Kazán
Kazán (en ruso: Казань, Plantilla:Lang-tt) és la capital i ciutat més poblada de la República de Tartaristán, en Rússia.
La ciutat es troba a la vora del riu Volga, en la confluència del riu Kazanka. És l'octava ciutat més poblada de Rússia, en una població en la seua àrea metropolitana d'1,57 millons d'habitants.
Història
[editar | editar còdic]Es creu que la ciutat va ser fundada pels búlgars del Volga en 1005 com un fort fronteriç en el nort. En 1438 va ser capturada per la Horda d'Or i es va crear el Kanato de Kazán. Una série de guerres en el Principat de Moscou va dur finalment a la pren de Kazán per les tropes d'Iván el Terrible en 1552, seguit de la destrucció de gran part de la ciutat i la reubicación dels tàrtars en les vores pantanosas del llac Kabán. Kazán va sofrir numerosos incendis greus i despuix d'un d'ells, en 1579, es va descobrir l'icon de Nostra Senyora de Kazán.
El nom prové d'una història que es conta sobre un bruix, que va aconsellar als búlgars que vivien en eixa zona que fundaren una ciutat allí a on es poguera hervir aigua en una cazuela, encara que sense usar fòc. D'allí el seu nom, “Kazán” que significa cazuela en llengua tártara.
Kazán és un dels principals centres econòmics, polítics, científics, educatius, culturals i deportius del país. El «Complex històric i arquitectònic del Kremlin de Kazán» està inclós per l'Unesco dins del Patrimoni de la Humanitat des de 2000.[1]
La ciutat goja d'una multietnicidad famosa per la convivència entre musulmans i cristians, que és també reconeguda per l'Unesco,[2] lo que es reflectix en una variada riquea arquitectònica pròpia de cada confessió, com la mesquita Qul Sharif, una de les mesquites més grans d'Europa.
Des d'abril de 2009 du llegalment el títul de "Tercera Capital de Rússia".
Hi ha una llarga disputa sobre si Kazán va ser fundada pels búlgars del Volga en l'Alta Edat Mija, o pels tàrtars de la Horda d'Or a mitan de el XV, puix els registres escrits abans de l'últim periodo són escassos. Si hi havia una ciutat búlgara en el lloc, les estimacions de la data de la seua fundació partixen de principis de el XI a finals de el XIII.[3]
Va ser un lloc fronteriç entre la Bulgària del Volga i dos tribus fineses, els maris i els udmurtos.
Una atra qüestió complexa és on va ser construïda originalment la ciutadella. Les exploracions arqueològiques han produït evidències d'assentaments urbans en tres parts de la ciutat moderna:
- en el Kremlin de Kazán,
- en Bişbalta (en el lloc de l'actual monasteri de Zilantaw) i
- prop del llac Kabán.[4] La més antiga d'elles sembla ser el Kremlin.
Si Kazán existia ya en els sigles XI i XII, podria haver segut una parada en una ruta comercial del Volga des d'Escandinavia a Bagdad. Va ser un centre comercial i, possiblement, una ciutat important per als colon bulgur en la regió de Kazán, encara que la seua capital es trobava més al sur, en la ciutat de Bolğar.cita requerida
En acabant de que els mongoles devastaren les zones de Bolğar i Bilär en el XIII,[5] ya anaren els búlgars que varen sobreviure varen ser recuperant en número i varen ser assimilats per un chicotet número de kipcháks dels que varen adoptar la seua llengua (una posició coneguda com bulgarismo), o kipcháks i búlgars entremesclats en crear la moderna població tártara de Kazán.
Kazán es va convertir en centre d'un ducado, que era una dependència de l'Horda d'Or.
Dos sigles més vesprada, en la década de 1430, els descendents kipchak de Genghis Khan, com Ghiaseddin de Kazán, varen usurpar el poder de la seua dinastia Bolğar. Alguns tàrtars també varen ser a Lituània, duts per Vytautas el Gran.
