Clima continental
Els climes continentals comprenen una menuda varietat de climas que presenten diferències marcades de temperatura entre l'hivern i l'estiu,[1] normalment en un periodo breu de entretiempo. També es denomina clima fret,[2] nevat[3] o micro tèrmic,[4] degut a que els hiverns són gèlits. De manera similar a lo que succeïx en els dies i les nits, els estius oscilen de càlits fins a fresca i els hiverns frets o molt frets, puix solen ocórrer gelades en assiduïtat, i les temperatures descendixen per baix dels 0 °C, mentres que les precipitacions solen ser escasses en este tipo de clima. Estes característiques es donen habitualment en l'interior dels continents o en regions aïllades per cadenes montanyoses que impedixen l'influència oceànica.
Un clima continental està definit actualment com aquells climes que presenten una temperatura mija major de 30 °C durant el més més càlit i menys de 0 °C durant el més més fret.[5] El clima fret continental té lloc en l'hemisferi nort del planeta, a nivells de latitut mija, és dir, en la zona templada. Els vents posseïxen una gran influència d'este tipo de clima, ya que duen la seua influència fins a les zones costeres.
L'absència de la mar en algunes variants del clima continental, és un factor que modifica i extrema les seues característiques; aixina en les zones interiors equatorials de Brasil, Paraguay i el centre d'Àfrica es pot parlar d'un clima continental en característiques tropicals i el nort d'Argentina de característiques subtropical, pero estes es diferencien del clima continental boreal per posseir majors amplitut tèrmiques diàries, sense deixar de ser tropical o subtropical.
En moltes zones de l'interior del centre-sur d'Europa alluntades de la mar i que es troben a una altitut moderadament elevada poden donar-se este tipo de climes. No són continentals com a tal, més be són continentals en influències segons la latitut i altitut a la que es troben. És el cas de moltes zones de l'interior d'Espanya, França, Itàlia o Turquia, el clima del qual és mediterràneu i més humit en les costes, pero molt més semblat a lo que és el clima continental en l'interior, encara que en una miqueta d'influència mediterrànea. És el cas de ciutats com Madrit, en temperatures prou canviants a lo llarc de l'any, estius càlits i hiverns prou frets, en precipitacions repartides entre l'autumne i la primavera, un clima que be podria ser denominat com continental-mediterràneu o inclús semiárido templat-fret (una variant també del clima continental).
En els deserts extensos com el Sahara també es pot cridar «clima en influència continental», puix la mar no atempera al clima. No obstant, estrictament parlant, el «clima continental» és la zona de latitut mija del planeta entre la zona tropical i la zona polar, que les seues característiques solen donar-se en algunes zones costeres i en l'interior dels continents.
Distribució
[editar | editar còdic]El clima continental apareix especialment en l'hemisferi nort del planeta: Siberia (exceptuant el nort), l'interior d'Estats Units, Canadà, Europa central i oriental, Àsia Central, interior de China, Iran i certes zones del nort d'Àfrica. El fenomen del clima continental s'amplia cada volta més a atres climes que es modifiquen per la presència de barreres montanyoses que impedixen l'influència marina o de vents frets procedents dels pols, els quals poden influir extremant les temperatures i duent la continentalidad fins a la mar (la costa este d'Estats Units, les vores del mar Negra o mar Bàltica, etc).
Com s'ha indicat anteriorment, el clima continental està pràcticament circumscrit al hemisferi nort del planeta, bàsicament perque la majoria de terres emergides es troben allí. L'excepció seria les zones interiors d'Argentina (més de 600 km de distància a abdós oceàs). No obstant, la zona mija d'este subcontinent és estreta i l'influència marítima és alta; per tant, les zones de clima continental són menors
En la zona intertropical no existixen climes continentals per la baixa oscilació tèrmica anual, lo que determina poca diferència entre hivern i estiu. Suràfrica i Austràlia, localisades en latitut miges en el hemisferi sur, no posseïxen clima continental per la estrechez en el cas del primer, i per la latitut i el desert en les zones interiors del segon.
