Idioma tàrtar
El tàrtar (татар теле, татарча / tatar tele, tatarça) és una llengua túrquica, la llengua dels tàrtars del Volga. És la segona llengua més parlada en la Federació de Rússia[1] i la parlen més de sis millons de persones en Tartaristán, Baskortostán i atres regions del país.

És llengua cooficial junt en el rus en Tartaristán, Baskortostán, Crimea i Sebastopol.
Escritura
Els antepassats del poble tàrtar varen usar l'alfabet orjón. En el X, va escomençar a usar-se l'alfabet àrap. En 1927, va ser adoptat el yanalif (en ruso: яналиф), un alfabet basat en el llatí, ya que per llavors les autoritats comunistes volien latinizar l'escritura de totes les llengües de l'antiga URSS. Pero per a 1939 este alfabet va ser substituït per un basat en l'alfabet cirílic.
El 15 de setembre de 1999, una llei de Tartaristán reintrodujo l'alfabet basat en el llatí, ara denominat yanalif-2. Pero el 16 de novembre de 2004, el Tribunal Constitucional de la Federació de Rússia va derogar dita llei per incompatibilitats en la Constitució de Rússia.[2] Per tant d'iure l'alfabet del tàrtar és el basat en l'alfabet cirílic, encara que moltes voltes s'usa de facto l'alfabet latinisat.
Cirílico (des de 1939):[3]
| А а | Ә ә | Б б | В в | Г г | Д д | Е е | Ё ё |
| Ж ж | Җ җ | З з | И и | Й й | К к | Л л | М м |
| Н н | Ң ң | О о | Ө ө | П п | Р р | С с | Т т |
| У у | Ү ү | Ф ф | Х х | Һ һ | Ц ц | Ч ч | Ш ш |
| Щ щ | Ъ ъ | Ы ы | Ь ь | Э э | Ю ю | Я я |
Llatí:[3]
| A
a | style="width:3em; text-align:center; padding: 3px;" | Ä ä |
B b | C c | Ç ç | D d | I i | F f | |
| G g | Ğ ğ | H h | I ı | I i | J j | K k | Q q |
| L l | M m | N n | Ñ ñ | O o | Ö ö | P p | R r |
| S s | Ş ş | T t | O o | Ü ü | V v | W w | X x |
| I i | Z z | ' |
Classificació
El tàrtar és una llengua túrquica. Atres europeus (vejau tàrtar de Crimea i llengües del Caucas) i tàrtars de Siberia occidental parlen llengües similars el tàrtar de Kazán, pero no necessàriament són inteligibles entre sí.
La contribució significativa a l'estudi de la llengua tártara i els seus dialectes va fer mundialment famós llingüiste Gabduljái Ajátov.[4][5][6]
Distribució geogràfica
El tàrtar es parla en diverses parts d'Europa: Rússia, Ucrània, aixina com d'Àsia Central, Àsia Menor (com Turquia) i zones de la República Popular China.
El tàrtar de Kazán és també la llengua nativa de 400.000 baskires, especialment els que viuen en Ufá, i de varis mils d'habitants de Mari. El grup ètnic dels qaratay, de Mordovia, també parla el tàrtar. El tàrtar és la llengua de comunicació interétnica entre tàrtars, baskires, chuvasios, kazakhs, maris, mordvinos, i udmurtos, ademés del rus.
Eixemple
Eixemple de tàrtar en traducció al espanyol:
- Sense bulsa idem, xäzer TV qarap tormas idem.
- Si yo fora tu, ara mateixa deixaria de vore la televisió.
