Anar al contingut

Alfabets bráhmicos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els alfabets bráhmicos o índicos són una família de sistemes d'escritura alfasilábicos usats en Àsia meridional i en el Surest asiàtic continental (i antigament en Àsia Central i el Surest asiàtic marítim) cridats aixina perque tots descendixen de l'antic alfabet brahmi. Els silabarios individuals són coneguts com a «escritures bráhmicas» o «escritures índicas». Estes escritures són usades en moltes llengües, com les indoeuropeas, sino-tibetanes, mongólicas, drávidas, austroasiáticas, austronesias, tai, a voltes la japónica i provablement el coreà.

Història

[editar | editar còdic]

Els silabarios bráhmicos descendixen de l'escritura brahmi de l'antiga Índia. La primera font fidedigna és l'inscripció Vikramkhol. Alguns estudiosos creuen que es va originar a partir del brahmi, o a lo manco va ser inspirada pel alfabet arameo. Uns atres especulen que va poder haver tingut un orige en el subcontinent indi, a través de l'escritura del Indo. Esta família pot, a la seua volta, derivar del cuneïforme sumerio o haver-se desenrollat aïllada d'atres llengües.

La més important de la família és el silabario devanagari, que s'utilisa per a escriure molts idiomes de l'Índia i Nepal, entre ells el sánscrito, el hindi, el konkaní, el maratí, el nepalí i el nepal bhasa (‘idioma de Nepal’). Atres escritures bráhmiques del Nort són el nagari de l'Est, que s'ampra en el bengalí, asamés, bishnupriya manipuri i atres escritures índiques de l'Est, l'oriya, el guyaratí, el ranjana, el prachalit, el bhujimol, el modi i el gurmukhi.

Les llengües drávidas, al sur de l'Índia, tenen alguns aspectes de les escritures bráhmicas, pero compartixen molt poques característiques estructurals del nort donant un punt a favor de la teoria del seu orige aïllat. Les primeres proves del silabario brahmi en el sur de l'Índia provenen de Bhattiprolu, en el districte de Guntur (en l'estat d'Andhra Pradesh). Durant el III, Bhattiprolu va ser un bastió del budisme, que des d'allí es irradió posteriorment al Àsia Oriental. El present télugu s'obté a partir de l'escritura bhattiprolu, també coneguda com a «escritura kannada-télugu», o «antiga escritura kannada», per la seua similitut en la mateixa.

l'alfabet gupta, eixemple primerenc de l'evolució del brahmi.
Note's la distribució típica de lletres present en casi tots els alfabets de la família, en cinc files i cinc columnes de consonante relacionades fonèticament, més dos files de consonante soltes.

Inicialment es varen fer alguns canvis que ara es denominen támil brahmi, el qual té menys lletres que atres escritures índicas, i carix de vocals aspirades o consonante sonores. Despuix, baix l'influència del Granta-vetteluthu va evolucionar a lo que hui és l'escritura alfabet malabar. Aixina mateix es varen introduir canvis en els sigles XIX i XX per a poder amprar l'imprenta i la màquina d'escriure abans que l'escritura.

El birmà, el camboyano, el laosiano, el tailandés, el javanés, el balinés i el tibetano també s'escriuen en escritures bráhmicas, encara que cada u les va modificar per a ajustar-se a la seua fonologia. El siddham (kanji: 悉昙, pronunciació japonesa moderna: shittan), va ser una escritura important en el budisme perque molts Sutras es varen escriure a mà, i l'art de la caligrafia siddham sobreviu en Japó. Esta zona va estar dominada per gent dels regnes del Sur, i aixina evidencia que la seua llengua estava influenciada més per esta llengua del sur (sense la llínea que travessa la part superior de les paraules).


