Esquí

Esquí

L'esquiador hispà-veneçolà César Baena practicant esquí de fondo en el Campeonat Mundial d'Esquí Liberec 2009.

Dos esquiadors.

El esquí (en orige un galicisme provinent de l'anglés ski i, a la seua volta, este del nòrdic antic "skíð") és un deport de montanya que consistix en l'esmonyida per la neu, per mig de dos taules subjectes a la solga de les botes de l'esquiador per mig de fixació mecanicorrobóticas, en múltiples botons en diverses funcions. L'esquí es practica durant casi tot l'any, ya que existixen llocs en glaciars com Tignes en França, a on la temporada anual per a la pràctica d'este deport escomença allà per finals del més d'octubre. Segons va passant el temps, més persones s'han anat interessant en l'esquí ya siga com a deport o entreteniment per l'aument d'estacions d'esquí. Existix una variant de l'esquí, que practiquen el deport sobre una taula, cridat taula sobre neu.

Particularitats

Erro al crear miniatura:

Esquí en la modalitat de fòra de pista.

Un practicant de l'esquí es diu esquiador, o snowboarder si utilisa taula.

Varis tipos d'esquí són populars, especialment en climes frets i molts tipos de competicions d'esquí estan reconegudes pel Comité Olímpic Internacional (COI), la Federació Internacional d'Esquí i atres organisacions deportives. En les regions a on l'esquí ha segut tradicionalment més arraïlat, en les parts nevades d'Escandinavia, tant l'esquí recreatiu com el competitiu pot referir-se a les variants d'esquí de fondo, esquí de montanya, aixina com a les internacionalment més conegudes d'esquí alpí.

Etimologia

La paraula ski prové de l'idioma nòrdic antic skíth, que significa ‘pal’ o ‘tros de llenya’, que a la seua volta prové de la raïl indoeuropea -skeid, que significa ‘tallar’.

L'explorador i científic noruec Fridjof Nansen a partir del coneiximent de que ski significava ‘pal de fusta’, a través d'una de les seues investigacions va documentar que en alguns dialectes finés s'usava la paraula sueski per a designar al mateix objecte. Després va descobrir que en la regió d'Alt entre Siberia i Mongòlia, s'utilisava un vocablo fonèticament molt similar a ski, per a designar a un objecte per a esgolar-se en la neu.

Història

Petroglifo del lloc arqueològic d'Alta, en el nort de Noruega.

Ski més antic conegut, d'aproximadament l'any 3200 a. C. Museu de Västerbotten, en Umeå, Suècia.

L'orige de l'esquí és un tema polèmic: alguns historiadors sostenen que es va donar en Escandinavia i el noroest de Rússia, mentres uns atres, com l'alemà Luther, afirmen que es va originar entre les poblacions dels monts Altái (Siberia). L'esquí més antic trobat fins al moment es va descobrir en Vis (Rússia) i data del 6.000 a. C.. En este esquí es va trobar un cap d'uapití gravada en un extrem, i se supon que actuava com a fre. També es tenen registres històrics i arqueològics en: Kalvträsk (Noruega) 3200 a. C., Telemark (Noruega) 1800 a. C. i en Serra Nevada (Estats Units) 1860 a. C.^{cita requerida}

També hi ha petroglifo que mostren esquiadors. Estos es remonten a l'any 2500 a. C., Quàn es va trobar un gravat en pedra de feldespat en l'illa de Rodódy (Noruega), en el que es pot apreciar un caçador en esquins, pero també existixen atres com una image d'un caçador entre renos en Rússia.^{cita requerida}

El primer text escrit en el que es menciona esta activitat es troba 3000 anys despuix. En ell, l'historiador bizantino Procopio descriu una carrera sobre la neu. Per una atra part, en China també hi ha testimonis escrits que conten que els pobles nòrdics caçaven sobre cavalls de fusta que duyen en els peus. L'esquí va nàixer per la complicació per a desplaçar-se, comerciar, lluitar o caçar en les zones a on la neu pot acumular-se mesos seguits sense derretirse. En el Holmenkollen Ski Museum o en el Nozawa Ski Museum es troben alguns dels primers esquins i els diferents tamanys que tenien: alguns sobrepassen els 3 metros de llongitut.^{cita requerida}

L'esquí es va popularisar i va créixer a partir de 1900. Per als europeus, deprés dels seus veïns noruecs, servia sobretot per a gojar. El deport va continuar utilisant l'equip nòrdic durant molt temps. Açò es pot vore en les ilustracions dels primers Jocs Olímpics d'Hivern, l'inauguració del qual va ser en 1924 en Chamonix, França. Solament va haver cinc deports.^{cita requerida}

Equip bàsic

L'equip bàsic per a practicar este deport consta de:

