Fricativa glotal sorda

La consonant fricativa glotal sorda és un sò consonàntic prou freqüent en moltes llengües parlades, el símbol de les quals en el alfabet fonètic internacional és [h], és dir, una hache llatina.

Característiques

• No té un modo d'articulació definit en produir-se per un estat de transició de la glotis, es denomina fricativa per raons històriques i no descriu una constricció o una turbulència.
• És una consonant sorda, per lo que no s'involucra el sò de la vibració de les cordes vocals.
• Tampoc té un punt d'articulació definit, el terme glotal es referix a la naturalea de la seua fonació.
• És una consonant oral, per lo que l'aire ix per la boca, no pel nas.
• És una consonant pulmonar, per lo que l'aire de la seua pronunciació prové directament dels pulmons, sense involucrar a l'aire almagasenat en la boca, ni és una consonant de tipo clic.

Presència

En espanyol

• El fonema fricatiu glotal sort apareix en aquells dialectes de l'espanyol que suavisen el sò de les lletres J i G (l'última junt a I i I), com per eixemple en «jaca» [ˈhaka], que la majoria pronuncia com una fricativa velar sorda, /x/, [ˈxaka].
• També és una fricativa glotal sorda la pronunciació de la S final aspirada de casi tota América Central, la major part de Sudamérica i Andalusia, com per eixemple en «obispo» [o̞ˈβihpo̞].
• Ademés /h/ és una de les dos formes en les que es deu pronunciar la lletra H de paraules prestades d'atres idiomes com en «hàmster» [ˈhamste̞ɾ]. L'alternativa és en /x/, [ˈxamste̞ɾ].

En atres idiomes

Idioma		Paraula	AFI	Significat
Alemà		Hass	[has]	odi
Àrap	estàndart	هاتِف	[ˈhaːt̪if]	teléfon
Armeni		հայերեն	[hajɛɹɛn]	armeni
Asturià		ḥou	[hou]	clot
Ávaro		гьа	[ha]	jurament
Cheché		хIара/hara	[hara]	açò
Copto		ϩρα	[hra]	cara
Coreà		호랑이/horang-i	[hoɾaŋi]	tigre
Vasc		hirur	[hiɾo] (solament en dialectes septentrionals)	tres
Feroés		hon	[hoːn]	ella
Finés		hammas	[hɑmːɑs]	dent
Georgiano		ჰავა	[hɑvɑ]	clima
Hawaiano		haka	[haka]	estanteria
Hebreu		הר	[haʁ]	montanya
Inglés		high	[ˈhaɪ]	altura
Japonés		すはだ/la seuahada	[sɯfada]	pell nueta
Lao		ຫ້າ	[haː˧˩]	cinc
Malayo		hari	[hari]	dia
Noruec		hatt	[hɑtː]	capell
Pastún		هو	[ho]	sí
Persa		هفت	[hæft]	sèt
Pirahã		hi	[hì]	ell
Portugués	brasiler	carro	[ˈkahʊ]	carro
Quechua		hatun	[hatuŋ]	gran
Rumà		hăţ	[həts]	brida
Tàrtar		һава/hawa	[hawa]	aire
Thai		ห้า	[haː˥˩]	cinc
Turc		ha elı	[häˈɫɯ]	estora
Vietnamita		hư	[hɯ]	corrupció