Tartaristán

Tartaristán

Tartaristán, oficialment República de Tartaristán (en ruso: Республика Татарстан; Plantilla:Lang-tt), és una de les vintiquatre repúbliques que, junt en els quarantahuit óblasts, nou krais, quatre districtes autònoms, tres ciutats federals i un óblast autònom, conformen els ochenta y nueve subjectes federals de Rússia. La seua capital és Kazán. Està ubicada en el districte federal del Volga llimitant al nort en Chuvasia i Mari-El, al noreste en Kírov i Udmurtia, al surest en Baskortostán, al sur en Oremburgo i a l'oest en Samara i Uliánovsk. La república es troba en territori europeu.

Terminologia

• Tartaristán a voltes és cridada també erròneament "Tartaria".
• En rus: Республика Татарстан, que es translitera Respúblika Tatarstán.
• Una atra versió del nom rus és Татария (Tatáriya), que va ser oficial durant la república socialista soviètica autònoma Tártara.
• En tàrtar: Татарстан Республикасы (transliterado Tatarstán Respublikası).
• Una atra versió tártara (encara que no oficial) del nom és Tatarstán Cömhüriäte (cömhüriät és la paraula tártara per a dir ‘república’; que prové del àrap jumhuriyya).

Història

Despuix de la caiguda del regne mongol de la Horda d'Or, el Kanato de Kazán (1445-1552) va ocupar el seu lloc en la regió del Volga-Kama. Els tàrtars, descendents de l'antiga població local (els búlgars del Volga), han format part de Rússia des de 1552, quan el sar Iván IV de Rússia (conegut pel sobrenom de Iván el Terrible) va conquistar el Kanato de Kazán. Són, per tant, una de les minories millor integrades cultural i llingüísticament en el país, encara que han mantingut la seua creència en l'islam a pesar de tots els intents de cristianizarlos.

Despuix de la Revolució russa de 1917, es va establir la república soviètica tártara-Bashkira el 22 de març de 1918. El 27 de maig de 1920, va ser renombrada com república autònoma socialista soviètica Tártara. La república de Tatarstán existix en la seua forma actual des del 30 d'agost de 1990, pocs mesos abans de la dissolució de la URSS.

El 21 de març de 1992, el poble tàrtar va votar en un referèndum per un Tartaristán sobirà que controlara els seus recursos naturals, que fora subjecte del dret internacional i que tractara en Moscou d'igual a igual. Aixina va ratificar la seua Declaració de sobirania realisada en agost de 1990, quan el president rus Borís Yeltsin animava a les repúbliques russes a reprendre l'autonomia que devien tindre (vore Desfile de sobirania de les repúbliques autònomes dins de la RSFS de Rússia). No obstant, el Kremlin no va reconéixer els resultats del referèndum de 1992.

Geografia

La república es troba en el centre de la planura europea oriental, aproximadament 800 km a l'est de Moscou. Es troba entre els rius Volga i el seu afluent el Kama. S'estén cap a l'est fins als monts Urales.

Llímits interns en: óblast de Kírov (N), Udmurtia (N/NE), Bashkortostán (I/SE), óblast de Oremburgo (SE), óblast de Samara (S), óblast de Uliánovsk (S/SW), Chuvasia (W), Mari El (W/NW).

• Màxima distància Nort->Sur: 290 km.
• Màxima distància Este->Oest: 460 km.

Zona horària

Tartaristán es troba en la zona horària de Moscou (MSK/MSD). UTC +0300 (MSK)/+0400 (MSD).

Rius

Els principals rius són els següents:

• Riu Volga (navegable).
• Riu Kama, afluent del Volga (navegable).
• Riu Bélaya, afluent del Kama (navegable).
• Riu Ik, afluent del Kama.
• Riu Viatka, afluent del Kama (navegable).

Lagos

Els principals embassaments de la república es diuen:

• Kúibyshevskoye
• Nizhnekámskoye

El major llac és el Qabán.

Recursos naturals

Entre els principals recursos de Tartaristán es troben el petròleu, el gas natural i l'algeps. La regió és rica en reserves petrolíferes; de fet, era un dels centres d'extracció de petròleu més importants en l'época de l'Unió Soviètica. Es calcula que Tartaristán posseïx 1000 millons de tonellades mètriques en els seus depòsits petrolífers.

Demografia

Hi ha unes 70 nacionalitats que habiten la república de Tartaristán. Els principals grups ètnics són:

• Tàrtars (52,9%)
• Russos (40,2%)
• Chuvasios (al voltant del 3,1%)
• Udmurtos
• Maríes
• Baskires

Les llengües oficials són el tàrtar i el rus. l'idioma tàrtar pertany a la branca de llengües túrquicas, de la branca nort-occidental (kipchak). Segons la Llei Federal de Rússia de 2002 (De les llengües dels pobles de la Federació de Rússia), l'alfabet oficial és el cirílico. En el passat també es va intentar que la llengua tártara utilisara un alfabet àrap adaptat (vore Idioma tàrtar).

Cultura

Artícul principal → Cultura de Tartaristán.

Religió

La població és musulmana, cristiana ortodox russa o atea.

Vore també

• Tartaria
• Estat Idel-Ural
• República Autònoma Socialista Soviètica Tártara

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tartaristán.
• Pàgina oficial de Tartaristán (rus)
• Llocs de Tartaristán
• Els museus de la república de Tartaristán
• L'hora actual en Tartaristán