Hemisferi nort
L'hemisferi nort (o boreal o septentrional) és una de les divisions geodèsiques clàssiques en que es dividix la Terra. Se situa al nort de l'equador, que ho separa de l'hemisferi sur. En este hemisferi s'acumulen casi totes les terres emergides del planeta ya que ací s'ubiquen els continents d'Europa, Nortamèrica, Centreamèrica, casi tota Àsia, gran part d'Àfrica, una chicoteta part septentrional d'Suramèrica i algunes illes menors d'Oceania, lo que supon un superfície de 100 millons de km² aproximadament. Açò està clarament relacionat en el fet de que, ademés, l'hemisferi nort dona lloc al 88 % de la població mundial.
Geografia física[editar | editar còdic]
En l'hemisferi nort s'ubiquen les zones nort dels oceans Pacífic i Atlàntic, una chicoteta part de l'Índic i l'Àrtic, que cobrixen 155 millons de km² aproximadament. La part continental representa el 40 % de la superfície de l'hemisferi i l'oceànica, el 60 %.
Les estacions de l'any ocorren en forma inversa a l'hemisferi sur. Aixina, per eixemple, l'estiu boreal s'estén des del solstici de juny (el dia 20 o 21) fins a l'equinocci de setembre (per lo general el dia 22), mentres l'hivern ho fa del solstici de decembre (normalment el dia 21) a l'equinocci de març (normalment el dia 20).
A pesar de l'enorme massa continental boreal, el pol nort i la regió circumdant estan ocupades per l'oceà Glaciar Àrtic. A diferència del pol sur que s'ubica en un continent, l'Antàrtida. La major capa de gèl continental d'este hemisferi està ubicada en l'illa de Groenlàndia.
Clima[editar | editar còdic]
Pel seu enorme desenroll continental, l'hemisferi nort posseïx els deserts càlits o templats més grans del món inclosos en una faixa de deserts que comença en el desert del Sàhara, contínua pel desert àrap i que finalisa en orient en el desert del Gobi.
Les regions tropicals (entre el tròpic de Càncer i l'equador), tendixen a experimentar una temporada de pluges durant l'estiu, i una estació seca durant l'hivern.
En l'hemisferi nort, els objectes que es desplacen a través o per damunt de la superfície de la Terra tendixen a girar a la dreta per l'efecte de Coriolis. Com a resultat, les corrents d'aire o aigua a gran escala tendixen a formar girs en el sentit de les agulles del rellonge al nort de l'equador. Açò es reflectix en les pautes de circulació oceànica en l'Atlàntic Nort i Pacífic Nort. Al sur de l'equador, els girs són a l'inversa.
Per la mateixa raó, les corrents d'aire cap al nort de la superfície de la Terra tendixen a estendre's en tota la superfície en un patró de les agulles del rellonge. Per lo tant, la circulació d'aire en sentit horari és característic de cèlules d'alta pressió del temps en l'hemisferi nort. Pel contrari, l'aument d'aire des del nort de la superfície de la Terra (la creació d'una regió de baixa pressió) tendix a dibuixar en l'aire cap a un patró contrari. Huracans i tormentes tropicals (sistemes massius de baixa pressió) gir en sentit antihorari en l'hemisferi nort (hemisferi sur). Durant el dia el sol tendix a elevar al màxim de la seua posició en el sur, mentres que en l'hemisferi sur s'eleva a un màxim cap a la direcció de l'equador. En abdós hemisferis, el sol s'eleva en l'est del país i es posa en l'oest.
Astronomia[editar | editar còdic]
També apareix la Lluna "al revés" en comparació a una vista des de l'hemisferi sur.
El pol nort està orientat cap a fòra del centre galàctic de la Via Làctea, açò es traduïx en l'existència d'un número molt menor i menys lluentes d'estreles visibles en l'hemisferi nort en comparació a l'hemisferi sur, en lo que l'hemisferi nort és més adequat per a l'observació de l'espai profunt, ya que no és "cegat" per la Via Làctea.