Anar al contingut

Idioma persa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Idioma persa


El persa o farsi (en persa: فارسی, fârsí) és un idioma oficialment parlat en Iran, Afganistan, Tadjikistan i parts d'Uzbekistan,[1][2][3] sense contar en els centenars de mils de perses que hi ha en diàspora. Pertany a la família de llengües indoeuropeas. La seua tipologia és subjecte objecte verp (SOV).

El nom d'este idioma en espanyol és persa, pero també és conegut pel seu nom natiu farsi.[4] La ISO, la Acadèmia de la Llengua i Lliteratura Persa, i moltes atres fonts denominen d'esta manera a l'idioma. La paraula fārsí és l'actual designació de l'idioma en persa.[5]

Classificació

[editar | editar còdic]

El persa és un membre del grup iranio occidental de les llengües iranias, que constituïxen una branca de les llengües indoeuropeas en la seua subdivisió indoirania. Els propis idiomes iranios occidentals es dividixen en dos subgrups: els idiomes iranios del suroest, dels quals el persa és el més parlat, i els idiomes iranios del noroest, dels quals el kurdo és el més parlat.[6]

Nom

[editar | editar còdic]

El terme persa és una derivació del llatí Persiānus, la forma adjetiva de Pèrsia, derivada del grec Persís (Περσίς),[7] una forma helenizada del persa antic Pārsa (𐎱𐎠𐎼𐎿),[8] que significa «Pèrsia» (una regió en el suroest d'Iran, corresponent a l'actual Fars). Segons el Oxford English Dictionary, el terme persa com a nom de l'idioma es va atestar per primera volta en anglés a mitan de el XVI.[9]


Etimológicamente, el terme persa Fārsi deriva de la seua forma anterior Pārsi (Pārsik en persa mig).[10] En el mateix procés, el topònim persa mig Pārs («Pèrsia») va evolucionar cap al nom modern Fars.[11] El canvi fonémico de /p/ a /f/ es deu a l'influència de l'àrap en la Edat Mija, i es deu a la falta del #fonema /p/ en l'àrap estàndart.[12]

Noms de varietats estàndar

[editar | editar còdic]

El persa darí (فارسی دری, fārsi-ye dari), que és el persa estàndar d'Afganistan, es diu oficialment Dari (دری, dari) des de 1958.[13] També conegut com a persa afgà en anglés, és un dels dos idiomes oficials d'Afganistan, junt en el pashto. El terme Dari, que significa «de la cort», originalment es referia a la varietat de persa usada en la cort del Imperi sasánida en la capital Ctesifonte, que es va estendre al noreste de l'imperi i va reemplaçar gradualment als antics dialectes iranís de Partia (part).[14][15]


El persa tayiko (forsíi tojikӣ́, forsi-i tojikī), que és el persa estàndar de Tadjikistan, ha segut designat oficialment com tayiko (tojikӣ, tojikī) des de l'época de la Unió Soviètica.[16] És el nom que se'ls dona a les varietats de persa que es parlen en Àsia Central, en general.[17]

Còdics ISO

[editar | editar còdic]

La norma internacional de codificació d'idiomes ISO 639-1 utilisa el còdic fa per a l'idioma persa, ya que el seu sistema de codificació es basa principalment en les #designació de l'idioma natiu. La norma més detallada ISO 639-3 utilisa el còdic fas per als dialectes que es parlen en Iran i Afganistan.[18] Consistix en els idiomes individuals dari (prs) i persa iraní (pes). Utilisa tgk per a tayiko, per separat.[19]

Aspectes històrics, socials i culturals

[editar | editar còdic]

Història

[editar | editar còdic]

El persa, dins de la família indoeuropea, pertany a les llengües indoiranias, que a la seua volta es dividixen en llengües iranias i llengües indoarias. És una llengua irania suroccidental, documentada en diferents variants des de fa més de 25 sigles. Naturalment, en tot el periodo documentat, la llengua ha canviat notablement, per #lo que el persa més antic és una llengua ininteligible per a un parlant de persa modern. La periodificación convencional de les diferents varietats o llengües perses és:

  • Persa antic (o persa aqueménida), documentat en inscripcions cuneïformes esculpidas durant el imperi aqueménida, fins a aproximadament el 300 a. C.
  • Persa mig (pelvi o persa sasánida), documentat especialment durant el imperi dels sasánidas i coetáneo del idioma partixc (iranio nort-occidental).
  • Persa modern: Comença al voltant de l'any 900 de l'era cristiana fins als nostres dies; des de llavors, s'han anat formant les actuals tres grans llengües pérsidas: el persa contemporàneu, el darí i el tayiko.

