Dinastia Liao
La dinastia Liao (chinenc mig: 遼朝 *Lew traw, chinenc modern: 辽朝 Liao2 ch'ao2 (Wade-Giles) o Liáocháo (pinyin), kitán: Mos Jælut),[1][2] 907-1125, també coneguda com a Imperi kitán (契丹國 pinyin, Qìdān Guó, kitán: Mos diau-d kitai huldʒi gur)[3] va ser una dinastia chinenca, d'orige estranger, que va governar gran part del nordest del territori chinenc actual.
Els kitán, un dels grups ètnics tunguses que habitaven fa sigles en l'actual Manchuria, varen fundar en l'any 907 un estat que va rebre inicialment el nom d'Estat Kitán. Més alvance, despuix de conquistar el nort de China, l'estat va assumir formes de govern d'estil chinenc prenent el nom dinàstic de Liao, pel riu del mateix nom (en l'actual província chinenca de Liaoning) de la seua terra ancestral. L'imperi dels Liao va conviure en la dinastia Song, al sur, i en l'Imperi Tangut (o Xia Occidental), que governava part del noroest chinenc.
L'imperi dels kitán va caure definitivament en l'any 1125, derrotat per un atre poble altaic, els yurchen, que varen conquistar el territori dels Liao, i varen fundar la seua pròpia dinastia, la Jin.
Del nom "kitán" deriva el nom "Catay" en el que es va conéixer a China en Europa durant l'Edat Mija. El nom actual de China en rus (Kitái), mongol (Qitad) i uigur (Hitay) té també este mateix orige.
Orígens i formació de l'estat Kitán
Els kitán eren un poble nómada originari de regions de l'actual Mongòlia interior i Manchuria, coneguts des de fonts chinenques tan antigues com el Llibre de Wei. Abans de la fundació del seu estat, les tribus kitán varen mantindre federacions que oscilaven entre la cooperació en la dinastia Tang i la resistència a atres grups nómades veïns.[4]
La figura clau en la consolidació va ser Abaoji (耶律阿保機), líder del clan Yelü, qui va unificar a les tribus kitán entorn a 907 i va abolir progressivament l'elecció rotativa de caps tribals. En 916 es va proclamar emperador (huángdì) i va adoptar models ceremoniales i administratius chinencs mentres mantenia l'identitat cultural del seu poble.[5]
Història
Encara que les primeres referències documentals chinenques als kitán, coneguts com Qìdān (契丹) en chinenc, es remonten a l'any 389 de nostra era, va anar al final de l'época de la dinastia Tang quan un líder militar kitán, al que coneixem pel seu nom chinenc Iēlǜ Ābǎojī (耶律阿保機), va unificar a les diferents tribus kitán baix un estat únic que comprenia gran part dels territoris actuals de Manchuria i Mongòlia. La fundació de l'estat kitán va ocórrer, segons les escasses fonts kitán, en l'any 907. Els kitán mantenien la tradició nómada d'elegir a un nou líder en un congrés (khuriltai) celebrat cada tres anys. Abaoji va trencar la tradició, derrotant als seus opositors i declarant-se emperador (huángdì 皇帝) a l'estil chinenc en l'any 916.
Aixina, Abaoji va adoptar les costums dinàstiques chinenques convertint-se en emperador i nomenant successor al seu fill, en contra de les tradicions pròpies del seu poble. Despuix de la seua mort en 926, el seu fill i successor Iēlǜ Déguāng (耶律德光) profundisaria en este procés de sinisació de l'estat kitán en l'adopció del nom dinàstic de Liao. No es coneix en exactitut l'any en que es va adoptar el nou nom, per la falta de claritat cronològica de les fonts kitán. Va poder ser en 926, 937, 938 o 947. L'estat recobraria el nom de "Kitán" entre els anys 983 i 1066.
Despuix de la mort de Abaoji, la seua viuda l'emperatriu Chunqin no considerava capacitat per al lloc al fill elegit com a successor per Abaoji i va eixercir la seua influència en la cort per a donar el tro a Yelu Deguang, un atre dels seus fills, que governaria baix l'influència de la seua mare. Per iniciativa de Chunqin, les tropes kitán participarien en intents de conquista del territori dels Song, aplegant a conquistar el territori de l'actual Pequín en 938. En 947, l'emperador Iēlǜ Ruǎn (耶律阮), net de Chunqin llançaria un atac contra la capital Song, Kaifeng, aplegant a ocupar-la breument.
