Chisináu
.jpg){kind=link}
Chisináu[1] (Plantilla:Lang-ro, pronunciat [kiʃiˈnəo̯]Plantilla:Enllaç audio AFI)[1] és la capital i el municipi més gran de Moldàvia. Conta en una població estimada de 779 400 habitants (2008), és el principal centre comercial i industrial. És també la ciutat més poblada del país, la ciutat econòmicament més desenrollada de Moldàvia i un dels seus principals centres industrials i nucs de comunicació de la regió. En ella s'ubiquen les principals institucions educatives del país.
Toponímia
[editar | editar còdic]Segons alguns historiadors, el nom prové de l'antiga paraula rumana chișla ('font, manantial'), paraula que ya no s'usa i ha segut reemplaçada per cișpixa, en el mateix significat[2] i nouă ('nova'), ya que es va construir junt a un chicotet manantial. Hui en dia, esta font està situada en el cantó dels carrers Pushkin i Albișoara. Una etimologia possible també és kesene, paraula cumana que significa 'cripta'.
Existix una atra ciutat en un nom paregut: Chișineu-Criș (en una ortografia alternativa: Chișinăo) a l'oest de Romania, junt a la frontera en Hongria. La seua relació en el nom de la capital moldava no està clar, ya que el seu nom hongarés és "Kisjenő" (kis 'menut' més l'etnónimo Jenő), del com sembla derivar el nom rumà.
Història
[editar | editar còdic]Va ser fundada al començament de el XV, en 1436, com un poble monasteri, formant part del Principat de Moldàvia, el qual al començament de el XVI va caure baix l'Imperi otomà. Al començament de el XIX era una chicoteta vila de 7000 habitants. En 1812 va ser conquistada i ocupada per Rússia que la va convertir llavors en el centre administratiu de Besarabia, la seua població va créixer a 92 000 en 1862 i a 125 787 en 1900.
.jpg){kind=link}
Era industrial
[editar | editar còdic]A partir de 1834, la ciutat va sofrir un radical canvi en la seua estructura, gràcies a un pla de regeneració urbana, el qual va dividir a la ciutat en dos àrees. La part antiga de la ciutat, en les seues construccions irregulars i un nou centre i estació de comunicacions. Entre el 23 de maig de 1830 i el 13 d'octubre de 1836 l'arquitecte Avraam Melnikov va construir la Catedrala Nașterea Domnului, la Catedral ortodoxa rumana de la ciutat, i en 1840 va ser terminat l'arc de triumfo proyectat per l'arquitecte Luca Zaușkevici. A estes construccions varen seguir les de molts atres edificis i construccions distintives que varen canviar l'aspecte de la ciutat. Igualment, Chisináu va ser un quarter general rus durant la Guerra Rus-Turca de 1877-1878.
Pogrom i prerrevolución
[editar | editar còdic]Cap a finals de el XIX, el sentiment antijudío va ser creixent en Rússia i en Polònia, la qual cosa va dur a un gran número de judeus a establir-se en Chisináu. Per a 1900, en 43 % de la població de la ciutat era judeua, un dels percentages més alts de l'Europa del seu temps.
En abril de 1903, va tindre lloc en la ciutat un esclat d'antisemitisme que passaria a l'història com el pogrom de Chisináu. Els events varen tindre una duració de tres dies, durant els quals varen ser assessinats entre 47 i 49 judeus, 92 varen ser severament ferits i 500 varen rebre ferides menors. Ademés centenars de cases i negocis propietat de judeus varen ser destruïts pels pobladors enardits. Tots estos excessos han segut atribuïts a la propaganda antisemita que propagava l'únic periòdic oficial de l'época, el Bessarabets (Бессарабецъ), que va incitar a eixos actes. Les reaccions a estos acontenyiments varen ser moltes, i entre elles varen estar una petició dirigida pel president d'Estats Units, Theodore Roosevelt, al sar Nicolás II de Rússia.
