Principis de Yogyakarta

Els Principis de Yogyakarta: Principis sobre l'aplicació de la llegislació internacional de drets humans en relació a l'orientació sexual i l'identitat de gènero o, simplement, Principis de Yogyakarta, és un document que arreplega una proposta de 17 juristes internacionals que pretén consagrar una série de principis relatius a l'orientació sexual i identitat de gènero, en la finalitat de que li'ls prenga com a estàndarts bàsics per a orientar l'interpretació i aplicació de les normes del Dret internacional dels drets humans, a les persones lesbianas, gais, bisexuals i transexuals (LGBT). Presentat al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides el 26 de març de 2007, el document ha segut rebujat reiteradament per l'organisme, com també per l'Assamblea General i atres organismes de l'ONU. Per això, no constituïx una norma jurídica: els Principis no són vinculants, encara que han influït en el dret intern d'alguns Estats, principalment en Brasil per haver segut citats com fundamentación per la Suprema Cort Federal per a reconéixer-li entitat familiar a una unió entre persones del mateix sexe i en Índia, a on la Cort Suprema els va citar per a declarar que l'homosexualitat no constituïa delicte en el cas Navtej Singh Johar c. Unió d'Índia, de 2018.

Història

Els Principis de Yogyakarta varen ser presentats en la sèu de l'ONU en Ginebra.

El document va ser elaborat a petició de Louise Arbour, ex Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (2004-2008), per 16 experts en dret internacional dels drets humans de diversos països, incloent membres de la Comissió Internacional de Juristes, del Servici Internacional per als Drets Humans, acadèmics i activistes, reunits en la ciutat de Yogyakarta, Indonèsia, en l'Universitat de Gadjah Mada, entre el 6 i 9 de novembre de 2006.

El document final conté 29 principis, aprovats per unanimitat pels mencionats experts, i inclou recomanacions als governs, les institucions intergovernamentals regionals, la societat civil i a la pròpia organisació de les Nacions Unides. Entre els firmants dels principis de Yogyakarta es troben Mary Robinson, Manfred Nowak, Martin Scheinin, Mauro Cabral, Sonia Correja, Elizabeth Evatt, Philip Alston, Edwin Cameron, Asma Jahangir, Paul Hunt, Sanji Mmasenono Monageng, Sunil Babu Pant, Stephen Whittle i Wan Yanhai. Els Principis de Yogyakarta varen ser presentats, com una carta global per als drets LGBT, el 26 de març de 2007 davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides en Ginebra. Estos principis no han segut adoptades pels Estats en un tractat, i per tant no constituïxen, per sí mateixos, un instrument vinculant del Dret internacional dels drets humans. No obstant, els seus redactors pretenen que els Principis de Yogyakarta siguen adoptats com una norma universal, açò és, un estàndart jurídic internacional d'obligatori compliment per als Estats, davant lo que alguns països han expressat les seues reserves.

Objecte i orige

Els mecanismes de drets humans de l'ONU han defés el goge universal dels drets humans i la total inclusió en ells de totes les persones, independentment de la seua orientació sexual, identitat de gènero o una atra característica. Els Principis de Yogyakarta es basen en el desenroll positiu del dret internacional i proporcionen claritat sobre les accions que és necessari prendre sobre les orientacions sexuals i identitats de gènero

Vitit Muntarbhorn, co-president del grup d'experts i Relator Especial de l'ONU

L'orige més immediat del document està en la crida que varen fer 54 Estats en dit Consell en l'any 2006, per a que es responguera davant les greus violacions de drets humans de lesbianas, gais, bisexuals i persones transexuals o transgénero, i intersexuals que es donen habitualment en numerosos països.

Contingut

Plantilla:LGBT en el món El text es compon de 29 principis precedits d'un preàmbul i seguits per unes recomanacions adicionals. El document partix dels drets arreplegats en la Declaració Universal dels Drets Humans, Declaració i Programa d'Acció de Viena i en uns atres tractats de drets humans, pero que en numerosos països són negats a persones en motiu de la seua orientació sexual o la seua identitat de gènero.

Els principis

Resum dels principis de Yogyakarta:

• Preàmbul: Es reconeixen les violacions de drets humans, marginació, estigmatisació i prejuís, basades en l'orientació sexual i l'identitat de gènero; s'establix un marc de trebalegal i es definixen els térmens clau.

