Tàrtars
Els tàrtars (tàrtar: татарлар, tatarlar, tàrtar de Crimea: tatarlar; vell turc: 𐱃𐱃𐰺, romanización: Tatar) és un nom colectiu que s'aplica als pobles túrquicos d'Europa Oriental i Siberia. El nom deriva de Ta-ta o Donada, una tribu mongol que habitava el noroest de l'actual Mongòlia en el V. Originàriament es dia tàrtars als pobles que varen dominar parts d'Àsia i Europa baixe el liderage mongol en el XIII. L'us d'este nom es va estendre despuix per a incloure a casi qualsevol invasor nómada d'orige asiàtic, tant de Mongòlia com de l'occident d'Àsia. Abans de la década de 1920, els russos usaven la paraula Tatar per a designar a numerosos pobles, des dels turcs azeríes a les tribus de Siberia. La paraula també va ser amprada per a denominar al conquistador Timur i els seus seguidors. En el XVII, li'ls va cridar "tàrtars" als manchúes, pràctica que va persistir fins a la caiguda del imperi Qing en 1912.[1][2] En l'actualitat, la major part dels tàrtars viuen en el centre i el sur de Rússia (la majoria en Tartaristán).
A finals de el XX suponien més de 10 millons. Una bona part dels tàrtars són musulmans suní pero també hi ha molts tàrtars cristians ortodoxos. De fet Tartaristán, i en especial Kazán, alterna grans mesquites en grans iglésies ortodoxes. En Tartaristán el 51 % de la població és musulmana mentres que el restant correspon en la seua majoria a cristians ortodoxos.
El domini rus ha supost, en bona part, la seua assimilació i rusificación.
Un pas important per a restablir el règim estatal del poble tàrtar va ser la proclamació de l'autonomia en 1920. El 30 d'agost de 1990, va ser aprovada la Declaració de la sobirania estatal de la República de Tartaristán.
El nom de tàrtars, donat als invasores, es va estendre posteriorment per a ser aplicat a atres membres de la mateixa branca túrquico en Rússia, inclús fins al punt de que la majoria dels habitants del replanell d'Àsia va quedar definida baix el nom genèric de Tartaria. Este nom casi ha desaparegut de la lliteratura geogràfica, pero permaneix el nom de tàrtars en el sentit llimitat al que s'aludix més dalt.
Els actuals habitants tàrtars d'Eurasia formen tres grans grups:
- els de tàrtars de Crimea en Crimea, Ucrània, Bulgària, Rússia, Lituània, Polònia, Romania i Turquia.
- els tàrtars del Caucas,
- i els tàrtars de Siberia o sibires.
Per la magnitut de les migracions i mescles entre diferents pobles i la laxa utilisació de l'adjectiu "tàrtar", en l'actualitat es conta com a tàrtars a gents que van des de l'aspecte mongoloide en un extrem fins al caucasoide en l'atre. Els tàrtars originals de Mongòlia s'assemblaven més als invasores mongoles d'Àsia Central en temps de Gengis Khan.
Tàrtars
[editar | editar còdic]La classificació en branques separades està llunt de ser completa. No obstant, estan admeses les següents subdivisions:
En realitat, el nom de l'actual poble tàrtar no es deriva del Tàrtar grec, sino que ve de tatar, com cridaven els antics perses a certes tribus que poblaven alguns llocs de l'extens Imperi aqueménida.
Els russos varen cridar tàrtars, o més be "tataros", als descendents del poble cridat Bulgària del Volga.
Tàrtars del Volga-Ural
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Tàrtars del Volga.
Els tàrtars del Volga viuen en el centre i l'est de la Rússia europea. En la Rússia actual, el terme "tàrtars" es referix solament als tàrtars del Volga. En el cens de 2002, els tàrtars del Volga varen ser dividits en tàrtars comuns, tàrtars d'Astracán[3] i tàrtars Keräşens. Els tàrtars siberianos es varen incorporar al cens com "tàrtars". Atres grups ètnics, com els tàrtars de Crimea i els chulyms, no varen ser reconeguts oficialment com a part dels tàrtars, sino contabilisats per separat com una ètnia.
Els tàrtars del Volga —en la part europea de Rússia— són descendents dels protobúlgaros del Volga, que varen ser dominats per l'invasió dels mongoles en el XIII i varen mantindre el nom dels seus conquistadors. Els tàrtars de Siberia són supervivents de l'atra numerosa població túrquico-mongoloide de la regió uralo-altaica, mesclada fins a cert punt en parlants de llengües urálicas, aixina com en mongoles.
En el Volga es varen mesclar en els restants de l'antic Imperi búlgar i en pobles que parlaven les llengües finoúgricas, aixina com en restants de les antigues colónies gregues en Crimea i caucasianos en el Caucas.
Tàrtars de Kazán (Qazan)
[editar | editar còdic]La majoria dels tàrtars del Volga són tàrtars de Kazán (Qazan). Són el principal grup de població i la població aborigen de Tartaristán (vore també: Idioma tàrtar).
Tàrtars de Crimea
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tàrtars de Crimea.
Hui en dia, més de 250 000 tàrtars de Crimea viuen en Crimea i al voltant de 150 000 permaneixen en l'exili en Àsia Central, principalment en Uzbekistan. Casi 5 000 000 de persones d'orige tàrtar de Crimea habiten en Turquia, els descendents d'els qui varen emigrar en els XIX i principis de el XX. En la Dobruja, regió de Romania i Bulgària, hi ha més de 27 000 tàrtars de Crimea: 24 000 en el costat rumà, i 3.000 per part de Bulgària i 3.789 en Rússia. El nom prové dels mongoles Ta-ta, que en el V varen habitar el noroest del Gobi, i despuix de ser subyugados en el IV per la dinastia Liao, migraron cap al sur, fundant l'Imperi mongol baix Gengis Kan.