El 22 d'agost de 1905 va tindre lloc atre acontenyiment sanguinós, quan les forces policíacas varen obrir fòc sobre una manifestació d'uns 3000 treballadors agrícoles. Uns mesos despuix el sar Nicolás II es va vore obligat a otorgar el Manifest d'Octubre, que transformava la autocracia russa en una monarquia semi-constitucional. No obstant estes protestes varen comportar un nou brot de violència antisemita, que va deixar com a saldo 19 morts.
Primera Guerra Mundial
[editar | editar còdic]Despuix de la Primera Guerra Mundial i la Revolució russa, Besarabia va declarar la seua independència de l'Imperi rus i es va unir al Regne de Romania, que com a resultat de la victòria dels aliats en la guerra havia duplicat el seu territori, no obstant això va significar la pèrdua de l'estatus de capital per a Chisináu.
Entre 1918 i 1940, es va portar a terme una nova remodelació del centre de la ciutat i en 1927 va ser construït un monument al príncip Esteban III de Moldàvia, realisat per l'artiste Alexandru Plămădeală.
Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]Chisináu va ser destruïda casi per complet durant la Segona Guerra Mundial.
D'acort al protocol secret del Pacte Ribbentrop-Mólotov,[3] firmat per l'Alemània nazi i l'Unió Soviètica, Alemània va permetre que el 28 de juny de 1940 la ciutat anara ocupada pel Eixèrcit Rojo, en acabant de que l'Unió Soviètica haguera obligat al govern de Romania a cedir-li novament Besarabia i Bucovina. A penes s'havia portat a terme l'ocupació, la ciutat va ser devastada per un terremot ocorregut el 10 de novembre de 1940 que va tindre una intensitat de 7.3° en l'Escala de Richter i l'epicentre de la qual va estar localisat en l'oest de Romania.
Prop d'un any despuix, el 22 de juny de 1941, va començar l'invasió alemana a l'Unió Soviètica, durant esta campanya Chisináu va ser atacada per canoners i bombardejos aéreus a gran escala per part de les forces alemanes, fins que la resistència de l'Eixèrcit Rojo va cessar i la ciutat finalment va caure davant l'eixèrcit alemà el 17 de juliol de 1941.
Baixe ocupació alemana, la població judeua de Chisináu va sofrir els assessinats en massa que es varen portar a terme en totes les ciutats de la regió, molts dels judeus de la ciutat varen ser transportats a les afores en camions, fusilats i després parcialment enterrats en fosses comunes. El número de judeus assessinats en la ciutat s'estima en 10 000.
Cap al final de la guerra, el front va aplegar una volta a la ciutat, esta volta davant l'alvanç del Eixèrcit Rojo front a les forces alemanes en retirada, i despuix de sis mesos de cruenta lluita, Chisináu va ser presa per l'Eixèrcit Rojo el 24 d'agost de 1944. Per a llavors, havia perdut un 70 % dels seus edificis, a causa dels atacs, bombardejos i el terremot de 1940.
En la finalitat de la guerra, Besarabia va ser una volta més anexionada per l'Unió Soviètica, i la seua major part va constituir la República Socialista Soviètica de Moldàvia, la capital de la qual va ser establida en Chisináu.
Época soviètica
[editar | editar còdic]Entre 1947 i 1949 l'arquitecte soviètic Alekséi Shchúsev en conjunt en un equip de colaboradors, va desenrollar un pla per a la gradual reconstrucció de la ciutat.
En l'inici de la década de 1950 es va donar un ràpit increment de la població, a la que les autoritats soviètiques varen respondre en la construcció de grans conjunts habitacionales d'arquitectura estalinista. Este procés va continuar baix el mandat de Nikita Jrushchov, els proyectes del qual de construcció es varen donar baix el lema "bo, barat i ràpit de construir". El nou estil arquitectònic va supondre un dràstic canvi en l'aspecte de la ciutat i que permaneix fins a l'actualitat, dominat per enormes blocs d'edificis de formigó d'aspecte únic, i que varen ser característica de totes les grans ciutats soviètiques.
El periodo de major desenroll per a la ciutat va començar en 1971, a raïl de la decisió del Consell de Ministres de l'Unió Soviètica, de prendre mides per al desenroll de Kishiniov, que es va traduir en l'inversió de prop de mil millons de rublos del presupost nacional en la ciutat, fins a 1991, quan Moldàvia es va declarar independent.
