Liaoning
Liaoning (en chino, 辽宁; pinyin, <phonos file="Zh-Liaoning.ogg">Liáoníng</phonos>) és una província de la República Popular China. La seua capital és Shenyang. Ubicada al noreste del país, llimita en Mongòlia Interior, Jilin, Corea del Nort, el mar Groga, el mar de Bohai i Hebei.
La moderna província de Liaoning es va establir en 1907 com a província de Fengtian (奉天, Fèngtiān; sistema postal antic: Fengtien) i va passar a cridar-se Liaoning en 1929, també coneguda com a província de Mukden en eixe moment per la pronunciació manchú de Shengjing, l'antic nom de la capital de la província, Shenyang. Baixe l'estat títaro japonés de Manchukuo, la província va tornar al seu nom de 1907, pero el nom de Liaoning va ser restaurat en 1945 i novament en 1954. «Liao» és el nom antic de la regió, adoptat per la dinastia Liao, que va governar l'àrea entre l'any 907 i 1125. «Ning» significa «pacífic».
Liaoning també es coneix en chinenc com «el Triàngul Dorat» per la seua ubicació estratègica.[1]
El riu Yalu marca la seua frontera en Corea del Nort, desembocant en la baïa de Corea entre Dandong en Liaoning i Sinuiju en Corea del Nort.
Història
[editar | editar còdic]
Ya les dinasties Qin i Han varen governar gran part de l'àrea que hui és la província de Liaoning, encara que més vesprada el govern de la regió va passar a mans d'atres pobles com els xianbei, els goguryeo, els kitán o els jurchen. Durant el XVII, els manchúés varen establir la seua capital en Shenyang abans de conquistar el restant de China i establir la dinastia Qing en 1644. En la segona mitat del sigle, el govern imperial va reclutar a emigrants de Shandong per a colonisar la regió escassament poblada. Molts dels actuals habitants de Liaoning descendixen d'aquells colon. Durant el restant de l'etapa manchú, Manchuria va estar governada per tres generals, un dels quals, el general de Shengjing, ho feya sobre la major part de la moderna Liaoning.
En 1860, el govern manchú va reobrir la província a les migracions. El resultat va ser que els han es varen convertir en l'ètnia dominant en la regió. En el XX la província de Fengtian va ser establida en lo que hui és Liaoning. Durant la guerra rus-japonesa de 1904 a 1905, moltes batalles clau varen tindre lloc en Liaoning. Durant l'era dels senyors de la guerra, a principis de el XX, la província va estar baix la caçola de Fengtian, incloent a Zhang Zuolin i al seu fill Zhang Xueliang. En 1931, Japó va invadir la província, que va permanéixer baix control japonés durant el periodo de l'estat de Manchukuo. Les tropes japoneses es varen retirar de Liaoning en 1945. Les primeres grans batalles de la guerra civil chinenca (campanya de Liaoshen) varen tindre lloc en Liaoning i les seues afores.
Quan es va fundar la República Popular China en 1949, Liaoning no existia. En el seu lloc hi havia dos províncies, Liaodong i Liaoxi, i cinc municipalitat, Shenyang, Lüda, Anshan, Fushun i Benxi. L'actual província es va establir en 1954, incloent parts de l'antiga província de Rehe. Durant la Revolució Cultural, Liaoning va formar part de forma temporal de la regió de Mongòlia Interior.
Liaoning va ser una de les primeres províncies chinenques en ser industrialisades, primer baixe l'ocupació japonesa i despuix durant les décades dels cinquanta i xixanta. En la ciutat de Anshan, per eixemple, es troba un dels majors complexos de fabricació de ferro i acer de tota China. A principis dels anys 2000 moltes de les empreses controlades per l'Estat varen experimentar dificultats econòmiques. Reconeixent les especials dificultats afrontades per Liaoning i les atres províncies del Noreste, el govern chinenc va llançar la campanya Reactivació del Noreste.
