Llengües túrquicas

Plantilla:Charts Les llengües túrquicas o túrcicas constituïxen una família de llengües, estretament emparentades, i parlades des de Turquia i Europa oriental fins al Àsia central. El membre més conegut de dita família és el turc, l'idioma oficial de Turquia. Per certes traces tipològiques (presència de sinarmonía vocàlica, orde de constituents, existència de posposiciones, caràcter aglutinant de la morfologia) i basant-se en un grapat de correspondències lèxiques li les ha considerat com una branca de la macrofamilia altaica, si be cal senyalar que hui dia dita classificació no és acceptada per la majoria de llingüistes.

Llengües de la família i nomenclatura

Països en un idioma túrquico oficial (blau obscur) i regions autònomes i territoris a on algun idioma túrcico es parla àmpliament (blau clar).

La divisió del continu dialectal de les llengües túrquicas és un problema complex, ya que a voltes és complicat decidir quàn dos variants són dialectes de la mateixa llengua o són llengües diferents. Una atra complicació és que els parlants d'idiomes túrcicos han segut històricament desplaçats d'uns llocs a uns atres per eixèrcits invasores que han passat pel seu territori (hunos, mongoles, tàrtars). Un breu eixemple d'un recent desplaçament donarà indicació de les complicacions que pot introduir esta movilitat humana en la classificació genètica de les llengües:

El turkmeno és històricament un dialecte del turcomano i de fet, encara a voltes li'l considera aixina. No obstant, els turkmenos varen emigrar de Turkmenia al nort del Caucas (en Stávropol), a on varen entrar en contacte en el nogayo, llengua túrquica d'un subgrup diferent. Com a resultat, el turkmeno ha perdut moltes de les característiques del turcomano i ha adquirit algunes del nogayo.

Un problema afegit està relacionat en la nomenclatura dels pobles túrquicos, ya que un autónimo es transferix d'un poble a un atre, de parlants d'un grup túrquico a un atre o sobreviu com a autònom entre pobles túrquicos les llengües dels quals clarament pertanyen a grups diferents. El cas més notori és el del tàrtar, que en un temps va servir per a designar a tots els pobles túrcicos, excepció feta dels turcs otomans. En temps recents, en el desenroll de noms individuals per als varis subgrups túrquicos, el terme tàrtar s'ha restringit gradualment, fins al punt de llimitar-ho als que antigament varen ser cridats tàrtars del Volga, és dir, el grup ètnic en el seu centre tradicional en Kazán. Ademés d'ells hi ha atres grups ètnics que no tenen distintiu autónimo i retenen el terme tàrtar junt en un atribut afegit: per eixemple, tàrtar de Crimea, tàrtar chulym (melet). El tàrtar de Crimea i el tàrtar chulym, a pesar del seu nom comú, no estan relacionats estretament entre sí, ni ètnica ni llingüísticament dins de la branca túrquica.

Un atre autónimo que ha experimentat transformacions similars és l'uigur. Hi ha dos grups dins de les llengües túrcicas que duen el nom uigur: el karluk-uigur i l'uigur-oguz, i no obstant cap dels dos parla uigur. Alguna cosa similar ocorre en els térmens kazakh i kirguís: el poble i la llengua que ara es diuen kazakh varen ser originalment cridats kirguises, mentres que els ara cridats kirguises varen ser cridats kara-kirguiz.

La llar túrquico original estava prop de China, en el Turquestán, sent el Turquestán chinenc la part oriental d'eixa regió i que ara es denomina Sinkiang. La part septentrional del Turquestán chinenc, al voltant del riu Ili, va anar el foc de l'Imperi que cap al VI va començar la seua expansió occidental. Fins a llavors els pobles túrquicos solament havien vixcut en l'occident i el centre de Mongòlia. Els seus monuments lliteraris més antics, escrits en esteles erigides en la vall del riu Orjón (afluent del riu Selengá en la porció central-septentrional de Mongòlia), procedixen de el VIII. Eixa zona és el breçol de casi tots els imperis nómades i el cor de la regió altaica. Per això eixa part oriental de l'Imperi va tindre una importància política més important que l'occidental, encara que esta última fora militar i econòmicament més forta. Els túrquicos orientals han preservat l'identitat nacional mentres que els occidentals varen ser l'enllaç entre les civilisacions d'Orient i Occident.