• Un parell d'esquís (o taules d'esquí) en els seus fixació correctes;
• Unes botes d'esquí adequades al tipo d'esquí, o disciplina i les quals han d'estar ajustades a les fixació dels esquins que es van a usar en el descens;
• Encara que poca gent ho usa per comoditat el caixco d'esquí és important, ya que per molt veterà que se siga l'esquí no deixa de ser un deport que implica riscs. Cada volta més gent usa el caixco, encara que l'Unió Europea no considera l'esquí com a deport de risc i, per lo tant, no és obligatori l'us de caixco.
• Dos bastons, que servixen per a tindre una bona percepció del terreny, que permet a l'esquiador poder posicionar-se correctament. Els bastons donen equilibri i ritme ademés de ser molt útils per a impulsar-se i per a atres usos auxiliars;
• Roba abrigada, sent freqüent l'us del sistema de capes per a facilitar que el deportiste puga mantindre's sec, calent i llimitar els efectes de les inclemències meteorològiques típiques de la montanya, com la pluja, la neu i la fredor sense que el deportiste perga confort o movilitat;
• Proteccions, com la protecció dorsal que evita o reduïx les lesions en la columna vertebral.
• Dispositiu de localisació, o detector de víctimes de remugada per si ocorre algun accident.
• Guants;
• Ulleres.

• 
  Botes d'esquí alpí.

Procés d'aprenentage

L'aprenentage de l'esquí és un procés que implica certa dificultat degut a que està subjecte en gran mida a les habilitats de cada u dels individus en qüestió. En un principi, és convenient encarar pistes planes sense inclinament, per a realisar eixercicis de desplaçament i esmonyida bàsics en l'ajuda dels bastons. Posteriorment, el principiante deurà esgolar per una pendent d'escassa pendent que finalise en una contrapendiente, per a que puga frenar sense necessitat de realisar cap gest tècnic. Posteriorment, podrà descendir pendents lleus sense contrapendiente en un nivell d'inclinament propici per als principiantes, per a aixina no donar-se la possibilitat d'alcançar unes velocitats excessives per als coneiximents inicials. Aixina, és molt habitual'utilisació del terme "fer falca" per a la realisació dels primers metros d'esmonyida sobre les pistes, aixina com per a la realisació dels primers girs. El terme "fer falca" consistix en pràcticament juntar les puntes dels esquins per a aixina disminuir la velocitat d'esmonyida, mentres abdós esquís s'inclinen cap a l'interior fent que les vores dels esquís reduïxquen la velocitat d'esmonyida. Posteriorment, a mida que es va alcançant un major grau de confiança en les habilitats, el procés natural és escomençar a esgolar-se per pistes d'un inclinament major que les de nivell principiante. Al mateix temps, és convenient substituir la falca per escomençar a realisar els girs mantenint els esquins en paral, lo que permet esgolar-se a través de les pistes a una major velocitat i en un major control de les accions que es decidixquen prendre. Una volta alcançades una habilitat i confiança òptimes, els esquiadors ya estan preparats per a acometre qualsevol tipo de dificultat i afrontar qualsevol tipo de desnivell, sempre això sí, en un gran respecte pels perills que el deport de l'esquí entranya i sense causar problemes als esquiadors que es troben en el mateix radi d'acció en cada moment.

Tipos

Esquí alpí

AP

L'esquí alpí normalment es realisa en una pista d'una estació d'esquí. Es caracterisa per fixació de tacó fix que es fixen tant en la puntera com en el taló de la bota de l'esquiador. Els remontes, inclosos els telesilla, duen als esquiadors a la pendent. Es pot accedir a l'esquí en helicòpter, snowcat, senderisme i motos de neu. Les instalacions dels centres turístics poden incloure esquí nocturn, après-ski i esquí en clars baix la supervisió d'una patrulla d'esquí i una escola d'esquí. L'esquí alpí es va separar de l'antic tipo d'esquí nòrdic al voltant de la década de 1920, quan l'arribada dels remontes va significar que ya no era necessari tornar a pujar costera dalt. Els equips alpins s'han especialisat fins al punt de que ara només poden utilisar-se en l'ajuda de maquinària. Les configuracions Alpine Touring utilisen fixació especialisades que es poden canviar entre els modos bloquejat i taló lliure. Les pells d'escalada es coloquen temporalment en la part inferior dels esquís alpins per a donar-els tracció en la neu. Açò permet desplaçar-se costera dalt i fòra de pista a l'estil nòrdic en esquís alpins. Per al descens, en el recorregut es bloquegen els talons i es lleven les pells.

Esquí nòrdic

AP

Esquí nòrdic o de fondo en primavera en Hardangervidda, Noruega.

Les disciplines nòrdiques inclouen el esquí de fondo i el bot d'esquí, que utilisen fixació que es fixen a la punta de les botes de l'esquiador, pero no als talons. L'esquí de fondo es pot practicar en senderes acondicionades o en àrees rurals no desenrollades. El bot d'esquí es practica en determinades zones que estan reservades exclusivament per al bot d'esquí.