La llengua en sí ha evolucionat enormement a lo llarc del temps, tant en el nivell fonològic com en el morfosintàctic. Ademés, pel desenroll tecnològic i el contacte en atres pobles d'Orient Mig, presenta un bon número de préstams lèxics procedents d'atres llengües, situació que també es dona en el restant de llengües de la regió.

En Iran, la Acadèmia de la Llengua i Lliteratura Persa és un centre que evalua els nous registres que s'utilisen en la llengua en la finalitat de recomanar un equivalent que respecte les normes gramàtic-fonològiques del persa. La Acadèmia de Ciències d'Afganistan complix la mateixa funció per al persa afgà, aixina com en atres llengües.

Varietats de persa modern

[editar | editar còdic]

Normalment, és possible la comunicació entre iranís, tayicos i afgans darí-parlants, en dificultat variable. La llengua persa ha sofrit evolucions com succeïx en totes les llengües del món. Les modernes variants de llengües pérsidas s'agrupen de la següent manera:

  • El persa occidental o iraní, en els seus distints dialectes.
  • El darí, cridat també persa oriental i persa afgà, és una de les dos llengües oficials d'Afganistan. És molt més conservador que el persa contemporàneu. Conta en dos dialectes destacables:
    • El aimak i el hazaraguí. Les principals diferències són que abdós incorporen lèxic túrquico i mongol, ademés d'alguna traça morfològica i fonètic; es creu que els hazara parlaven originalment un idioma mongol.[20]
  • El tayiko és la varietat persa més evolucionada, és la llengua oficial de Tadjikistan i s'escriu en un alfabet cirílico adaptat. També és parlat en el nort d'Afganistan, en alguna de les ciutats importants del nort i principalment en la província de Badajsán; aixina com en Uzbekistan en les províncies de Samarcanda i Bujará. Entre els seus principals dialectes destaca:
    • El bújaro, parlat pels judeus en Bujará durant sigles; hui queden molt pocs parlants en Bujará, ya que la gran majoria varen emigrar a Israel.

Les tres principals varietats (iraní, darí i tayiko) s'han diferenciat en la seua fonologia, especialment en el seu tractament de les vocals. També han aparegut diferències en morfosintaxis, especialment en el sistema verbal, pel desenroll de noves formes d'expressar el aktionsart, el modo o els causativos. Les correspondències entre les vocals es resumixen en el següent quadro:

Tayiko i i a o ů o
Neopersa
enjorn 		i ī ē a ā ō o ū
Dari i i ē a ā ō o o
Iraní i ī a ā ū o ū

Descripció llingüística

[editar | editar còdic]

Fonologia

[editar | editar còdic]

El contrast funcional entre vocals sembla radicar entre les llargues {/i:/, /o:/, /ɒ:/} i les curtes {/i/, /o/, /æ/}. Per lo tant, sembla possible representar les vocals com seguix {/i:/, /o:/, /a:/} i {/i/, /o/, /a/}. També note's que /tʃ/ i /dʒ/ són africadas, no oclusivas. Pot ser que el llector necessite caràcters del AFI per a vore caràcters fonètics. En darí, hi ha dos vocals més; /iː/ i /oː/, que en farsi han passat ser /iː/ i /iː/, respectivament.

Vocals
  Anteriors Posteriors
Tancades i: o:
Miges i o
Obertes æ ɒː
Consonante
Labials Alveolars Palatals Velares Glotales
Oclusivas sordes p t tʃ k ʔ
sonores b d dʒ g  
Fricativas sordes f s ʃ x h
sonores v z ʒ ɣ  
Nassals m n    
Líquides l, r    
Semivocalés     j    

Notes:

  • en persa iraní /ɣ/ i /q/ s'han fusionat en [ɣ ɢ], com fricativa velar sonora [ɣ] quan es coloquen intervocalmente i sense accents, i com a oclusió uvular sonora [ɢ] en cas contrari.[21][22][23]

Sintaxis

[editar | editar còdic]

El persa és una llengua de tipo SOV: en persa modern, les oracions no marcades s'estructuren normalment: (S) (PP) (O) V és dir, subjecte nominal (opcional) + complement preposicional (opcional) + objecte (opcional) + verp. Si l'objecte és definit, l'orde és una miqueta diferent (S) (O + "rɑ:") (PP) V.

Una característica interessant del persa és que té marcage de núcleu, en lloc de marcage de complement. Este últim tipo de marcage sintàctic està molt més difòs entre les llengües indoeuropeas, per #lo que el marcage de núcleu és una peculiaritat interessant del persa. El marcage de núcleu es realisa per mig del sufix -i (ezafe) adjunt al núcleu d'un sintagma compost per núcleu i complement:

(1) ketāb-i mán
llibre-M yo
'el meu llibre'
(2) gòl-i róz
flor-M rosa
'la [flor] rosa'
(3) dars-i haftom
lliçó-M sèptima
'la sèptima lliçó'
(4) xānom-i Hasán
senyora-M Hasán
'la senyora Hasán'

Ortografia

[editar | editar còdic]

Per a l'antic persa, es varen usar varis tipos d'escritures, principalment una variant d'escritura cuneïforme i, ocasionalment, una escritura alfabètica basada en el alfabet arameo.