En 1438, despuix de la destrucció de l'Horda d'Or, Kazán es va convertir en la capital del poderós Kanato de Kazán. El bazar de la ciutat, Taş Ayaq (‘cama de pedra’) es va convertir en el centre comercial més important de la regió, especialment per a mobles. La manufactura local i l'artesania també va prosperar, ya que la ciutat va guanyar una reputació pels seus productes de cuiro i or, aixina com per a la opulencia dels seus palaus i mesquites. La ciutadella i el canal Bolaq varen ser reconstruïts, donant a la ciutat una forta capacitat defensiva. Els russos varen conseguir ocupar la ciutat breument vàries voltes.
Periodo zarista
[editar | editar còdic]Despuix de vàries guerres rus-kazanesas, en 1552 la ciutat va ser conquistada per Iván el Terrible, qui va massacrar a la majoria de la població, i el kanato va passar a formar part del zarato rus.
Segons una antiga llegenda, en 1552, abans de l'invasió russa, els tàrtars rics varen amagar el seu or en el llac Kabán.
Durant la governació subsegüent de Aleksandr Gorbaty-Shuiski, la majoria dels residents tàrtars del Kanato varen morir o varen ser cristianizados a la força, els tàrtars kriashen.[6] Les mesquites i palaus varen ser derrocats. La població tártara que va sobreviure va ser traslladada a un lloc a 50 quilómetros de la ciutat i este lloc va ser habitat a la força per agricultors i soldats russos. Els tàrtars serviles de Rússia es varen establir en l'assentament tàrtar de Bistäse prop de la muralla de la ciutat. Més vesprada, els comerciants i els tàrtars mestres artesans també es varen establir allí.
Durant este periodo, Kazán va ser destruïda en gran part com a resultat de varis grans incendis. Despuix d'un d'ells en 1579, l'icon de Nostra Senyora de Kazán va ser descobert en la ciutat.
A principis de el XVII, en el començ de l'Época de l'Inestabilitat en Rússia, el kanato de Kazán va declarar l'independència en l'ajuda de la població russa, pero esta independència va ser reprimida violentament per Kuzmá Minin en 1612.
Imperi rus
[editar | editar còdic]En 1708, el Kanato de Kazán va ser abolit i es va convertir en la capital de la governació de Kazán.[5]
Despuix de la visita de Pedro el Gran, la ciutat es va convertir en un important centre de construcció naval per a la floteta del Caspio.
El notable poeta rus Gavrila Derzhavin va nàixer en Kazán en 1743, fill d'un pobre escuder d'ascendència tártara encara que es va forjar una forta identitat russa.
Kazán va ser destruïda en gran part en 1774 com a conseqüència de la regirada de Pugachov (1774-1776), un alçament de les tropes fronterices i llauradors dirigit pel atamán cosaco del Dò (capità) Yemelián Pugachov,[5] pero la ciutat, anteriorment en gran mida construïda en fusta, va anar pronte posteriorment reconstruïda, utilisant pedra i d'acort en un pla de patró de reixeta, durant el regnat de Catalina la Gran. Catalina també va decretar que les mesquites de nou podrien construir-se en Kazán. La primera en alçar-se va ser la mesquita Märcani (dedicada a Şihabetdin Märcani).
A principis de el XIX, l'Universitat de Kazán[7] i l'imprenta varen ser dos fites fundades per Alejandro I, per lo que Kazán es va convertir en un important centre d'estudis orientals en Rússia. El Corán va ser imprés per primera volta en Kazán en 1801.
La ciutat es va convertir en un centre industrial i els llauradors varen emigrar allí per a unir-se a la seua força de treball industrial. En 1875, va aparéixer el primer tramvia de tracció animal i en 1899 es va produir l'instalació del primer tramvia modern.[5]
Despuix de la Revolució russa de 1905, als tàrtars se'ls va permetre reviure Kazán com a centre cultural tàrtar. El primer teatre tàrtar i el primer periòdic tàrtar varen aparéixer en eixa época.
