Art rupestre d'Alta
Les roques en art rupestre d'Alta són part d'un lloc arqueològic prop de la ciutat noruega d'Alta, en la província de Finnmark, en el nort de Noruega. Des de que les talles, o més correctament petroglifos, varen ser descoberts en 1972 més de 5000 conjunts han segut descoberts en diferents llocs de la zona. El lloc principal és Jiepmaluokta, a uns quatre quilómetros d'Alta, contenint al voltant de 3000 representacions que s'han convertit en un museu a l'aire lliure. El lloc va ser inclós per l'Unesco dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat el 3 de decembre de 1985.[1]
Les primeres talles en la zona estan datades al voltant del 4200 a. C., les més recents estan, per lo general, datades al voltant del 500 a. C., encara que alguns investigadors creuen que la talla va continuar fins a al voltant del 500 A. D. La gran varietat d'imàgens mostra una cultura de caçadors-recolectors que era capaç de controlar les raberes de renos, va ser expert en la construcció de barcos i la peixca i la pràctica de rituals chamànics. A banda de l'evidència visual de les talles poc es coneix dels seus creadors.
Cultura i antecedents històrics
En el moment en el que els petrogliflos es varen crear el nort de Noruega estava habitat per una cultura de caçadors-recolectors que es consideren descendents de la cultura Komsa, una cultura de l'Edat de la Pedra que es va expandir a lo llarc de la costa noruega seguint el reculada de la glaciació durant el final de l'Edat del Gèl, entorn al 8000 a. C.. El periodo de casi 5000 anys durant els quals es varen crear gravats en el lloc va vore molts canvis culturals, inclosa l'adopció de ferramentes de metal i els alvanços en àrees com la construcció de barcos i tècniques de peixca, per lo tant, les talles mostren una àmplia varietat d'imàgens quotidianes i simbolisme religiós. Les talles en la roca sobretot des del periodo més primerenc mostren gran similitut en talles del noroest de Rússia, lo que indica el contacte entre zones i, potser, el desenroll paralel de les cultures en una àmplia zona de l'extrem nort d'Europa.
Conexions entre la cultura dels talladores i la Komsa i Sami són alguna cosa conjetural; en el cas de la Komsa, és interessant observar que, d'acort en evidències arqueològiques, l'economia Komsa estava casi exclusivament basada en la caça de foques, mentres que no s'han trobat talles d'este animal en la zona d'Alta.cita requerida No obstant, ya que abdós cultures varen coexistir pràcticament en la mateixa zona geogràfica durant casi dos mil anys, algun tipo de contacte entre les cultures és altament provable.cita requerida Les conexions en la cultura Sami són més fàcils d'establir ya que en general se supon que l'identitat cultural dels sami, o lapones, es va desenrollar en la regió Finnmark d'época moderna en el marc temporal dels més recents gravats d'Alta i molts elements decoratius tradicionals en les ferramentes dels sami i els seus instruments musicals tenen una notable semblança a algunes de les talles d'Alta. En absència de registres de ADN o evidències llingüístics, totes les conjectura sobre possibles relacions entre les cultures deu seguir sent merament especulatives.
EL art rupestre d'Alta va ser creat en cincels de quarsita que provablement varen ser colpejats en martells fet d'atres roques més dures; eixemples provables de cinceles s'han trobat en tota la zona i s'exhibixen en el Museu d'Alta. La tècnica d'utilisar cinceles de roca sembla que s'ha continuat inclús despuix de l'arribada de les ferramentes de metal en la zona.
Pels efectes del ajust postglacial, el conjunt d'Escandinavia va escomençar a elevar-se, en una taxa considerable, respecte dels oceans despuix del final de l'última edat de gèl. Si ben este efecte és encara notable hui en dia (a una velocitat d'aproximadament 1 cm per any), es creu que va ser molt més ràpit i, provablement, inclús apreciable per a un ser humà durant la seua vida en el temps en que els dibuixos d'Alta varen ser creats. Es creu que la majoria de les talles varen estar originalment situades en la costa i es varen alçar poc a poc a les seues actuals posicions, vàries decenes de metros terra adins.