Geografia
[editar | editar còdic]Chisináu està localisada en la rivera del riu Bîc, un tributari del riu Dniéster (en rumà Nistru). Té un àrea total de 120 km², i el total de l'àrea de la municipalitat és de 625 km².
La ciutat està localisada en el centre del territori de Moldàvia, el territori que la circunda és majorment pla i en moltes facilitats per a l'agricultura, es cultiven principalment vinya i arbres frutales, com s'ha fet des de l'época medieval.
Clima
[editar | editar còdic]Chisináu té una clima continental, que es caracterisa per estius calents i secs, i hiverns frets i ventosos. Les temperatures hivernals ronden freqüentment els 0 °C i apleguen a descendir fins als -10 °C. En estiu la temperatura promig és de 21 °C, no obstant a mitat de l'estiu la ciutat aplega a registrar temperatures de 35 °C. Durant els mesos d'estiu la precipitació pluvial i la humitat és molt baixa, i les tormentes són freqüents. Durant la primavera i l'autumne, en temperatures de 15 a 20 °C, les precipitacions són majors. Les hores de sol ronden les 2200 hores anuals.
Administració
[editar | editar còdic]Organisació territorial
[editar | editar còdic]
Moldàvia està subdividida administrativamente en 32 districtes, 2 regions i 3 municipalitat, sent Chisináu un d'ells.[4] Ademés de la ciutat en sí, la municipalitat consta d'atres 34 localitats suburbanes, i està subdividida en 5 sectors, cada u compost per una part de la ciutat i varis suburbis.[5] La municipalitat en la seua totalitat elegix a un alcalde i un concejo local, els qui nomenen cinc pretores (magistrats), un per a cada sector. Els cinc sectors de Chisináu, i els suburbis que comprenen són:
| N.º | Sector |
Superfície (km²) |
Població (aprox.) |
|---|---|---|---|
| 1 | Archiu:Flag of Centru.png Centru | 76 km² | 110 300 |
| 2 | Archiu:Flag of Buiucani.png Buiucani | 134 km² | 160 000 |
| 3 | Archiu:Flag of Râșcani.png Rîșcani | 55,13 km² | 162 500 |
| 4 | Archiu:Flag of Ciocana.png Ciocana | 158,7 km² | 152 000 |
| 5 | Archiu:Flag of Botanica.png Botanica | 148 km² | 210 000 |
- Botanica: format per Sîngera (Dobrogea i Revaca) i Băcioi (Brăila, Frumușica i Străisteni).
- Buiucani: format per Durleștu, Vatra, Condrița, Ghidighici i Trușeni (Dumbrava).
- Centru: format per Codru.
- Ciocana: format per Vadul lui Vodă, Bubuieci (Bîc i Humuleștu), Budeștu (Văduleni), Colonița, Cruzeștu (Ceroborta), Tohatin (Buneți i Cheltuitori)
- Rîșcani: format per Cricova, Ciorescu (Făureștu i Goian), Grătieștu (Hulboaca) i Stăuceni (Goianul Nou).
Com es pot vore, solament 18 de les 34 localitats estan incorporades (6 com a ciutats i 12 com comunas), elegint un alcalde i un consell local, i contenen dins d'elles el restant de les 16 localitats.
Política i govern
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
Chisináu és administrada per un Consell Municipal i un alcalde, abdós electes per un periodo de quatre anys. El primer alcalde en eixercitar tals funcions va ser Angel Nour en 1817, i el municipi va continuar en funcions fins a 1941. En concloure l'era soviètica es va restablir la institucionalidad en 1990, quan Nicolae Costin va ser elegit democràticament.
L'actual alcalde és Vasili Ursu, qui es va eixercitar com a alcalde suplent i continua com a tal, ya que en les eleccions realisades no s'ha alcançat el cuórum requerit per a la seua designació definitiva. El seu predecessor en el càrrec és Serafim Urechean, qui va ser elegit per al càrrec de diputat en les eleccions d'abril de 2005. Baixe la constitució moldava els càrrecs d'alcalde i congressistes no poden ser eixercitats de forma simultànea, i donat el seu rol com a líder de l'aliança política Bloc Democràtic Moldavo va renunciar al seu càrrec per a poder assumir el seu lloc en el parlament. Durant el seu mandat d'11 anys, el cessat alcalde va patrocinar la reconstrucció de l'iglésia catedral de Nașterea Domnului, ademés de fomentar l'instalació de llínees de trolebúses, en la finalitat de interconectar els distints districtes de la ciutat.
