Fertilitat

Alegoria a la fertilitat de Valeriano Salvatierra en el Museu del Prat (Madrit)

La fertilitat és la capacitat d'un ser viu de produir una progenie numerosa. Est és el resultat de l'interacció de varis factors, tant biològics: l'edat, l'estat de salut, el funcionament del sistema endocrí, com a culturals, les prescripcions respecte al sexe i el matrimoni, la divisió sexual del treball, el tipo i ritme d'ocupació, que la fan variar espectacularment entre situacions distintes.

La fertilitat humana ha segut històricament una qüestió culturalment significativa. En ser els fills una font crucial de mà d'obra en societats agràries o d'economia de subsistència, la capacitat d'oferir al núcleu familiar una prole numerosa era una traça molt valorada en les dones, i en moltes tradicions el marit estava autorisat a anular el matrimoni en una esposa estèril. L'esterilitat masculina, de freqüència similar, va permanéixer molt temps desconeguda, atribuint-se solament a les dònes la responsabilitat de la reproducció, com a part del biaix cap a la dignitat de la dòna des de temps antics generalment.

En sociologia, la taxa de fertilitat, medida com el número de fills per dòna, s'ha usat com a estimador fiable per al creiximent vegetatiu de la població.

Relació entre edat i fertilitat

La principal causa d'infertilitat és l'edat en la que es comença a procrear. En la dòna, la fertilitat cau des dels 20 anys d'una forma moderada, des dels 30-35 anys cau d'una forma més acusada. Per tant, la freqüència d'aborts espontàneus va aumentant en l'edat de la dòna. Per un atre costat, l'edat paterna també aumenta l'índex d'abort, pero és menys pronunciada.
La declinació de la fertilitat per l'edat és independent a atres processos fisiològics. És dir, a pesar de que una dòna puga estar molt be en atres sistemes de l'organisme, els ovaris deixen de funcionar per sí sols. La vida reproductiva òptima d'una dòna va dels 12 als 30-35 anys. L'edat de la dòna és un factor a considerar en les opcions de preservació de la reproducció. Per això, en el cas d'embaràs en dònes d'edat alvançada es recomana realisar el test PGT-A, el qual, permet detectar aneuploidías, puix són més prevalentes a presentar-les.

La caiguda de la fertilitat en dònes es deu a un fallo ovàric sobretot. L'ovari no respon a les hormones estimuladoras hipofisarias, per lo que, els nivells d'estrògens cauen i no es produïx el feedback negatiu. Açò fa que aumenten els nivells de les gonadotropinas, en especial la FSH, la qual es troba molt elevada en l'orina de les dònes menopáusicas.

Les dònes a una edat més alvançada presenten una série d'alteracions que convergixen en un problema d'infertilitat, com són: baixa reserva ovàrica, baixa calitat dels ovòcits, disminució de la receptivitat endometrial i aument de les complicacions associades a l'embaràs.

Preservació de la fertilitat en sers humans

En el cas de malalts de patologies greus (com el càncer) que són somesos a tractaments agressius per a conseguir la remissió de la malaltia (radioteràpia, quimioteràpia), un efecte secundari freqüent és la pèrdua de la capacitat reproductora, per la destrucció dels teixits productors de gamets, espermatozoides o òvuls. Per això, una preocupació creixent en estos pacients és la possibilitat de preservar la seua fertilitat, per a mantindre la seua capacitat reproductora despuix de superada la malaltia. En el cas masculí, la solució més senzilla és la criopreservaació d'espermatozoides, una tècnica perfectament desenrollada, i que permet al pacient mantindre la capacitat reproductora, encara que recorrent a tècniques de reproducció assistida. En el cas femení, la situació és més complexa, per la menor taxa de producció d'òvuls per cicle, a la dificultat de la seua extracció i a la major complicació en les tècniques de criopreservaació.