La debilitat dels Song es manifestaria de nou en l'any 1004, quan els kitán infligieron una derrota decisiva als Song, imponent a estos últims el pagament d'un tribut a canvi de la devolució del territori conquistat. La cort Song acceptaria el pagament del tribut, no excessiu, encara que utilisant en el tractat firmat un llenguage més suau, que mencionava "obsequios econòmics", i evitant aixina l'us d'una terminologia humillante per als Song, que se seguien considerant l'única dinastia llegítima.
En l'any 1046, els kitán varen llançar un atac contra l'Imperi Tangut, conquistant part del seu territori. L'aparent fortalea dels kitán tindria que enfrontar-se pronte a un nou enemic: els yurchen, un atre poble tungús, que, des del nort atacaria als Liao derrotant-los definitivament en l'any 1125.
Despuix de la derrota a mans dels yurchen, alguns nobles kitán conseguirien refundar un estat Liao en Àsia Central, la dinastia Liao Occidental o Kanato de Kara-kitai. Este estat es mantindria fins a 1218, quan va ser conquistat pels mongoles, que se servirien de l'experiència i de les habilitats llingüístiques dels nobles kitán en la seua conquista posterior de China.
Dret i administració
- Artícul principal → Divisions administratives de la dinastia Liao.
L'expansió territorial de l'estat kitán va alcançar a regions poblades per chinencs han, lo que va plantejar el problema de cóm governar a estos súbdits de tradicions molt diferents a les dels pobles nómades del nort. Abaoji va dissenyar un sistema d'administració dual, pel qual es dividia als súbdits en dos grups: kitán i chinencs. Les lleis eren diferents per a abdós grups, segons les tradicions respectives, i el funcionariat de la cort es dividia també en dos grups. La cort estava dividida en un sector nort i en un sector sur. En el sector nort, estaven els funcionaris kitán, elegits per vínculs familiars, mentres que en el sector sur estaven els funcionaris chinencs, que parlaven chinenc i kitán, i que eren elegits per mig d'un sistema d'exàmens, seguint la tradició dels Tang.
Junt a este sistema dual d'administració, els kitán varen desenrollar un sistema d'escritura per a la seua llengua, basat en els caràcters chinencs, que constava de dos tipos de caràcters: l'escritura menuda, de caràcter fonètic, i l'escritura gran, de caràcter ideográfico, en un desenroll dels caràcters chinencs similar al del japonés modern. El sistema d'escritura kitán, utilisat en numerosos documents oficials, solament ha segut dessifrat parcialment.
Implementació
Els Liao ampraven dos governs separats que operaven en paralel: una Administració del Nort a càrrec dels khitanos i atres pobles nómades, la majoria dels quals vivien en la part septentrional del territori Liao, i una Administració del Sur a càrrec de la població chinenca que vivia predominantment en la part meridional. Quan Abaoji va establir per primera volta el sistema, estos dos governs no tenien llímits territorials estrictes, pero l'emperador Shizong va establir llímits formalment delineados per a les dos administracions a principis del seu regnat. La recent delineada Administració del Nort contava en grans poblacions de chinencs han, balhae i yugures, i se li va otorgar el seu propi conjunt de governs paralels del nort i el sur.[6]
Els governs de l'Administració del Nort i l'Administració del Sur funcionaven de forma molt diferent. L'Administració del Nort funcionava baix un sistema que Twitchett i Tietze varen denominar "essencialment el sèquit personal d'un gran líder tribal".[7] Molts dels nomenaments governamentals s'ocupaven d'assunts tribals, raberes i criats al servici de la casa imperial, i la majoria dels càrrecs poderosos i d'alt ranc s'ocupaven d'assunts militars. L'immensa majoria dels funcionaris eren jitanos, principalment del clan imperial Yelü i del clan consorte Xiao.[8] L'Administració del Sur estava més estructurada, i Twitchett i Tietze la varen calificar de "dissenyada a imitació d'un model T'ang".[7] A diferència de l'Administració del Nort, molts dels funcionaris de ranc baix i mig de l'Administració del Sur eren chinencs Han.[9] Certes famílies d'ètnia Han en particular, descendents de funcionaris meritoris, varen eixercitar un paper important en el govern Liao i es varen convertir en clans poderosos: els Han, els Zhao, els Liu i els Ma.[10]
- Els comissaris del sur solien ser membres del clan real Yelü, els del nort, en la seua majoria, membres del clan consorte Xiao. L'administració de la Regió Nort estava composta principalment, encara que no exclusivament, per kitánes que ostentaven títuls tradicionals kitánes. Els seus oficials més poderosos eren els comissaris jitanos d'assunts militars, els primers ministres de les administracions del Nort i del Sur (Beifu zaixiang, Nanfu zaixiang), els Grans Reis del Nort i del Sur (Bei Dawang, Nan Dawang), abdós membres del clan real, i el comandant en cap (yuyue). Estos hòmens controlaven tots els assunts militars i tribals, la selecció dels comandants militars, la disposició de les raberes tribals i l'assignació de les pastures. Baix d'ells hi havia una desconcertante série de funcionaris tribals, una oficina per al clan real de l'antic estat de Bohai i una série d'oficines que prestaven servicis a la casa imperial: artesans, meges, caçadors i comissaris responsables de les raberes reals, yeguadas i estables.
