Neu




La neu[1] és resultat d'un fenomen meteorològic que consistix en la precipitació de menuts cristals de gèl.[2] Els cristals de neu adopten formes geomètriques en característiques fractales i s'agrupen en copos.

La neu és el vapor d'aigua que experimenta una alta deposicó en els núvols a una temperatura menor a 0 °C i posteriorment cau sobre el sol. Està composta per menudes partícules asproses i és un material granular. Normalment té una estructura oberta i suau, llevat quan és comprimida per la pressió externa. Consistix en aigua cristalina congelada en els núvols durant tot el seu cicle de vida, començant quan, en condicions adequades, els cristals de gèl es formen en l'atmòsfera, aumenten a un tamany milimétrico, es precipiten i s'acumulen en les superfícies, despuix es metamorfosean en el lloc en que es troben, i finalment es derretixn, s'esgolen o subliman.[3]
Les tormentes de neu s'organisen i desenrollen alimentant-se de fonts d'humitat atmosfèrica i aire fret. Els copos de neu nuclean al voltant de les partícules de l'atmòsfera atraent gotes d'aigua superenfriadas , que es congelen en cristals de forma hexagonal. Els copos de neu adopten una gran varietat de formes, entre les que destaquen les plaquetes, les agulles, les columnes i la calcàrea dura. A mida que la neu s'acumula en un mant de neu, pot bufar en forma de gelera. En el temps, la neu acumulada es metamorfosea, per sinterisació, sublimació i congelació-descongelacó. Quan el clima és lo suficientment fret com per a que es produïxca una acumulació anual, pot formar-se un glaciar. De lo contrari, la neu sol derretirse estacionalmente, provocant la escorrentía cap a rieres i rius i recarregant les aigües subterrànees.
Les principals zones propenses a la neu són les regions polars, la mitat més septentrional de l'hemisferi nort i les regions montanyoses de tot lo món en suficient humitat, temperatures fredes i altitut. En l'hemisferi sur, la neu es llimita principalment a les zones montanyoses, aparte de l'Antàrtida.[4]
La neu afecta a activitats humanes com el transport: creant la necessitat de mantindre les carreteres, les ales i les finestres rebujades; l'agricultura: proporcionant aigua als cultius i salvaguardant el ganado; els deports com l'esquí, el snowboard i els viages en moto de neu; i a la guerra. La neu també afecta als ecosistemes, ya que proporciona una capa aïllant durant l'hivern baix la qual les plantes i els animals poden sobreviure a la fredor.[5]
Precipitació


La neu es desenrolla en els núvols, que a la seua volta formen part d'un sistema meteorològic major. La física del desenroll dels cristals de neu en els núvols és el resultat d'un complex conjunt de variables que inclouen el contingut d'humitat i les temperatures. Les formes resultants dels cristals que cauen poden classificar-se en una série de formes bàsiques i combinacions de les mateixes. Ocasionalment, poden formar-se alguns copos de neu en forma de placa, dendrítics i estelars baixe un cel rebujat en una inversió de temperatura molt freda present.[6]
Formació de núvols
Els núvols de neu solen produir-se en el context de sistemes meteorològics més amplis, el més important dels quals és la zona de baixes pressions, que solen incorporar fronts càlits i frets com a part de la seua circulació. Dos fonts adicionals i localment productives de neu són les tormentes d'efecte llac (també d'efecte mar) i els efectes d'elevació, especialment en les montanyes.
Zones de baixa pressió
- Artícul principal → Cicló extratropical.
Els ciclons de latitut miges són zones de baixa pressió capaces de produir des de nuvolositat i tormentes de neu suaus fins a fortes ventisques.[7] Durant l'autumne, l'hivern i la primavera d'un hemisferi, l'atmòsfera sobre els continents pot ser lo suficientment frigga a través de la profunditat de la troposfera com per a provocar nevades. En l'hemisferi nort, el costat nort de la zona de baixa pressió produïx la major cantitat de neu.[8] En les latitut miges del sur, el costat d'un cicló que produïx la major cantitat de neu és el costat sur.
Fronts
Un front fret, la vora d'atac d'una massa d'aire més freda, pot produir una tormenta de neu frontal, una llínea convectiva frontal intensa (similar a una banda de pluja), quan la temperatura està prop del punt de congelació en la superfície. La forta convecció que es desenrolla té suficient humitat com per a produir condicions de blanqueig en els llocs pels que passa la llínea, ya que el vent provoca una intensa nevada.[9] Este tipo de borrasca de neu sol durar menys de 30 minuts en qualsevol punt de la seua trayectòria, pero el moviment de la llínea pot cobrir grans distàncies. Les borrascas frontals poden formar-se a curta distància per davant del front fret de superfície o per darrere del front fret, a on pugues haver un sistema de baixes pressions que es profundisa o una série de llínees de vaguada que actuen de forma similar a un pas frontal fredor tradicional. En situacions en les que les borrascas es desenrollen despuix del front, no és rar que passen dos o tres bandes de borrascas llineals en ràpida successió separades només per 25 milles (40 quilòmetros), passant cada una pel mateix punt en una diferència d'uns 30 minuts. En els casos en els que hi ha una gran cantitat de creiximent vertical i de mescla, la borrasca pot desenrollar núvols cumulonimbus incrustades que donen lloc a llampades i trons, lo que es coneix com a neu de tro.
Un front càlit pot produir neu durant un temps, ya que l'aire càlit i humit
Efectes de llac i oceans

