Canó de neu
Un canó de neu o canó innivador és un dispositiu que permet fabricar neu a partir d'aigua i aire presurizados i expulsats a baixa temperatura. Són àmpliament utilisats en les estaciones d'esquí de tot lo món per a innivar artificialment les pistes quan no es produïxen precipitacions de neu natural.
La fabricació de neu implica, a banda dels canons, una infraestructura completa de canonades, bombes, gestió central informatisada i basses d'aigua. Pel seu cost d'operació, les instalacions de neu artificial solament es troben en estacions de cert tamany o en aquelles a on no neva massa pero, en canvi, la temperatura sol ser lo suficientment baixa com portar a terme en èxit la innivación.
Alguns aficionats al esquí consideren que la neu artificial és d'inferior calitat que la natural degut a que els copos artificials són més densos que els naturals.
Història
El canó de neu va ser inventat pels ingeniers nortamericans Art Hunt, Dave Richey i Wayne Pierce en 1950. Les primeres proves es varen portar a terme en una estació d'esquí de l'estat de Nova York. La innivación artificial va escomençar a utilisar-se a escala comercial a principis dels anys 1970. La primera estació d'esquí europea que va dispondre d'un sistema d'innivación artificial va ser Flaine, en l'Alta Savoya, que va inaugurar la seua primera ret de canons en 1973. La primera estació espanyola que va dispondre de canons de neu artificial va ser La Molina (Girona) en 1985. Des de llavors la tecnologia dels canons ha anat millorant i adaptant-se a les peculiaritats climàtiques de les diferents cadenes montanyoses. Actualment les instalacions són molt comunes en casi totes les grans estacions d'esquí d'Europa, Norteamérica i Austràlia. La fabricació de neu s'ha convertit en alguna cosa essencial en esta indústria turística fins al punt que algunes estacions depenen en gran mida dels canons per a culminar en èxit la temporada.
Funcionament
Fabricar neu és costós, per lo que solament es fabrica en llocs a on s'obté gran rendabilitat de la neu. Els canons d'última generació perseguixen aumentar al màxim la producció reduint el cost d'energia i d'aigua, aixina com minimisant l'impacte que tota instalació de neu artificial té sobre el mig ambient.
Les plantes de fabricació de neu requerixen grans i costoses bombes d'aigua i compressors d'aire que fan us de gran cantitat d'energia. Alguns sistemes apleguen a amprar 13 500 cavalls de potència (10 100 kW) a ple rendiment. Necessiten, aixina mateix, grans suministraments d'aigua. Per a innivar en 30 cm de neu 4000 m2 és necessari amprar 96 000 litros d'aigua. Per esta raó els fabricants de canons i sistemes d'innivación estan desenrollant equips més eficients que demanden menys energia i aigua per a innivar la mateixa superfície de terreny.
Un dels alvanços més recents ha segut la informatisació dels sistemes d'innivación artificial. Anteriorment s'encenien els canons a mà i a discreció del tècnic. En els nous sistemes és un ordenador el que programa la innivación i la posa en marcha quan es donen les condicions òptimes per al innivado.
Sistema d'innivación
La innivación artificial comença en una font d'aigua en un riu, llac o embassament. L'aigua es bombeja a través d'una canonada cap a la montanya per mig d'una potent bomba. Esta aigua, una volta en l'àrea per innivar, es distribuïx a través d'una complexa ret d'encanyat que interconecta tota l'instalació. Algunes estacions afigen a l'aigua un agent (biodegradable i no tòxic) que facilita a les molècules d'aigua prendre la forma adequada per a formar un cristal de gèl.
El següent procés és l'adició d'aire. Es realisa per mig d'una planta dedicada. Esta planta conta en un compressor d'aire que ho gela i s'encarrega de retirar-li la humitat que porte. Alguns sistemes també gelen l'aigua ans que entre en el sistema per a que aixina es congele millor. Este aire fret i molt sec es dirigix per un gasoducte paralel al de la canonada d'aigua. Abdós confluïxen en el canó, que expulsa aire i aigua a un temps. Si les condicions són les adequades la neu es forma en l'acte.
Els canons poden ser fixos o mòvils. L'infraestructura, no obstant, és sempre fixa i solament es pot modificar durant les obres d'acondicionament de l'estació en la temporada baixa.
Canons
Hi ha diferents tipos de canons pero tots seguixen el principi de combinar aire i aigua per a fabricar neu. En els canons més moderns es pot canviar el tipo o la calitat de la neu regulant la cantitat d'aigua que s'afig a la mescla. En els més antics la cantitat d'aigua és sempre la mateixa per lo que la calitat de la neu vindrà determinada per la temperatura i la humitat de l'aire.
Hi ha tres tipos essencials de canons de neu: de mescla interna, de mescla externa i canons ventiladors.
- Mescla interna: Els canons disponen d'una cambra a on l'aigua i l'aire es mesclen i ixen violentament per mig de les toveres caent en forma de neu sobre el terreny. Estos canons solen estar pegats al sol sobre un trípode i necessiten gran cantitat d'aire comprimit. Els canons de mescla interna més moderns poden situar-se sobre una torre per a aforrar aire.
- Mescla externa: Disponen de toveres separades, unes per a l'aire i unes atres per a l'aigua. La mescla es produïx en l'exterior del canó quan ixen a gran velocitat i molt comprimits les chorrada d'aire i aigua. Solen estar situats en torres.
- Canons ventiladors: Són molt diferents als atres dos perque requerixen electricitat per a alimentar un ventilador i un chicotet compressor. El ventilador propulsa l'aigua comprimida cap a davant congelant-la. El chicotet compressor que incorporen permet a estos canons operar en àrees a on no hi ha instalació prèvia d'aire comprimit. En algunes estacions que fan us d'este tipo de canons no s'instala la planta d'aire, lo que supon un aforro considerable.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cañón de nieve» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.