Alfabet persa modern

[editar | editar còdic]

Encara que utilisa el mateix alfabet aràbic que la llengua àrap, el persa afig quatre lletres, i canvia la forma d'atres dos. La llengua persa és completament distinta a l'àrap, en una producció fonològica i una gramàtica particulars. Les quatre lletres adicionals en el persa són:

Sò Forma Nomene
/p/ پ pe
/ʧ/ (ch) چ či
/ʒ/ (zh) ژ ži
/g/ گ gaf

Les lletres en forma diferent són:

sò lletra àrap
original 		lletra persa
modificada 		nomene
/k/ ك ک kaf
/j/ i /i:/,
o rarament /a:/ 		ي o ى ی ye

Les marques diacrítiques que s'utilisen en l'alfabet aràbic o harakat s'usen també per al persa, encara que les vocals senyalades per estes marques són llògicament les del persa. Aixina, el signe ُ (damma) reflectix una vocal /o/ en lloc de la /o/ (breu) de l'àrap.


L'alfabet persa actual introduïx ademés respecte a l'àrap la noció de pseudo-espai cridat en esperanto Nula Larĝo Ne-Kunliganto (NLNK), en anglés Zero Width Senar-Joiner (ZWNJ) en el estàndar Unicode. Actua com un espai que desconecta dos lletres adjacents que, d'una atra forma, estarien juntes, pero sense extensió visual.

Una atra característica notable és que moltes paraules perses en raïl de procedència àrap s'escriuen de distinta forma que la paraula àrap de la que procedixen. Alef en hamza davall (إ) sempre canvia a alef (ا), et marbuta (ة) normalment, pero no sempre, canvia a et (ت) o he (ه), i les paraules que utilisen vàries hamzas s'escriuen en un atre tipo de hamza (com مسؤول, que es convertix en مسئول).

Atres llengües com el pastún o el urdu han assimilat eixes nocions i, en ocasions, les han estés en noves lletres o signes de puntuació.

Vocabulari

[editar | editar còdic]

Influencies

[editar | editar còdic]

Si be té una menor influència en l'àrap[24] i atres idiomes de Mesopotamia i el seu vocabulari central és d'orige persa mig,[25] el nou persa conté un número considerable d'elements lèxics àraps.[26][27][28] Les paraules prestades d'orige àrap inclouen especialment térmens islámicos. En general, s'entén que el vocabulari àrap en atres llengües iranís, turques i índicas s'ha copiat del nou persa, no de l'àrap mateix.[29]


