Tel Aviv
Tel Aviv-Yafo (Plantilla:Lang-he; àrap تَلّ أَبِيب-يَافَا, Tall ʾAbīb-Iāfā), generalment cridada Tel Aviv (Plantilla:Lang-he), és la segona ciutat més poblada d'Israel (despuix de la capital Jerusalem) en una població aproximada de 411 800 habitants.[1] Té una superfície de 51,4 km² i està situada en la costa mediterrànea del país. Es tracta de la major i més poblada ciutat en l'àrea metropolitana del Gush Donen, a on residixen 3 850 000 persones.[2] L'actual alcalde de la ciutat és Ron Huldai, del partit Demócrates.[3]
Tel Aviv, establida en juliol de 1906, va ser fundada oficialment el segon dia de Pésaj de 1909, en les afores de l'antiga ciutat portuària de Jaffa (Plantilla:Lang-he). El creiximent de Tel Aviv va fer que pronte superara a Jaffa en població; finalment, abdós ciutats es varen fusionar en un sol municipi en 1950, dos anys despuix de la creació del Estat d'Israel.
Des de 2003, la Ciutat Blanca de Tel Aviv d'arquitectura Bauhaus va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, ya que comprén la major concentració d'edificis d'arquitectura moderna del Món.[4][5][6]
És el centre de l'economia global israelita, la sèu de la Bossa de Tel-Aviv i moltes oficinas corporatives i centres d'investigació i desenroll, referència de la zona coneguda popularment com Silicon Wadi.[7]
També està considerada la capital cultural israelita pel seu caràcter cosmopolita i modern i un important centre d'arts escèniques.[8] Les seues plages, cafens, tendes de lux i estil de vida secular l'han convertit en un popular destí turístic.[9] En 2022, varis estudis varen classificar Tel Aviv com la tercera ciutat més cara del món, despuix de Singapur i Nova York, i alvançant ciutats com Los Àngeles, París o Ginebra,[10] mentres que en 2023, la consultora Mercer sobre el cost de vida la va classificar com la 8.ª més cara a nivell mundial i la primera en Oriente Pròxim, molt per davant de les dos grans ciutats dels EAU.[11]
Toponímia
[editar | editar còdic]El seu nom significa en hebreu, lliteralment, 'el tossal (Tel) de la primavera (Aviv)', en alegoria al llibre del fundador del sionisme polític, Theodor Herzl, Altneuland, 'Vella Terra Nova'. Tel Aviv és també el nom d'un suburbi judeu de Babilonia (Plantilla:Bíblia) del temps d'este profeta.
Geografia
[editar | editar còdic]Emplaçament
[editar | editar còdic]Tel Aviv es troba a uns Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> en la planura costera d'Israel, en el centre d'Israel, el històric pont terrestre entre Europa, Àsia i Àfrica. Immediatament al nort de l'antic port de Yaffo, Tel Aviv es troba en terrenys que solien ser dunes d'arena i, com a tal, té terres poc fèrtils. La terra ha segut aplanada i té importants pendents, els seus accidents geogràfics més notables són penya-segats sobre la costa del Mediterràneu i la desembocadura del riu Yarkon.[12] Per l'expansió de Tel Aviv i la regió de Gush Donen, les fronteres entre Tel Aviv i Yaffo i entre els barris de la ciutat ya no existixen.
La ciutat es troba localisada a 60 km al noroest de Jerusalem i a 90 km al sur de la ciutat d'Haifa.[13] Entre les ciutats i pobles confrontants s'inclouen Herzliya al nort, Ramat HaSharon al noreste, Petah Tikva, Bnei Brak, Ramat Gan i Giv'atayim a l'est, Holon al surest, i Bat Yam al sur.[14] La ciutat és econòmicament estratificada entre el nort i el sur del país. El sur de Tel Aviv és generalment més pobre que el nort de dita ciutat, en l'excepció de Neve Tzedek i una miqueta de desenroll recent en les plages de Yaffo. El centre de Tel Aviv és la sèu del Azrieli Center i d'un important districte comercial i financer a lo llarc de l'autopista Ayalon. El sector nort de Tel Aviv alberga la Universitat de Tel Aviv, el parc Yarkon i barris residencials de lux com Ramat Aviv i Afeka.[15]
Clima
[editar | editar còdic]Tel Aviv té clima mediterràneu en estius càlits, autumnes i primaveres agradables i hiverns frescs i humits (classificació climàtica de Köppen). La humitat tendix a ser alta durant tot l'any per la proximitat de la ciutat a l'mar. En hivern, les temperatures rara volta cauen per baix de 5 °C (40 °F) i se situen, per lo general, entre 10 °C (50 °F) i 15 °C (60 °F). En estiu la temperatura mija és de 26 °C (80 °F) i, a sovint, durant el dia les temperatures superen els 32 °C (90 °F). La ciutat té, en promig, més de 300 dies solejats a l'any. El récort de temperatura de la ciutat va ser de 46,5 °C (115 °F), mentres que el registre més baix de la ciutat baixa va ser -1,9 °C (30 °F).[16][17]
A pesar de l'alta humitat, les precipitacions durant l'estiu són rares. La precipitació mija anual és de 673 mm, normalment concentrada en el periodo d'octubre a abril.[18] L'hivern és l'estació més humida, a sovint acompanyada per fortes pluges i tormentes elèctriques. La neu és extremadament rara, ya que l'últim registre de nevades dins dels llímits de la ciutat va tindre lloc en febrer de 1950.[19] El més més plujós es va registrar en giner de 2000 en 424,9 mm; mentres que el dia més pluvioso va ser el 8 de novembre de 1955 en 133 mm.