- El govern de la regió meridional es va dissenyar a imitació del model Tang. Tenia la seua sèu, de la mateixa manera que el govern de la Regió Nort, en la Capital Suprema, a on tenia les seues oficines principals. Contava en els tradicionals grups de vells estadistes, els Tres Preceptores (sant shi) i els Tres Ducs (sant gong), que actuaven com a consellers imperials, i una complexa burocràcia al front de la qual hi havia tres ministeris similars als tres ministeris centrals (sant sheng) de principis dels Tang... pero només la Secretaria eixercitava un paper significatiu en les decisions polítiques.
- ... l'Administració del Sur era essencialment una organisació eixecutiva per a les zones meridionals i la seua població assentada. Els altisonantes títuls dels seus oficials no deuen ocultar el fet de que la presa de decisions rutinàries i tota l'autoritat militar (els funcionaris del sur estaven específicament exclosos de les decisions sobre assunts militars en la cort) es concentraven en el sèquit kitán de l'emperador, procedent de l'Administració del Nort.[11] Denis Twitchett i Klaus-Peter Tietze
La dinastia Liao es va dividir a la seua volta en cinc "circuits", cada u en una capital. L'idea general d'este sistema es va prendre dels Balhae, encara que cap ciutat capturada dels Balhae es va convertir en capital de circuit.[12] Les cinc capitals eren Shangjing (上京), que significa Capital Suprema, situada en l'actual Mongòlia Interior; Nanjing (南京), que significa Capital del Sur, situada prop de l'actual Pequín; Dongjing (東京), que significa Capital Oriental, situada prop de l'actual Liaoning; Zhongjing (中京), que significa Capital Central, situada en l'actual província d'Hebei prop del riu Laoha; i Xijing (西京), que significa Capital Occidental, situada prop de l'actual Datong.[13] Cada circuit estava dirigit per un poderós virrey que gojava d'autonomia per a adaptar les polítiques a les necessitats de la població del seu circuit.[9] Els circuits es subdividían a la seua volta en administracions nomenades fu (府), que eren àrees metropolitanes que rodejaven les capitals, i fòra de les àrees metropolitanes es dividien en prefectures nomenades zhou (州), que a la seua volta es dividien en comtats cridats xian (縣).[14]
A pesar d'estos sistemes administratius, les decisions importants de l'Estat seguien sent preses per l'emperador. L'emperador es reunia en funcionaris de les Administracions del Nort i del Sur dos voltes a l'any, pero a banda d'això l'emperador passava gran part del seu temps atenent assunts tribals anara de les capitals.[15]
Expansió i relacions exteriors
Durant els sigles X i XI, la dinastia Liao va ampliar els seus territoris per mig de campanyes militars contra pobles fronteriços i estats veïns, incloent:
- Conquista de territoris de Mongòlia, Manchuria i assentaments de Balhae.[16]
- Control de les Setze Prefectures, una regió estratègica al nort de la China central.[17]
- Conflictes militars i acorts diplomàtics en la dinastia Song, incloent el Tractat de Shanyuan (1004), a on la cort Song va acordar pagar tribut per a assegurar la pau.[18]
Les relacions en la dinastia Goryeo en Corea també varen ser significatives i varen alternar entre la guerra i la diplomàcia, reflectint la posició dels Liao com a potència regional en Àsia Oriental. [19]
Cultura, societat i escritura Kitán
Encara que els Liao varen adoptar moltes pràctiques administratives chinenques, varen conservar elements culturals propis. La societat kitán tenia raïls nómades, en pràctiques de pastoreig i un fort component militar basat en la cavalleria.[20]
Varen desenrollar dos sistemes d'escritura propis, coneguts com a escritura gran i escritura menuda kitán, basats en caràcters chinencs pero en grafies pròpies, utilisats en inscripcions oficials i monuments, encara que el seu dessiframent complet encara no s'ha conseguit. [21]
Relacions en atres potències
Els Liao varen interactuar intensament en atres estats del seu temps:
- Dinastia Song: conflicte fronteriç i negociació de tributs.