Frases comunes en tàrtar
- äye — sí
- yuq — no
- isänme(sez)/sawmı(sız) — com esta(s)
- sälâm — hola (més informal)
- saw bul(ığız)/xuş(ığız) — adeu
- zínhar öçen — per favor
- min — yo
- sense — tu
- ul — ell / ella / això
- bez — nosatres
- sez — vosatres
- alar — ells
- millät — nació
Vore també
Referències
- ↑ ru/2011/12/16/stat. html Об итогах Всероссийской переписи населения 2010 года. Sobre el Cens de la població de Rússia de 2010. Rossíyskaya Gazeta, 22.12.2011 (rus)
- ↑ rg. ru/2004/11/23/tatar-yazyk-dok. html La resolució del Tribunal Constitucional de la Federació de Rússia (en rus)
- ↑ 3,0 3,1 rg. ru/uploads/attachments/73/99/43/pril. pdf Llei de la República de Tartaristán "Sobre l'us de l'idioma tàrtar com a idioma estatal de la República de Tartaristán" en anex (taula de correspondències)
- ↑ rt-online. ru/aticles/rubric-77/nauchnyj_podvig_lingvista/ «Ardit científic de llingüiste», en La República de Tatarstán, Kazán, 14 de setembre de 2012 rt-online. ru/aticles/rubric-77/nauchnyj_podvig_lingvista/ archivat en Wayback Machine. (en rus)
- ↑ «Gabduljái Ajátov». Tatar Enciclopèdia. Vol.1 – Kazán: L'Acadèmia de Ciències de la República de Tatarstán. 2002 (en rus)
- ↑ mtss. ru/? page=ahatov Professor Gabduljái Ajátov: la vida i el treball. – Moscou: MTSS (en rus)
Bibliografia
- G. Ajátov. Dialecte de tàrtars de la Siberia occidental (monografia). Ufá, 1963 (rus).
- G. Ajátov. Contactes de llenguage del Volga i els Urals (monografia). Ufá, 1970 (rus).
- G. Ajátov. Lexicologia moderna llengua tártara lliterària (monografia). Kazán, 1979 (en tártaro).
- G. Ajátov. Mishar dialecte de la llengua tártara (llibre de text per a estudiants universitaris). Ufá, 1980 (rus).
- today/20150208131043/http://www. twirpx. com/file/244522/ G. Ajátov. Fraseologia Vocabulari de la llengua tártara. Kazán, 1982 (en tártaro).
- G. Ajátov. Lexicologia de la moderna llengua tártara (llibre de text per a estudiants universitaris). Ufá, 1975 (en tártaro).
- G. Ajátov. Moderna llengua tártara lliterària (monografia). Kazán, 1982 (en tártaro).
- G. Ajátov. Dialectologia de llengua tártara (llibre de text per a estudiants universitaris), Kazán, 1984 (en tártaro).
- G. Ajátov. Lexicologia de llengua tártara (llibre de text per a estudiants universitaris). Kazán, 1995. (en tártaro).
Enllaços externs
[[:|{{{2}}}]]
- ethnologue. org/show_language. asp? code=TTR El tàrtar en Ethnologue (anglés).
- proel. org/index. php? pagina=mundo/altaica/turcico/tartaro Llengua tártara en la pàgina de la Promotora Espanyola de Llingüística (Proel)
- archive. org/web/20110716001322/http://www. dmoz. org/Science/Social_Sciences/Language_and_Linguistics/Natural_Languages/Altaic/Turkic/Tatar Dmoz. org: enllaços sobre l'idioma tàrtar
- dmoz. org/World/Tatar%c3%a7a/F%c3%a4nn%c3%a4r/%c3%8dct%c3%adma%c4%9f%c3%ad_F%c3%a4nn%c3%a4r/Tel_w%c3%a4_Tel_beleme/Tatar%c3%a7a/ Dmoz. org: enllaços sobre el tàrtar (en tártaro)
- dmoz. org/Reference/Dictionaries/World_Languages/T/Tatar/ Dmoz. org: enllaços a diccionaris de tàrtar
- dmoz. org/World/Tatar%c3%a7a/ Dmoz. org: Recursos Web (en tártaro)
- archive. org/web/20110107044141/http://tatar. net/ Tatar. Net
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma tártaro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.