Història
[editar | editar còdic]La ciutat va ser establida en la Convenció de Judeus de Yafo, que va tindre lloc en juliol de 1906, en la qual, motivats per la baixa calitat de vida dels judeus de dita ciutat, a la qual se sumava el decret conegut com Muhram segons el qual els habitants judeus de Yafo devien canviar de domicili anualment.
Cap a 1909 es varen adquirir els terrenys per a començar la construcció de la nova ciutat, la qual deuria seguir les llínees arquitectòniques del moviment ciutat jardí anglés, en l'intenció de crear una ciutat de característiques modernes, espaciosa i en abundants espais verts, que podria oferir una alternativa a la atestada Yafo. Els primers terrenys adquirits consistien en 60 parceles, les quals varen ser sortejades entre les famílies interessades el segon dia de Pésaj de 1909, data adoptada com l'aniversari oficial de la ciutat.
El barri va ser construït per la cooperativa Ajuzat Bait - אחוזת בית i eixe va ser el primer nom que va rebre. La prohibició d'establir en el barri qualsevol tipo d'indústria va fer que l'expansió del núcleu tinguera un doble alvertent: cap al nort, residencial i cap a l'oest, industrial. La població local va créixer molt durant els seus inicis: va passar de 2000 habitants en 1920 a 34 000 habitants en 1925, any en el que l'escocés Patrick Geddes va dissenyar un pla urbanístic per a la ciutat.[20]
A finals de l'any 1930 va començar a desenrollar-se l'àrea de la desembocadura del riu Yarkon, coneguda com la península del Yarkón. En primer lloc es va establir la central termoelèctrica junt al Aeroport Sde Dov al nort de la boca del riu Yarkon i despuix de lo que el desenroll de la zona sur de la boca Yarkon que s'assembla a una Península. La "Tel Aviv International Trade Fair" que es diu: "el Orient Fair" va ser construït per als països pabellons polivalents en els estils arquitectònics que caracterisen la ciutat, especialment els Estil Internacional. en la part nort-oriental del recint ferial internacional, es va construir la primera "Maccabiah Stadium" en 1932.
En 1937 el "Wauchope Bridge" va ser construït sobre la boca Yarkon el nom d'Arthur Grenfell Wauchope que va ser la Alts Comissionats per a Palestina i Transjordania. ell va ser dissenyat per a conectar l'alimentació de llectura en la Fira Internacional.
El 14 de maig de 1948, en Tel Aviv, Ben Gurión va proclamar el naiximent del Estat d'Israel. Tel Aviv va ser la capital provisional fins a 1950, en que es va traslladar la capitalitat a Jerusalem. La ciutat es va convertir en el paradigma de la modernitat en Israel, i és el núcleu de la Zona Centre del país, a on es concentra la major cantitat de població. Posteriorment, la ciutat es va unificar en Jaffa, formant hui un sol municipi.
Tel Aviv ha sofrit varis bombardejos en la seua història; durant la Segona Guerra Mundial va ser bombardejada per l'aviació italiana el 9 de setembre de 1940; durant la guerra d'independència d'Israel va ser bombardejada per Egipte; en 1991, durant la Guerra del Golf, va rebre l'impacte de missils Scud llançats per Iraq; en novembre de 2012, durant el conflicte que va tindre Israel en Gaza, la ciutat va rebre varis atacs aéreus que varen deixar 6 morts i decenes de ferits i en agost de 2014 la seua àrea metropolitana va ser a sovint bombardejada des de Gaza. Ademés, en juny de 2016 va sofrir un atac terroriste en el conegut Mercat Sarona, que va deixar 4 morts i 6 ferits, sent aixina el major tiroteig i atentat de la ciutat.
