Alfabet bengalí
El alfabet bengalí (bengali: বাংলা লিপি Bangla lipi) és un sistema abugida d'escritura que pertany a la família brahmica d'alfabets que són associats en els idiomes bangla, asamés, bishnupriya manipuri, manipuri i sylheto. Va derivar de l'antic alfabet nagari.
Encara que és molt similar al devanagari, és menys estructurat en blocs i presenta formes més sinuoses. L'alfabet bengalí modern va ser formalisat en 1778 quan Charles Wilkins per primera volta va crear una composició tipogràfica, i posteriorment va ser reformat per Ishwar Chandra Vidyasagar. És casi idèntic al alfabet asamés, del que es diferencia només per dos lletres.
Consonante
editarLes consonant són anomenades ব্যঞ্জনবর্ণ bænjônbôrnô "lletra consonant" en bengalí. Normalment els noms de les lletres són el sò de la consonant més la vocal inherent অ ô. Com la vocal inherent s'assumix i no s'escriu, la majoria dels noms de les lletres són idèntiques a les lletres en sí (el nom de la lletra ঘ és sí mateixa, ghô, no gh).
- Algunes lletres que han perdut la seua pronunciació distintiva en bengalí modern són cridades per noms més elaborats. Per eixemple, com el fonema /n/ s'escriu tant ন com ণ, les lletres no són cridades solament nô; en el seu lloc, són cridades দন্ত্য ন dôntyô nô ("nô dental") i মূর্ধন্য ণ murdhônyô nô ("nô retrofleja"). Lo que es pronunciava i escrivia abans com una nassal retrofleja ণ [ɳ] es pronuncia ara com una nassal alveolar [n] (a menys de que estiga lligada en una atra consonant retrofleja, com ট, ঠ, ড i ঢ) encara que l'escritura no reflectix el canvi.
- Encara que se seguixen cridant alfabeto bengalí quan són ensenyades, les consonant retroflejas no existixen en el bengalí i en el seu lloc són postalveolares o alveolars.[1]
- la fricativa postalveolar sorda /ʃ/ es pot escriure শ, (তালব্য শ talôbyô shô, "shô palatal"), ষ (মূর্ধন্য ষ murdhônyô shô, "shô retrofleja"), o স (দন্ত্য স dôntyô sô, "sô dental"), depenent de la paraula.
- l'africada postalveolar sonora /dʒ/ es pot escriure de dos formes, com য (অন্তঃস্থ য ôntôsthô jô) o জ (বর্গীয় জ bôrgiyô jô). En moltes varietats del bengalí, [z, dz] no es distinguixen d'este fonema, pero els parlants que els distinguixen podrien usar les lletres য i জ per a diferenciar-los.
- Com les nassals ঞ ñô /ẽɔ/ i ঙ ngô /ŋɔ/ no poden aparéixer a l'inici d'una paraula en el bengalí, els seus noms no són ñô i ngô respectivament sino উঙ ungô (pronunciat per alguns parlants com উম umô o উঁঅ ũô) i ইঞ iñô (pronunciat per alguns parlants com নীয় niyô o ইঙ ingô) respectivament.
- Similarmente, com la semivocal য় yô /i̯ɔ/ no pot aparéixer a l'inici d'una paraula en bengalí (a diferència del sánscrito i atres idiomes indis, les paraules del bengalí no poden escomençar en cap fonema semi-vocàlic), el seu nom no és ôntôsthô yô sino অন্তঃস্থ অ ôntôsthô ô.
- Hi ha una diferència en la pronunciació de ড় ṛô (ড-এ শূন্য ড় ḍô-i shunyô ṛô) i ঢ় ṛhô (ঢ-এ শূন্য ঢ় ḍhô-i shunyô ṛhô) en la de র rô (a voltes cridada ব-এ শূন্য র bô-i shunyô rô en el propòsit de diferenciar-la) - similar a atres idiomes indis. Açò és especialment cert en el parla de la partix oest i sur de l'estat de Bengal pero no tant en els dialectes del costat este del riu Padma. ড় i ঢ় varen ser introduïdes a l'inventari durant la reforma de Ishwar Chandra Vidyasagar per a indicar la vibrant simple retrofleja en la pronunciació de ড ḍô i ঢ ḍhô en la mitat o al final de la paraula. És un desenroll alofónico en alguns idiomes indis que no està present en el sánscrito. Aixina i tot en el parla normal estes lletres es pronuncien igual que র en bengalí modern.
| Lletres post-reforma | ড় | ṛô /Plantilla:IPAlinkɔ/ |
ঢ় | ṛhô /ɽʱɔPlantilla:IPAlink/ |
য় | yô /Plantilla:IPAlinkɔPlantilla:IPAlinkɔ/ |
|---|
Vocals
editarEl bengalí té vocals diacrítiques i vocals independents.
| হ্রস্ব (Curtes) | দীর্ঘ (Llargues) | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| স্বর (Vocal independent i AFI) |
কার (Diacrític vocàlic) |
স্বর (Fonema de vocal) |
কার (Marca de vocal) | |||
| কন্ঠ্য (Guturales) |
অ | ô /Plantilla:IPAlinkPlantilla:IPAlink/ |
- | আ | a Plantilla:IPAlink[v 1] |
া |
| তালব্য (Palatals) |
ই | i Plantilla:IPAlink |
ি | ঈ | ī/ee Plantilla:IPAlink |
ী |
| ওষ্ঠ্য (Labials) |
উ | o Plantilla:IPAlink |
ু | ঊ | ū/oo Plantilla:IPAlink |
ূ |
| মূর্ধন্য (Retroflejas) |
ঋ | ṛ/ri /ri/ |
ৃ | ৠ | ṝ/rri | ৄ |
| দন্ত্য (Dentals) |
ঌ | ḷ/li /li/ |
ৢ | ৡ | ḹ/lli | ৣ |
| যুক্তস্বর (Vocals complexes) | ||||||
| কন্ঠ্যতালব্য (Palato-guturales) |
এ | i /Plantilla:IPAlinkPlantilla:IPAlink/[v 2] |
ে | ঐ | oi /oi/ |
ৈ |
| কন্ঠৌষ্ঠ্য (Llavi-guturales) |
ও | o /Plantilla:IPAlinkPlantilla:IPAlink/[v 3] |
ো | ঔ | ou /ou/ |
ৌ |
Referències
editar- ↑ The history of the Bengali language, Repr. [d. Ausg.] Calcutta, 1920. edició, New Delhi: Asian Educational Services, p. 57. ISBN 8120614526. «yet it is to be noted as a fact, that the cerebral letters llaure not baix much cerebral as they llaure dental in our speech. If we carefully notice our pronunciation of the letters of the 'ট' class we will see that we articulate 'ট' and 'ড,' for example, almost like English T and D without turning up the tip of the tongue much away from the region of the teeth.»
- ↑ “The Phonemes of Bengali” (1960). Language 36 (1): 22–59. Charles A. Ferguson and Munier Chowdhury. doi:.
- ↑ 3,0 3,1 Khan, Sameer ud Dowla (2010). “Bengali (Bangladeshi Standard)”. Journal of the International Phonetic Association 40 (2): 222-224. doi:.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto bengalí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "v", pero no es trobà una etiqueta <references group="v"/>