Govern i política
[editar | editar còdic]Poder polític
[editar | editar còdic]El poder polític de Liaoning, com en el restant de les províncies, ho eixercixen l'Assamblea Popular com a poder llegislatiu, i el Govern Popular, el qual està encapçalat per un Governador, com a poder eixecutiu.[2] Ademés, existix la Conferència Consultiva Política de la Província de Liaoning, la qual és la filial provincial de la Conferència Consultiva Política del Poble Chinenc, i té com a funcions la consulta política i la delliberació sobre diversos assunts estatals, des de polítiques econòmiques i socials fins a temes migambientals, proponent sugerències, investigant problemes i formulant plans futurs, servint com un fòrum de front unit per a diversos sectors de la societat.[3]
De la mateixa manera que en atres províncies i regions autònomes chinenques, el Governador del Govern Popular treballa en conjunt en el Secretari del Comité Provincial del Partit Comuniste, que és el màxim orgue del poder polític en la província, com a organisme regional del Partit.[2] Comunament, el Secretari sol ser d'una atra província diferent (per a reduir la corrupció).
Organisació territorial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Divisions de nivell de prefectura de la República Popular ChinencaLiaoning.
Liaoning està formada per 14 ciutats-prefectura i estes a la seua volta administren 100 divisions de districte (17 ciutats de nivell de districte, 19 districtes, 8 districtes autònoms i 56 sectors) que estan dividides en 1511 divisions de nivell de municipi (613 ciutats, 301 municipis, 77 municipis ètnics i 520 subsectores).
| Mapa | # | Nomene | Hanzi | Hanyu Pinyin | Tipo |
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| 1 | Shenyang | 沈阳市 | Shěnyáng Shì | Ciutat subprovincia | |
| 2 | Dalian | 大连市 | Dàlián Shì | Ciutat subprovincia | |
| 3 | Anshan | 鞍山市 | Ānshān Shì | Ciutat-prefectura | |
| 4 | Benxi | 本溪市 | Běnxī Shì | Ciutat-prefectura | |
| 5 | Chaoyang | 朝阳市 | Cháoyáng Shì | Ciutat-prefectura | |
| 6 | Dandong | 丹东市 | Dāndōng Shì | Ciutat-prefectura | |
| 7 | Fushun | 抚顺市 | Fǔshùn Shì | Ciutat-prefectura | |
| 8 | Fuxin | 阜新市 | Fùxīn Shì | Ciutat-prefectura | |
| 9 | Huludao | 葫芦岛市 | Húludǎo Shì | Ciutat-prefectura | |
| 10 | Jinzhou | 锦州市 | Jǐnzhōo Shì | Ciutat-prefectura | |
| 11 | Liaoyang | 辽阳市 | Liáoyáng Shì | Ciutat-prefectura | |
| 12 | Panjin | 盘锦市 | Pánjǐn Shì | Ciutat-prefectura | |
| 13 | Tieling | 铁岭市 | Tuělǐng Shì | Ciutat-prefectura | |
| 14 | Yingkou | 营口市 | Yíngkǒo shì | Ciutat-prefectura |
Geografia
[editar | editar còdic]
Liaoning està dividida en tres regions geogràfiques: les terres altes de l'oest, les planures de la zona central i les montanyes de l'est.
En les terres altes de l'oest es troben les montanyes Nulu'erhu, que més o menys seguixen la frontera entre Liaoning i Mongòlia Interior. Tota la regió està dominada per tossals d'escassa altitut.
En la zona central es troben les conques dels rius Liao i Daliao i els seus afluents. La zona és principalment plana i d'escassa altitut.
La zona oriental està dominada per les cadenes montanyoses de Changbai i Qian, que s'estenen fins a la mar per a formar la península de Liaodong. El punt més alt de la província, el mont Huabozi (1336 metros) es troba en esta zona.
El clima és continental monsònic i la mija anual de precipitacions oscila entre els 440 i els 1130 mm. L'estiu és plujós i les demés estacions són seques.
Economia
[editar | editar còdic]Els principals productes agrícoles de Liaoning són el dacsa, el sorgo i la soja. En les afores de Dalian es produïxen les tres quartes parts de la producció chinenca de pomas i bresquilles dedicada a l'exportació. També es produïx cotó.
Té els majors depòsits de ferro, magnesi, diamants i bor de tota la República Popular. És també una important font de petròleu i gas natural. En la costa es produïx també sal.
És una de les principals bases industrials de China, cobrint un ampli ranc: maquinària, electrònica, refinat de metals, petròleu, químics, materials de construcció, carbó...
La ciutat de Dalian s'ha transformat en un important port i l'entrada per a les exportacions cap a tot el Nordest.
