Complex El Vergel
El Complex El Vergel és una cultura arqueològica del periodo agroalfarero tardà de part de Chile i Argentina.
Descripció
El Vergel apareix entre el 1100 d. C. i 1500 d. C.,[1] entre Angol i la Zona de Huilío, immediatament al sur de Toltén,[2]alcançant fins a l'actual província de Neuquén, en Argentina.[3][4] A esta nova forma cultural li la reconeix com a complex Vergel, el qual s'establix en eixe territori sobre la forma cultural del Pitrén; lo que es manifesta clarament en els contexts funeraris de caràcter ceràmic.[5]
Localisació geogràfica
Pot establir-se un llímit territorial per al Vergel entre el Toltén i el Cordonera Mahuidanche- Lastarria (aproximadament a l'altura de Villarrica-Loncoche), el que va actuar com un llímit per a la dispersió de la cultura d'este complex; permetent que encara existira paralelament grups Pitrén en els sectors llacustres de la precordillera andina i la secció meridional, com també a més al sur d'este territori.[6]
Relació en Complex Pitrén
- Artícul principal → Complex Pitrén.
Se superpon sobre les formes Pitrén una proposta cultural diferent, la que, a lo manco en la seua alfarería, seguix un curs semblant al que es pot apreciar entre els pobles alfareros de més al nort i que ha segut denominada com "El Vergel", per haver segut trobada en un predio agrícola d'eixe nom, a pocs quilómetros de dita ciutat, a on es troba en l'actualitat el Museu Històric Dillman S. Bullock. El complex El Vergel basava la seua productivitat en lo agrícola i les condicions ecològiques i climàtiques que brindava el sector oriental tampoc eren favorables, s'ha plantejat que tampoc el mateix va aplegar a este sector i, es planteja llavors, més sostenidament, que el complex Pitrén basava la seua economia en la recolecció, esta volta associada al consum del piñón.
Assentaments
Els seus assentaments eren dispersos, no trobant-se res semblat a llogarets en la seua àrea de poblament. S'han trobat assentaments El Vergel en les afores de Temuco i en Angol.[2] Açò en correlació a llocs adequats per a l'agricultura.
Agricultura
És molt provable que en esta época s'estenguera el cultiu de dacsa, complementat en el de porotos, ají, zapallo i quínoa.
Crío d'animals
- Artícul principal → Chillihueque.
Aixina mateix també, es domestica el Chiliweke o la flama dels Andes, un auquénido que possiblement corresponga a una flama aclimatada a l'altura i clima de la vall central.[7] Fins a l'arribada dels espanyols, l'únic animal domesticat era el Chiliweke.[8] Se supon que açò va ser lo que li varen entregar al Capità espanyol que va nomenar a la Baïa del Moltó en el seu honor.
Alfarería
Una particularitat d'este Complex datat entre el 1000 i el 1300 de nostra era, és que dividix en dos fases d'acort a la seua alfarería.
Una fase més primerenca en alfarería monocroma i una més tardana, bi o tricroma ( roig, blanc i negre).[2] En El Vergel bícromo es reconeixen gerros asimètrics, urnes i gerros simètrics i compartixen característiques de formes i estils en Pitrén, ademés de pipes de pedra i ceràmica, instruments musicals (chiulets), pedres foradades, astrals votivas o ceptres de mando i abundants mans i morters de pedra. El Complex Tirúa seria una derivació costera del complex en la diferència que allí es varen trobar gerros bols, i algunes botelles bícromas en roig obscur o negre sobre blanc, en chevrones en bandes i dissenys geomètrics.[9]
Atres manifestacions artístiques
En el periodo intermig es varen popularisar treballs de pedra d'esquisto polida en estatuillas antropomorfas en els membres insinuats.[2]
Pot haver relació entre El Vergel i gravats de roca en ideació de fertilitat en forma de vulves.[2]
Ritos funeraris
La traça més clàssica d'esta cultura són les seues urnes funeràries trobades en gran número en la perifèria de Angol. Fins a Chiguayante en la VIII regió es va localisar l'àrea d'influència d'esta cultura.[2] Els seus rituals funeraris també eren complexos des de inhumacions simples en terra, en cistelles, en urnes ceràmiques i en ataüts de fusta o Wampos. La majoria dels llocs de cementeris estan ubicats prop dels rius de manera que és coherent pensar que els seus assentaments residencials no s'ubicaven llunt d'ells.