Algunes característiques que no estan presents en totes les escritures:

  • Cada consonant té una vocal inherent que és generalment una «a» curta (que en bengalí, oriya i en asamés es va convertir en una «o» curta per canvis fonètics). Atres vocals s'afigen al caràcter. Una marca, coneguda en sánscrito com virama/halant, es pot usar per a indicar l'absència d'una vocal inherent.
  • Cada vocal té dos formes, una forma independent quan no forma part d'una consonante, i una forma depenent, quan està vinculada a una consonante. Segons siga l'escritura, les formes depenents poden ser colocats a l'esquerra, a la dreta, damunt, davall o a abdós costats de la consonant base.
  • Les consonante (fins a cinc en devánagari) es poden combinar en les lligam. S'afigen marques especials per a indicar la combinació de «r» en una atra consonante.
  • La nasalización i l'aspiració d'una consonante depenent de la vocal és destacada també en els signes separats.
  • l'orde alfabètic tradicional es pot resumir de la següent manera: vocals, consonants velares, consonante palatals, consonants retroflejas, consonante dentals, consonants bilabiales, aproximantes, sibilants i atres consonante. Cada agrupació tenia quatre consonants oclusivas (en els quatre valors possibles de sonoritat i aspiració), i una consonante nassal.

Moltes llengües bráhmiques s'escriuen en l'alfabet llatí, sobretot en benefici dels parlants no natius o per a usar-les en programes de computació sense soport per a les mencionades escritures. El professor Gari Ledyard ha llançat el hipòtesis de que el hangul utilisat per a escriure coreà es basa en l'escritura mongol phagspa, un descendent de la família a través del tibetano bráhmico.

Quadro comparatiu

[editar | editar còdic]

Consonants

[editar | editar còdic]
NL AFI Dev Ben Gur Guy Ori Tam Tel Ca Mal Cin Tib Tai Bir Cam Lao
k k က
kh  
g ɡ    
gh ɡʱ    
ŋ
c c
ch  
j ɟ
jh ɟʱ      
ñ ɲ ဉ/ည
ʈ  
ṭh ʈʰ    
ɖ    
ḍh ɖʱ      
ɳ  
t
th t̺ʰ  
d  
dh d̺ʰ      
n n
n                        
p p
ph  
b b  
bh    
m m
i j
r r র/ৰ
r                  
l l
ɭ   ਲ਼        
ɻ                    
v ʋ  
ś ɕ ਸ਼    
ʂ    
s s  
h h
NLAC IPA Devanāgarī Bengalí Gurmukhī Gujarati Oriya Tamil Télugu Canarés Malabar Cingalés Tibetano Birmà
a ə                 က
ā ɑː का কা ਕਾ કા କା கா కా ಕಾ കാ කා ཨཱ ཀཱ အာ ကာ
æ                                       කැ        
ǣ                                       කෑ        
i i कि কি ਕਿ કિ କି கி కి ಕಿ കി කි ཨི ཀི ကိ
ī की কী ਕੀ કી କୀ கீ కీ ಕೀ കീ කී ཨཱི ཀཱི ကီ
o o कु কু ਕੁ કુ କୁ கு కు ಕು കു කු ཨུ ཀུ ကု
ū कू কূ ਕੂ કૂ କୂ கூ కూ ಕೂ കൂ කූ ཨཱུ ཀཱུ ကူ
i i कॆ                 கெ కె ಕೆ കെ කෙ     ကေ
ē के কে ਕੇ કે କେ கே కే ಕೇ കേ කේ ཨེ ཀེ အေး ကေး
ai ai कै কৈ ਕੈ કૈ କୈ கை కై ಕೈ കൈ කෛ ཨཻ ཀཻ    
o o कॊ                 கொ కొ ಕೊ കൊ කො     ကော
ō को কো ਕੋ કો କୋ கோ కో ಕೋ കോ කෝ ཨོ ཀོ    
au au कौ কৌ ਕੌ કૌ କୌ கௌ కౌ ಕೌ കൗ කෞ ཨཽ ཀཽ ကော်
कृ কৃ     કૃ କୃ     కృ ಕೃ കൃ කෘ རྀ ཀྲྀ ကၖ
r̩ː कॄ কৄ     કૄ               කෲ རཱྀ ཀཷ ကၗ
कॢ কৢ               కౄ   ക്ഌ (ඏ)[1]   ལྀ ཀླྀ ကၘ
l̩ː कॣ কৣ                   ക്ൡ (ඐ)   ལཱྀ ཀླཱྀ ကၙ
Número Devanagari Bengalí Gurmukhi Guyarati Oriya Támil Télugu Canarés Malabar Tibetano Birmà
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Only ancient written Sinhala


Referències

[editar | editar còdic]