario és el silabario cheroqui, inventat per Sequoyah entre les décades de 1810 i 1820. Encara que els grafema es varen prendre prestats dels símbols vists per Sequoyah en els alfabets europeus, representen fonema diferents i, a diferència dels sistemes d'escritura europeus, es tracta d'un verdader silabario. Lo que es conta de l'extraordinari guany de Sequoyah és que va intentar crear grafema per a cada paraula. En trobar-ho massa difícil, va passar a desenrollar grafema per a cada sílaba. Va tindre tant èxit que va conseguir que en la década de 1830 la taxa d'alfabetisació de la Nació Cherokee superara a la dels colon europeus.

Tipos

Un sistema d'escritura que utilisa un silabario està complet quan cobrix totes les sílabes que estan presents en la corresponent llengua parlada sense recórrer a complexes regles ortogràfiques com poden ser vocals silencioses, vocals eco o codes implícites.

Els verdaders silabogramas són aquells que conseguixen comprendre totes les parts d'una sílaba, per eixemple, inici, núcleu mig i coda final. No obstant, mentres l'inici i la coda són opcionals a lo manco en algunes llengües, hi ha verdaders silabogramas mijos (núcleu), d'inici (inicie-núcleu), finals (núcleu-coda) i complets (inicie-núcleu-coda). La majoria dels silabarios solament mostren un o dos tipos de silabogramas i formen atres sílabes per mig de regles ortogràfiques.

Els silabogramas dels silabarios són purs, analítics o arbitraris si no compartixen similituts gràfiques que corresponguen a similituts fòniques, per eixemple, el símbol per a ka no reflectix de cap manera predible el símbol per a ki ni el símbol para a . Per un atre costat, són sintètics si varien per inici, núcleu o coda; i són sistemàtics si varien per totes elles.

Vore també

• Alfasilabario
• Abyad
• Alfabet
• Grafema
• Logograma
• Silabario vai
• Silabario chipro-minoico
• Silabario chiprana
• Silabario kpelle
• Llineal A
• Llineal B
• Llengües inuit

Bibliografia

• (1996) The Worlds Writing Systems (en anglés), Oxford i Nova York: Oxford University Press.
• (2008) Japanese as foreign language in the age of globalization (en anglés), Munich: Iudicum. ISBN 978-3-89129-854-1.
• Christa Dürscheid : Introducció a la llingüística escrita . 3ª edició revisada i complementada. Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 2006, ISBN 3-525-26516-6 (Este llibre de text també cobrix varis silabarios).
• Harald Haarmann : Història universal de l'escritura . Campus, Frankfurt am Main, Nova York 1990, ISBN 3-593-34346-0 (Este manual també cobrix varis silabarios).