Els túrquicos occidentals varen fer conquistes en l'oest i el suroest absorbint a les poblacions iranias locals. Els tayikos que es troben en Xinjiang occidental representen els elements no assimilats en eixe procés. Esta expansió de l'Imperi en els sigles VI i VII va ser el cenit en la difusió dels pobles túrquicos per Àsia, pero després varen ser desplaçats pels mongoles baix Gengis Kan en el XII i més vesprada pels russos.

En estudiar els idiomes túrquicos és important tindre en ment una miqueta de l'influència cultural que ha modelat tals llengües, sent la principal l'espargiment del islam: esta religió és la tradicional de la majoria de parlants de llengües túrquicas, exceptuant algunes en l'extrem occidental (gagauzos i chuvasios són en la seua major part nominalment cristians) i els que estan a l'est de la llínea tradicional divisòria entre islam i no islam en Siberia, que és el riu Irtysh. En térmens geogràfics açò significa que els pobles túrquicos, des dels turcs en l'oest als kazakhs i kirguizes en l'est, són musulmans, en l'única excepció dels karaím, que són de religió judeua, tractant-se del remanente que va adoptar el judaisme com a religió oficial del Imperi Jazar. A l'est d'eixa llínea divisòria alguns dels pobles túrquicos varen acceptar el budisme dels mongoles, els qui a la seua volta ho varen rebre del Tibet; açò s'aplica als altáis, jakasios i especialment tuvanos. Un atre pobles túrquicos de Siberia no varen ser afectats per les innovacions religioses procedents de Eurasia, retenint les seues creències chamánicas.

Eixes divisions religioses es reflectixen en l'influència llingüística: els pobles islàmics tenen una forta influència àrap i persa en térmens de vocabulari, pero també fonologia (assimilació de sons no parlats prèviament en les llengües túrcicas) i la sintaxis. L'influència persa s'advertix en les llengües túrquicas que coexistixen en les llengües iranias i els seus dialectes, per eixemple, en uzbeko i en dialectes iranios d'Azerbaiyan. Les llengües dels pobles túrquicos budistes han estat someses a influència lèxica del mongol, tibetà, sánscrito i en un cas grec, transmés via mongol, com és la paraula tuvana nom ('llibre') que deriva de la grega nomos ('llei'). Els chuvasios han permaneixcut aïllats de les corrents que han afectat al cos d'idiomes túrcicos, tenint més influència de les llengües urálicas, especialment de la llengua mari.

Hui en dia es considera al idioma huno com a part de la família de llengües túrquicas a partir de diverses coincidències obtingudes en comparar els pocs sustantius que es coneixen d'este idioma i el turc.

Número de parlants

Les llengües túrquicas són parlades per més de 200 millons de persones, dels quals 84 millons corresponen al Idioma turc.