Era soviètica i modernitat
[editar | editar còdic]En 1917, Kazán es va convertir un dels centres de la revolució.[8]
En 1918, Kazán va ser la capital del Estat Idel-Ural, que va ser suprimida pel govern bolchevique.[5] En l'Operació de Kazán del més d'agost de 1918, va ser ocupada breument per la Legió Checoslovaca.
En 1919, va passar a ser durant només un any la capital de la República Socialista Soviètica de Tartaro-Bashkiria. A partir de 1920, va ser la capital de la República Socialista Soviètica Autònoma Tártara.
Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), moltes plantes industrials i fàbriques cap a l'oest varen ser reubicats en Kazán,[9] fent de la ciutat un centre de l'indústria militar, la producció de tancs i avions.
Despuix de la guerra, Kazán es va consolidar com a centre industrial i científic en l'Unió Soviètica. En 1979, la població de la ciutat va alcançar un milló.
A finals de 1980 i en la década de 1990, despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, Kazán de nou es va convertir en el centre de la cultura i l'identitat tártara i es varen intensificar les tendències separatistes.
En la tornada del capitalisme, Kazán es va convertir en un dels centres més importants de la Federació de Rússia. La ciutat va passar del 10.º al 8.º lloc en la classificació de població de les ciutats russes.
En 2005, dins de les celebracions pel milenari de la ciutat, va ser inaugurat el metro de Kazán.
A finals de la década de 2000, la ciutat es va guanyar el dret a organisar tant l'Universiada de 2013 i va ser elegida com una de les sèus de la Copa Mundial de Fútbol de 2018.
Geografia i clima
[editar | editar còdic]Kazán es troba en la marge esquerra del riu Volga, en la confluència del Kazanka. Per la seua ubicació geogràfica, Kazán ha segut un intermediari comercial entre Orient i Occident. La ciutat té hora estàndar de l'est, zona horària UTC+3.
Mapes
[editar | editar còdic]-
Kazán (Казань) en un mapa del riu Kama
-
En un mapa del riu Volga
-
Mateix mapa en rus
-
En una image satelital del Volga
-
En Tartaristán
-
En un mapa de Rússia
El clima de Kazán és continental humit (classificació climàtica de Köppen Dfb), en estius càlits i hiverns frets, pero sense temperatures extremes durant l'any. Els vents més freqüents són del sur i l'oest i les precipitacions de neu són habituals, especialment entre febrer i març en 46 cm de mija. El més més nuvolat és novembre, mentres que els més solejats són juliol i agost. En autumne i primavera destaca la boira, que conta en 16 dies a l'any. El dia més calorós va tindre lloc l'1 d'agost de 2010, quan la temperatura va alcançar els 39 °C a l'ombra.[10] Per la seua banda, la temperatura més baixa registrada en Kazán va ser el 21 de giner de 1942, quan els termómetros es varen desplomar fins als -46,8 °C.
El promig anual de velocitat del vent és de 3,6 m/s i la humitat de l'aire és del 74%. La major part de les precipitacions s'arrepleguen des de juny a octubre. Durant l'any, el número promig de dies en pluges és d'al voltant de 135 (de 2 dies en febrer a 18 dies en juny i setembre). El més més plujós va ser juny de 1978, quan varen caure 217 mm de precipitació, mentres que lo normal és 57 mm. Els mesos més àrits varen ser agost de 1972, febrer de 1984 i octubre de 1987.[11]
Demografia
[editar | editar còdic]La ciutat conta en 1.143.500 habitants com a població permanent, segons els resultats preliminars del cens de 2010, pero com empadronats en Kazán hi ha 1.196.738 persones, segons senyes d'eixe mateix cens.[12] El territori de la ciutat de Kazán és de 425,3 km². Kazán és la tercera ciutat més gran de la regió econòmica del Volga despuix de Nizni Nóvgorod i Samara.[13] Kazán és, ademés, una de les aglomeracions urbanes més grans de la Federació de Rússia.