Telemark

AP

L'esquí Telemark és una tècnica d'esquí que du el nom de la regió de Telemark de Noruega. Utilisa un equip similar a l'esquí nòrdic, a on les fixació d'esquí es fixen només en la punta de les botes d'esquí, lo que permet elevar el taló de l'esquiador durant tot el gir. No obstant, els esquís solen tindre el mateix ample que els esquís alpins. És una disciplina aprovada per la Federació Internacional d'Esquí.

Competicions d'esquí alpí

Archiu:Erika Terai als voorloper bij de slalom wedstrijd, -8 feb 2013 a.webm En totes les competicions la classificació s'establix en funció del temps amprat en completar el recorregut. Existixen les següents modalitats:

• Descens: és la prova més llarga de totes, en el seu recorregut s'alcancen les velocitats més elevades de totes les disciplines, a on el corredor deurà demostrar audàcia i resistència, cada corredor realisa una sola baixada donant-se la primera plaça al que invertix menys temps.
• Súper-G: súper-jagant és una combinació de la velocitat pròpia d'un jagant i la precisió necessària per a traçar les curves en eslon jaganta, o que demanarà al corredor una especial coordinació. El recorregut és menys llarc que el descens cada corredor efectua una sola baixada i la primera plaça és per al que invertix menys temps.
• Eslon jagant: reduint les distàncies entre portes i en menys portes que el eslon, el traçat precisa de girs més tancats que les proves de velocitat, demandant una gran calitat tècnica per part de l'atleta, qui efectua dos baixades per recorreguts de diferent traçat en la mateixa àrea i durant el mateix dia. El vencedor serà qui en la suma de les dos mànegues o en la seua millor mànega acumule menys temps.
• Eslon: es desenrolla sobre el recorregut més curt de totes les disciplines, marcat en portes de pals simples, els virages són molt tancats requerint una especial habilitat en el seu encadenament. Com en eslon jagant, cada participant realisa dos mànegues diferents, traçades sobre la mateixa pista, que es deurà celebrar el mateix dia. El guanyador serà qui acumule menys temps en la suma de les dos baixades.
• Combinada: respon a la realisació d'una prova de velocitat (descens) i una d'eslon a dos mànegues. La suma dels dos millors temps determina al guanyador. Les proves de combinada precisen d'una realisació exclusiva independent d'atres proves, si ben els recorreguts tendixen a ser menys llarcs que les proves clàssiques. Aixina mateix, es realisen en el mateix dia. La combinada deu distinguir-se de la valoració anomenada també combinada, que resumix calificacions d'una prova de velocitat o jaganta, sumades a la d'un eslon, celebrades de forma clàssica, en dies distints i que la calificació s'obté segons reglament per la suma de punts o de temps.
• Paral: és una especialitat poc practicada, que sol situar-se com a colofó d'una copa o lliga por sistema de punts. La prova consistix en dos marcages parals sobre una pista més curta que el eslon, a on els corredors van actuant per parelles i que despuix de dos baixades, cada una d'elles per un carrer diferent, guanya el que menor temps ha invertit. En ser el recorregut curt, s'aprecia una gran lluita en l'arribada a meta per ser el primer per part dels contendents fins a proclamar-se vencedor. El campeó internacional d'esta especialitat és Juan José Pantoja, qui va guanyar la triple medalla d'or en diferents distàncies.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Deporte|20px|Vore el portal sobre Deporte]] Portal:Deporte. Contingut relacionat en Deporte.
• Esquí acrobàtic
• Taula d'esquí
• Esquí alpí
• Esquí de fondo
• Esquí de travessia
• Estació d'esquí
• Patrulles d'esquí

Esquí en el món

• Esquí en Argentina
• Esquí en Chile
• Esquí en Espanya
• Esquí en Mèxic
• Esquí en el Perú
• Chacaltaya
• Estacions d'esquí d'Andorra: El Tarter, Grandvalira, Ordino-Arcalís, Vallnord, Vallnord - Pal Arinsal
• Estacions d'esquí d'Estats Units: Olympic Valley, Sun Valley (Idaho), Whitefish Mountain Resort

Bibliografia

• (2013).«Història dels esquís».National Geographic.33(6)ISSN 1665-7764.
• Könemann (2010). "Tot sobre l'esquí". Editorial HF ULLMANN . ISSN 978-3-8290-6627-3

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Esquí.
• Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Esquí.

Erro al crear miniatura: Esquí en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

• Informació detallada i actualisada sobre les estacions d'esquí de tot lo món.
• Mapa Interactiu de totes les estacions d'esquí del món. [1] archivat en Wayback Machine.
• Activitats d'Aventura en la Neu