Idioma	Localisació	Branca Grup
Turc	Turquia: (70 000 000) Unió Europea:(6 000 000) Total: 75-88 millons	Oghuz occidental
Gagauz	Moldàvia:(167 000) Ucrània: (44 000) Total: 300 000	Oghuz occidental
Azerí	Iran: (20 000 000) Azerbaiyan:(9 600 000) Total: 30-35 millons	Oghuz occidental
Turcomano	Turkmenistan:(3 700 000) Afganistan:(1 100 000) Iran: (700 000) Total: 6,7M	Oghuz oriental
Jorasán	Iran: (1 000 000)	Oghuz oriental
Afshar, Qashqai i atres	Iran - Afganistan (1 300 000)	Oghuz meridional
Kazakh	Kazakastán(12 00 000) China:(1 200 000) Uzbekistan:(900 000) Rússia:(700 000) Total: 18 millons	Kipchak meridional
Karakalpak	Uzbekistan:(600 000)	Kipchak meridional
Nogai	Rússia:(87 000)	Kipchak meridional
Kirguís	Kirgizistán:(4 000 000) Uzbekistan:(170 000) China:(200 000) Total: 4,5 millons	Kipchak meridional
Tàrtar	Rússia:(5.300.000) Uzbekistan:(460.000) Kazakhstan:(200.000) Total: 6.2 millons	Kipchak septentrional
Bashkir	Rússia (1.500.000)	Kipchak septentrional
Kumyk	Rússia (450.000)	Kipchak occidental
Karachay- Balkar	Rússia (350.000)	Kipchak occidental
Tàrtar de Crimea	Crimea:(240.000) Uzbekistan:(230.000)	Kipchak occidental
Karaim	Lituània, Ucrània, Romania, Bulgària; 100	Kipchak occidental
Uzbeko	Uzbekistan (27.500.000) Afganistan: (3.600.000)	Karluk occidental
Uigur	China (12.500.000)	Uigur oriental
Uigur groc	China 4100	Uigur oriental
Salar	China (87.000)	Oghuz oriental
Yakuto	Rússia (450.000)	Siberiano septentrional
Dolgan	Rússia (5.700)	Siberiano septentrional
Tuvano	Rússia (280.000) Mongòlia (25.000)	Siberiano meridional
Tofa	Karagas (Rússia) 300	Siberiano meridional
Altái	Rússia 60 000	Siberiano meridional
Jakás	Rússia 62 000	Siberiano meridional
Shor	Rússia 10 0000	Siberiano meridional
Khalaj	Iran 28 0000	Arghu
Chuvasio	Rússia 1 400 000	Volga-bolgar

Classificació

La branca túrquica conté un gran número de llengües parlades des dels Balcans passant per Àsia Central fins a regions de China i Siberia. Els registres més antics escrits en llengua túrquica procedixen de començos de el VIII i estan escrits en la denominada escritura Orkhon.

Classificació interna

Classificació interna de les llengües túrquicas.

La classificació interna de les llengües túrquicas és un assunt extremadament complex. En general, estes llengües són propenques les unixques a les atres i formen un complex dialectal en el que les variants llingüístiques són moltes voltes mútuament inteligibles, decaent eixa inteligibilitat a mida que hi ha separació geogràfica. Solament dos idiomes túrcicos no quadren en eixe cas: el chuvasio, que és la llengua túrquica més divergent, i el yakuto (incloent el dolgan, que és considerat una llengua separada), que es va separar fa temps del cos túrquico principal i ha rebut considerable influència tungús.

Les llengües i dialectes de la branca túrquica són els següents:

• BolGar o BulGar, formada pel idioma chuvasio, parlat en la República de Chuvasia a l'est de Moscou, en el riu Volga. Esta llengua és molt diferent de les atres llengües túrcicas i segons alguns erudits va poder formar una branca separada del prototúrquico abans dels demés grups túrquicos.
• Llengües túrquicas comunes:
  1. Oriental, en el que estaria el uzbeko (parlat en Uzbekistan principalment i també en China) i el uigur (parlat en China principalment i en parts de l'antiga Unió Soviètica).
  2. Septentrional, en el que es troba la llengua altái (parlada en la Regió Autònoma de Gorno-Altái), tuvana (en la Regió Autònoma Tuvin de la Federació Russa) i el yakuto (en la Regió Autònoma Yakutia de la Federació Russa, sobre el riu Lena).
  3. Meridional, el membre del qual més prominent seria el turc o osmanli (en 50 millons de parlants, dels quals 46 millons viuen en Turquia), azerí, en parlants en Iran, Azerbaiyan, Iraq, Turquia i Síria, tàrtar de Crimea, en parlants en Uzbekistan, salar, parlat en les províncies chinenques de Qinghai, Gansu i Sinkiang; gagauz, parlat en Moldàvia, en alguns parlants en Ucrània i Kazakhstan i turcomano, parlat en Turkmenistan i Afganistan.

