Anar al contingut

Mapuche

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Neutralitat en disputa

La neutralitat del punt de vista d'este artícul o secció està en disputa.
Per favor, discutix este tema en la pàgina de discussió abans de fer canvis substancials.

El poble mapuche (del autónimo en mapudungún mapuche) són el poble originari més numerós de Chile i Argentina.[1] També se'ls crida araucanos (exónimo donat pels espanyols als natius que habitaven la regió històrica d'Arauco)[2][3] i reches, especialment en el XVI.[4][5] Actualment, és el poble originari més numerós de Chile en 1 623 073 en 2024 i l'Argentina en 145 783 en 2022.[1]

De modo genèric, l'etnónimo mapuches comprén a tots els grups que parlaven o parlen la llengua mapuche o mapudungún, incloent a varis grups sorgits de la mapuchisació produïda entre els sigles XVIII i XIX per mig de l'expansió i influència cultural mapuche cap a les planures pampeanas i patagónicas de l'actual Argentina. En dit país ha existit un debat en mijos de comunicació sobre si els mapuches són un poble estrictament originaris de la zona sur de l'actual República de Chile,[6][7][8] entre el Riu Biobío i Chiloé, en el que inclús s'ha disputat entorn a la denominació de «indis chilens» que en ocasions se'ls ha donat,[9][10][11] encara que l'evidència de cultura material associada en els mapuches[12][13][14][15] a l'est de la Cordillera dels Andes, representada per ceràmica Pitrén,[16][17][13] El Vergel,[18][19] o un entierramiento de dòna en una bassa monoxila (wampu o trolof [20]), mostra un registre arqueólogic prehispánico que es remonta fins a 900 anys A. P. (XII)[21] en l'actual província argentina de Neuquén. Ceràmica del tipo Pitrén també ha segut datades en el XII en Riu Manso, en l'actual província argentina de Riu Negre.[22] En l'alvertent oriental dels Andes ademés s'ha trobat ceràmica de "estil valdiviano" (o Valdivia) que ha segut datada en XIV en Neuquén, mentres que peces del mateix estil pogueren remontar-se al XVI en elloc Tapera Moreira, en La Pampa, segons l'opinió de Tom Dillehay.[23]

Llímits prehispánicos de l'agricultura araucana; esta s'estenia des de Valparaíso fins a Chiloé.

A l'arribada dels conquistadors espanyols en el XVI, estos li'ls varen trobar entre el vall d'Aconcagua i el centre de l'illa Gran de Chiloé, en l'actual territori chilé, mentres que en eixe sigle no varen explorar ni varen conquistar l'alvertent oriental dels Andes en Neuquén o Riu Negre, en l'actual territori argentí. Els grups septentrionals en Chile, cridats picunches pels historiadors, es trobaven parcialment baix el domini o influïts pel Imperi inca i en la seua majoria varen ser somesos als conquistadors; pero els que vivien en el territori al sur del riu Maule, grup denominat promaucaes en les fonts espanyoles primerenques,[24] es varen enfrontar en èxit als incas en la batalla del Maule. La resistència als espanyols en la Guerra d'Arauco es va fer duradora al sur del Riu Biobío, en la que varen desenrollar un destacat domini del cavall, que va aplegar a ser un important factor en el desenroll de la seua cultura. Des de mediats d'el XVII es varen establir fronteres i periòdics acorts de pau (parlaments). A fins d'el XIX, varen ser somesos per Chile i Argentina per mig de les campanyes militars conegudes, eufemísticamente, com "Pacificació de la Araucanía" i "conquista del Desert". Açò va significar la mort de mils de persones i la pèrdua de territori, ya que varen ser desplaçats cap a terrenys de menor extensió denominats "reduccions" o "reservaciones", i el restant de les terres es va declarar fiscal i va ser subastat. En els sigles XX i XXI, han vixcut un procés d'aculturación i assimilació a les societats d'abdós països i existixen manifestacions de resistència cultural i conflictes per la propietat de la terra, el reconeiximent de les seues organisacions i l'eixercici de la seua cultura.

Home mapuche de Talca, Chile.

El sistema econòmic tradicional, basat en la caça i l'horticultura, va donar pas a una economia agrícola i ganadera en els sigles XVIII i XIX, convertint-se en un poble llaurador despuix de la radicació forçosa en terrenys assignats per Chile i Argentina, que actualment presenta una gran fragmentació cultural, una subdivisió de la propietat i una migració cap a les grans ciutats per part de les generacions més jóvens, de modo que la població és majoritàriament urbana, la qual viu principalment en Santiago de Chile i Temuco, encara que vinculada en diferents graus en les seues comunitats d'orige. La població mapuche sofrix discriminació racial i social en les seues relacions en el restant de la societat de Chile i Argentina, lo que es manifesta en menors índexs d'educació i ingressos i major desocupació.[25][26][27][28][29] Segons estadístiques oficials, els seus índexs de pobrea són majors que el promig nacional chilé.[30][31][27] Tant en Argentina com en Chile, algunes iniciatives de recuperació de les seues terres històriques s'han trobat en la negativa de governs, empreses i individus particulars.[32]