La neu d'efecte llac es produïx en condicions atmosfèriques més fredes, quan una massa d'aire fret es desplaça a través de llargues extensions d'aigua llacustre més càlida, calfant la capa inferior d'aire que arreplega el vapor d'aigua del llac, ascendix a través de l'aire més fret de dalt, es congela i es deposita en les vores de sotavent (a favor del vent).[10][11]
El mateix efecte que es produïx sobre masses d'aigua salada es denomina neu de efecte oceànic o de efecte baïa. L'efecte es potencia quan la massa d'aire en moviment s'eleva per l'influència orogràfica de les elevació de les costes a sotavent. Esta elevació pot produir bandes estretes, pero molt intenses de precipitació que poden depositar-se a un ritme de molts centímetros de neu cada hora, lo que a sovint dona lloc a una gran cantitat de nevada total.[12]
Les zones afectades per la neu d'efecte llac es denominen «cinturons de neu». Entre elles es troben les zones a l'est dels Grans Lagos, les costes occidentals del nort de Japó, la península de Kamchatka en Rússia i les zones propenques al Gran Llac Salat, el Mar Negra, el Mar Càspia, el Mar Bàltica i parts del nort de l'Oceà Atlàntic.[13]
Vore també
- Araboga
- Llau
- Canó de neu
- Cota de neu
- Gebre
- Esquí
- Gelada
- Iglú
- Pluja
- Nevero
- Nevero artificial
- Baralla de boles de neu
- Snowboarding
Referències
- ↑
- ↑ «Nieve - RAE definición». Consultat el 3 de octubre de 2020.
- ↑ Hobbs, Peter V. (2010). Ice Physics, Oxford: Oxford University Press, pp. 856. ISBN 978-0199587711.
- ↑ Rees, W. Gareth (2005). Remote Sensing of Snow and Ice, CRC Press, pp. 312. ISBN 978-1-4200-2374-9.
- ↑ Michael P. Bishop(2011).«Encyclopedia of Snow, Isse and Glaciers».: 1253.
- ↑ Fierz, C.; Armstrong, R.L.; Durand, Y.; Etchevers, P.; Greene, E.; et al. (2009), The International Classification for Seasonal Snow on the Ground (PDF), IHP-VII Technical Documents in Hydrology, 83, Paris: UNESCO, p. 80, archived (PDF) from the original on September 29, 2016, retrieved November 25, 2016
- ↑ DeCaria (2005-12-07). «ESCI 241 – Meteorology; Lesson 16 – Extratropical Cyclones». Department of Earth Sciences, Millersville University. Archivat des de l'original, el 2008-02-08. Consultat el 2009-06-21.
- ↑ Tolme, Paul(December 2004).«Weather 101: How to track and bag the big storms».Ski Magazine.69(4): 126.ISSN 0037-6159.
- ↑ Meteorological Service of Canada (2010-09-08). «Snow». Winter Hazards. Environment Canada. Archivat des de l'original, el 2011-06-11. Consultat el 2010-10-04.
- ↑ «NOAA - National Oceanic and Atmospheric Administration - Monitoring & Understanding Our Changing Planet». Archivat des de l'original, el 2015-01-02.
- ↑ «Fetch». Archivat des de l'original, el 2008-05-15.
- ↑ Mass, Cliff (2008). The Weather of the Pacific Northwest, University of Washington Press, p. 60. ISBN 978-0-295-98847-4.
- ↑ Thomas W. Schmidlin. Climatic Summary of Snowfall and Snow Depth in the Ohio Snowbelt at Chardon.
- Archivat el 26 de març de 2009 archivat en Wayback Machine. Retrieved on March 1, 2008.