Anar al contingut

Chaman

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Chaman
Per a atres usos d'este terme vore Chaman (desambiguació).
Chaman de Kyzyl.

El chaman és la persona que eixercix o pràctica els rituals del chamanisme. En el chamanisme, al chaman se li dona la capacitat de modificar la realitat o la percepció colectiva d'esta segons la seua religió i responen a una espècie de llògica causal. Açò es pot expressar finalment, per eixemple, en la facultat de curar, de comunicar-se en els esperits i ancestros, i de presentar habilitats adivinatorias. És el terme usat per a indicar a este tipo de persona, present principalment en les societats caçadores i recolectores d'Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania i també en cultures prehistòriques d'Europa. En algunes cultures es creu també que el chaman pot indicar en quin lloc es troba la caça i inclús alterar els factors climàtics. El terme prové del sustantiu en llengües tungúsicas (de Siberia) shamán (‘el que sap’), i este del verp shahia (‘saber’).

Paper dels chamans

[editar | editar còdic]

Complixen un paper central en les comunitats caçadores i recolectores, com a depositario de saber. El seu dò és rebut per herència, ocasionalment per vocació, pero sol exigir sempre passages d'iniciació, consistents en llarcs dejunis, retirs i, en certs casos, ingestió d'alucinogens. Solen ser elegits per famílies i anteriorment pels esperits (elecció divina), i deuen sometre's a un rigorós entrenament. Entre les seues funcions estan comunicar-se en els esperits per a corregir els errors de la comunitat a la que pertanyen, per lo que també restauren l'harmonia entre l'home, el seu món espiritual i el món físic. No s'atribuïx als chamans el paper de sacerdots, ya siga perque està assignat a atres individus o perque no existix una classe sacerdotal. En este cas, tota la religiositat té el seu centre en la figura del chaman, l'únic intermediari en els esperits.cita requerida

Comunicació en els esperits

[editar | editar còdic]

El chaman convertix als esperits de la naturalea i dels hòmens en els seus «familiars».cita requerida Els antropòlecs que varen estudiar el fenomen del chamanisme, varen senyalar que poden realisar «viages» al món espiritual per mig d'estats modificats de consciència i rebre coneiximents.[1] En tot, el prestigi del chaman en la tribu deriva molt directament del seu poder de sanar.[2]

El fenomen del chamanisme es troba tant en pobles siberianos com entre els sintoístas de Japó, les tribus indígenes del Nort, Centre i Sur d'Amèrica i les d'Austràlia i Nova Zelanda.[2]

Chamanisme en diferents països i cultures

[editar | editar còdic]

Chamanisme en Chile

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Machi.

Un o una machi és un chaman en la cultura tradicional del poble mapuche, un poble indígena de Chile i Argentina. El seu principal paper és la curació de dolències, tant els mals físics com els que es consideren derivats de l'acció de forces espirituals o a transgressions de normes. Ademés, poden complir funcions religioses i socials.

Chamanisme en Mèxic

[editar | editar còdic]
Artícul principal → X'men (maya).

En Mèxic, els chamans són cridats «hòmens de coneiximent»cita requerida i comandaban, un o varis al mateix temps, cada tribu dels antics habitants d'esta regió d'Amèrica. Eixos hòmens eren destacats per la seua inteligència, intuïció i capacitat de videncia. Segons pareix, a partir dels toltecas,cita requerida estos hòmens de coneiximent varen començar a fundar linajes, per mig dels que, a través d'una cadena de successors, transmetien de generació en generació, la seua particular forma de crear la realitat. Es desconeix el número de linajes que actualment existixen en Mèxic. Uns varen sobreviure a la conquista, mentres que uns atres varen ser creats despuix d'ella.cita requerida

Se'ls troba en casi tot el poble formant una subcultura complexa de riquea extensa. Es dediquen a curar malties, a pronosticar el futur, a donar consells i a aliviar oixos.

