Alfasilabario

Archiu:Phrase sanskrit.svg

Alfasilabario

Archiu:Ethiopic genesis (ch. 29, v. 11-16), 15th century (The S.S. Teacher's Edition-The Holy Bible - Plate XII, 1).jpg

Text escrit en escritura amhárica.

Un alfasilabario (també cridat abúgida o alfabet silàbic) és un sistema d'escritura a mig camí entre alfabet i silabario, en el que l'escritura es fa agrupada en sílabes, pero estes no són signes independents sino que estan agrupades entorn a una consonante. A diferència dels alfabets més convencionals (abecedari), les consonante duen una vocal inherent, generalment la'. Per a canviar esta combinació, es recorre a signes diacrítics que denoten canvi de vocal o absència d'esta.

Hi ha tres grups principals de escritures alfasilabarias. El major grup és el de la família índica d'alfabets bráhmicos, que inclou casi totes les escritures usades en l'Índia i del Surest Asiàtic. L'atre és el del alfabet etíope, tal com s'usa en amhárico o en tigriña. Per últim, el més recent és l'usat per al idioma creu i llengües inuits, els cridats silabarios indígenes canadencs, en el que les consonante canvien d'orientació i apunten a les quatre direccions per a representar les vocals.

Denominació

El terme abúgida va ser falcat per Peter T. Daniels usant un nom popular del alfabet etíope, basada en les quatre primers lletres. No obstant, com en atres llengües afroasiáticas, el abugida etíope originalment funcionava com alfabet consonàntic.

Funcionament

Donat un grafema consonàntic en un alfasilabario, com a K, mentres que no se li aplique una modificació es llegirà no com una consonante sola sino com a sílaba: la consonante seguida de la vocal predeterminada del sistema (per eixemple, /a/). Aixina per a escriure /ka/, solament fa falta una lletra: el signe K. No obstant, per a escriure /ki/, serà necessari recórrer a un signe anexe agregat a el grafema K: K + i . Per una atra part, per a escriure el sò /k/ solament, (per eixemple en un grup de consonante, com en espanyol "actor", o també al final d'una paraula), és necessari un tercer signe, que senyala l'absència de la vocal predeterminada (en l'eixemple d'avall està representat per un asterisc: *). Tal signe a sovint es diu "halant" (nom sánscrito que du en els alfasilabarios índicos) o 'assessí', ya que "mata" o fa desaparéixer la vocal que normalment seguix a la consonante, es diu llavors que la consonante està "desvocalizada". Finalment, per a escriure /i/ sense que vaja recolzada d'una consonante, fa falta un quart signe, el de la /i/ independent (representat per I en l'eixemple). En resum, la comparació d'escritura i pronunciació seria:

• K = /ka/;
• KI = /ki/;
• K * = /k/ (llavors, per a escriure /kma/, seria K * M );
• İK = /ika/;
• İK * = /ik/;
• İKI = /iki/, etc.

Al final, acaben necessitant-se quatre signes diferents (k, i diacrítica, el halant * i la I independent) a on, en un alfabet, es necessiten tres («k», «a», «i»).

A voltes la divisió dels caràcters no correspon a lo esperat en alfabets europeus. Per eixemple, quan una r precedix a atres consonante en devanagari, s'escriu agrupada a les atres consonante del grup, en el mateix caràcter, no s'escriu al final de la sílaba anterior (com per eixemple en l'espanyol "car-tón").

Eixemple en devanagari

Per a ilustrar este sistema, estos són eixemples del alfasilabario més usat, el devanagari:

• K = /ka/ = Archiu:Devnag ka.png ;
• Ki = /ki/ = Archiu:Devnag ki.png
• K* = /k/ = Archiu:Devnag k.png (en el signe de halant Archiu:Devnag halant.png subscrit)
• KM = /kma/ =  ;
• İK = /ika/ =  ;
• İK* = /ik/ =  ;
• İKi = /iki/ = , etc.

Estos són les traces característiques del alfasilabario:

• les vocals que seguixen a una consonante en realitat es tracten com diacrítics, per lo tant, la seua ubicació no necessàriament seguix l'orde de llectura; aixina, Ki s'escriu i+K, en , que no es confon en İK gràcies a la vocal independent  ;

• la consonante desvocalizada K, com moltes atres, pren una forma particular quan li seguix directament una consonante (ací KM): . Diem que té una forma conjunta i el halant no s'observa; per una atra part, va marcada simplement per un halant : Archiu:Devnag k.png.

Vore també

• abyad
• alfabet
• silabario

Referències

Bibliografia

• Peter T. Daniels (Oct–Dec 1990), "Fundamentals of Grammatology" (PDF), Journal of the American Oriental Society, 119(4): 727–731, JSTOR 602899.
• William Bright (2000:65–66): "A Matter of Typology: Alphasyllabaries and Abugidas". In: Studies in the Linguistic Sciences. Volume 30, Number 1, 63–71.
• John D. Berry (2002:19) Language Culture Type Getatchew Haile, "Ethiopic Writing". In Daniels & Bright (1996), The World's Writing Systems.

Enllaços externs

• (en anglés) Omniglot, llista de alfasilabarios