Etimologia

Des d'el XVIII, el nomene que ells mateixos es donen en la seua llengua és mapuche o mapunche (mapu 'terra, país' i che, 'persona, gent'; és dir, "gent de la terra", "natiu").[33][34]

En algunes parts s'usen els térmens mapuche i mapunche en lleus diferències de significat. Fins al XVIII, hauria existit entre els integrants d'esta ètnia la autodenominación che, 'gent'[35] o reche[35] 'gent verdadera'.[36] A la població d'orige europeu, per contra, la criden wingka. La denominació aucas procediria de la paraula quechua awqa, 'salvage' o 'rebel', 'enemic', que els hauria segut donada pels incas o pels espanyols. Segons els cronistes, els incas ya havien denominat purumauca a la població que habitava el sur del riu Cachapoal, i els espanyols sol haurien adoptat la denominació «auca» per a referir-se a ella.[33]

La designació araucanos[2][3][nota 1] ha predominat en l'historiografia per al periodo que comprén des dels primers contactes en els espanyols fins a aproximadament el XIX, i seguix tenint us, pero no és acceptada pels mapuches. El nom «araucano» pot ser un gentilici de «Arauco», denominació que per als espanyols tenia la terra que habitaven en forma independent, l'etimologia de la qual és discutida.[37] S'ha postulat que «Arauco» podria derivar d'una castellanisació de la paraula mapuche ragko, 'aigua gredosa', que els espanyols haurien usat per als habitants d'un lloc cridat aixina i que despuix per metonímia s'hauria estés a tots els restants pobles de l'àrea;[38] de fet, actualment la terra pròxima a Concepció al sur del Biobío seguix cridant-se província d'Arauco. Els mapuches rebugen l'us del nom «araucano» per ser una denominació aliena otorgada pels seus enemics. No obstant, la paraula awqa va ser adoptada pels mapuches en la forma awka en el significat de 'indómito', 'salvage'[39] o 'brau'[40] i li la varen aplicar a sí mateixos.[41]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  2. ↑ 2,0 2,1 «¿La pobrea és una infiltrada? Pregunta alcalde mapuche de Tirúa.». Consultat el 16 de maig de 2007.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Museu de cultures originàries patagónicas. Comunitat Nahuelpán. Estació del Ferrocarril.». Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2007. Consultat el 16 de maig de 2007.
  4. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Memòria Chilena. Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2020. Consultat el 16 de maig de 2020}.
  5. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Universitat Austral de Chile. Consultat el 15 de març de 2022. «Més recentment, alguns autors han incorporat el vocablo reche popularisat per Guillaume Boccara (2007) com la denominació pròpia de la població del Gulumapu en el XVI (Adán 2014; Prim 2016»
  6. ↑ Trentini, Florencia, Valverde, Sebastián, Radovich, Juan Carlos, Berón, Mónica A., & Balazote, Alejandro. (2010). "Els nostàlgics del desert": la qüestió mapuche en Argentina i l'estigma en els mijos. Cultura i representacions socials, 4(8), 186-212.
  7. ↑ (2017). Fi del mit: ¿Mapuches "chilens", Tehuelches "argentins"?. El Patagónico. 11 d'agost de 2017
  8. ↑ Vezub, Juliol (2017). Controvèrsia i identitat mapuche. Infobae, 20 de setembre de 2017.
  9. ↑ Busts Thames, Juan Pablo (2023). phtml ¿D'on varen eixir els Mapuches, els “indis chilens”? Perfil. 27 de febrer de 2023.
  10. ↑ (2017) "Parlar de nacionalitat mapuche és un destarifo". Infobae, 12 d'agost de 2017
  11. ↑ (2017) Felipe Pigna: “És un absurt dir que els mapuches són chilens o argentins”. En Informació.
  12. ↑ Reis Sánchez, Juan Francisco. (2021). La continuïtat cultural en el Wallmapu: Reflexions des de l'arqueologia mortuoria en els últims 2000 anys. CUHSO (Temuco), 31(2), 76-95. https://dx. doi. org/10.7770/cuhso-v31n2-art2667
  13. ↑ 13,0 13,1 Pitrén: Història. Museu Chilé d'Art Precolombino.
  14. ↑ El Vergel: Història. Museu Chilé d'Art Precolombino.
  15. ↑ Inostroza, J. (1980). Estudi de tres formes d'enterrament en l'IX Regió: Urna, canoa i cinta. Tesis. Departament d'Antropologia, Universitat de Chile.
  16. ↑ Aldazabal, V., & Micael, A. (2007). La ceràmica en el sector nort dellac Traful, Província de Neuquén. Elloc Ràfol Els Cirpeses. Runa, 27, 147-163.