En 2004, el PIB nominal va ser de 687 300 millons de yuan (85 270 millons de dólars), ocupant el 8.º lloc en la República Popular. La renda per càpita va ser de 14 300 yuan (1727 dólars).
Demografia
[editar | editar còdic]La població de la província és majoritàriament d'ètnia han, en minories de manchúés, mongoles, hui, coreans i xibe.
| Composició ètnica de Liaoning, cens de 2000*[4] | ||
|---|---|---|
| Nacionalitat | Població | Percentage |
| Han | 35 105 991 | 83,94% |
| Manchú | 5 385 287 | 12,88% |
| Mongol | 669 972 | 1,60% |
| Hui | 264 407 | 0,632% |
| Coreana | 241 052 | 0,576% |
| Xibe | 132 615 | 0,317% |
| (*) No inclou als membres del EPL en servici actiu | ||
Paleontologia
[editar | editar còdic]Liaoning és coneguda per la troballa d'extraordinaris fòssilés del Cretácico inferior de la formació de Yixian. El primer dinosauri en plomes, el Sinosauropteryx primera, va ser descobert ací i dau a conéixer en 1996. Atres descobriments notables han segut el d'un embrió intacte de pterosaurio; el Repenomamus (un mamífer del tamany d'un gat que menjava dinosauris) i el Sinornithosaurus millenii. En 2004, els paleontòlecs desenterraron el primer fòssil de Mei long.
Turisme
[editar | editar còdic]
En Shenyang està el Palau Imperial, que va ser residència de la dinastia Qing ans que conquistaren el restant de China i traslladaren la capital a Pequín. Encara que no tan gran ni famós com la Ciutat Prohibida, és important per la representació de l'arquitectura palatina de l'época i ha segut inclós en la llista de llocs Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco com a extensió del Palau Imperial de Pequín.
Tres tombes imperials de la dinastia Qing també han segut incloses en la llista de l'Unesco junt en atres de les dinasties Ming i Qing (tombes Ming en Pequín i tomba de Ming Xiaoling en Nankín). En la tomba del Nort (北陵) està enterrat Hung Taiji, fundador de la dinastia Qing.
El Museu d'Història 18 de setembre (九一八历史博物馆) està dedicat a l'ocupació japonesa de Manchuria. També és interessant el jardí botànic.
La ciutat portuària de Dalian, en la punta de la península de Liaodong, en la seua arquitectura de les époques russa i japonesa, és un destí turístic per dret propi, en plages, resorts, zoològics i tramvies i a on els turistes poden anar de compres i degustar marisc, lo que la fa un lloc únic en China.
Dandong és una ciutat de tamany mig des de la que es pot divisar la ciutat nortcoreana de Senseŭiju a l'atre costat del riu Yalu i visitar el tram més oriental de la Gran Muralla, denominat Gran Muralla de la Montanya del Tigre (虎山长城).
La ciutat de la Montanya Wunu, un emplaçament goguryeo trobat en el districte autònom manchú d'Huanren, també forma part d'un combinat de l'Unesco que inclou atres llocs en Ji'an, Jilin.
En Anshan està el Buda de jade, la major estàtua del seu tipo en el món.
Liaoyang té varis llocs històrics, com la Pagoda Blanca de la dinastia Yuan.
En Dandong es troba el Museu Commemoratiu de la Guerra per a Resistir l'Agressió d'Estats Units i Ajudar a Corea. És l'únic museu oficial en China que commemora la participació chinenca en la guerra de Corea (coneguda oficialment en China com a «Guerra per a Resistir l'Agressió de EE.UU. i Ajudar a Corea»).[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Travel China Guide (ed.): «Liaoning Travel Guide» (en anglés). Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2010. Consultat el 14 de març de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 «Decoding Chinese Politics | Àsia Society» (en en). asiasociety.org. Consultat el 2025-12-08.
- ↑ «el%20Poble%20Chinenc,la%20direcci%C3%B3n%20de el%20Partit%20Comuniste%20de%20China. CCPPC, important instituación de cooperació multipartidaria i consulta política de China CCTV-International». www.cctv.com. Consultat el 2025-12-08.
- ↑ (2003) 2000年人口普查中国民族人口资料, Pequín: Editorial de les Nacionalitats (民族出版社). OCLC 56086617. ISBN 7-105-05425-5.
- ↑ «[1]». Consultat el 6 de juliol de 2022 (en zh).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Liaoning» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.