Entre el 23 de maig i el 10 de juny de 2005, la Comissió Central Electoral va rebre distintes candidatures per al lloc d'alcalde, pero en les eleccions realisades el 10 de juliol, 24 de juliol, 27 de novembre i 11 de decembre d'aquell any, no es va alcançar el cuórum d'una tercera part dels electors necessaris per a validar l'elecció en tindre unes participacions del 26,93 %, 19,82 %, 22,37 % i 22,07 % respectivament. Tenint present eixos resultats i davant el llim electoral, la Comissió va determinar que l'alcalde suplent eixercira el seu càrrec en propietat, provablement fins a les eleccions programades per a l'any 2007.
Transport
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Aeroport
[editar | editar còdic]La ciutat posseïx un aeroport internacional (Aeroport Internacional de Chisináu), en vols directes cap a ciutats com Atenes, Barcelona, Bucarest, Budapest, Fráncfort, Estambul, Kiev, Lisboa, Lárnaca, Aeroport de Londres-Stansted, Madrit, Moscou, París, Praga, Roma, Tel Aviv, Verona i Viena. La capacitat total de l'aeròdrom és de 1 200 000 passagers per any.
Autobús i minibús
[editar | editar còdic]El mig de transport més popular de Moldàvia és l'autobús. El servici de Chisináu pot aplegar a ser prou car en determinades hores del dia. En la ciutat existixen tres estacions principals, des d'a on partixen autobusos cap a atres parts del país. Ademés, algunes companyies porten a terme servicis internacionals, entre els que es troben Odesa (Ucrània) i Bucarest (Romania).
Dins de la ciutat, existixen vàries llínees de minibús que conecten el centre en els barris de les afores. Passen en una mija de dèu minuts i la carrera costa uns tres lei.
Tren
[editar | editar còdic]Existix una terminal internacional de ferrocarril, en conexions a Bucarest, Kiev, Minsk, Odesa i Moscou. Pel conflicte entre Moldàvia i la Transnistria (no reconeguda internacionalment), el tràfic ferroviari en Ucrània pot estar tallat en alguns moments.
Transport urbà
[editar | editar còdic]Dins de la ciutat és possible desplaçar-se per taxi, trolebús i microbús. En l'actualitat el preu d'un billet de trolebús és de 2 lei mentres que de microbús és de 3 lei. Els dos transports seguixen un recorregut prefixat, la diferència estreba que el trolebús té parades prefixades mentres que el microbús per a a on el passager li indica.
Demografia
[editar | editar còdic]
Segons el cens de 2004, la municipalitat de Chisináu tenia 712 218 habitants, dels quals, 589 446 vivien en la ciutat en sí.[6] Els resultats estimativos de l'1 de giner de 2011 varen indicar que la població de la municipalitat era de 664 700 habitants, mentres que en els llímits propis de la ciutat de Chisináu vivien 789 500 habitants, lo que supon un increment sobre el cens de 2004.
Segons eixe mateix cens, la població de Chisináu es dividix en varis grups ètnics.[6]
- 67,6 % moldavos
- 13,9 % russos
- 8,3 % ucranians
- 4,5 % rumans
- 1,2 % búlgars
- 0,9 % gagauzos
- 1,6 % atres
- 1,9 % sense declarar
Les senyes del cens oficial reflectien un 67,6 % de moldavos i un 4,5 % de rumans. No obstant, degut a que l'estatus ètnic moldavo encara es discutix en el sí d'organisacions com l'OSCE, algunes publicacions com The World Factbook presenten les senyes en conjunt. Segons l'agència de notícies "Moldova Azi",[7] un grup internacional d'experts sobre censos varen descriure al cens moldavo de 2004 com "en general portat a terme de forma professional", encara que varen remarcar que "certs aspectes […] varen ser potencialment problemàtics", particularment:
- El cens inclou a lo manco a alguns moldavos que duen vivint en l'estranger més d'un any abans de la celebració del cens.