En les últimes décades l'incidència de càncer ha aumentat, pero paralelament la taxa de supervivència ha millorat molt: per eixemple, en els últims 25 anys, la taxa de supervivència relativa de 5 anys per a tots els tipos de càncer ha passat del 56% al 64% en pacients femenins, per lo que les necessitats de preservació de fertilitat també aumenten. El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dònes occidentals (representa el 65% de tots els tumors i el 99% de les morts relacionades en càncer), mentres que la malaltia de Hodgkin (HD) és el tumor sòlit més freqüent en adolescents. Per esta raó, les pacients d'estos dos tipos de càncer són possiblement les que en major provabilitat recórreguen a tècniques de preservació de fertilitat.

Les opcions de preservació de fertilitat per a les dònes són les següents:

criopreservaació d'embrions

per a això és necessari obtindre òvuls de la dòna, fecundarlos per mig de fecundació in vitro (FIV) i congelar els embrions per a la seua posterior implantació en l'úter de la dòna; en este cas, o be la dòna dispon de parella estable o be es deu recórrer a un donant anònim, lo que pot supondre un inconvenient. Est és el método utilisat en major freqüència, en una taxa d'èxit del 40%.

criopreservaació de teixit ovàric

extraure i congelar teixit ovàric de la dòna per a reimplantarlo despuix del tractament contra el càncer; en este cas les principals complicacions potencials són el procediment de criopreservaació (que no sembla ser el factor limitante), i el risc de dany isquémico, encara que s'estan desenrollant en èxit tècniques per a disminuir dites complicacions. Sobre el desenroll, els investigadors estan encara treballant en la millor manera de conectar el teixit ovàric implantat al rec sanguíneu, encara que ya han naixcut alguns chiquets utilisant esta tècnica, que és la més prometedora en el cas de chiquetes de curta edat en problemes de fertilitat.

criopreservaació d'ovòcits

consistix en extraure i congelar òvuls madurs per al seu futur, sent una alternativa ètica front a la criopreservaació d'embrions i el més utilisat. Esta tècnica requerix estimulació ovàrica, lo que pugues no ser viable en casos urgents i comporta riscs com el síndrome de hiperestimulaació ovàrica.

supressió ovàrica

tractaments hormonals per a protegir el teixit ovàric durant la quimio o radioteràpia.

transposició d'ovaris

reposicionamiento dels ovaris per mig de cirugia, per a alluntar-los de la zona d'exposició a la radioteràpia.

cirugia ginecológica conservadora

per eixemple retirada del cérvix per mig de cirugia, pero manteniment de l'úter.

Una última tècnica que s'ha desenrollat és la vitrificació d'ovòcits, que pot utilisar-se en situacions clíniques en les que atres opcions són viables. Encara que centenars de chiquets han naixcut despuix de la vitrificació d'òvuls, la taxa d'embaràs clínic per cicle de donació és 48.8% . No obstant, s'espera que esta taxa millorarà considerablement en els pròxims anys.

L'elecció entre les diferents opcions depén de varis paràmetros: el tipo i el moment en el que deu començar la teràpia contra el càncer, el tipo de càncer, l'edat de la pacient i la situació de parella de la pacient.

Relació entre alcohol i fertilitat

L'alcohol és una de les substàncies de consum més generalisat. Cada volta hi ha més estudis que relacionen el consum d'alcohol en disminució de la fertilitat tant en hòmens com en dònes.

En hòmens, segons un estudi de l'Universitat Southern Denmark, s'ha demostrat que la concentració del semen i el número d'espermatozoides disminuïxen al mateix temps que aumenta el consum de begudes alcohòliques. Açò es reflectix en consum tan moderats com són 5 unitats d'alcohol semanals. En casos més severs podria inclús produir-se una disminució de la libido, impotència i atròfia testicular.

Les dònes, per regla general, són més susceptibles a l'efecte nociu de l'alcohol (per tindre una absorció gastrointestinal més ràpida, una metabolizaació més llenta a través de l'enzima alcoholdeshidrogenasa, aixina com l'expressió de dita enzima en menor cantitat en dònes). S'estima que un consum diari de 2-3 begudes alcohòliques (140g per semana) en dònes multiplica per 1,6 el risc d'infertilitat. També es relaciona en problemes de l'ovulació (ya que es pot alterar la regulació hormonal que du a la consecució d'un cicle ovàric normal), en una major taxa d'abort i pijor pronòstic perinatal si se seguix consumint (parts prematurs, baix pes al naiximent, mort fetal i el denominat síndrome d'alcoholisme fetal).