  17. ↑ Gervás, Jesús María Aparicio, and Charles David Tilley Bilbao (2015). La societat mapuche prehispánica: Anàlisis etnohistórico.Revista d'estudis colombinos 11: 75-84. p. 77.
  18. ↑ (2023). Junín dels Andes: Ceràmica Pitrén i Vergel. Info Els Andes. 4 de setembre de 2023.
  19. ↑ Pérez, A. I. (2018). Tecnologia ceràmica dels Radals 1. Periodo Alfarero Tardà (El Vergel), sector oriental cordillerano de la conca valdiviana (Neuquén, Patagonia Argentina). Arqueologia Iberoamericana 39: 29-35.
  20. ↑ Lira Sant Martín, N. (2008). Canoas monóxilas en el Centre-Sur de Chile navegant sobre els arbres. Tesis, Departament d'Antropologia, Universitat de Chile, p. 19.
  21. ↑ (2022) phtml Neuquén: troben el cos d'una dòna mapuche enterrat en una canoa fa 900 anys. Perfil, 25 d'agost de 2022.
  22. ↑ Beli, C. (2020). La ceràmica acanalada de norpatagonia. Caracterisació i cronologia en la Vall del Riu Manso (Riu Negre). En: Ceràmica arqueològica de la Patagonia, Fundació d'Història Natural Félix d'Azara, 2020. 142 p., ISBN 978-987-3781-51-3 pp. 97-116.
  23. ↑ Hajduk, A. i Cúneo, I. M. (1997). Rescat arqueològic en Sant Martín dels Andes (Departament Lacar, Província del Neuquén) i algunes reflexions sobre la ceràmica en decoració valdiviana. Relacions. Societat Argentina d'Antropologia, 1852-1479, 0325-2221, Nº. 22-23, 1997-1998, p. 322.
  24. ↑ Inca Garcilaso de la Vega (1609). Els comentaris reals dels incas (inclou Història General del Perú), en Colecció d'historiadors clàssics del Perú editada per Horacio Urteaga en sis volums, Volum 1.
  25. ↑ (2003).«L'us d'estratègies semàntiques globals i locals en el discurs dels chilens no mapuche de la ciutat de Temuco».Estudis filògics.Valdivia:(38)
    111-119.ISSN 0071-1713.Consultat el 24 d'agost de 2013.
  26. ↑ (2008).«Estereotips sobre els mapuche: la seua recent evolució».Psykhe.Santiago:17(2)
    17-40.ISSN 0718-2228.Consultat el 24 d'agost de 2013.
  27. ↑ 27,0 27,1 (21 de setembre de 2010).«Mapuche en La Araucanía són econòmicament més pobres».Diari La Nació.Consultat el 24 d'agost de 2013.
  28. ↑ (2007).«El discurs de la discriminació percebuda en Mapuche de Chile».Discurs i societat.1(4)
    604-622.ISSN 1887-4606.Consultat el 24 d'agost de 2013.
  29. ↑ (28 de novembre de 2005).«Sol per ser "indi"».Diari La Nació.Consultat el 24 d'agost de 2013.
  30. ↑ «CASEN 2009. Enquesta de Caracterisació Socioeconòmica Nacional».
    7, 13.Consultat el 24 d'agost de 2013.
  31. ↑ (2009).«Situació socioeconòmica dels mapuche».Punts de referència.Centre d'Estudis Públics.Santiago:Consultat el 24 d'agost de 2013.
  32. ↑ «Benetton i els mapuches, batalla sense fi en la Patagonia argentina».
  33. ↑ 33,0 33,1 Sals, Adalberto (1992). El mapuche o araucano., Madrit: Mapfre, pp. 30-32. ISBN 84-7100-441-0.
  34. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  35. ↑ 35,0 35,1 (2007).«¿Cóm s'autodenominaven els mapuches i cóm cridaven al seu sol natal (pàtria, país) i a la seua llengua, durant la colónia?».Història indígena.Departament de Ciències Històriques. Universitat de Chile.Santiago:(10)
    7-28.Consultat el 5 d'abril de 2017.
  36. ↑ María del Milacre Lee Arias senyala en els seus Breus notes de la etnohistoria del poble mapuche que:
    Quan Pedro de Valdivia va fundar la ciutat de Santiago el 12 de febrer de 1541, els grups indígenes que poblaven el centre-sur del territori llavors cridat “Nova Extremadura” no eren pròpiament mapuche, sino reche -gent pura, indi de Chile (Valdivia 1606)-. Estos grups reche donaran orige, a través d'un procés d'etnogénesis que reconfigurará la seua identitat ètnica, als actuals mapuches a mitan d'el XVIII (1760 aproximadament).
    (émfasis en original)
  37. ↑ «Mapuche o araucano (mapudungun)». Archivat des d'el original, el 3 de juny de 2009. Consultat el 23 d'agost de 2009.
  38. ↑ «Diego Fancs Arana, Història general de Chile. Capítul tercer».
  39. ↑ Zúñiga, Fernando (2006). Mapudungun. El parla mapuche., Santiago: Centre d'Estudis Públics.
  40. ↑ Coña, Pascual. (1995.). , Santiago: Pehuén. [Edició original: Moesbach 1930].
  41. ↑ Adelaar, Willem (2004). The Languages of the Andes, Cambridge University Press.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>