John R. Perry, en el seu artícul «Àrees lèxiques i camps semàntics de l'àrap», estima que al voltant del 24 per cent d'un vocabulari quotidià de 20 000 paraules en persa actual, i més del 25 per cent del vocabulari de la lliteratura persa clàssica i moderna, són d'orige àrap. La freqüència del text d'estes paraules és generalment menor i varia segons l'estil i l'àrea temàtica. Pot acostar-se al 25 per cent d'un text en la lliteratura.[30] Segons una atra font, al voltant del 40 % del vocabulari lliterari persa quotidià és d'orige àrap.[31] Entre les paraules prestades en àrap, relativament poques (14 per cent) provenen del domini semàntic de la cultura material, mentres que un número major prové dels dominis de la vida intelectual i espiritual.[32] La majoria de les paraules àraps utilisades en persa són sinònims de térmens natius o podrien glossar-se en persa.[32]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Windfuhr, Gernot: The Iranian Languages, Routledge 2009, p. 418.
  2. ↑ H. Pilkington, "Islam in Post-Soviet Russia", Psychology Press, Nov 27, 2002. p. 27: "Among other indigenous peoples of Iranian origin were the Tats, the Talishes and the Kurds"
  3. ↑ T. M. Masti︠o︡gina, Lev Perepelkin, Vitaliĭ Vaig vore͡a︡cheslavovich Naumkin, "An Ethnic History of Russia: Pre-Revolutionary Claves to the Present", Greenwood Publishing Group, 1996. p. 80: "The Iranian Peoples (Ossetians, Tajiks, Tats, Mountain Judaists)"
  4. ↑ Diccionari de la llengua espanyola: definició de "persa"
  5. ↑ Persian or Farsi? (en anglés)
  6. ↑ Windfuhr, Gernot (1987). The World's Major Languages, Oxford: Oxford University Press, pp. 523–546. ISBN 978-0-19-506511-4.
  7. ↑ Plantilla:LSJ
  8. ↑ Plantilla:OEtymD
  9. ↑ Oxford English Dictionary online, s.v. "Persian", draft revision June 2007.
  10. ↑ (2012) Literacy in the Persianate World: Writing and the Social Order, University of Pennsylvania Press, pp. 6, 81. ISBN 978-1934536568.
  11. ↑ «Dari, Farsi, and Tojiki», Language Policy and Language Conflict in Afghanistan and Its Neighbors: The Changing Politics of Language Choice, Leiden: Brill, p. 94. ISBN 978-9004201453.
  12. ↑ «Persian», Compendium of the World's Languages, 3rd edició, Routledge, p. 1339. ISBN 9781136258466.
  13. ↑ Olesen, Asta (1995). Islam and Politics in Afghanistan (vol. 3), Psychology Press, p. 205. «Es va iniciar una promoció general de l'idioma pashto a costa del farsi - anteriorment dominant en el sistema educatiu i administratiu (...) - i el terme 'dari' per a la versió afgana del farsi va entrar en us comú, sent adoptat oficialment en 1958.»
  14. ↑
    1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita enciclopedia
  15. ↑
    1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita enciclopedia
  16. ↑ Baker, Mono (2001). Routledge Encyclopedia of Translation Studies, Psychology Press, p. 518. ISBN 978-0-415-25517-2. «All this affected translation activities in Persian, seriously undermining the international character of the language. The problem was compounded in modern claves by several factors, among them the realignment of Central Asian Persian, renamed Tajiki by the Soviet Union, with Uzbek and Russian languages, as well as the emergence of a language reform movement in Iran which paid no attention to the consequences of its pronouncements and actions for the language as a whole.»
  17. ↑
    1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita enciclopedia
  18. ↑ «639 Identifier Documentation: fas». Sil.org.
  19. ↑ «639 Identifier Documentation: tgk». Sil.org.
  20. ↑ https://www.dailymirror.lk/print/opinion/collective-resolve-of-regional-and-international-actors-a-glimmer-of-hope-for-Afghans-Air-Chief-Marshal-Bulathsinghala/172-282040
  21. ↑ International Phonetic Association (1999). Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 124–125. ISBN 978-0-521-63751-0.
  22. ↑ Jahani, Carina (2005). «The Glottal Plosive: A Phoneme in Spoken Modern Persian or Not?», Éva Ágnes Csató (ed.). Linguistic Convergence and Areal Diffusion: Case studies from Iranian, Semitic and Turkic, London: RoutledgeCurzon, pp. 79–96. ISBN 0-415-30804-6.
  23. ↑ Thackston, W. M.. «The Phonology of Persian», An Introduction to Persian, 3rd Rev edició, Ibex Publishers, p. xvii. ISBN 0-936347-29-5.
  24. ↑ Namazi, Nushin. «Persian Lloen Words in Arabic».
  25. ↑
    1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita enciclopedia
  26. ↑
    1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita enciclopedia
  27. ↑
    1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita enciclopedia
  28. ↑ Classe, Olive (2000). Encyclopedia of literary translation into English, Taylor & Francis, p. 1057. ISBN 1-884964-36-2. «Des de la conquista àrap del país en el sigle VII d.C., moltes paraules prestades han entrat en l'idioma (que des d'este moment s'ha escrit en una versió llaugerament modificada de l'escritura àrap) i la lliteratura ha estat fortament influenciada per les convencions de la lliteratura àrap.»
  29. ↑ John R. Perry, "Lexical Areas and Semantic Fields of Arabic" in Éva Ágnes Csató, Eva Agnes Csato, Bo Isaksson, Carina Jahani, Linguistic convergence and areal diffusion: case studies from Iranian, Semitic and Turkic, Routledge, 2005. pg 97: "En general, s'entén que la major part del vocabulari àrap en els idiomes centrals, contigus iraní, turc i índico es va prendre originalment prestat al persa lliterari entre els sigles IX i XIII."
  30. ↑ John R. Perry, "Lexical Areas and Semantic Fields of Arabic" in Éva Ágnes Csató, Eva Agnes Csato, Bo Isaksson, Carina Jahani, Linguistic convergence and areal diffusion: case studies from Iranian, Semitic and Turkic, Routledge, 2005. p.97
  31. ↑ Owens, Jonathan (2013). The Oxford Handbook of Arabic Linguistics (en en), OUP USA, pp. 352. ISBN 978-0-19-976413-6.
  32. ↑ 32,0 32,1 Perry 2005, p.99.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Rodríguez Vargas, Joaquín, Gramàtica general del persa modern, Almuzara, 2011, ISBN 978-84-92924-53-0
  • Rafael del Moral, Diccionari de les Llengües del Món, Editorial Espasa-Calp, ISBN 84-239-2475-0

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:InterWiki


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_persa&oldid=615880»