L'àrea metropolitana de Kazán, dissenyada en 2009 pel Ministeri d'Economia de la República de Tatarstán, coincidix geogràficament en l'Àrea Metropolitana Econòmica de la República de Tatarstán, a on ademés de Kazán conta en sis districtes municipals de la República.[14] Baixe l'esquema de la planificació territorial de la República de Mari-El, en l'àrea metropolitana de Kazán també s'inclou les ciutats de Volzhsk i Zvenígovo.[15] La població total de l'àrea metropolitana és d'1,56 millons d'habitants.[16]
Ètnia, llengües i religions
[editar | editar còdic]Kazán és una de les zones en major diversitat ètnica de la Federació de Rússia, puix hi ha representants de més de 115 nacionalitats que viuen en la ciutat. Els dos principals grups ètnics en Kazán són russos (48,6%) i tàrtars (47,6%). Entre els cinc primers també s'inclouen chuvasios, ucranians i azeríes. Les principals confessions religioses en Kazán són els suní, l'Iglésia ortodoxa junt als catòlics, protestants, judeus o bahaístas.[17]
Sobre les llengües, el tàrtar i el rus són els idiomes oficials i els més utilisats en Kazán. El rus ho entén pràcticament tota la població, mentres que el tàrtar ho parlen, principalment, els tàrtars.cita requerida
Economia
[editar | editar còdic]Kazán és un dels majors centres industrials, financers, comercials i turístics de Rússia i és la capital econòmica de la regió del Volga. En 2011, el producte intern brut de la ciutat va ascendir a 380 000 millons de rublos, el benefici promig va ser de 22 300 millons de rublos, els ingressos del presupost municipal ascendien a 17 800 millons de rublos i les despeses del presupost 29 500 millons de rublos.
En 2010, les indústries manufactureras mijanes i grans varen enviar mercaderies de producció pròpia, obres i servicis per valor de 128 125 millons de rublos. Els sectors econòmics més importants varen ser l'ingenieria mecànica, química i petroquímica i l'indústria llaugera i indústria alimentària. Entre les companyies més grans en Kazán està el complex químic Kazanorgsintez, la més antiga de Rússia; la Planta de Pólvora de Kazán i les tres companyies de l'indústria de l'aviació: KAPO (fabricant del bombarder pesat supersònic El teu-160) Kazán Helicopters i KMPO, una de les empreses d'aviació i ingenieria més grans de Rússia.
Kazán és sèu de sis de les 500 companyies més grans en ingressos de Rússia. La superfície total de centres de negocis urbans és de 330.000 m². D'acort en la suma del capital dels seus propis bancs, Kazán ocupa el tercer lloc en Rússia, solament superada per Moscou i San Petersburgo.
Educació
[editar | editar còdic]Hi ha 44 instituts d'educació superior en Kazán, incloses 19 sucursals d'universitats d'atres ciutats. Més de 140 000 estudiants són educats en la ciutat. l'Universitat Federal de Kazán (fundada en 1804) és la tercera universitat més antiga de Rússia despuix de l'Universitat Estatal de Sant Petersburgo (1724) i l'Universitat Estatal de Moscou (1755). En 2009, la UFK va obtindre l'estatus Federal com la principal universitat de la regió del Volga. Algunes atres universitats prominents són:
- Universitat Estatal Tècnica de Kazán – fundada en 1932. En 2009 va obtindre l'estatus d'universitat nacional
- Universitat Estatal de Medicina de Kazán – fundada en 1814 com a departament dins de l'Universitat Estatal de Kazan
- Universitat Estatal Tecnològica de Kazán – fundada en 1919 sobre la base d'una escola professional preexistente
- Conservatori de Kazán – fundat en 1945
- Acadèmia Estatal de Cultura Física, Deport i Turisme de la Regió del Volga[18] fundada en juliol de 2010 en el marc de el XXVII Llegat de la Universiada Mundial d'Estiu. La sucursal, ubicada en Náberezhnye Chelný, continuarà funcionant.