• 1. Occidental, que inclou la llengua karachai-balkar en la República de Karacháyevo-Cherkesia de la Federació Russa; kumiko, al sur de la República Autònoma de Daguestán; bashkirio, en la República de Bashkortostán en la Federació Russa; karakalpako, en la República Autònoma de Karakalpakia en Uzbekistan, a lo llarc del Amu Daria i en la part meridional del mar de Aral; kazakh, parlat en Kazakhstan, i kirguís, parlat principalment en Kirguizistan i també en China.

Les llengües túrcicas són molt similars entre sí i hi ha un alt nivell d'inteligibilitat entre elles.

Subgrups principals

Les llengües túrquicas es classifiquen usualment en dos branques (Johanson 1998):

1. Llengües túrquicas comunes:
   • Branca suroccidental (túrquico oghuz)
   • Branca nort-occidental (túrquico kipchak-cumano)
   • Branca suroriental (túrquico uigur)
   • Branca nort-oriental (túrquico siberiano)
   • Túrquico arghu (khalaj)
2. Branca oghúrica (túrquico oghur)

La següent taula basada en el mateix autor mostra la localisació de cada grup i les llengües que formen part de cada u

Proto-Túrquico	Llengües túrquicas comunes	Túrquico suroccidental (Oghuz) Erro al crear miniatura:			Pechenego (extint)
			Oghuz occidental		Turc otomà (extint), Turc modern Gagauz Azerí Gagauz balcànic
			Oghuz oriental		Turcomano (turkmeno) Turc de Khorasán
			Oghuz meridional		Afshar Dialectes iranís com el Kashgai, Sonqori, Aynallu, etc.
		(Arghu)			Khalaj (agrupat en el oghuz en Ethnologue)
		Túrquico nort-occidental (Kipchak)			Kipchak (extint)
			Kipchak occidental		Kumuko Karachái-Bálkaro Tàrtar de Crimea, Urum Krymchak Cumano (extint) Karaim
			Kipchak septentrional (Túrquico Volga–Urales)		Tàrtar de Kazán Mishar Bashkir Tàrtar de Siberia occidental
			Kipchak meridional (Aral-Caspio)		Kazakh Karakalpako Kirguís Kipchak d'Uzbekistan (Kipchak de Fergana) (extint) Nogai
		Túrquico suroriental (Uigúrico)	Occidental		Uzbeko
			Oriental		Uigur Taranchi Yugur occidental (Uigur groc) Salar Antic túrquico (extint) Chagatai (extint) Aini Ili turki
		Túrquico nort-oriental (Siberiano)Erro al crear miniatura:	Siberiano septentrional		Sakha (Yakutio) Dolgan
			Siberiano meridional	Túrquico de Sayan	Tuvano (Soyot, Uriankhai) Tofa
				Túrquico del Yenisei	Jakasio (khakas) Fuyü Gïrgïs Shor (Saghay Qaca, Qizil)
				Túrquico de Chulym	Chulym (Küerik)
				Túrquico de Altái	Altái Oirot i dialectes com el Tuba, el Qumanda, el Qu, el Teleut, el Telengit
	Oghur				Chuvasio Jázaro (extint) Túrquico avárico (extint) Bulgar (extint) Huno (extint)

Relació en atres llengües

En el passat s'ha considerat que les llengües túrquicas formen part de la macrofamilia altaica que integraria també a les llengües tunguso-manchúes i a les llengües mongólicas. No obstant, numerosos autors han plantejat dubtes sobre la validea filogenético de dita agrupació, que actualment és rebujada per la majoria de llingüistes.

