Aspiració (fonètica)

En fonètica, la aspiració és una forta explosió d'aire que acompanya la relaixació (o l'inici en el cas de la preaspiración) d'una obstruent. El signe diacrític per a denotar l'aspiració en el Alfabet Fonètic Internacional (AFI) és un superíndex "h", [ʰ]. Les consonant no aspirades normalment no es marquen explícitament com a tals, encara que existix un diacrític especial quan es vol indicar explícitament per mig del diacrític [⁼].

Eixemples

En la majoria dels dialectes de l'espanyol, no hi ha diferències notables d'aspiració en les oclusives i atres tipos d'obstruents. Encara que sí existixen en llengües com el anglés a on existix una audible diferència entre paraules com pin 'insígnia' ([pʰɪn]) i spin 'gir' ([spɪn]). En espanyol només ocorre com a característica fonètica secundària en certs dialectes, per eixemple el murcià i algunes varietats d'andalús en oclusives que seguixen a una -s implosiva com en:

¡Està ací! pronunciat [iʔˈt⁽ʰ⁾aːˈki] o [iˈtː⁽ʰ⁾aːˈki], front a una pronunciació més general [ésˈta:ˈki]. En diverses llengües, com el chinenc, existix una oposició fonològica entre oclusives aspirades i no aspirades, en lloc d'existir una oposició entre oclusives sordes i sonores, com es dona per eixemple en les lengues romançes; en algunes llengües, com el sánscrito, llengua clàssica de l'Índia, es donen al mateix temps abdós tipos d'oposició.

Descripció

Les consonant sordes s'articulen en les cordes vocals obertes, mentres que les consonant sonores s'articulen en les cordes vocals parcialment tancades. L'aspiració es dona en les consonant sordes quan les cordes vocals permaneixen obertes un temps notori despuix de la relació de l'obstrucció de la consonant. Una senzilla manera d'assignar el caràcter aspirat a una consonant és medir el VOT (voice onset clave) o "temps d'inici de la sonoritat" de la vocal sonora que seguixca a la consonant.

Patrons d'us

En anglés, les oclusivas sordes s'articulen com aspirada per la majoria dels parlants quan apareixen en posició inicial absoluta o a l'inici d'una sílaba tònica com en pin, Kate, tone. No obstant, no s'articulen com aspirades quan l'atac silàbic té s- com en spin, skate, stone. Les consonant aspirades no sempre apareixen seguides de vocals o atres sons sonors; de fet, en armeni oriental, l'aspiració contrasta fonológicamente inclús en posició final de paraula. Per eixemple en els següents parells mínims bard͡z 'coixí' - bart͡s⁼ 'difícil' i bart͡sʰ 'alt'. En moltes llengües, com el chinenc, les llengües indoarias, les llengües dravídicas, el islandés, el coreà, el tai, el grec antic i un bon número de llengües indígenes de Norteamérica, existix una oposició fonològica entre les oclusives no aspirades [p⁼ t⁼ k⁼] i les aspirades [pʰ tʰ kʰ], pese a que la majoria de les llengües del món carix de consonant aspirades. En les variants del alemánico, existixen consonant no aspirades [p⁼ t⁼ k⁼] aixina com aspirades [pʰ tʰ kʰ], sent interpretades estes últimes com a grups consonàntics. En danés i en la major part de les varietats meridionals del alemà, les consonant lenes transcritas per raons històriques com ‹b d ɡ› es distinguixen de les corresponents fortes ‹p t k› principalment per l'absència d'aspiració en les "lenes". En islandés, existixen consonant fonèticament preaspirades [ʰp ʰt ʰk], que alguns especialistes consideren fonológicamente com a grups consonàntics. Les consonant preaspirades també apareixen en les llengües laponas, per eixemple en l'idioma saami skolt, a on les oclusives sordes /p, t, c, k/ es pronuncien com preaspirades ([ʰp, ʰt, ʰc, ʰk]) quan no apareixen en posició final. Un universallingüístic és que les llengües que tenen oposició fonològica aspiració també tindran fricativa glotal sorda /h/ o fricativa glotal sonora /ɦ/.

Graus d'aspiració

Deu senyalar-se que existixen diferents graus d'aspiració. Aixina el armeni i el cantonés tenen aspiracions més o menys igual de llargues que les que es troben en les oclusives sordes de l'anglés. En canvi, el coreà té aspirades que ho són llaugerament, junt a unes atres fortament aspirades (variant en un i un atre case el VOT). Un signe caigut en desús del AFI per a l'aspiració llaugera és [ ʻ ] (és dir, com el signe rotado d'una eyectiva), encara que en l'actualitat no s'usa molt (encara que alguns americanistas encara ho usen). No existix un signe específic per a l'aspiració forta, encara que ocasionalment el signe [ʰ] s'ha usat redoblat com per eixemple per a indicar l'oposició existent en coreà entre [kʻ ] i [kʰʰ]. Note's no obstant que actualment estos signes es transcriben casi universalment com [k] i [kʰ] (encara que tècnicament el primer està llaugerament aspirat i el segon fortament aspirat). Les aspiració també varia en el punt d'articulació. En espanyol, per eixemple, les oclusives /p t k/ tenen VOTs aproximats de 5, 10 i 30 milisegons, mentres que en anglés /p t k/ tenen VOTs d'al voltant de 60, 70 i 80 ms. Per al coreà s'ha medit VOTs promijos de 20, 25 i 50 ms per a /p t k/ i de 90, 95 i 125 per a /pʰ tʰ kʰ/.^{cita requerida}

Us dels signes [ʰ] i [ʱ]

El terme «aspiració» i el signe d'aspiració s'usen a voltes en les oclusives sonores, com en [dʰ]. No obstant, esta «aspiració de sonores» és un fenomen diferent que es coneix com veu murmurada, i pot ser denotat més pròpiament com [d̤] o [dʱ]. Alguns llingüistes restringixen l'us de subíndex [  ̤] a les sonorants, tals com les vocalés i les nassals, que s'articulen murmuradamente durant tota la seua duració, i usen el superíndex [ʱ] per a la relaixació de les obstruents murmurades. Quan les murmurades s'inclouen baix el terme «aspiració», com és pràctica comuna en la llingüística indoaria, se solen usar els térmens «aspiració sorda» i «aspiració sonora» per a evitar l'ambigüitat.

Vore també

• VOT
• Fonació
• Preaspiración
• Esperit asprós
• Esperit suau
• Veu jadeante

Bibliografia

• Cho, T., & Ladefoged, P., "Variations and universals in VOT". In Fieldwork Studies of Targeted Languages V: UCLA Working Papers in Phonetics vol. 95. 1997.

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Aspiració (fonètica) en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..