Kazán és un important centre científic en Rússia. Va formar una gran cantitat d'àrees científiques i escoles (matemàtiques, química, medicina, llingüística, geologia, geobotánica, etc.). Els descobriments científics són un tema d'especial orgull, que inclouen: la creació de geometria no euclidiana (Nikolái Lobachevski), el descobriment de l'element químic ruteni (Karl Ernst Claus), la teoria sobre l'estructura dels composts orgànics (Aleksandr Bútlerov), el descobriment de la resonància paramagnética electrònica (Yevgueni Zavoiski) i la resonància paramagnética acústica (Semión Altshuler) i moltes atres. La ciutat alberga:
- Centre de Ciències de Kazán de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, des de 1945. Inclou 5 institucions acadèmiques.
- Acadèmia de Ciències de Tatarstán, des de 1991. Inclou 7 departaments locals en 13 institucions acadèmiques (ademés, 21 organisacions estan baix la guia de TAS) i una sucursal en Uliánovsk.[19]
Cultura
[editar | editar còdic]Kazán és un dels centres culturals més grans de Rússia, preserva els guanys clàssics i també contribuïx al desenroll de tendències modernes i vanguardistes en moltes àrees de la cultura. La capital de Tartaristán es diu tradicionalment "multicultural", lo que implica un enriquiment mútuament beneficiós de la cultura russa i tártara que coexistix pacíficament. En el respal de l'UNESCO, es va crear en Kazán el primer Institut de Cultura de Pau del món.[20]
Tots els anys se celebren festivals internacionals en Kazán: el festival d'òpera Chaliápinski, el ballet Nuríevski, el festival de música clàssica Rajmáninovski, el festival d'òpera a l'aire lliure d'autumne, el festival Concòrdia de música contemporànea o el festival lliterari Aksiónov-fest (per Vasili Aksiónov), entre uns atres. En 2014, Kazán va organisar el Festival de la Cançó de Turkvisión.
Hi ha molts museus en la ciutat, inclosos 34 museus estatals, vàries galeries públiques i privades. El més gran i més diversificado d'ells és el Museu Nacional de la República de Tartaristán, fundat en 1894.[21] Les exposicions més valioses de ciències naturals, arqueològiques, etnogràfiques i moltes unes atres es troben en l'edifici principal del museu, l'antic Gostiny Dvor en 1800-1815. En el Kremlin de Kazán opera una sucursal del Museu del Hermitage: el centre Hermitage-Kazán. Ademés, un dels museus més populars de la ciutat és el Museu de Belles arts, el Museu del Mileni de Kazán i moltes atres institucions culturals.
Sobre les biblioteques, existixen vàries dotzenes civils, universitàries i d'un atre tipo en Kazán, entre les quals una de les més antigues i més grans del país és la Biblioteca Nacional de la República de Tartaristán (que opera des de 1865 i té més de 3 millons de còpies almagasenades) i la Biblioteca Científica N. Lobachevski en l'Universitat Federal de Kazán (opera des de 1838 i té més de 5 millons de còpies).
La ciutat té una gran cantitat de teatres. Dels nou teatres en Kazán, tres tenen el títul d'acadèmic. Els més famosos i buscats entre ells són: Teatre Acadèmic Tàrtar d'Òpera i Ballet Musá Cälil (sèu de festivals internacionals de teatre i música), el Teatre Acadèmic Tàrtar Galiaskar Kamal, Teatre Acadèmic de Drama Rus Bolshói de Kazán V.I. Kachálov.
