Salut reproductiva
Segons l'OMS, la salut reproductiva és «un estat general de benestar físic, mental i social, i no de mera absència de malalties o dolències, en tots els aspectes relacionats en el sistema reproductiu, les seues funcions i processos. En conseqüència, la salut reproductiva entranya la capacitat de gojar d'una vida sexual satisfactòria, sense riscs , de procrear i la llibertat per a decidir fer-ho o no fer-ho, quàn i en quina freqüència»[1] (drets reproductius). Tant el home com la dòna tenen dret a estar informats i tindre accés a métodos de regulació de la fertilitat segurs, eficaços i accessibles aixina com a dispondre de servicis socials de planificació familiar i salut pública que permeten l'adequada assistència professional a la dòna embarassada i permeten que el part es produïxca de forma segura i promoguen el naiximent de fills sans.
Evolució del concepte
editarRespecte a la Salut Reproductiva, Ivonne Szasz, sociòloga espanyola especialisada en demografia, senyala que tradicionalment, hem usat els térmens "planificació familiar" i "salut matern-infantil", per a referir-nos -en un matís mèdic- a les malalties i morts relatives als processos reproductius, i a les complicacions del embaràs i del part. Un concepte en un fi clar: controlar el creiximent poblacional (antinatalisme & natalisme). En els últims anys s'ha començat a utilisar el terme "Salut Reproductiva" que al contrari de l'anterior posa émfasis en "els drets sexuals i reproductius de hòmens i dones. És dir, l'accés de hòmens i dònes al propi cos, a la satisfacció personal i a la presa de decisions sobre quàn, cóm i en quí tindre relacions sexuals.[2]
Salut dels adolescents
editar
La salut dels adolescents crea una important càrrega mundial i presenta una gran cantitat de complicacions adicionals i diverses en comparació a la salut reproductiva dels adults, com els problemes relacionats en l'embaràs precoç i la criança dels fills, les dificultats per a accedir a métodos anticonceptius i aborts segurs, la falta d'accés a l'atenció sanitària i les elevades taxes de VIH, infeccions de transmissió sexual i problemes de salut mental. Cada u d'ells pot vore's afectat per influències polítiques, econòmiques i socioculturals externes.[4] Per a la majoria de les adolescents, encara no han completat la seua trayectòria de creiximent corporal, per lo que afegir un embaràs les expon a una predisposició a complicacions. Estes complicacions van des de l'anèmia, la malaria, el VIH i atres ITS, el hemorràgia posparto i atres complicacions posparto, trastorns de salut mental com la depressió i pensaments o intents suïcides.[5] En 2016, les taxes de natalitat en adolescents d'entre 15 i 19 anys va ser de 45 per 1000.[6] En 2014, 1 de cada 3 va experimentar violència sexual, i es varen produir més d'1,2 millons de morts. Les tres principals causes de mort en dònes de 15 a 19 anys són les afeccions maternes 10,1%, les autolesionar 9,6% i les afeccions vials 6,1%.[7]
Les causes de l'embarasse adolescent són àmplies i diverses. En els països en desenroll, les jóvens es veuen pressionades a casar-se per diferents motius. Una raó és tindre fills per a ajudar en el treball, una atra pel sistema de dot per a aumentar els ingressos de la família, una atra es deu als matrimonis preestablits. Estes raons estan relacionades en les necessitats econòmiques de les famílies de les chiquetes, les normes culturals, les creències religioses i els conflictes externs.[8]
L'embaràs en l'adolescència, especialment en els països en desenroll, comporta majors riscs per a la salut i contribuïx a mantindre el cicle de la pobrea.[9] La disponibilitat i el tipo d'educació sexual para adolescents varia en les distintes parts del món. Els adolescents LGBT poden desenrollar problemes adicionals si viuen en llocs a on l'activitat homosexual és socialment desaprovada o illegal; en casos extrems, pot haver depressió, aïllament social i inclús suïcidi entre jóvens LGBT.
Vore també
editar
|
Referències
editar- ↑ OMS �"Salut Reproductiva", 2003. Vore:http://apps.who.int/gb/archive/pdf_files/EB113/seb11315a1.pdf
- ↑ Szasz, Ivonne, “El dret a ser dòna”, Contrapunt. La salut reproductiva [en llínea] consultat 1/10/2012, disponible en: http://www.tierramerica.org/mujer/contrapunto.shtml
- ↑ Naixcuts vius per edat de la mare i sexe del chiquet, taxes de fecunditat generals i per edat: últim any disponible, 2000-2009 - Divisió d'Estadística de les Nacions Unides - Estadístiques Demogràfiques i Socials
- ↑ Morris JL, Rushwan H. “Adolescent sexual and reproductive health: The global challenges”. International Journal of Gynaecology and Obstetrics 131 (Suppl 1): S40-2. doi:. PMID 26433504.
- ↑ «Salut materna, neonatal, infantil i de l'adolescent». World Health Organization. Consultat el 8 de març de 2023.
- ↑ «Taxa de fecunditat adolescent (naiximent per cada 1000 dònes de 15 a 19 anys)».
- ↑ «Estratègia Mundial per a la Salut de la Dòna, l'Infància i l'Adolescència (2016-2030) Estadístiques clau».
- ↑ Raj A, Jackson I, Dunham S. «Girl Child Marriage: A Persistent Global Women's Health and Human Rights Violation», Global Perspectives on Women's Sexual and Reproductive Health Across the Lifecourse, Springer, Cham, pp. 3-19. doi:10.1007/978-3-319-60417-6_1. ISBN 9783319604169.
- ↑ «Previndre l'embaràs precoç i els mals resultats reproductius entre els adolescents en els països en desenroll». Organisació Mundial de la Salut.
Bibliografia adicional
editar- Amuchástegui, A. (2001). Virginitat i iniciació sexual, experiències i significats. Mèxic: Edamex/Population Council. 440 pp. ISBN 970-661-122-3
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salud reproductiva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.