Mongoles
Els mongoles són un grup ètnic que es va originar en lo que en l'actualitat és Mongòlia, Rússia i la República Popular China, en esta última principalment en lo que hui en dia és la regió autònoma de Mongòlia Interior, i les repúbliques de Buriatia, Kalmukia, Tuvá i Yakutia de la Federació de Rússia. En l'any 2004 eren aproximadament 8 500 000 i el seu idioma és el mongol. Aproximadament 3 millons de mongoles viuen en Mongòlia, 6 millons en Mongòlia Interior (China) i més de mig milló en les províncies veïnes russes. Alguns grups ètnics del nort de China i Rússia estan estretament relacionats en els mongoles: els daur, els buriatos, els evenki, els dorbod, els tuvanos i els calmucos.
Història
[editar | editar còdic]Originalment, els mongoles varen ser una confederació de tribus que s'enfrontaven a les confederacions dels tàrtars, keraitas, merkitas i naimanos. Posteriorment varen anar solament una divisió de lo que hui en dia cridem la nació mongol. Gengis Kan va unificar el poble mongol absorbint les atres confederacions i el terme «mongol» es va escomençar a utilisar per a designar-los a tots.
A pesar de que no eren molt numerosos (uns 200.000 en l'auge del seu imperi), els mongoles varen tindre gran importància en l'història euroasiàtica. Baixe el liderage de Gengis Kan, els mongoles, varen crear el major imperi contigu de l'història, governant 35 millons de km² i a més de 100 millons de persones. En el seu moment de màxima extensió, l'Imperi mongol s'estenia des de Coreja fins a Hongria i incloïa Afganistan, Pakistan, Geòrgia, Armènia, Turkmenistan, Kirguizistan, Tadjikistan, Azerbaiyan, Iraq, Kuwait, Uzbekistan, Kazakhstan,Pèrsia, Turquia, parts de Rússia, China i gran part de l'orient mig.
Els mongoles eren un poble nómada, estretament relacionat en les tribus túrquidas. No obstant, cap d'estes civilisacions, en l'excepció del Califato de Bagdad, varen formar part d'un estat central poderós. En Àsia, Rússia i Orient Mig declinaven els regnes o les ciutats estatals. Prenent l'iniciativa de forma estratègica, els mongoles varen explotar el seu poder, enllaçant estes àrees en una ret de comerç que servia de soport mutu.
Els mongoles varen dependre de forma destacada d'este comerç en els habitants de les ciutats pero no varen dubtar en assaltar els pobles en temps difícils. Com a nómades, no podien acumular recaptes per als temps difícils o per a recolzar als artesans. Quan el comerç en el nort de China es va reduir en els anys 1200, poc en acabant de que Gengis Kan aplegara al poder, els mongoles varen recuperar la seua tradició d'obtindre els bens per mig d'assalts al nort de China.
Pero l'expansió militar dels mongoles no va anar solament una part de la seua llarga tradició com a saquejadors. Al contrari, l'unificació de les tribus mongolas per part de Gengis Khan va fer que es convertira en una possibilitat i una necessitat. Açò es deu a que en la cultura mongol de l'época, la gent respectava als líders polítics, pero sobretot valoraven aquells que demostraven les seues virtuts en combat.
Els arqueros mongoles contaven en fleches silbadoras per a fer senyalisacions, fleches capaces de travessar armadures i inclús fleches acabades en granades. Una de les tàctiques de Gengis Khan consistia en capcionar fòc a animals vius, com a elefants i cavalls, per a despuix enviar-los a tota carrera contra les llínees enemigues. Els mongoles varen ser els primers en utilisar la pólvora com a arma de guerra.
Les conquistes per a ells no comportaven la subordinació d'atres cultures a l'estil de vida nómada. Al contrari, les conquistes estaven lligades a la destrucció en el cas de que s'oferira resistència. Si ningú s'oponia, els mongoles deixaven la ciutat no sense abans exigir als seus ciutadans que abonaren els seus tributs. Com a nómada, Gengis Khan no entenia els beneficis de residir en una ciutat d'un modo estable.
A mida que els mongoles aumentaven el seu poder, els assessors varen aconsellar a Gengis Kan construir un imperi de vassalls. Si als ciutadans de les ciutats se'ls permetia continuar en el seu estil de vida, podrien produir més aliments i productes, una part dels quals tindrien que ser abonats al Kan en concepte d'imposts. El Khan va acceptar, gravant als ciutadans en un impost del 10% pero permetent-los continuar en la seua cultura. Fins a l'any 1225, els mongoles varen seguir expandint-se a través d'Àsia occidental, en Pèrsia, Turquia i Rússia.
Costums
[editar | editar còdic]Els mongoles tenien per costum usar la mateixa vestimenta tant hòmens com a dònes, lo que cap a difícil diferenciar-los. A partir dels tres anys, als chiquets mongoles li'ls nugava freqüentment als seus cavalls per a ensenyar-los a montar.
