El tàrtar (татар теле, татарча / tatar tele, tatarça) és una llengua túrquica, la llengua dels tàrtars del Volga. És la segona llengua més parlada en la Federació de Rússia[1] i la parlen més de sis millons de persones en Tartaristán, Baskortostán i atres regions del país.

Idioma tàrtar

És llengua cooficial junt en el rus en Tartaristán, Baskortostán, Crimea i Sebastopol.

Escritura

Els antepassats del poble tàrtar varen usar l'alfabet orjón. En el X, va escomençar a usar-se l'alfabet àrap. En 1927, va ser adoptat el yanalif (en ruso: яналиф), un alfabet basat en el llatí, ya que per llavors les autoritats comunistes volien latinizar l'escritura de totes les llengües de l'antiga URSS. Pero per a 1939 este alfabet va ser substituït per un basat en l'alfabet cirílic.

El 15 de setembre de 1999, una llei de Tartaristán reintrodujo l'alfabet basat en el llatí, ara denominat yanalif-2. Pero el 16 de novembre de 2004, el Tribunal Constitucional de la Federació de Rússia va derogar dita llei per incompatibilitats en la Constitució de Rússia.[2] Per tant d'iure l'alfabet del tàrtar és el basat en l'alfabet cirílic, encara que moltes voltes s'usa de facto l'alfabet latinisat.

Cirílico (des de 1939):[3]

А а Ә ә Б б В в Г г Д д Е е Ё ё
Ж ж Җ җ З з И и Й й К к Л л М м
Н н Ң ң О о Ө ө П п Р р С с Т т
У у Ү ү Ф ф Х х Һ һ Ц ц Ч ч Ш ш
Щ щ Ъ ъ Ы ы Ь ь Э э Ю ю Я я  

Llatí:[3]

A

a | style="width:3em; text-align:center; padding: 3px;" | Ä ä

B b C c Ç ç D d I i F f
G g Ğ ğ H h I ı I i J j K k Q q
L l M m N n Ñ ñ O o Ö ö P p R r
S s Ş ş T t O o Ü ü V v W w X x
I i Z z '

Classificació

El tàrtar és una llengua túrquica. Atres europeus (vejau tàrtar de Crimea i llengües del Caucas) i tàrtars de Siberia occidental parlen llengües similars el tàrtar de Kazán, pero no necessàriament són inteligibles entre sí.

La contribució significativa a l'estudi de la llengua tártara i els seus dialectes va fer mundialment famós llingüiste Gabduljái Ajátov.[4][5][6]

Distribució geogràfica

El tàrtar es parla en diverses parts d'Europa: Rússia, Ucrània, aixina com d'Àsia Central, Àsia Menor (com Turquia) i zones de la República Popular China.

El tàrtar de Kazán és també la llengua nativa de 400.000 baskires, especialment els que viuen en Ufá, i de varis mils d'habitants de Mari. El grup ètnic dels qaratay, de Mordovia, també parla el tàrtar. El tàrtar és la llengua de comunicació interétnica entre tàrtars, baskires, chuvasios, kazakhs, maris, mordvinos, i udmurtos, ademés del rus.

Eixemple

Eixemple de tàrtar en traducció al espanyol:

Sense bulsa idem, xäzer TV qarap tormas idem.
Si yo fora tu, ara mateixa deixaria de vore la televisió.

Frases comunes en tàrtar

  • äye — sí
  • yuq — no
  • isänme(sez)/sawmı(sız) — com esta(s)
  • sälâm — hola (més informal)
  • saw bul(ığız)/xuş(ığız) — adeu
  • zínhar öçen — per favor
  • min — yo
  • sense — tu
  • ul — ell / ella / això
  • bez — nosatres
  • sez — vosatres
  • alar — ells
  • millät — nació

Vore també

Referències

Bibliografia

  • G. Ajátov. Dialecte de tàrtars de la Siberia occidental (monografia). Ufá, 1963 (rus).
  • G. Ajátov. Contactes de llenguage del Volga i els Urals (monografia). Ufá, 1970 (rus).
  • G. Ajátov. Lexicologia moderna llengua tártara lliterària (monografia). Kazán, 1979 (en tártaro).
  • G. Ajátov. Mishar dialecte de la llengua tártara (llibre de text per a estudiants universitaris). Ufá, 1980 (rus).
  • today/20150208131043/http://www. twirpx. com/file/244522/ G. Ajátov. Fraseologia Vocabulari de la llengua tártara. Kazán, 1982 (en tártaro).
  • G. Ajátov. Lexicologia de la moderna llengua tártara (llibre de text per a estudiants universitaris). Ufá, 1975 (en tártaro).
  • G. Ajátov. Moderna llengua tártara lliterària (monografia). Kazán, 1982 (en tártaro).
  • G. Ajátov. Dialectologia de llengua tártara (llibre de text per a estudiants universitaris), Kazán, 1984 (en tártaro).
  • G. Ajátov. Lexicologia de llengua tártara (llibre de text per a estudiants universitaris). Kazán, 1995. (en tártaro).

Enllaços externs

[[:|{{{2}}}]]

Referències