Baixe el liderage del seu net, Batú Kan, es varen traslladar cap a l'oest, duent en si molts uralo-altaics túrquicos cap a les planures de Rússia. Els de la costa sur, mesclats en escitas, grecs i italians, eren ben coneguts per la seua habilitat en la jardineria, la seua honestitat i els seus hàbits de treball. Els tàrtars montañeses són molt semblats als del Caucas, mentres que els de les estepas - els nogayos - són decididament d'un orige mixt en turcs i mongoles.
Els tàrtars de Crimea són musulmans, pertanyen a l'escola Hanafí (en àrap حنفى ), una de les quatre escoles de pensament (madhabs) o jurisprudència (fiqh) dins del islam suní. En el seu moment varen constituir el Kanato de Crimea, que va ser anexionado per Rússia en 1783. La guerra de 1853 i les lleis de 1860-1863 i 1874 varen causar un èxodo dels tàrtars de Crimea; molts es varen desplaçar a Turquia.
Durant la Segona Guerra Mundial, la població tártara de Crimea es va reduir a conseqüència de la política opresiva de Stalin. En 1944, se'ls va acusar de ser colaboradors dels nazis i varen ser deportats en massa al Àsia Central i atres regions de l'Unió Soviètica. Esta deportació és coneguda entre els seus descendents com el Sürgün ("exili" en tàrtar de Crimea i turc). La deportació va començar el 17 de maig de 1944 en totes les localitats habitades de Crimea. Més de 32 000 efectius del NKVD varen participar en l'acció. 193 865 tàrtars de Crimea varen ser deportats: d'ells, 151 136 a la RSS d'Uzbekistan, 8.597 a la RASS de Mari, 4.286 a la RSS de Kazakhstan, i el restant (29 486) a varis óblasts de la RSFS de Rússia. Entre maig i novembre de 1944, 10 105 tàrtars de Crimea varen morir d'inanició en la RSS d'Uzbekistan (el 7 % dels deportats a dita república). Prop de 30 000 (el 20 %) varen morir en l'exili durant el següent any i mig, segons les senyes de el NKVD (el 46 % segons les senyes dels activistes tàrtars de Crimea).
Des de finals de la década de 1980, al voltant de 250 000 tàrtars de Crimea han retornat a la seua pàtria original en Crimea. Els activistes de Crimea reclamen el reconeiximent del Sürgün com genocidi.[4]
Tàrtars de Polònia, Ucrània i Lituània
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tàrtars de Lipka.
Els tàrtars que habiten en Lituània perviuen hui en dia en les afores de la capital, Vilna, més concretament en el poble de Trakai, a on es troba un dels més famosos enclavaments turístics lituans, ya que allí es troba l'antic castell del rei. Els antepassats dels actuals tàrtars varen ser invitats pel gran duc Vytautas (sigles XIII-XIV), que va anar el duc que va estendre més el ducado de Lituània, a instalar-se en el seu regne per la destrea que els tàrtars posseïen en la fabricació i maneig d'utensilis de metal. Actualment es pot observar en dit poble, que els tàrtars seguixen conservant l'estructura clàssica de les seues cases, aixina com menjars típics dels tàrtars i les seues pròpies tradicions.
També habiten tàrtars en la zona de Kaunas i d'Alytus, sumant actualment uns 4000 tàrtars en total.
Tàrtars de China
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tàrtars (China).
Els tàrtars (塔塔尔族) formen un dels 56 grups ètnics reconeguts per la República Popular China. Els antepassats dels tàrtars chinencs eren tàrtars del Volga que es varen assentar, principalment, en Sinkiang.
És de notar que els chinencs han utilisat el terme "tàrtars" (Tazi/Dazi en chinenc) de modo despectiu per a generalisar, referint-se a grups del nort no pertanyents a l'ètnia han, i tampoc tàrtars, com els mongoles i els manchúés, en especial en periodos en els que China va ser invadida per estos grups, com per eixemple durant la dinastia Song i la dinastia Ming.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Crossley, Pamela Kyle. (1997). The Manchus, Blackwell. OCLC 1166854248. ISBN 978-0-631-23591-0.
- ↑ «Angel Villazón Trabuco - Història dels tàrtars».
- ↑ Vore Kanato de Astracán.
- ↑ "Crimean Tatars Call On Kyiv To Restore Their Rights"
- Archivat el 16 de juny de 2008 archivat en Wayback Machine., en Ràdio Free Europe/Ràdio Liberty, 12 de decembre de 2005. Consultat el 29/12/2007.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- seu0112) Tatars in Congress Library (1989); en anglés.
- The Origins of the Volga Tatars; en anglés.
- H. B. Paksoy: Crimean Tatars; en anglés.
- Tatar.Net; en anglés.
- Anals de Waverley (Annales Monasterii Waverleia).
- Fragment de l'any 1239 que reproduïx un mensage sobre els tàrtars que va manar un bisbe d'Hongria al de París: text bilingüe llatí - francés en anotacions en este idioma, en el lloc de Philippe Remacle (1944-2011).
Conspiració en la Ret: El RESETEO de la Gran Tartaria; en Espanyol
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «tártaros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.