- La precisió de les sifres sobre nacionalitat/etnicidad i idioma són discutibles. Alguns censores aparentment varen recomanar als censats que es declararen "moldavos" en lloc de "rumans", i inclús dins d'una mateixa família apareixen senyes contradictòries al respecte. Tampoc queda clar quants dels censats consideren que el terme "moldavo" significa alguna cosa distint a l'identitat ètnica "rumana".
Educació
[editar | editar còdic]
En la ciutat existixen trentassís universitats i cinc instituts públics, ademés de l'Acadèmia de Ciències de Moldàvia i l'Universitat Estatal de Moldàvia.
A finals de 2005 Chisináu contava en 146 institucions educatives preescolars, que assistixen a més de 25 000 chiquets. Ademés, hi ha 158 institucions preuniversitarias o d'educació secundària, a on varen estudiar més de 96 000 jóvens repartits en 60 escoles de secundària, 40 escoles miges, 19 gymnasium, 15 escoles, 14 jardins d'infància, sèt de primària i tres escoles nocturnes especials, aixina com 27 centres no escolars (entre els que s'inclouen escoles deportives i creatives). El consum anual per alumne en 2005 va ser de 1256 lei (en 2006 esta sifra havia aumentat en 300 lei).
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Chisináu està hermanada en les següents localitats:[8]
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Real Acadèmia Espanyola, Ortografia bàsica de la llengua espanyola, Barcelona: Espasa, 2012, p. 217. En anterioritat les Acadèmies arreplegaven la forma Chisinau (Plantilla:Cita DPD)
- ↑ Chisinau - capitala Republicii Moldova: Istoria
- ↑ Pacte Molotov-Ribbentrop Text en espanyol en Exordio.com. S'inclou la clàusula secreta sobre Polònia, Romania i els Estats Bàltics, incloent Besarabia
- ↑ Moldovan Ministry for Local Public Administration, Moldovan Law 764-XV from December 27, 2001, Monitorul Oficial al Republicii Moldova, no. 16/53, December 29, 2001
- ↑ Moldovan Ministry for Local Public Administration, Moldovan Law 431-XIII from April 19, 1995, Monitorul Oficial al Republicii Moldova, no. 31-32/340, June 9, 1995
- ↑ 6,0 6,1 2004 census results in Moldova
- ↑ Experts Offering to Consult the National Statistics Bureau in Evaluation of the Census Data, Moldova Azi, May 19, 2005, story attributed to AP Flux. Retrieved October 11, 2005.
- ↑ «Oraşi înfrăţite (Twin cities of Minsk) [via WaybackMachine.com]» (en rumà). Primăria Municipiului Chişinăo. Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2012. Consultat el 21 de juliol de 2013.
- ↑ Jérôme Steffenino, Marguerite Masson. «Ville de Grenoble –Coopérations et villes jumelles». Grenoble.fr. Consultat el 16 de maig de 2013.
- ↑ «Partner und Freundesstädte» (en alemà). Stadt Mannheim. Consultat el 26 de juliol de 2013.
- ↑ listed on Yerevan Municipality Official Website as Kishinev.
- ↑ «Yerevan - Twin Towns & Sister Cities». Yerevan Municipality Official Website. © 2005—2013 www.yerevan.am. Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2013. Consultat el 4 de novembre de 2013.
- ↑ «Twin towns and Sister cities of Minsk [via WaybackMachine.com]» (en rus). The department of protocol and international relations of Minsk City Executive Committee. Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2013. Consultat el 21 de juliol de 2013.
- ↑ «Kardeş Kentleri Listesi veu 5 Mayıs Avrupa Günü Kutlaması [via WaybackMachine.com]» (en turkish). Ankara Büyükşehir Belediyesi - Tüm Hakları Saklıdır. Archivat des d'el original, el 14 de giner de 2009. Consultat el 21 de juliol de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chisináu.- Sitie web oficial de Chisináu
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chisináu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.