Ciutats en clima continental
[editar | editar còdic]Moltes ciutats d'importància global es troben ubicades en zones continentals a pesar de les baixes temperatures pròpies d'este clima; entre elles estan: Seül, Chicago, Montreal, Kabul, Toronto, Teheran, Bratislava, Sarajevo, Viena, Munich, Belgrat, Budapest, Praga, Berlín, Kiev, Minsk, Bucarest, Pequín, Varsòvia, Sofia, Nova York i Chisináu
Es troben en zones especialment fredes les ciutats capitals: Moscou, en Rússia, Astanà, en Kazakhstan i Ulán Bator, en Mongòlia.
Tipos de clima continental
[editar | editar còdic]Hi ha molts tipos de clima continental les traces del qual no comuns són les temperatures extremes. Entre ells estan:
| Climes continentals | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dinàmica de les precipitacions | ||||||
| Dinàmica de la temperatura | Df Humit | Subhúmedo o humit-sec | B Sec | |||
| Dw d'hivern sec | Ds d'estiu sec | S Semiárido | W Ár | |||
| Continental . templat |
a Templat càlit | Continentals Dfa humits: Dfb Dfc Dfd |
Continentals Dwa monsònics: Dwb Dwc Dwd |
Continentals Dsa mediterràneus: Dsb Dsc Dsd |
Estepario continental BSk |
Àrit continental BWk |
| b Templat hemiboreal | ||||||
| Subpolar | c Siberiano/subalpino | |||||
| d Fort o hipercontinental | ||||||
D'acort en la seua temperatura
[editar | editar còdic]Per a determinar si un clima és de classe D, aixina com el tipo de clima d'acort en la seua temperatura, es pot amprar les següents relacions:[6]
| D Tmajor > 10 i Tmenor < 0 |
D templat Tmajor > 10 (més de 4 mesos) |
a: Tmajor > 22 |
| b: Tmajor < 22 | ||
| D subpolar Tmajor > 10 (d'1 a 4 mesos) |
c: Tmenor > -38 | |
| d: Tmenor < -38 |
En esta taula es representa els següents valors: Tmajor = Temperatura mija del més més càlit o en la major temperatura en graus Celsius (°C). Tmenor = Temperatura mija del més més fret (°C).
Cal prendre en conte que el clima D es va definir de diferent modo. Köppen va afirmar en 1900 que al més més fret li correspon una temperatura menor de 6 °C, en 1918 li va assignar -2 °C i en 1936 -3 °C. No obstant, en l'actualitat es considera que al més més fret li correspon tindre menys de 0 °C,[2] senyal de congelació hivernal; tal com ho va propondre Russell en 1931.[7]
- Clima continental templat: Cridat també —encara que incorrectament— clima continental humit. Es troba principalment entre les latitut 40°N i 60°N.
- a: Clima continental templat càlit o d'estiu càlit; són els que presenten una temperatura mija major de 22 °C durant el més més càlit.
- b: Clima continental templat hemiboreal o d'estiu moderat; són els climes hemiborealés que presenten una temperatura mija menor de 22 °C durant el més més càlit.
- Clima subpolar o siberiano: Cridat també clima fret, subártico o boreal. Es troba a altes latitut, inclús més allà del círcul polar àrtic i principalment entre les latitut 50°N i 70°N.
- c: Propi del clima subpolar típic i del clima subalpino continental. Presenta estiu breu, en un màxim de quatre mesos en temperatures majors a 10 °C. Està estés en Siberia, extrem nort d'Europa, en Canadà i Alaska. L'oscilació tèrmica anual és variable, des dels 18 °C en Amèrica del Nort i pot aplegar fins a 50 °C en Siberia.
- d: Clima continental fort o hipercontinental, és un clima subártico extrem, el més sever, que es dona exclusivament en part de Siberia, a on el més més fret presenta temperatures inferiors als −38 °C. L'amplitut tèrmica és enorme, de més de 50 °C
- Clima semicontinental o subcontinental:
És intermig entre el clima continental i el clima mesotérmico; per eixemple la ciutat de Berna (Suïssa), el clima de la qual és intermig entre Dfb i Cfb; o les ciutats de Nova York i Filadèlfia, les quals són intermiges entre Dfa i Cfa.