Sobre costums matrimonials eren prou diferents de les occidentals. Podien unir-se entre parents, un home podia casar-se en la seua germana, pero solament per part paterna i en la dòna del seu pare despuix de la mort d'est. Ademés el germà menor, despuix de la mort del major, estava obligat a casar-se en la seua cunyada.
En la seua condició de poble nómada, solien viure en tendes de campanya fetes de pell de cavall. A este tipo de vivenda se li coneix en el nom de yurta.
Pel que fa a l'alimentació menjaven carn de cavall, gos, llop i rabosot, i si era necessari menjaven carn humana.cita requerida No tenien en la seua alimentació ni pa ni verdures ni llegums. No produïen vi ni cervesa, que la tenien que importar, quan era possible. No obstant produïen una beguda alcohòlica derivada de la fermentació de llet equina. Bevien molta llet d'egua i també de camella, de cabra i d'ovella. Quan la llet escassejava, coïen dacseta en aigua i bevien el caldo.
L'activitat més important dels hòmens era la caça i treballaven solament per a produir armes.cita requerida
Tenien un gran esperit de cooperació, mai es furtaven ni es barallaven entre ells, difícilment traïcionaven al seu senyor i eren molt respectuosos els uns en els atres.
Mort de Gengis Kan
[editar | editar còdic]En 1227, Khan va morir; el seu tercer fill, Ogatai Khan va ser elegit per les tribus com el seu successor. Ogatai Khan va continuar en l'expansió pel nordest d'Àsia, conquistant Coreja i el nort de China. Per l'oest les tropes mongoles havien alcançat Polònia, Hongria i Egipte en el 1241. Quan Ogatai Khan va morir sobtadament, la llei mongol va exigir a tots els descendents de Gengis tornar a Mongòlia per a elegir a un nou successor. Una década més tart, Möngke Jan, net de Gengis i nebot de Ogatai, va prendre el tro baix l'assistència de la seua mare, Sorghaghtani Beki. En eixa época l'expansió per occident havia perdut força.
Diversos membres de la cort mongol eren cristians. Encara que la cort era nominalmente budiste i mantenia una política d'obertura cap a totes les confessions religioses, sentia una especial simpatia pels cristians.
En 1253, la cort va seguir la sugerència dels regnes dels creuats en Síria (els qui creïen vore en els janes mongoles al «Preste Juan») d'atacar la capital musulmana en Bagdad i El Caire. Bagdad va ser conquistada i saquejada en 1258, i el califa assessinat. No obstant, quan les tropes es dirigien cap a El Caire Mongha Jan va morir, en 1259. Gran part de les tropes varen tornar a casa per a l'elecció del nou líder i les tropes egipcíaques varen repelir l'atac mongol en 1260. Açò va marcar la màxima expansió cap a l'oest de l'Imperi mongol.
Dos intents d'invasió a Japó varen fracassar en ser desbaratada per tormentes la flota que transportava a les tropes mongoles; estes tormentes varen ser anomenades pels japonesos «kami-kaze» (kami, deus/diví; kaze, vent).[1]
Kublai Khan va succeir a Mongha Khan i va traslladar la cort a Pequín, en eixe moment cridat Kanbalik (la ciutat del kan/jan) formant la dinastia Yuan i va reiniciar l'invasió de China en la primera guerra en la que es varen utilisar pistolas en abdós bandos.cita requerida Despuix de 18 anys, Kublai Khan va conquistar tant el nort com el sur de China, formant el major dels imperis, descrit per Marque Pol.
Decadència de l'Imperi
[editar | editar còdic]A principis de el XIV, l'aument del comerç i, provablement, un refredat del clima, varen facilitar l'expansió de diverses plagues que varen animar els tumults i invasions. Els primers emperadors Ming varen dirigir diverses campanyes en Mongòlia i varen destruir les ciutats de Harhorin i Kar Kot. Més tart, els Ming varen canviar a una política més defensiva. Mentrestant, diverses tribus mongoles lluitaven entre elles, generalment mongoles de l'oest (Oirat) contra mongoles de l'est (Chahar, Tumed, Ordos i Jalja) i varen seguir atacant les fronteres chinenques. Estos atacs freqüents varen dur finalment a la reconstrucció de la Gran Muralla.
Els problemes interns varen donar l'oportunitat als manchúes d'anar assimilant a les tribus mongoles pas a pas. En 1636, els Chahar de Mongòlia Interior varen ser conquistats; en 1691 varen ser els Jalja els que es varen sometre a l'emperador i en 1750, l'emperador Qianlong va destruir l'imperi Oirat en l'actual Xinjiang.
Història Moderna
[editar | editar còdic]En 1921 la regió de Mongòlia exterior es va sublevar, en ajuda de Rússia, i va formar l'actual Mongòlia. En 1924 es va establir un govern comuniste. l'Unió Soviètica va defendre Mongòlia de l'invasió japonesa. Mongòlia es va alinear de forma voluntària en Rússia despuix de la separació chinenc-soviètica de 1958. En 1990 es va destituir el govern comuniste i des de 1992 Mongòlia té un govern parlamentari.