• Principi 1: El dret al fruïment universal dels Drets Humans: Els sers humans de totes les orientacions sexuals i identitats de gènero tenen dret al ple fruïment de tots els drets humans.

• Principi 2: Els drets a l'igualtat i a la no discriminació: Totes les persones tenen dret al fruïment de tots els drets humans, sense discriminació per motius d'orientació sexual o identitat de gènero. La llei prohibirà tota discriminació i garantisarà a totes les persones protecció igual i efectiva contra qualsevol discriminació.

• Principi 3: El dret al reconeiximent de la Personalitat jurídica: L'orientació sexual o identitat de gènero que cada persona definixca per a sí, és essencial per a la seua personalitat i constituïx un dels aspectes fonamentals de l'autodeterminació, la dignitat i la llibertat. Cap persona serà obligada a sometre's a procediments mèdics, incloent esterilisació, cirugia de reasignación de sexe i teràpia hormonal com a requisit per al reconeiximent llegal de la seua identitat de gènero. Cap persona serà somesa a pressions per a ocultar, suprimir o negar la seua orientació sexual o identitat de gènero.

• Principi 4: El dret a la vida: A ningú se li impondrà la pena de mort per activitats sexuals realisades de mutu acort.

• Principi 5: El dret a la seguritat personal: Tota persona, en independència de la seua orientació sexual o identitat de gènero, té dret a la protecció de l'Estat front a tot acte de violència o agressió contra la seua integritat personal.

• Principi 6: El dret a la privacitat: Totes les persones, en independència de la seua orientació sexual o identitat de gènero, tenen el dret la privacitat, sense ingerències arbitràries o illegals en la seua vida privada. Incloent el dret a optar per revelar o no la pròpia orientació sexual o identitat de gènero, aixina com també les decisions relatives al propi cos i a les relacions sexuals o d'una atra índole consensuades en atres persones.

• Principi 7: El dret de tota persona a no ser detinguda arbitrariamente: És arbitrari l'arrest o la detenció per motius d'orientació sexual o identitat de gènero.

• Principi 8: El dret a un juí just: Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat i en les degudes garanties, a ser sentida públicament i en justícia per un tribunal competent, independent i imparcial sense discriminació per motius d'orientació sexual o identitat de gènero.

• Principi 9: El dret de tota persona privada de la seua llibertat a ser tractada humanamente: Tota persona privada de la seua llibertat serà tractada humanamente i en dignitat en independència de la seua orientació sexual o identitat de gènero, conceptes que són fonamentals per a la dignitat de tota persona.

• Principi 10: El dret de tota persona a no ser somesa a tortures, ni a penes o tractes cruels, inhumans i degradants: Totes les persones tenen el dret a no ser someses a torturas ni a penas o tractes cruels, inhumans o degradants, inclús per raons relacionades en l'orientació sexual o l'identitat de gènero.

• Principi 11: El dret a la protecció contra totes les formes d'explotació, venda i tracta de persones: Tota persona té dret a la protecció contra la tracta de persones, venda i qualsevol forma d'explotació, incloent l'explotació sexual, basades en una orientació sexual o identitat de gènero.

• Principi 12: El dret al treball: Tota persona té dret al treball digne realisat en condicions equitatives i a la protecció contra el desocupació, sense discriminació per motius d'orientació sexual o identitat de gènero.

• Principi 13: El dret a la seguritat i a atres mides de protecció social: Totes les persones tenen dret a la seguritat social i a atres mides de protecció social, sense discriminació per motius d'orientació sexual o identitat de gènero.

• Principi 14: El dret a un nivell de vida adequat: Tota persona té dret a un nivell de vida adequat, incloent una alimentació adequada, aigua potable, servicis sanitaris i vestimenta adequades, aixina com a la millora contínua de les seues condicions de vida, sense discriminació per motius d'orientació sexual o identitat de gènero.

• Principi 15: El dret a una vivenda adequada: Tota persona té dret a una vivenda adequada, lo que inclou la protecció contra el desestage i carència de llar, independentment de la seua orientació sexual o identitat de gènero.

• Principi 16: El dret a l'educació: Tota persona té dret a l'educació, sense discriminació alguna basada en la seua orientació sexual i identitat de gènero, i en el degut respecte cap a estes.