Demografia
[editar | editar còdic]La ciutat té una població de 388 700.[1] Segons la Oficina Central d'Estadístiques (CBS), a partir de juny de 2006, la població de Tel Aviv està creixent a una taxa anual del 0,9%. Es compon de 91,8% judeus, 4,2% àraps i 4,0% "atres". D'acort en algunes estimacions, prop de 50.000 treballadors estrangers no registrats viuen en Tel Aviv.
D'acort a les estadístiques de decembre de 2001, l'estatus socioeconòmic de Tel Aviv està calificat com a alt (8 de cada 10) i el 63,1% dels estudiants d'últim grau de secundària varen rebre certificats de graduació en l'any 2000. En 2000, el salari mig mensual era de 6773 NIS, que és aproximadament igual a la mija nacional. En la ciutat la població està distribuïda en 22,2% menors de 20, 18,5% d'edats compreses entre 20-29, 24% d'edats compreses entre 30-44, i el 16,2% d'edats compreses entre els 45 i 59. 19,1% està per damunt dels 60. Tel Aviv posseïx la major i més poblada àrea metropolitana d'Israel, inclús per davant de Jerusalem, encara que esta última és la ciutat més poblada del país.
- Distribució de població per edat i sexe
<timeline> ImageSize = width:560 height:300 PlotArea = left:60 right:60 top:30 bottom:30 TimeAxis = orientation:horisontal AlignBars = justify Colors =
aneu:gray1 value:gray(0.9) aneu:blue1 value:rgb(0.5,0.5,1) legend: Hòmens aneu:ret1 value:rgb(1,0.5,0.5) legend: Dònes aneu:green1 value:rgb(0,1,0)
Legend = orientation:horisontal top:300 left:180
DateFormat = yyyy Period = from:-30000 till:30000 ScaleMajor = unit:year increment:5000 start:-30000 gridcolor:gray1 PlotData =
bar:75+ color:blue1 width:1 from:-11300 till:0 width:12 text:11300 textcolor:black fontsize:8px bar:75+ color:ret1 width:1 from:0 till:18200 width:12 text:18200 textcolor:black fontsize:8px
bar:65-74 color:blue1 width:1 from:-10500 till:0 width:12 text:10500 textcolor:black fontsize:8px bar:65-74 color:ret1 width:1 from:0 till:14600 width:12 text:47300 textcolor:black fontsize:8px
bar:55-64 color:blue1 width:1 from:-17800 till:0 width:12 text:17800 textcolor:black fontsize:8px bar:55-64 color:ret1 width:1 from:0 till:21400 width:12 text:21400 textcolor:black fontsize:8px
bar:45-54 color:blue1 width:1 from:-18200 till:0 width:12 text:18200 textcolor:black fontsize:8px bar:45-54 color:ret1 width:1 from:0 till:19700 width:12 text:19700 textcolor:black fontsize:8px
bar:35-44 color:blue1 width:1 from:-29500 till:0 width:12 text:29500 textcolor:black fontsize:8px bar:35-44 color:ret1 width:1 from:0 till:27300 width:12 text:27300 textcolor:black fontsize:8px
bar:30-34 color:blue1 width:1 from:-24800 till:0 width:12 text:24800 textcolor:black fontsize:8px bar:30-34 color:ret1 width:1 from:0 till:23700 width:12 text:23700 textcolor:black fontsize:8px
bar:25-29 color:blue1 width:1 from:-20900 till:0 width:12 text:20900 textcolor:black fontsize:8px bar:25-29 color:ret1 width:1 from:0 till:21900 width:12 text:21900 textcolor:black fontsize:8px
bar:20-24 color:blue1 width:1 from:-11800 till:0 width:12 text:11800 textcolor:black fontsize:8px bar:20-24 color:ret1 width:1 from:0 till:12700 width:12 text:12700 textcolor:black fontsize:8px
bar:15-19 color:blue1 width:1 from:-8600 till:0 width:12 text:8600 textcolor:black fontsize:8px bar:15-19 color:ret1 width:1 from:0 till:8600 width:12 text:8600 textcolor:black fontsize:8px
bar:5-14 color:blue1 width:1 from:-20500 till:0 width:12 text:20500 textcolor:black fontsize:8px bar:5-14 color:ret1 width:1 from:0 till:19600 width:12 text:19600 textcolor:black fontsize:8px
bar:0-4 color:blue1 width:1 from:-15300 till:0 width:12 text:15300 textcolor:black fontsize:8px bar:0-4 color:ret1 width:1 from:0 till:14400 width:12 text:14400 textcolor:black fontsize:8px
</timeline>