Mongòlia Interior forma un estat autònom dins de China. Numerosos membres de l'ètnia s'han establit en la regió i són el grup ètnic dominant.
Llengua
[editar | editar còdic]AP
El mongol és l'idioma nacional oficial de Mongòlia, a on ho parlen casi 2. 8 millons de persones (estimació de 2010),[2] i la llengua provincial oficial de la regió autònoma de China Mongòlia Interior, a on hi ha a lo manco 4. 1 millons de mongoles ètnics.[3] En tota China, la llengua és parlada per aproximadament la mitat dels 5,8 millons de mongoles ètnics del país (estimació de 2005)[2] No obstant, es desconeix el número exacte de parlants de mongol en China, ya que no es dispon de senyes sobre el domini de la llengua per part dels ciutadans d'eixe país. L'us del mongol en China, concretament en Mongòlia Interior, ha tingut periodos de decliu i resorgiment en els últims centenars d'anys. Esta llengua va experimentar un decliu durant el periodo Qing tardà, un resorgiment entre 1947 i 1965, un segon decliu entre 1966 i 1976, un segon resorgiment entre 1977 i 1992, i un tercer decliu entre 1995 i 2012.[4] No obstant, a pesar del decliu de la llengua mongol en algunes zones urbanes i àmbits educatius de Mongòlia Interior, és molt provable que l'identitat ètnica dels mongoles urbanisats de parla chinenca sobrevixca per la presència de comunitats ètniques urbanes.[5] La situació multilingüe de Mongòlia Interior no sembla obstaculisar els esforços dels mongoles ètnics per preservar la seua llengua.[6][7] Encara que un número desconegut de mongoles en China, com els Tumets, poden haver perdut total o parcialment la capacitat de parlar la seua llengua, encara estan registrats com mongoles ètnics i seguixen identificant-se com mongoles ètnics.[2][8] Els fills de matrimonis interétnicos mongoles-chinencs també afirmen ser i estan registrats com mongoles ètnics.[9]
L'orige específic de les llengües mongólicas i les tribus associades no està clar. Els llingüistes han propost tradicionalment un víncul en les famílies llingüístiques tungúsicas i túrquicas, incloses junt al mongol en el grup més ampli de les llengües altaiques, encara que açò seguix sent controvertit. En l'actualitat, els pobles mongoles parlen a lo manco una de vàries llengües mongólicas, com el mongol, el buriato, el oirat, el dongxiang, l'el teu i el bonan. Ademés, molts mongoles parlen rus o chinenc mandarín com a llengües de comunicació interétnica.
Religió
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Budisme mongol.
La religió tradicional dels pobles mongoles va ser el chamanisme, que encara influïx en la cultura mongola i en la seua budisme, i és practicat per una minoria dins de Mongòlia. No obstant, el budisme tibetà és la religió tradicional i predominant seguida pel 93% de la població. De fet, el terme dalái llepe, és d'orige mongol. Va ser en 1578 quan el militar mongol Altan Khan va decidir aliar-se en els llepes budistes tibetans per a promoure el lamaísmo en l'Imperi mongol i va ser, finalment, coronat emperador. El budisme tibetà va ser la religió oficial de l'Imperi mongol en el seu propi líder espiritual, cridat Jebtsundamba Khutuktu.
Fonts
[editar | editar còdic]- «Història Mongalorum» (Història dels mongoles), de Fra Giovanni de Pian del Carpine.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Històries de Flores i de Guerrers en el Japó en L'Història del món [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «1», Mongolian, John Benjamins Publishing Company, p. 11.
- ↑ (27 d'octubre de 2014) «3», Language Power and Hierarchy: Multilingual Education in China, Bloomsbury Academic, p. 59.
- ↑ (27 d'octubre de 2014) «3», Poder i jerarquia del llenguage: Multilingual Education in China, Bloomsbury Academic.
- ↑ «4», Chinenca's Minorities on the Move: Selected Case Studies, p. 84.
- ↑ «1», Mongolian, John Benjamins Publishing Company, p. 16.
- ↑ «6», More Morphologies: Contribucions al Festival de les Llengües, Bremen, 17 Sep al 7 Oct, 2009, p. 99.
- ↑ «3», Chinenca's Minorities on the Move: Selected Case Studies, Routledge, pp. 56, 64-67.
- ↑ «1», Mongolian, John Benjamins Publishing Company, p. 11. (2 d'agost de 2003) «3», Chinenca's Minorities on the Move: Selected Case Studies, p. 61.
Enllaços externs
[editar | editar còdic][[Categoria:#Ètnia de China]] [[Categoria:#Ètnia de Mongòlia]] [[Categoria:#Ètnia de Rússia]]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Mongoles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.