• Principi 17: El dret al fruïment del més alt nivell possible de salut: Totes les persones tenen el dret al fruïment del més alt nivell possible de salut física i mental, sense discriminació per motius d'orientació sexual o identitat de gènero, en dret de consentiment informat. La salut sexual i reproductiva és un aspecte fonamental d'este dret.

• Principi 18: Protecció contra abusos mèdics: Cap persona serà obligada a sometre's a cap forma de tractament, procediment o exàmens mèdics o sicològics, ni a permanéixer confinada en un centre mèdic, en motiu de la seua orientació sexual o identitat de gènero. En independència de qualsevol classificació que afirme lo contrari, l'orientació sexual i l'identitat de gènero d'una persona no són, en sí mateixes, condicions mèdiques i no deuran ser tractades, curades o suprimides.

• Principi 19: El dret a la llibertat d'opinió i d'expressió: Incloent l'expressió de l'identitat o la personalitat per mig dellenguage, l'apariència i el comportament, la vestimenta, les característiques corporals, l'elecció de nom o qualsevol un atre mig, com també la llibertat de buscar, rebre i impartir informació i idees de tots els tipos, inclús la concernent als drets humans, l'orientació sexual i l'identitat de gènero, a través de qualsevol mig i sense consideració a les fronteres.

• Principi 20: El dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques: Incloent les manifestacions pacífiques relacionades en l'orientació sexual o l'identitat de gènero. Les persones poden formar i fer reconéixer, sense discriminació, associacions basades en l'orientació sexual o l'identitat de gènero, aixina com associacions que distribuïxquen informació a, o sobre persones de, les diverses orientacions sexuals i identitats de gènero, faciliten la comunicació entre estes persones i advoquen pels seus drets.

• Principi 21: El dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió: Estos drets no poden ser invocats per l'Estat per a justificar lleis, polítiques o pràctiques que neguen el dret a igual protecció de la llei o que discriminen per motius d'orientació sexual o identitat de gènero.

• Principi 22: El dret a la llibertat de moviment: L'orientació sexual i l'identitat de gènero mai podran ser invocades per a llimitar o impedir l'ingrés d'una persona a un Estat, la seua eixida d'est o la seua tornada al mateix, incloent l'Estat del com la persona és ciutadana.

• Principi 23: El dret a procurar asil: En cas de persecució relacionada en l'orientació sexual o l'identitat de gènero, tota persona té dret a procurar asil, i a obtindre-ho en qualsevol país. Un Estat no podrà expulsar a una persona a un atre Estat del que hi haja sospites fundades de que eixa persona podria sofrir qualsevol forma de penes o tractes cruels o degradants a causa de la seua orientació sexual o identitat de gènero.

• Principi 24: El dret a formar una família: en independència de la seua orientació sexual o identitat de gènero, inclús a través de l'accés a adopció o a reproducció assistida. Existixen diverses configuracions de famílies. Cap família pot ser somesa a discriminació basada en l'orientació sexual o identitat de gènero de qualsevol dels seus integrants.

• Principi 25: El dret a participar en la vida pública: incloent el dret a postular-se a càrrecs públics, a participar en la formulació de polítiques que afecten el seu benestar, aixina com a tindre accés a tots els nivells de les funcions i ocupacions públiques, incloent el servici en la policia i les forces armades, sense discriminació per motius d'orientació sexual o identitat de gènero.

• Principi 26: El dret a participar en la vida cultural: podent expressar a través d'este dret la diversitat d'orientacions sexuals i identitats de gènero.

• Principi 27: El dret a promoure els Drets Humans: incloent les activitats dels defensors dels drets humans encaminades a promoure i protegir els drets de les persones de diverses orientacions sexuals i identitats de gènero.

• Principi 28: El dret a recursos i resarcimientos efectius: brindant reparacions a persones que els seus drets hagen segut violats per motiu de la seua orientació sexual o identitat de gènero.

• Principi 29: Responsabilitat penal: Tota persona els drets humans del qual siguen violats, incloent els drets als que es fa referència en estos Principis, té dret a que a les persones responsables de dita violació, se'ls responsabilise penalment pels seus actes de manera proporcional a la gravetat de la violació. No deurà haver impunitat per a autors de violacions als drets humans relacionades en l'orientació sexual o l'identitat de gènero.