Enteógenos
- Artícul principal → Drogues enteogéniques i registre arqueològic.
Apareix una gran cantitat de pipes[10] entre 1100 i 1300 d. C. en els rius Bio Bio i Toltén, en la costa, i també en Queule i Chan-Chan. També en Nahuelbuta, en Purén, Contulmo, Lanalhue, Cañete, Paicaví, Antiquina, Quidico i en Tirúa, en la Vall de Temuco i en el lloc Challupén (Llac Calafquén associat a Pitrén), més al nort en la Conca del Maule hi ha gran evidència d'elles durant el alfarero primerenc en la desembocadura del Maule i en l'Illa Mocha.[11] Va existir una llarga tradició fumatoria en la zona centre sur des del 600 d. C que perdura fins ara. Les cròniques avalen esta costum arraïlada en el poble mapuche durant l'época de la conquista hispànica i durant els parlaments indígenes-espanyols.
Referències i notes de peu
- ↑ Adán i Mera 1997
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Primers pobladors de l'Araucanía
- ↑ Pérez, A. E. (2018). Tecnologia ceràmica dels Radales 1. Periodo Alfarero Tardà (El Vergel), sector oriental cordillerano de la conca valdiviana (Neuquén, Patagonia Argentina). Arqueologia Iberoamericana 39: 29-35.
- ↑ (2023). Junín dels Andes: Ceràmica Pitrén i Vergel. Info Els Andes. 4 de setembre de 2023.
- ↑ “El enterratorio en urnes sembla ser una difusió de formes culturals nortinas, mentres que l'aparició de l'inhumació en tronc de roure ahuecado (wampo), sense dubte és de creació local i manifestació evident de l'adaptació al mig”. (Gordon 1978 en: Carlos Aldunate “Estadi alfarero...” Op. cit. 347). No obstant, Menghin senyala que les urnes funeràries del Vergel representen una classe de ceràmica molt especial i el modo d'enterrament és un interessant indici sobre la direcció de la seua procedència, puix les tombes d'urnes són un fenomen ben conegut en el noroest argentí, sobretot en la cultura Candelaria, pero també més al nort, en la regió Amazónica i paranaense. (Menghin, O. “Estudis de Prehistòria Araucana”. Acta Praehistórica III-IV, pp. 49-120. Buenos Aires. 1962. p. 99).
- ↑ Castro, V. i L. Adan. 2001. Obrint diàlecs. Una mirada entre l'etnohistoria i l'arqueologia de l'àrea Centre-Sur de Chile: Assentaments en la zona Mapuche. Revista Werken Nº2: 5-35. Santiago.
- ↑ (Ma) Camélido dels mapuche, de filiació genètica encara desconeguda. Cridat també pels cronistes moltó de la terra.
- ↑ Primers aborigen
- ↑ Aldunate, 1989
- ↑ Westfall, Catherine (1993). Pipes prehispániques de Chile. Discussió entorn a la seua distribució i context. Revista Chilena d'Antropologia Nº 12, 1993-1994, 123-161. Universitat de Chile, Santiago.
- ↑ Pipes en la Cultura Mapuche i prèvies
- Bibliografia
- Navarrés, , X (2002). Context funerari de la Cultura El Vergel, Araucanía, Chile., Gasseta Arqueològica Andina edició (en espanyol), pp. 207-222.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Complejo El Vergel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.