Estudis sobre resultats de tractaments de reproducció assistida varen observar que els resultats del tractament són pijors quant més recent és el consum. D'esta manera, les parelles que van a iniciar un tractament de reproducció assistida, deuen deixar de beure alcohol, per lo manco 3-6 mesos abans de qualsevol procediment.

Trastorns alimenticis i fertilitat

Els trastorns de l'alimentació són malalties sicològiques i meges que poden afectar negativament la salut reproductiva. Segons senyes de l'Associació de Lluita contra la Bulímia i l'Anorèxia (ALUBA) publicats en 2010 si be estes malalties tenen major incidència en l'adolescència, l'edat de començ és cada volta més primerenca i en els últims anys s'han vist triplicats els casos d'estos trastorns entre els hòmens jóvens.

En les dònes els problemes d'infertilitat més freqüents associats als trastorns alimentaris són:

• Amenorrea
• Cicles menstruals irregulars
• Deficient calitat dels òvuls
• Trastorns o problemes ovàrics
• Ambient uterí inapropiat o desfavorable
• Aborts espontàneus

cal destacar que el sistema reproductiu és molt sensible a l'estrés fisiològic que poden implicar els trastorns alimentaris. Una volta recuperat el pes ideal, l'amenorrea pot persistir en alguns casos perque no sempre és suficient per a que l'organisme recupere la totalitat de les seues funcions reproductives. No obstant, en general, quan les persones deixen de restringir l'ingesta calòrica, les menstruacions es normalisen i fins a poden aplegar a conseguir un embaràs espontàneu. En el cas dels hòmens, l'obesitat també pot causar disfunció eréctil i una disminució de la freqüència de les relacions sexuals. Podem afirmar que dèu quilos de més en el home aumenten un 10% els seus problemes d'infertilitat. Ademés, el menjar ric en greix eleva la temperatura testicular i danya les cèlules germinals masculines.

Per tant, dur una bona dieta influïx positivament en la fertilitat. De fet, l'adherencia a les dietes antiinflamatorias com la dieta mediterrànea (específicament, una major ingesta de àcit grassos monoinsaturados i poliinsaturados n-3, flavonoides i una menor ingesta de carn roja i processada) millora la fertilitat, la tecnologia de reproducció assistida (ART ) l'èxit i la calitat de l'esperma en els hòmens. En definitiva, l'integració de patrons dietètics antiinflamatorios com a tractaments complementaris de fertilitat de baix risc pot millorar la fertilitat parcial o totalment i reduir la necessitat d'intervencions farmacològiques o quirúrgiques prolongades o intensives.

Deport i fertilitat

L'afectació del deport sobre la fertilitat depén tant del sexe de la persona com del tipo d'activitat deportiva i la seua intensitat.

En hòmens, els deports que més afecten a la fertilitat són:

• Deports de motor: en diferents estudis s'observen temperatures escrotales elevades que produïxen espermatogénesis alterada i inclús inhibida, ademés d'un reconte reduït d'espermatozoides. Açò no té que estar estrictament relacionat en un impacte substancial en la fertilitat. Es destaca el ciclisme, ya que és una de les activitats més problemàtiques per a la fertilitat per l'impacte mecànic que es produïx en assentar-se en el sellí, el sobrecalentamiento gonadal i l'us de roba ajustada. Tot això s'ha associat en una morfologia anormal dels espermatozoides i una motilitat reduïda
• Atletisme: Córrer una distància mija mínima de 108 km / semana durant 12 mesos s'ha associat en reduccions en varis paràmetros del semen, aixina com en la concentració i motilitat dels espermatozoides i en el número de cèlules redones. Per baix d'estos valors de distància i temps, no es veuen modificacions. Pot donar-se un periodo de recuperació a on els valors tornen a ser normals, podent alcançar les sifres inicials.
• Montanyisme: l'exposició curta (5 dies) a l'hipoxia combinada en l'eixercici no va alterar significativament els paràmetros dels espermatozoides, pero produïx una marcada reducció en la motilitat dels mateixos.