Estructura polític-administrativa
[editar | editar còdic]Organisació municipal
[editar | editar còdic]cita requerida Posseïxen Ajuntament de gestió democràtica que els seus 31 membres s'elegixen cada cinc anys per sufragi universal.[21] El cens electoral està compost per tots els residents empadronats en Tel Aviv majors de 18 anys, nacionals d'Israel i en a lo manco un any de residència en la ciutat. El municipi és responsable dels servicis socials, els programes comunitaris, l'infraestructura pública, urbanisme, turisme i atres assunts locals.[22][23][24]
L'Ajuntament de Tel Aviv es troba en la plaça Rabin, i el seu alcalde és Ron Huldai, sent el líder municipal que més temps ha governat en la ciutat (des de 1998), seguit per Shlomo Lahat, qui va estar en el poder durant 19 anys. [21]Huldai va ser reelegit en les eleccions municipals de 2008, derrotant a Dov Henin.[25]Aixina mateix, l'alcalde que menys va estar en el silló principal va ser David Bloch, qui va estar en el càrrec durant dos anys (1925-27). Fòra dels kibutz, Meretz rep més vots en Tel Aviv que en qualsevol atra ciutat d'Israel.[26]
Alcaldes
[editar | editar còdic]| Periodo | Nom | Grup |
|---|---|---|
| 1921-1925 | Meir Dizengoff | Sionistes Generals |
| 1925-1927 | David Bloch | Sionisme socialiste |
| 1927-1936 | Meir Dizengoff | Sionistes Generals |
| 1936-1952 | Israel Rokach | Sionistes Generals |
| 1952-1959 | Haim Levanon | Sionistes Generals |
| 1959-1969 | Mordechai Namir | Coalició |
| 1969-1974 | Yehoshua Rabinowitz | Coalició |
| 1974-1993 | Shlomo Lahat ("Chich") | Likud |
| 1993-1998 | Roni Milo | Likud |
| 1998- 2024 | Ron Huldai | Avodá |
| 2024 - | Demócrates |
Arquitectura
[editar | editar còdic]Tel Aviv és la ciutat en més arquitectura Bauhaus. Hi ha més edificis construïts al estil Bauhaus que en qualsevol atre lloc del món, incloent qualsevol ciutat d'Alemània. L'estil va ser dut en la década de 1930 per arquitectes judeus europeus que fugien del règim nazi. Des de 2003, "La Ciutat Blanca" és considerada patrimoni de la humanitat, i són més de 1500 els edificis International Style contabilisats i subjectes a distints plans de restauració i preservació.
A pesar d'un brot de nous estils arquitectònics –incloent moderns rascacels– el model dominant de Tel Aviv des de l'aire seguix sent la profusió de "menuts edificis en forma de caixa i sostre blanc pla" que reflectixen la tradició Bauhaus de la ciutat, moltes de les doctrines de les quals han segut integrades en l'arquitectura contemporànea en tot lo món.
En Tel Aviv es troba el parc Yarkon, que és el parc més famós d'Israel. És inclús més gran que el Central Park de Nova York (350 hectàrees). Tel Aviv té l'estació d'autobusos més gran del món.
Transport
[editar | editar còdic]- Aeroport Internacional Ben Gurión
- Estació Central de Tel Aviv Savidor
- Estació de Tel Aviv HaShalom
- Estació de Tel Aviv HaHagana
- Estació Central de Busos de Tel Aviv
Deports
[editar | editar còdic]El club deportiu Maccabi Tel Aviv va ser fundat en 1906 i competix en més de dèu camps deportius. El seu equipe de bàsquet és un equip professional de renom mundial, en 57 títuls israelites, 46 edicions de la Copa d'Israel i sis Campeonats Europeus. El seu equipe de fútbol ha guanyat 25 títuls de la lliga israelita, 24 Copes Estatals, huit Copes Toto i dos Campeonats de Clubs d'Àsia. Yael Llaureu, una atleta del club de judo del Maccabi, va guanyar una medalla d'argent en els Jocs Olímpics de 1992.
El club deportiu Hapoel Tel Aviv va ser fundat en 1923 i comprén més d'11 clubs deportius, inclosos els seus equips de bàsquet i fútbol. Este últim juga en el Estadi Bloomfield i ha guanyat 13 campeonats, 16 Copes Estatals, una Copa Toto i un Campeonat de Clubs d'Àsia.
