Anar al contingut

Buriatia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Buriatia

Buriatia, oficialment República de Buriatia (en ruso: Республика Бурятия, Plantilla:Lang-bua), és una de les vintiquatre repúbliques que, junt en els quarantahuit óblasts, nou krais, quatre districtes autònoms, tres ciutats federals i un óblast autònom, conformen els ochenta y nueve subjectes federals de Rússia. La seua capital és Ulán-Udé. Està ubicat en el districte federal de l'Extrem Oriente, llimitant al nort en l'óblast de Irkutsk —part d'esta frontera la forma el llac Baikal—, a l'est i surest en el krai de Transbaikalia, al sur en Mongòlia i a l'oest en Tuvá.

Geografia

Buriatia està localisada en la partix sur-central de Siberia a lo llarc de la costa del llac Baikal. El seu territori ocupa una superfície de 351 300 km². Llimita en l'óblast de Irkutsk al nort i a l'oest, en el krai de Transbaikalia al noroest, est, surest i el sur, i en Tuvá a l'oest. Al sur i al surest té una frontera internacional en Mongòlia. El seu principal accident hídric és el llac Baikal, al nort, comprenent el 60 % del seu llitoral. El seu punt més alt és el mont Munku-Sardyk en 3491 m s. n. m.

Huso horari

Buriatia es localisa en el huso horari de Irkutsk (IRKT/IRKST). Desviació del UTC és +08:00 (IRKT)/+09:00 (IRKST).

Rius

Els principals rius són els següents:

  • Riu Barguzín, un afluent del llac Baikal de 480 km de llongitut;
  • Riu Iná, afluent del riu Barguzín;
  • Riu Irkut, un afluent del riu Angará de 488 km de llongitut;
  • Riu Udá, un afluent del riu Selengá de 467 km de llongitut;
  • Riu Angará, un afluent del llac Baikal, el curs superior del Angará, de 320 km de llongitut;
  • Riu Kitói, un afluent del riu Angará de 316 km de llongitut;
  • Riu Oká, un afluent del riu Angará de 630 km de llongitut;
  • Riu Selengá, un afluent del llac Baikal de 1020 km de llongitut que discorre per Buriatia en el seu curs inferior;
  • Riu Vitim, el curs alt del llarc afluent del riu Lena (1927 km de llongitut);
Artícul principal → .


Montanyes

Casi el 80% del territori de la república és montanyós, sent en la seua majoria partix dels monts Yáblonoi.

Recursos naturals

Els recursos naturals de Buriatia inclouen or, wolframio, zinc, urani entre uns atres.

Clima

  • Temperatura promig anual: -1.6 °C
  • Temperatura promig en giner: -22 °C
  • Temperatura promig en juliol: +18 °C
  • Precipitació promig anual: 244 mm

Mapes

Demografia

En Buriatia cohabitan casi 100 nacionalitats o grups ètnics, incloent russos (66.1 %), buriatos (30 %), soyots (0.4 %), evenki (0.3 %), ucranians (0.6 %), tàrtars, (0.7 %) i minories ètniques com els mongoles jalja , els chuvasios, els kazakhs, i uns atres pobles manchú-tungúsicos.[1] Entre ells, els buriatos i els mongoles jalja són pobles mongólicos (66 %); els soyots, kazakhs, tàrtars del Volga i chuvasios són ètnia túrquicas (7 %); els russos i ucranians pertanyen a la branca dels eslaus orientals (22 %); i els evenki i demés grups ètnics s'adscriuen als pobles tungúsicos o manchú-tungúsicos (5 %).[1]