Chamanisme en Perú

[editar | editar còdic]

En Perú els chamans vénen des de l'época Incaica, tots els rituals per a l'increment de les collites, auguris de bon temps i inclús consells al Inca eren realisats per ells, previ pagament a la terra en sacrificis. En l'actualitat existixen (en el Cusco principalment) Chamans verdaders que viuen alluntats de la ciutat, en les afores i prop de Machu Picchu, estan en contacte en la naturalea i encara mantenen les tradicions de les seues ancestros.

Curació de les malties

[editar | editar còdic]

Els estudis sobre chamanismecita requerida indiquen que a voltes, per mig d'herbes, raïls, talismans, substàncies vegetals, sugestió o efecte placebo complixen la funció de curanderos, i realment sanen. Per una atra part, se supon que el seu poder de sugestió produïx efectes terapèutics en els qui patixen pànic, oix i atres desequilibris psíquics. Els estudiscita requerida varen revelar que tribus dominades pels incas d'Amèrica del Sur posseïen coneiximents que els permetien controlar la depressió per mig de l'us de la coca.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «El chaman i els animals de poder». Consultat el 23 de febrer de 2015.
  2. 2,0 2,1 Marvin Harris. «Antropologia Cultural». Aliança.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Furte A. Wallis (2003), Amansas/Neo-Amansas: Sesta, Alternativa Teologizares ad Contemporàneu Pagana, Routledge, ISBA 1-134-41612-1
  • Joseph Campbell, The Masks of God: Primitive Mythology. 1959; reprint, New York and London: Penguin Books, 1976. ISBN 0-14-019443-6
  • Harner, Michael, The Way of the Shaman: A Guide to Power and Healing, Harper & Row Publishers, NY 1980
  • Richard de Mille, ed. The Don Juan Papers: Further Castaneda Controversies. Santa Barbara, Califòrnia: Ross-Erikson, 1980.
  • George Devereux, "Shamans as Neurotics", American Anthropologist, New Séries, Vol. 63, No. 5, Part 1. (Oct. 1961), pp. 1088–90.
  • Jay Courtney Fikes, Carlos Castaneda: Academic Opportunism and the Psychedelic Sixties, Millennia Press, Canadà, 1993 ISBN 0-9696960-0-0
  • Åke Hultkrantz (Honorary Editor in Chief): Shaman. Journal of the International Society for Shamanistic Research
  • Philip Jenkins, Dream Catchers: How Mainstream America Discovered Native Spirituality. New York: Oxford University Press, 2004. ISBN 0-19-516115-7
  • Alice Kehoe, Shamans and Religion: An Anthropological Exploration in Critical Thinking. 2000. London: Waveland Press. ISBN 1-57766-162-1
  • David Charles Manners, In the Shadow of Crows. (contains first-hand accounts of the Nepalese jhankri tradition) Oxford: Signal Books, 2011. ISBN 1-904955-92-4.
  • Jordan D. Paper, The Spirits llaure Drunk: Comparative Approaches to Chinese Religion, Albany, New York: State University of New York Press, 1995. ISBN 0-7914-2315-8.
  • Smith, Frederick M. (2006). The Self Possessed: Deity and Spirit Possession in South Asian Literature. Columbia University Press, ISBN 0-231-13748-6. pp. 195–202.
  • Barbara Tedlock, Clave and the Highland Maya, O. of New Mexico Press, 1992. ISBN 0-8263-1358-2
  • Silvia Tomášková, Wayward Shamans: the prehistory of an idea, University of Califòrnia Press, 2013. ISBN 978-0-520-27532-4
  • Michel Weber, « Shamanism and proto-consciousness », in René Lebrun, Julien De Vós et É. Van Quickelberghe (éds), Deus Unicus. Actes du colloque « Aux origines du monothéisme et du scepticisme religieux » organisé à Louvain-la-Neuve els 7 et 8 juin 2013 parelli Centre d'histoire dones Religions Cardinal Julien Ries [Cardinalis Julien Ries et Pierre Bordreuil in memoriam], Turnhout, Brepols, coll. Homo Religiosus série II, 14, 2015, pp. 247–60.
  • Andrei Znamenski, Shamanism in Siberia: Russian Records of Siberian Spirituality. Dordrech and Boston: Kluwer/Springer, 2003. ISBN 1-4020-1740-5