Descobriment i restauració
Les primeres pintures varen ser descobertes en l'autumne de 1972 en l'àmbit de Jiepmaluokta (en idioma sami "baïa de foques"), al voltant de 4 quilómetros del centre de la ciutat d'Alta. Durant la década de 1970, varen ser descobertes moltes més pintures al voltant d'Alta, en una notablement major densitat entorn a Jiepmaluokta (de les 5000 pintures de la zona, més de 3000 es troben allí). Un sistema de passareles de fusta sobre un total de 3 quilómetros es va construir en la zona Jiepmaluokta durant la segona mitat de la década de 1980, i en 1991 es va traslladar el museu del centre de la ciutat fins a la zona propenca a les roques. Encara que varis llocs en el torne a Alta són coneguts i noves pintures són constantment descobertes, Jiepmaluokta seguix sent l'únic lloc d'accés públic.
La majoria de les roques al voltant d'Alta estan recobertes en verdets i líquenes, una volta es descobrix en una d'elles les pintures les plantes són cuidadosadament remogudes netejant-se les roques per a la seua exposició completa. Les pintures són fotografiades, documentades i archivades.
Museu d'Alta
El Museu d'Alta oferix una mostra d'objectes que es varen trobar en la zona que es creu que deuen estar relacionats en la cultura que va crear les pintures, una documentació fotogràfica de les pintures, i varis elements de la cultura sami, el fenomen de l'Aurora Boreal i l'història de la zona durant la Segona Guerra Mundial. El museu va rebre el premi del Museu Europeu de l'Any en 1993.
Representacions i interpretacions
Ya que no existixen registres escrits de l'época en que les pintures varen ser creades, no hi ha manera de saber quin era la seua finalitat i lo que va impulsar la seua creació. Possibles explicacions inclouen l'us de les mateixes en rituals chamànics, símbols tribals que denoten l'unitat de la tribu, la delimitació del territori o una classe de representació d'events històrics. Les pintures mostren una àmplia gama iconográfica que va ser creada durant un llarc periodo, sembla plausible que les escultures podrien haver servit per a qualsevol dels fins enumerats més dalt. Algunes de les imàgens més comunes s'enumeren a continuació:
Animals
Una àmplia gama d'animals estan representats en les escenes tallades, entre ells, els renos són clarament predominants i s'observen a sovint en grans manades. Representacions de renos darrere de les tanques i imàgens que podrien explicar-se com una espècie de caravana semblen indicar que un cert control sobre estos animals existix des d'una época molt primerenca. Atres animals que apareixen en freqüència són els alces, diverses espècies d'aus i diferents tipos de peixos. Es representen animals prenyats, a sovint representats en el feto dins de la seua mare de forma visible.
Sembla curiós que, d'acort en evidències arqueològiques, del 30 al 95% dels aliments tallats procedien de la mar, pero els peixos i les escenes de peixca solament apareixen en aproximadament el 1% de les talles; les possibles explicacions per a este fet és que la peixca en les aigües costeres era una empresa molt manco difícil i perillosa que la caça de grans animals i per lo tant els rituals per a assegurar l'èxit no es consideraven necessaris per part dels peixcadors, o que en la terra els animals eixerciten un paper més important per als cults i, per tant, es mostra en major freqüència pel seu significat religiós (per supost, abdós explicacions poden estar interrelacionadas).
Orsos
Els orsos semblen haver eixercitat un paper especial en la cultura dels talladores, estos animals ocupen un lloc destacat en moltes representacions i en freqüència apareixen no solament com a animals de caça, sino també a sovint representats en postures que semblen indicar que als orsos se'ls va venerar en alguna forma de cult (que sembla molt plausible, ya que estos cults són coneguts en moltes cultures antigues del noroest de Rússia, aixina com en la cultura sami). D'especial interés són els rastres deixats pels orsos: mentres tots els demés animals i els sers humans són a sovint representats en traços horisontals darrere d'ells (creant aixina una espècie de pla o món en el que l'acció té lloc), els orsos semblen com els únics animals que es representen a voltes en traços verticals creuant-se en els traços horisontals d'atres animals. Açò ha dut a alguns investigadors a especular que els orsos podrien haver estat relacionades d'alguna manera en un cult de l'atra vida (o de mort en general), les verticals semblen indicar una capacitat dels orsos per a passar entre les diferents capes del món. La representació dels orsos sembla que s'han realisat al voltant de 1700 a. C., lo que podria indicar un canvi en les creències religioses entorn a eixe moment.