Descripció llingüística

Fonologia i escritura

l'escritura àrap s'usa per al uigur, kazako i el kirguiz. No hi ha escritura en China per al salar o yugur, usant-se l'escritura chinenca per a propòsits administratius i educatius. l'uzbeko i el tàrtar varen ser escrits en China en àrap pero no hi ha publicacions d'eixes llengües en eixa nació. L'instrucció en les escoles és en uigur i kazako que són usats àmpliament pels uzbekos i els tàrtars.

Gramàtica

Les llengües túrquicas compartixen una série de característiques comunes:

1. Són llengües aglutinants, en una estructura composta per la raïl més els afijos. Les raïls són extraordinàriament estables en tota la gama de llengües i en llarcs periodos de temps.
2. Existix harmonia vocàlica que consistix en la correspondència entre vocals frontals i posteriors en unitats llingüístiques.
3. No existix el gènero gramatical
4. l'adjectiu precedix al nom que determina i l'adverbi sempre precedix al predicat. Són llengües de núcleu final (regens post rectum).
5. Es preferix la postposición a la preposició.
6. El verp usualment està al final.
7. No existixen els artículs.

El verp es construïx sobre un joc de raïls (present, futur, aoristo, condicional, necesitativo, subjuntiu i dos temps passats) a lo que deu afegir-se una série de afijos que marquen les distincions de modo o temps per a formar formes finitas. El turc distinguix entre un passat evidencial, usat quan el parlant testifica d'un succés de comú coneiximent, d'un passat inferencial, quan el succés del que es parla és de coneiximent del parlant.

Comparació lèxica

Els numerals reconstruïts per a diferents branques túrquicas són:

GLOSA	PROTO- OGHUZ	PROTO- KYPCHAK	PROTO- SIBERIANO	PROTO- UIGUR	Khalaj (ARGHU)	Chuvasio (OGHUR)	PROTO- TÚRQUICO
'1'	*bi(ː)r	*bir *bir	bīr bīr	*bir *bir	biː	pʲɘrʲːi	bīr
'2'	*ik(k)i *ik(k)i	*ẹki *ẹki	*ẹkki *ẹkki	*ẹkki *ẹkki	ækki	ikʲːɘ	*ẹk(k)i
'3'	iʧ *üč	iʧ *üč	iʧ *üč	iʧ *üč	iʃ	vaig voreɕʲːɘ	*üč
'4'	dørt *dört	dørt *dört	dørt *dört	dørt *dört	tœːɾt	təvatːə	tȫrt
'5'	beʃ beš	beʃ beš	beʃ beš	beʃ beš	beːʃ	pʲilʲːɘkʲ	bẹ̄ĺ(k)
'6'	*altɯ *altı	*ɑltɯ *altı	*ɑltɯ *altı	*ɑltɯ *altı	alta	ultːə	*altı
'7'	*jeddi *yeddi	*ʤetti *jetti	*ʤẹtti jẹtti	jẹtti *yeddi	jeːtti	ɕʲiʨʲːɘ	iẹt(t)i
'8'	*sekkiz *segiz	*segiz *segiz	*segiz *segiz	*sekkiz *sekkiz	sækkiz	sakːər	*sekiŕ
'9'	*toqquz *toqquz	*toʁuz *toɣuz	*toɣuz *toɣuz	*toqquz *toqquz	toqquz	təxːər	*tokuŕ
'10'	*on *on	*on *on	*on *on	*on *on	oːn	vunːə	*ōn

Vore també

• Turkic Languages Verb Comparison
• Pobles túrquicos
• Consell de Cooperació dels Estats de Parla Túrquica
• Organisació Internacional de la Cultura Túrquica
• Idiomes oficials en Rússia
• Turquestán