-
Unfles del equipe de fútbol Hapoel Tel Aviv -
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Tel Aviv està hermanada en 29 ciutatés[27]
|
|
|
Panoràmica
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Israel|20px|Vore el portal sobre Israel]] Portal:Israel. Contingut relacionat en Israel.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapoblacion - ↑ «Localities, Population and Density per km²., by Metropolitan Area and Selected Localities» (PDF). Israel Central Bureau of Statistics. Consultat el 31 de maig de 2007.
- ↑ «Tel Aviv Municipality». Tel Aviv-Yafo Municipality. Archivat des d'el original, el 22 d'abril de 2007. Consultat el 2 de febrer de 2008.
- ↑ «The White City of Tel Aviv» (PDF). Unesco. Consultat el 29 de març de 2008.
- ↑ The Times.Consultat el 16 de febrer de 2008.
- ↑ Consultat el 21 de giner de 2008.
- ↑ Consultat el 2 de febrer de 2008.
- ↑ «Tel Aviv, Israel - A World City in Evolution: Urban Development at a Deadend of the Global Economy». Globalization and World Cities Study Group and Network at Loughborough University. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 17 de juliol de 2007. Cities in Transition. Ljubljana: Department of Geography, University of Ljubljana, pp. 183-194.
- ↑ Independent on Sunday.Consultat el 30 de març de 2008.
- ↑ «These llaure the world’s most expensive cities» (en en). World Economic Forum. Consultat el 2023-10-17.
- ↑ «Cost of living» (en en). www.mercer.com. Consultat el 2023-10-17.
- ↑ «Tel Aviv». Jewish Agency. Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2007. Consultat el 26 de giner de 2008.
- ↑ «Cities located close to Tel Aviv». TimeandDate.com. Consultat el 26 de giner de 2008.
- ↑ «Map of Israel». Carta. Consultat el 15 de març de 2008.
- ↑ «Real Estigues in Tel Aviv – continued». Tel Aviv Insider. Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2008. Consultat el 22 de juliol de 2008.
- ↑ «Tel Aviv Almanac: Historical Information (February- Record Low)». MyForecast. Consultat el 4 d'abril de 2008.
- ↑ «Tel Aviv Almanac: Historical Information (May -Record High)». MyForecast. Consultat el 4 d'abril de 2008.
- ↑ «Tel Aviv Climate and Weather». World Travels. Consultat el 20 de febrer de 2008.
- ↑ Consultat el 13 de febrer de 2008.
- ↑ Black, Ian (2017). Enemies and Neighbours: Arabs and Jews in Palestine and Israel, 1917-2017 (en anglés). Londres: Penguin Books. p. 51. ISBN 9780241004432. Consultat el 30 d'agost de 2020.
- ↑ 21,0 21,1 Encyclopædia Britannica Staff (1974). The New Encyclopædia Britannica, Encyclopædia Britannica, p. 66. ISBN 0-85229-290-2.
- ↑ «Social Services Administration». Tel Aviv-Yafo Municipality. Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2009. Consultat el 29 de març de 2008.
- ↑ «Community Life». Tel Aviv-Yafo Municipality. Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2005. Consultat el 29 de març de 2008.
- ↑ «Tourism». Tel Aviv-Yafo Municipality. Archivat des d'el original, el 2 de març de 2008. Consultat el 29 de març de 2008.
- ↑ «[1]». Consultat el 22 de novembre de 2008.
- ↑ «How they voted: See Israel election results by city/sector». Haaretz. Consultat el 14 de juny de 2010.
- ↑ «Tel Aviv sister cities» (en hebreu). Tel Aviv-Yafo Municipality. Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2009. Consultat el 19 de giner de 2008.
- ↑ «Frankfurt -Partner Cities». © 2008 Stadt Frankfurt am Main. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2007. Consultat el 5 de decembre de 2008.
- ↑ «Twin Cities». (en anglés i polac) © 2007 UMŁ. Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2008. Consultat el 23 d'octubre de 2008.
- ↑ «Milano - Città Gemellate». © 2008 Municipality of Milan (Comune vaig donar Milano). Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2014. Consultat el 5 de decembre de 2008.
- ↑ «Tel Aviv decidixes to retain contract with Gaza City as 'twin city'». Haaretz. Consultat el 11 de febrer de 2008.
- ↑ «São Paulo - Sister Cities Program». © 2005-2008 Fiscolegis - Tots vos direitos reservats Editora de publicaçõés periodicas - LTDA / © 2008 City of São Paulo. Archivat des d'el original, el 10 de decembre de 2008. Consultat el 9 de decembre de 2008.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tel Aviv.- Sitie oficial de la ciutat de Tel Aviv
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Tel Aviv» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.