Ciutats: Nova York, Belgrat, Berna, Coyhaique, Praga, Copenhague, Viena, Filadèlfia, Cochrane, Zagreb, Liubliana, Berlín, Ciutat de Luxemburc, Skopie.
D'acort en les precipitacions
[editar | editar còdic]Per a determinar el tipo de clima D d'acort a les precipitacions i la seua estacionalidad, s'usen les mateixes relacions aplicades per als climes C:
| En hivern sec w |
En estiu sec s |
Pluges tot l'any f |
| Psec < Phumit / 10 | Psec < Phumit / 3 i Psec < 40 |
no aplica s ni w |
En esta taula es representa els valors: Psec = Precipitació mija del més més sec, en milímetros (mm) i corresponent al semestre més sec. Phumit = Precipitació mija del més més plujós del semestre corresponent. Per a la determinació dels climes continentals secs com BSk i BWk, vore: Clima sec#Clau per a la determinació de la fòrmula climàtica Vaig clavar per a la determinació dels climes secs.
- Df, clima continental humit: Les precipitacions són constants a lo llarc de l'any, per lo que no presenta una estació seca. Es dona en gran part Amèrica del Nort i Europa, en Rússia i Japó. Té relació en clima atlàntic o marítim.
- Dw, clima continental monsònic o manchuriano: Presenta hivern sec i un periodo major de pluges entorn als 500 mm. És bàsicament un clima monsònic, extremat en amplitut tèrmica. Es dona en China, Coreja, Mongòlia i en les afores de les ciutats russes com Vladivostok i Jabárovsk.
- Ds, clima continental en influència mediterrànea: Presenta estiu sec. Es dona en part de la regió subpolar d'Amèrica del Nort i Siberia. És un clima subalpino en cordilleres mediterrànees d'Àsia i Norteamérica.
- BSk, clima estepario o semiárido que pot ser:
- Clima mediterràneu continentalizado (Bsks): templat, en estiu sec i una important oscilació tèrmica, sense aplegar a ser un verdader clima continental perque no aplega a la congelació. Es dona en l'interior de la península ibèrica, nort d'Itàlia, les zones amesetadas de Suïssa, l'interior de Grècia, l'interior d'Anatolia, l'interior d'Argentina central,el Entanque Central de Chile, l'Atles saharià i les zones amesetadas d'Argèlia.
- Clima estepario continental: a on l'estació seca és prolongada i pot situar-se en l'hivern o en l'estiu. Està en les estepas fredes d'Àsia i Norteamérica. Pot ser a la seua volta monsònic (BSkw) o mediterràneu (BSks).
- BWk, clima àrit continental: es dona en els deserts d'Àsia central, Mongòlia, centre-oest d'Amèrica del Nort en els lindes de les Montanyes Rocoses.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 2,0 2,1 M. C. Peel et al. 2007, Updated world map of the Koppen-Geiger climate classification Hydrol. Earth Syst. Sci., 11, 1633–1644, 2007
- ↑ Markus Kottek et al. 2006, World Map of the Köppen-Geiger climate classification updated. Meteorologische Zeitschrift, Vol. 15, No. 3, 259-263 (June 2006)
- ↑ C. W. Thornthwaite and F. Kenneth Hare Climatic classification in forestry Unasylva Vol. 9 N°2, FAO
- ↑ Beck, H.E., Zimmermann, N. E., McVicar, T. R., Vergopolan, N., Berg, A., & Wood, E. F. (2018). Present and future Köppen-Geiger climate classification maps at 1-km resolution. Nature Scientific Data., doi=10.1038/sdata.2018.214.
- ↑ Hylke E. Beck 2018, Present and future Köppen-Geiger climate classification maps at 1-km resolution. Table 2: Overview of the Köppen-Geiger climate classes including the defining criteria. Scientific Data vol.5, Article number: 180214
- ↑ Russell, R. J.: Dry climates of the United States: I climatic map, University of Califòrnia, Publications in Geography, 5, 1–41, 1931.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clima continental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.