Monuments
[editar | editar còdic]La ciutat conta en una bella fortalea (Kremlin de Kazán), que en 2000 va ser declarada per l'Unesco Patrimoni de la Humanitat; engloba monuments tals com la Catedral de la Anunciación (1561-1562) i l'inclinada Torre Siuyumbiké, que va rebre el seu nom de l'última reina de Kazán i constituïx el símbol de la ciutat.
També són d'interés les muralles i les torres també construïdes durant els sigles XVI i XVII, i la Casa del Governador (1843-1853), ara sèu de la presidència de la República de Tartaristán.
A curta distància es troben la catedral barroca de Sant Pedro i Sant Pablo i la mesquita de Märcani, abdós de el XVIII.
El centre de Kazán està dividit en dos districtes pel canal Bolaq i el llac Kabán. El primer, Qazan Bistäse o Kazanski Poseu (Казанский Посад), històricament rus, està situat en la part alta. El segon, İske Tatar Bistäse o Staro-Tatárskaya Slobodá (Старо-Татарская Слобода), històricament tàrtar, està situat entre el Bolaq i el riu Volga.
Les mesquitas (com les de Nurullah, Soltán, Apanay, Äcem, Märcani, İske Taş, Zäñgär) estan en el districte tàrtar, mentres que les iglésies, com la Blagovéschenskaya, la Varvárinskaya, la Nikólskaya, o la Tíjvinskaya, es troben principalment en la part russa.
A principis dels anys noranta, la major part del centre de Kazán estava constituïda per edificacions de fusta. Es va portar a terme un programa per a realojar als seus habitants en barris de nova construcció, ya que la calitat i els servicis en que contaven dites vivendes eren prou deficients. Casi 100.000 habitants de la ciutat varen ser realojar en este programa.
Transport
[editar | editar còdic]Deports
[editar | editar còdic]Kazán va albergar l'Universiada de 2013, en l'estiu de 2015 va albergar el XVI Campeonat del Món de Natació, en 2016 el Campeonat Europeu de Judo de 2016 i també va ser una de les sèus de la Copa Mundial de Fútbol de 2018.
La ciutat conta en un equip de fútbol local, el FC Rubín Kazán, que va ser bicampeó de la Lliga Premier de Rússia l'any 2008 i 2009 i que fa de local en l'Estadi Central de Kazán, en capacitat per a 30.133 espectadors i el Kazán Arena que va ser sèu de la Copa Mundial
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Relacions internacionals
[editar | editar còdic]Oficina de l'Embaixada
[editar | editar còdic]- Bielorússia Oficina de l'Embaixada de Bielorússia[22]
Consulats
[editar | editar còdic]En Kazán hi ha dos consulats, que són els següents:[23]
- Aniran Consulat General d'Iran.
- [[Image:Plantilla:Bandera/Turquia|border|20px|Turquia]] Consulat General de Turquia.
Centres de visats
[editar | editar còdic]- [[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] Centre de visats d'Itàlia en Kazán.[24]
- [[Image:Archiu:Flag of Europe.svg
|border|20px|Unió Europea]] Conjunt de Solicitut de visats de l'Unió Europea para:
- [[Image:Plantilla:Bandera/Bulgària|border|20px|Bulgària]] Bulgària
- [[Image:Plantilla:Bandera/República Checa|border|20px|República Checa]] República Checa
- [[Image:Plantilla:Bandera/Dinamarca|border|20px|Dinamarca]] Dinamarca
- [[Image:Plantilla:Bandera/Finlàndia|border|20px|Finlàndia]] Finlàndia
- [[Image:Plantilla:Bandera/Grècia|border|20px|Grècia]] Grècia
- Islàndia Islàndia
- [[Image:Plantilla:Bandera/Malta|border|20px|Malta]] Malta
- Holanda Països Baixos
- [[Archiu:
|border|20px|Espanya]] Espanya[25]
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Kazán està hermanada en les següents ciutats:[26]
Ademés, Kazán manté acorts de colaboració en les següents ciutats o regions: |
.jpeg){kind=link}
.jpeg){kind=link}
.jpg){kind=link}