- Imperi Xia Occidental: enfrontaments i ocupació de territoris.[22]
- Estats coreans: com Goryeo i Balhae, en aliances i guerres.
Decadència i caiguda
Al començament del XII, els yurchen, un poble tungús al nort dels territoris Liao, es varen rebelar i varen formar el seu propi estat. Despuix d'intenses campanyes, en 1125 varen derrotar a l'últim emperador Liao i varen acabar en la dinastia, donant pas a la dinastia Jin dels yurchen. Alguns membres de l'èlit Liao varen emigrar cap a Àsia Central i varen fundar el conegut Imperi Qara Khitai (Liao Occidental), que va perdurar fins a ser conquistat pels mongoles al començament del XIII. [23][24]
Llegat històric
La dinastia Liao és recordada com un dels eixemples més importants de dinasties “conquista” en l'història de China, junt en atres com la Yuan i la Qing. El seu sistema dual d'administració va influenciar a posteriors governs i les seues interaccions en estats veïns varen marcar la política en Àsia Oriental durant més de dos sigles. El terme Cathay, utilisat en Europa migeval per a referir-se a China, deriva del nom Khitan.[25][26]
Dinastia Liao 907-1125
| Nom (Miao Hao 廟號 miàohào) | Nom pòstum (Shi Hao 諡號 shìhào) | Lloc naiximent | Periodo de regnat | Nomene era (Nian Hao 年號 niánhào) i duració en anys |
| Convenció: "Liao" + nom llevat Liao Tianzuodi qui usa "Liao" + nom pòstum | ||||
| Taizu (太祖 Tàizǔ) | Shen Tian Huangdi | Yelü Abaoji (耶律阿保機 Iēlǜ Ābǎojī) | 907-926 | Shence (神冊 Shéncè) 916-922 Tianzan (天贊 Tuānzàn) 922-926 Tianxian (天顯 Tuānxiǎn) 926 |
| Taizong (太宗 Tàizōng) | Xiao Wu Huangdi | Yelü Deguang (耶律德光 Iēlǜ Déguāng) | 926-947 | Tianxian (天顯 Tuānxiǎn) 927-938 Huitong (會同 Huìtóng) 938-947 Datong (大同 Dàtóng) 947 |
| Shizong (世宗 Shìzōng) | Tian Shou Huangdi | Yelü Ruan (耶律阮 Iēlǜ Ruǎn) | 947-951 | Tianlu (天祿 Tuānlù) 947-951 |
| Muzong 穆宗 Mùzōng) | Yelü Jing (耶律璟 Iēlǜ Jǐng) | 951-969 | Yingli (應曆 Yìnglì) 951-969 | |
| Jingzong (景宗 Jǐngzōng) | Yelü Xian (耶律賢 Iēlǜ Xián) | 969-982 | Baoning (保寧 Bǎoníng) 969-979 Qianheng (乾亨 Qiánhēng) 979-982 | |
| Shengzong (聖宗 Shèngzōng) | Wen Wu Dona Xiao Xuan Huangdi | Yelü Longxu (耶律隆緒 Iēlǜ Lóngxù) | 982-1031 | Qianheng (乾亨 Qiánhēng) 982 Tonghe (統和 Tǒnghé) 983-1012 Kaitai (開泰 Kāitài) 1012-1021 Taiping (太平 Tàipíng) 1021-1031 |
| Xingzong (興宗 Xīngzōng) | Xiao Zheng Huangdi | Yelü Zongzhen (耶律宗真 Iēlǜ Zōngzhēn) | 1031-1055 | Jingfu (景福 Jǐngfú) 1031-1032 Chongxi (重熙 Chóngxī) 1032-1054 |
| Daozong (道宗 Dàozōng) | Yelü Hongji (耶律洪基 Iēlǜ Hóngjī) | 1055-1101 | Qingning (清寧 Qīngníng) 1055-1064 Xianyong (咸雍 Xiányōng) 1065-1074 Taikang (太康 Tàikāng) o Dakang (大康 Dàkāng) 1075-1084 Dona'an (大安 Dà'ān) 1085-1094 Shouchang (壽昌 Shòuchāng) o Shoulong (壽隆 Shòulóng) 1095-1101 | |
| Tianzuodi (天祚帝 Tuānzuòdì) | Yelü Yanxi (耶律延禧 Iēlǜ Yánxǐ) | 1101-1125 | Qiantong (乾統 Qiántǒng) 1101-1110 Tianqing (天慶 Tuānqìng) 1111-1120 Baoda (保大 Bǎodà) 1121-1125 | |
Vore també
Referències
- ↑ 遼朝國號非「哈喇契丹(遼契丹)」考
- ↑ «遙輦氏迪輦鮮質可汗與陶猥思迭剌部─以契丹文『故左龍虎軍上將軍正亮功臣檢校太師只兗昱敞穩墓誌』為中心─». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 2 d'abril de 2011.