En dònes, els ensajos clínics realisats fins al moment sugerixen que l'activitat física regular afecta positivament la fertilitat femenina i la salut de la descendència, encara que este efecte sembla dependre de l'intensitat de l'eixercici. Ademés, l'eixercici d'alta intensitat en agotament es va associar en un risc 2 voltes major de problemes de fertilitat en comparació a l'eixercici de baixa intensitat. En dònes que realisen eixercici d'alta intensitat, ocorren irregularitats menstruals, en major prevalença d'amenorrea, anovulaació i la deficiència de la fase lútea. No obstant, l'eixercici d'intensitat baixa o moderada sembla mostrar efectes beneficiosos sobre l'embaràs, lo que podria deure's a una expressió diferencial de les proteïnes endometriales. Per tot això, es podria sugerir l'eixercici d'intensitat moderada per a millorar la fertilitat femenina. Es pot afirmar, per tant, que en abdós sexes realisar deport d'alta intensitat produïx conseqüències negatives mentres que la realisació de deport d'intensitat mija o baixa produïx conseqüències positives en la fertilitat.

Anabolizantes androgénicos i fertilitat

En deportistes que abusen de anabolizantes androgénicos (AAS) se solen observar concentracions baixes o normals de gonadotropinas i baixa concentració de testosterona.

En hòmens per troballes inmunohistoquímico, artículs sugerixen que existix una disminució de l'esteroidogénesis en el teixit testicular, una deterioració específica de l'espermatogénesis en etapa terminal, en una falta de formes alvançades de espermátidas. Despuix de l'interrupció de l'administració de AAS, les cèlules de Leydig tendixen a proliferar permaneixent sempre per baix dels recontes regulars. Ademés, l'anàlisis d'espermatozoides per la tècnica de hibridació fluorescent in situ (FISH) va revelar disomías dels cromosomes sexuals XY i dels cromosomes 1 i 9. Açò té com causa anomalies en el procés meiòtic i dany genètic per la pren d'estes substàncies. És rellevant afirmar que este procés no es conseguix revertir en la no administració d'este tipo de substàncies, podent-se recuperar part dels valors disminuïts, pero mai els valors inicials.

En dònes, la pren de AAS suprimix la lliberació de gonadotropinas de la glándula pituïtària per mig d'un mecanisme de retroalimentaació negativa, ya siga directament en la glándula pituïtària o indirectament en suprimir la lliberació hipotalámica de GnRH. Açò dona com resultat una disminució de nivells séricos de LH i FSH. Aixina mateix, s'observen característiques fenotípicas com hirsutisme, disminució del tamany de les mames o hipertrofia del clítoris.

Estrés i fertilitat

Existixen numeroses investigacions que han demostrat que l'estrés pot promoure canvis a llarc determini en múltiples sistemes neuroquímicos, ya que influïx en les reaccions de diversos eixos neuroendocrins com són l'eix hipotalámico-pituïtari-adrenal, l'eix hipotalámico-pituïtari-gonadal (HPG) o el sistema simpàtic-adrenal-medular. Produïxen sobrecàrrega alostática, és dir, un canvi en l'estabilitat de sistemes fisiològics importants en conseqüències negatives en la lliberació de hormones sexuals que poden afectar la fertilitat.

L'estrés afecta principalment a la dòna ya que s'ha comprovat en diferents estudis que la majoria d'elles planifiquen la seua fertilitat molt meticulosament de la mateixa manera que fan en els seus objectius laborals, l'estil de vida, la contracció del matrimoni, planificació rigorosa del dia exacte en el que es pot quedar embarassada, etc. L'incapacitat de realisar estes expectatives socials pot constituir una font d'estrés i tensió que té com resultat la deterioració de la calitat de vida de la dòna, afectant directament la seua fertilitat.