El seu rebuig per Nacions Unides

Els Principis mai han segut acceptats per les Nacions Unides, i l'intent de convertir l'identitat de gènero i l'orientació sexual en noves categories de no discriminació ha segut rebujat reiteradament per l'Assamblea General, el Consell de Drets Humans de l'ONU i atres organismes de l'ONU. En juliol de 2010, Vernor Muñoz, Relator Especial de les Nacions Unides sobre el Dret a l'Educació, va presentar a l'Assamblea General de les Nacions Unides un informe provisional sobre el dret humà a l'educació sexual integral, en el que va citar els Principis de Yogyakarta com a norma de drets humans. En el debat que va seguir, la majoria dels membres de la Tercera Comissió de l'Assamblea General varen recomanar no adoptar eixos principis. El Representant de Malawi, parlant en nom de tots els Estats africans, va argumentar que l'informe:

reflectia un intent d'introduir conceptes controvertits i un despreci pel Còdic de Conducta per als Titulars de Mandats dels Procediments Especials, tal com es descriu en la resolució 8/4 del Consell de Drets Humans. Va expressar la seua alarma per la reinterpretació dels instruments, principis i conceptes de drets humans existents. L'informe també va citar selectivament observacions generals i recomanacions específiques per a cada país formulades pels òrguens creats en virtut de tractats i va propagar principis controvertits i no reconeguts, inclosos els cridats Principis de Yogyakarta, per a justificar la seua opinió personal.

Trinitat i Tobago, en nom dels Estats del Carib membres de CARICOM, va argumentar que el relator especial havia optat per ignorar el seu mandat, establit en la resolució 8/4 del Consell de Drets Humans, i centrar-se en canvi en el cridat 'dret humà a l'educació integral'. Dit dret no existia en cap instrument o llei de drets humans internacionalment acordat, i els seus intents de crear un excedien en créixens el seu mandat i el del Consell de Drets Humans." El representant de Mauritània, parlant en nom de la Lliga Àrap, va afirmar que els Estats àraps estaven "consternados" i va acusar al relator d'intentar promoure "doctrines controvertides que no gogen de reconeiximent universal" i de "redefinir conceptes establits d'educació en matèria de salut sexual i reproductiva, o de drets humans en general". la Federació Rússia va expressar "la seua decepció i desacort fonamental en l'informe", segons el relator.:

Per a justificar les seues conclusions, va citar numerosos documents que no varen ser acordats a nivell intergovernamental i que, per lo tant, no podien considerar-se expressions autorisades de l'opinió de la comunitat internacional. En particular, es va referir als Principis de Yogyakarta i a les Orientacions Tècniques Internacionals sobre Educació Sexual. L'aplicació de diverses disposicions i recomanacions d'estes últimes donaria lloc a processos penals per delictes com la corrupció jovenil.

Vore també

• Llegislació sobre l'homosexualitat en el món
• Principis de Yogyakarta en acció
• Declaració de Montreal
• Declaració sobre orientació sexual i identitat de gènero de les Nacions Unides

Bibliografia

• refworld. org/cgi-bin/texis/vch/rwmain/opendocpdf.pdf? reldoc=y&docid=48244e9f2 Principis de Yogyakarta
• archive. org/web/20071202125554/http://hrw. org/spanish/docs/2007/03/26/global15548. htm Participants en la redacció del text
• archive. org/web/20071015220055/http://borisdittrich. nl/hrw. html? item_id=7 Artícul de Boris Ditrich, Director de respal d'Human Rights Watch
• coe. int/ViewDoc. jsp? id=1476365 Drets Humans i Identitat de Gènero (Consell d'Europa)
• archive. org/web/20100612221226/http://assembly. coe. int/Main. asp? link=%2FDocuments%2FWorkingDocs%2FDoc10%2FEDOC12185. htm Discriminació per motius d'orientació sexual i identitat de gènero (Assamblea Parlamentària del Consell d'Europa)
• org/ Principis de Yogyakarta en Acció
• archive. org/web/20130521205553/http://www. ypinaction. org/files/02/86/Guia_del_activista_nov_14_2010.pdf Guia de l'activiste per a usar els Principis de Yogyakarta

• ohchr. org/english/bodies/hrcouncil/docs/19session/A. HRC.19.41_sp.pdf Lleis i pràctiques discriminatòries i actes de violència comesos contra persones per la seua orientació sexual i identitat de gènero(Consell de Drets Humans A. HRC/19/41)