- ↑ 契丹文donen gur與「東丹國」國號──兼評劉浦江「再談“東丹國”國号問題」──
- ↑ «Kitán».World History Encyclopedia.Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Abaoji _ AcademiaLab». acadèmia-lab.com. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ Twitchett i Tietze (1994), 77.
- ↑ 7,0 7,1 Twitchett i Tietze (1994), 78.
- ↑ Twitchett i Tietze (1994), 77-78.
- ↑ 9,0 9,1 Twitchett i Tietze (1994), 79.
- ↑ Una nova història cultural, Columbia University Press, p. 974. ISBN 9780231528184.
- ↑ Twitchett y Tietze, 1994, pp. 78-79.
- ↑ Wittfogel i Feng (1946), 44.
- ↑ Twitchett i Tietze (1994), xxix. i Wittfogel i Feng (1946), 44.
- ↑ Wittfogel i Feng (1946), 45.
- ↑ Twitchett i Tietze (1994), 79-80.
- ↑ «Imperi mongol: història del major imperi terrestre (1206-1368) - Ret Història» (en és). Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Setze prefectures _ AcademiaLab». acadèmia-lab.com. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «shanyuan». www.reed.edu. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Dinastia Goryeo : Korea.net : Portal web oficial de la República de Corea» (en és). spanish.korea.net. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «The Kitan and the Kara Khitay | Programa de les Rutes de la Seda». és.unesco.org. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Escritura chicoteta khitan _ AcademiaLab». acadèmia-lab.com. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Descobrix la fascinant història de l'Imperi Xia Occidental en China» (en és). InstitutoInternet. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Qara Khitai (1 ene 1125 any – 1 ene 1220 any) (Cinta de temps)». clave.graphics. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Dinastia Jin o Jurchen (1115-1234)» (en és). Arre cavall!. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Orige de la Dinastia Liao: Història dels pobles nómades» (en és). tigresydragones.net. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Chinenca's Liao Dynasty | Àsia Society» (en en). asiasociety.org. Consultat el 2025-12-23.
Bibliografia
- Hansen, Valerie. The Open Empire. A History of China to 1600. W.W. Norton and Company, Nova York, 2000.
- Baldick, Julian (2012). Animal and Shaman: Ancient Religions of Central Àsia, NYU Press. ISBN 978-0-8147-7165-5.
- «Diplomacy and Trade in the Chinese World, 589-1276».BRILL.
- Biran, Michal (2005). The Empire of the Qara Khitai in Eurasian History: Between China and the Islamic World, Cambridge, England: Cambridge University Press. ISBN 0521842263.
- Chen Yuan (2014), "Legitimation Discourse and the Theory of the Five Elements in Imperial China," Journal of Song-Yuan Studies 44: 325–364. DOI: 10.1353/sys.2014.0000.
- Crossley, Pamela Kyle (1997). The Manchus, Cambridge, Mass.: Blackwell. ISBN 1557865604.
- Crump, James Irving (1980). Chinese Theater in the Days of Kublai Khan, Ann Arbor, EL MEU: Center for Chinese Studies, University of Michigan. ISBN 0-89264-093-6.
- Ebrey, Patricia Buckley (1996). The Cambridge Illustrated History of China, 1st pbk. edició, Cambridge, MA: Cambridge University Press. ISBN 9780521669917.
- Twitchett, Denis (1994), "The Liao", The Cambridge History of China, Volume 6, Alien Regime and Border States, 907–1368, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 43–153, ISBN 0521243319
- Twitchett, Denis; Tietze, Klaus-Peter (1994). "The Liao". In Franke, Herbert; Twitchett, Denis (eds.). The Cambridge History of China, Volume 6, Alien Regime and Border States, 907–1368. Cambridge: Cambridge University Press. pp. 43–153. ISBN 0521243319.
- Whiting, Marvin C. (2002), Imperial Chinese Military History, Writers Club Press
- Wittfogel, Karl A.; Feng Chia-Sheng (1946). "History of Chinese Society Liao (907–1125)". Transactions of the American Philosophical Society. 36: 1–752. doi:10.2307/1005570. JSTOR 1005570.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dinastia Liao.- Breu cronologia històrica de China
- Un atre quadro cronològic de l'història de China
- Chinenca Imperial en el Museu Nacional d'Antropologia (Mèxic).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinastía Liao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.