Devanagari

El devanagari és una escritura alfasilábica bráhmica utilisada per a escriure l'idioma nepalí i varis idiomes de la Índia, inclosos l'hindi, el sánscrito, el bhilí, el bhoshpuri, el bihari, el cachemir, el konkaní, el marati i el sindi.

Etimologia

La paraula devanagari,^[1] pronunciada greu, prové del sánscrito देवनागरी (Transliteración AITS: devanāgarī, pronunciada [deːʋɐˈnaːɡɐriː]) que significa ‘de la ciutat divina’,^[2] sent devá: ‘deu’ o ‘diví’, i nāgarī: ‘urbà, de la ciutat’, un adjectiu vridhi femení que deriva de nágara: ‘ciutat’.^[2]Possiblement es referix a que va ser creat en alguna ciutat que es va autodenominar ‘divina’.^[2]

Abdós paraules, devá i nágari formen un terme compost (tatpurusha) que podria traduir-se com ‘escritura urbana divina’, lo que provablement identificava a la devanagari dins d'un grup més gran d'escritures nágari ('urbanes').^{[cita requerida]}

L'escritura nágari podria haver segut una forma primerenca de devanagari, apareguda abans del XIII com a variant oriental de l'escritura gupta i contemporànea en la sharada, la seua variant occidental.^{[cita requerida]} El nom sánscrito devánagari podria entendre's, llavors, com a ‘forma divina (o excelent) de l'escritura nágari’.^{[cita requerida]}

En l'idioma espanyol, la Real Acadèmia Espanyola recomana l'us escrit del terme devanagari com a paraula plana, encara que en l'etimologia que propon accepta el provable us agut o esdrújulo sánscrito: devanâgarí (una versió lliure del terme AITS devanāgarī).^[1]

En sánscrito, els composts tatpurusha s'accentuen generalment d'acort en l'accentuació de la primera paraula.^[2]Per eixemple: devá + nágari = devánagari. L'únic tatpurusha que s'accentua doblement és Bríhaspáti (de bríhas i páti).^[2]

Orígens

L'escritura devanagari sorgix prop de l'any 1020 de nostra era, a partir de l'escritura siddham, reemplaçant gradualment l'escritura sharada, la qual va permanéixer com a us paralel en Cachemira. Abdós són descendents immediates de l'escritura gupta, la qual va sorgir de l'escritura brahmi, que provablement va sorgir en el III Els descendents del brahmi formen la família bráhmica, incloent els alfabets nacionals de molts atres idiomes de l'Índia.Plantilla:Brahmi-Gupta-Devanagari

Notes

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Devanagari» [1] archivat en Wayback Machine., artícul en el Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Vore l'accepció − nāgarī en l'entrada deva, que es troba 24 renglons abans del final de la segona columna de la pág. 493 [2] archivat en Wayback Machine. en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).

Bibliografia

Bahri, Beci (2004). Fonetika i gjuhës shqipe, Edfa. OCLC 74266905.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Devanagari» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Raer2-1] 1,0 ^1,1 «Devanagari» [1] archivat en Wayback Machine., artícul en el Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola.

[Monier_Williams2-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Vore l'accepció − nāgarī en l'entrada deva, que es troba 24 renglons abans del final de la segona columna de la pág. 493 [2] archivat en Wayback Machine. en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).

[1]

[2]