A pesar d'estes postures, en general, les investigacions no són concloents a el hora de determinar una relació causal entre estrés i infertilitat, sent un dels motius d'esta controvèrsia el heterogeneïtat dels criteris. No obstant, tots recolzen la següent idea: "Encara que l'infertilitat causa estrés, l'estrés no necessàriament causa infertilitat."

Radiacions i fertilitat

Les radiacions ionisants són aquelles radiacions en energia suficient per a ionizar la matèria, extraent els electrons dels seus estats lligats a l'àtom. Afecta en la seua majoria al sexe femení. Un eixemple d'este tipo de radiació és la radioteràpia, tècnica utilisada per a l'eliminació de determinats tipos de tumors. En esta teràpia es irradian el tumor i teixits sans circumdants, provocant danys genètics en les cèlules compreses en esta secció. En alguns teixits el dany és reversible pero en uns atres, per eixemple l'ovari, a pesar de la presència de maquinària de reparació de dany gènic, este dany progressiu i permanent. Els ovòcits de mamífers tenen la capacitat de reparar enzimáticament danys per a afrontar i corregir modificacions de el ADN, encara que la seua funció en la reparació del dany genómico induït per la radiació encara no està clara. Açò pot provocar:

• Producció deficient de hormones ovàriques
• Disfunció uterina per una exposició inadequada d'estrògens
• Menopausa precoç
• Infertilitat.
• Vascularisació uterina alterada
• Disminució del volum i elasticitat uterins
• Fibrosis i necrosis del miometrio
• Atròfia i insuficiència endometrial.

Tot això depén de l'edat de la pacient (quant més jove és la pacient en el moment de la radiació, major és el dany), la dosis d'exposició, el temps d'exposició i finalment la quimioteràpia associada. Els fills de supervivents de càncer tenien més provabilitats de ser prematurs i de pesar menys de 2500 g, mentres que el risc de malformacions o mort no va aumentar. Varis estudis varen demostrar un major risc d'embarassos i resultats neonatals adversos associats en antecedents d'irradiació abdominal. Les radiacions no ionisants es definixen com aquella ona o partícula que no és capaç d'arrancar electrons de la matèria que allumena produint, com a molt, excitació electròniques. Estes afecten en major proporció a hòmens. En ells, l'us de teléfons mòvils afecta negativament la calitat del semen en disminuir el reconte, la motilitat, la viabilitat i la morfologia dels espermatozoides, lo que podria contribuir a l'infertilitat masculina. Ademés, l'exposició al microones altera els túbuls seminíferos i reduïx la població de cèlules de Leydig i, per lo tant, la concentració de testosterona sérica. Molts estudis in vitro i in viu varen demostrar que les radiacions no ionisants induïen trencaments genotóxicas de el ADN de cadena simple i de doble cadena, formació de micronúcleus, canvis en l'expressió gènica, proliferació celular i apoptosis. Tot això depén de la duració de l'exposició, la distància a la font de radiació, la densitat de potència i la profunditat de la penetració.

En la dòna  l'efecte de les radiacions no ionisants encara no es coneix be, pero sembla correlacionarse en taxes més altes d'aborts espontàneus i defectes de naiximent

Malalties oncològiques i fertilitat

Els tractaments contra el càncer van encaminats a l'eliminació de les cèlules del cos que es dividixen ràpidament. No obstant, encara que les cèlules canceroses destaquen per això, no són les úniques del nostre cos que ho fan. Un eixemple de cèlules del nostre cos que es veuen afectades, per tant, són els espermatozoides i els seus cèlules germinals. En el cas de les dònes, els folículs ovàrics (sacs a on es troben els òvuls) resulten danyats i s'altera la producció de hormones normal del cos. L'infertilitat produïda per estos tractaments en alguns casos és passagera, mentres este dura, pero també pot resultar irreversible. Per tot açò, cobra especial importància la preservació de la fertilitat en edat reproductiva.

Vore també

• Esterilidad
• Fecunditat
• Reproducció
• Salut reproductiva
• Cicle menstrual
• Infertilitat

Enllaços externs

Fertilitat en el Viccionari. Diccionario de la lengua española