  • Població: 981 238 (2002)
    • Urbana: 584 970 (59.6 %)
    • Rural: 396 268 (40.4 %)
    • Masculins: 467 984 (47.7 %)
    • Femenins: 513 254 (52.3 %)
  • Dònes per cada 1000 varons: 1097
  • Edat promig: 31.6 anys
    • Urbana: 31.2 anys
    • Rural: 32.2 anys
    • Masculins: 29.4 anys
    • Femenins: 33.9 anys
  • Número de vivendes: 322 289 (per a 958 402 habitants)
    • Urbana: 197 651 (per a 566 755 habitants)
    • Rural: 124 638 (per a 391 647 habitants)
Ètnia Cens de 1926 Cens de 1939 Cens de 1959 Cens de 1970 Cens de 1979 Cens de 1989 Cens de 2002 Cens de 20102
Número % Número % Número % Número % Número % Número % Número % Número %
buriatos 214 957 43.8 % 116 382 21.3 % 135 798 20.2 % 178 660 22.0 % 206 860 23.0 % 249 525 24.0 % 272 910 27.8 % 286 839 30.0 %
soyots 161 0.0 % 2739 0.3 % 3579 0.4 %
russos 258 796 52.7 % 393 057 72.0 % 502 568 74.6 % 596 960 73.5 % 647 785 72.0 % 726 165 69.9 % 665 512 67.8 % 630 783 66.1 %
tàrtars 3092 0.6 % 3840 0.7 % 8058 1.2 % 9991 1.2 % 10 290 1.1 % 10 496 1.0 % 8189 0.8 % 6813 0.7 %
ucranians 1982 0.4 % 13 392 2.5 % 10 183 1.5 % 10 769 1.3 % 15 290 1.7 % 22 868 2.2 % 9585 1.0 % 5654 0.6 %
evenki 2808 0.6 % 1818 0.3 % 1 335 0.2 % 1685 0.2 % 1543 0.2 % 1679 0.2 % 2334 0.2 % 2974 0.3 %
Restant 9440 1.9 % 17 277 3.2 % 15 384 2.3 % 14 186 1.7 % 17 630 2.0 % 27 519 2.7 % 19 969 2.0 % 18 360 1.9 %
1 En 1926, la RASS de Buriato-Mongòlia incloïa Buriatos de Aguínskoye, Buriatos de Ust-Ordá i el districte de Oljonski. Estos territoris varen ser transferits als óblasts de Chitá i Irkutsk en 1937. En conseqüència, els resultats del cens de 1926 no poden comparar-se en els resultats dels censos de 1939 i posteriors..

2 17.019 persones varen ser registrades a partir de bases de senyes administratives i no varen poder declarar una ètnia. S'estima que la proporció de ètnia en este grup és la mateixa que la del grup declarat.[2]

Mapa ètnic del Districte Federal de Siberia per assentaments urbans i rurals, cens de 2010
Assentament de buriatos en el Districte Federal de Siberia per assentaments urbans i rurals en %, cens de 2010

Història

República autònoma socialista soviètica de Buriatia 1925.

L'àrea que hui comprén Buriatia va ser originalment colonisada en el XVI per russos en busca de riquees, pells i or. En 1923, es va crear la república per mig de l'unió de les províncies de Buryat-Mongol i Mongol-Buryat.

Política

El govern està dirigit per un president electe per un terme de quatre anys. Fins al 2005, Leonid Potápov és president, electe des de l'1 de juliol de 1994, reelegit en 1998 (en un 63.25 % dels vots), i reelegit novament el 23 de juny de 2002 (en més del 67 % dels vots). Abans de ser electe president, Potápov va dirigir el Sóviet Suprem de la república —màxim lloc per a eixe llavors.

El parlament de la república és electe cada quatre anys. Conta en 65 diputats.

La Constitució de la nova república va ser aprovada el 22 de febrer de 1994.

Economia

L'economia de la república es basa en productes agrícoles i comercials, tals com el blat, vegetals, creïlles, fusta, cuiro, grafit i textils. La peixca, la caça, el cultiu de pells, la ganaderia d'ovelles i vaques, mineria i el processament d'aliments són també importants generadors econòmics.

Educació

Les institucions d'educació de la república inclouen l'Universitat Estatal de Buriatia, l'Acadèmia Estatal d'Agricultura de Buriatia, l'Acadèmia d'Art i Cultura de l'Estat de Siberia Oriental i l'Institut Tecnològic de l'Estat de Siberia Oriental.

Religió

El budisme tibetà, el chamanisme i el cristianisme ortodox són les religions de major distribució en Buriatia.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2012. Consultat el 1 de febrer de 2022.
  2. ↑ «ВПН-2010». Archivat des d'el original, el 15 de març de 2013. Consultat el 9 d'agost de 2022.

Enllaços externs

La Wikipedia en buriato és una versió de Wikipedia en un idioma que es parla en esta república russa. Pots visitar-la i contribuir en ella.

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Buriatia&oldid=1278217»