Escenes de caça i peixca
La majoria de les escenes representen caçadors a l'aguaite dels seus assuts, estes escenes han segut tradicionalment explicades com a rituals de caça, encara que els investigadors es decanten per unes explicacions més complicades indicant que les diferents representacions d'escenes de caça i peixca com a símbols per a la tribu ademés de ser representacions simbòliques dels desijos de relacions tribals. L'us d'arcs, llances i fleches és evident des de les primeres representacions. Açò nos indica el coneiximent d'estes tècniques pels habitants de la zona. Els peixcadors es mostren usant rets de peixca lo que indica el coneiximent de la tècnica d'escs i hams per part dels artistes.
D'especial interés és la representació dels barcos: mentres que les chicotetes embarcacions de peixca semblen des dels primers dibuixos, més alvance els dibuixos mostren més i més grans barcos, duent alguns fins a 30 persones i està equipada en elaborades decoració en forma animal tant en proa com a popa que a voltes recorden a les que es troben en les embarcacions vikingas. Açò, junt en el fet de que les talles similars de grans embarcacions s'han trobat en les regions costeres en el sur de Noruega, sembla indicar viages de llarga distància a lo llarc de la costa des de qualsevol direcció.
Escenes de la vida quotidiana i escenes de rituals
És especialment difícil jujar el significat de les escenes que mostren les interaccions entre sers humàs; escenes que mostren segons pareix un ball, preparació d'aliments o l'interacció sexual també pot mostrar la celebració dels rituals. Ademés, inclús si estes talles, de fet, mostren episodis de la vida quotidiana, seguix sent un misteri per qué estes escenes varen ser tallades en la roca. Les representacions de la sexualitat pot estar relacionades en els rituals de fecunditat, escenes que mostren persones cuinant i preparant menjada que podria haver segut destinada a garantisar una abundància d'aliments. Algunes escenes mostren clarament diferents classes socials, en elles es representen als hòmens de posició alta en capells i una situació preferent en les pintures, s'expliquen com a sacerdots o chamans o com a governants d'una tribu. Si l'interpretació de destacades persones com a governants és correcta, estes escenes també podrien mostrar els acontenyiments d'importància històrica, com l'ascensió d'un governant, els matrimonis reals o relacions diplomàtiques entre les diferents tribus.
Símbols geomètrics
Entre les pintures més misterioses es troba un conjunt de símbols geomètrics trobats principalment entre les pintures més antigues de la zona. Alguns d'estos objectes són circulares, alguns dels quals estan rodejats de flocs, uns atres mostren intrincados patrons de llínees horisontals i verticals. Si ben alguns d'estos objectes s'han explicat com a ferramentes o objectes similars (retículas lineares que poden representar rets de peixca) la majoria d'estos símbols seguixen sent inexplicables.
Referències
- ↑ «Roc Art of Alta». UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de març de 2015.
Bibliografia
- Arvid Sveen, Helleristninger. Hjemmeluft, Alta (en noruec). Vadsø 1996 (ISBN 82-993932-2-1)
- Øivind Stenersen/Ivar Libæk, The History of Norway (en anglés). Lysaker 2003 (ISBN 82-8071-041-8)
Enllaços externs
- Alta Museum website (en anglés o noruec). Consultat el 8 de giner de 2013.
- Norway State of Environment webpage about the carvings (en anglés)
- Norway before the Vikings
- Archivat el 4 de febrer de 2012 archivat en Wayback Machine. - Research paper detailing Norway's early history. (en anglés)
- Este artícul conté una traducció total derivada de «Roc carvings at Alta» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.