Discriminació

Erro al crear miniatura:

Una alegoria de discriminació, en la que el grup de tasses blanques rebuja i exclou a la tassa negra.

En comportament social, la discriminació (del llatí discriminatĭo, -ōnis) és el tracte desigual cap a una persona o colectivitat per motius de raça, ètnia, orientació sexual, orige nacional, religió, ideologia política, classe social, maltia mental o física, etc. En filosofia moral s'ha definit a la discriminació com un tracte o consideració «desventajosa». Esta definició és comparativa: una persona no té que ser danyada per a que li la discrimine, simplement té que ser tractada «pijor» que unes atres per raons arbitràries. La reacció o interacció inicial que li succeïx un grup influencia el comportament real de l'individu cap al propi grup o al seu líder, restringix a membres d'un grup de privilegis o oportunitats disponibles per a un atre grup, lo que conduïx a l'exclusió de l'individu o a entitats basades en una presa de decisions illògica o irracional. La major part de les persones afectades per la discriminació són individus pertanyents a les denominades minories, chicotets grups dins d'una societat, encara que hi ha molts casos en els que estos grups no són chicotets.

Existixen tradicions, polítiques, idees, pràctiques i lleis discriminatòries en molts països i institucions en tots els llocs del món, inclús en territoris a on la discriminació està mal vista. En alguns llocs s'ha intentat beneficiar a els qui havien segut tradicionalment víctimes de discriminació a través de mecanismes de discriminació positiva, com l'establiment de lleis de quotes per a favorir l'accés de la dòna als càrrecs de representació o per a favorir la contractació de persones en discapacitat. Tota discriminació escomença en l'us de la facultat per a senyalar a un individu, les etiquetes, ya siguen per a ben o per a mal, són part de la discriminació. Només els actes evidenciats donen validea dels mateixos, ya que és molt senzill senyalar a algú, quan s'és més d'un els qui compartixen l'ideal de discriminar.

Individual, colectiva i institucional

La discriminació individual és aquella que es produïx entre un individu i un atre; és dir, quan una persona tracta de manera distinta i negativa a una atra persona sense que existixca una raó contextual diferenciada. Esta forma de discriminació es contrapon a la discriminació colectiva, que ocorre quan es dona un tracte diferenciat d'un grup a un atre, negatiu i inferior per les mateixes raons. La discriminació colectiva la sofrixen els colectius LGBTI per eixemple, i es dona en casos de discriminació racial, com en Estats Units durant els anys 60 o les pressions que sofrixen aquelles persones que professen certes religions en països islamistes.

Tipos de discriminació per criteri

Una de les principals fonts de la desigualtat és la discriminació. Segons César Rodríguez, en el seu text titulat Dret a l'igualtat, «els ingressos, la classe social i la raça, factors tals com el gènero, l'orige ètnic, la nacionalitat, l'afiliació religiosa o l'ideologia política» donen lloc a les formes de discriminació. Varen existir certs grups minoritaris que no estan efectivament incorporats en la societat. Estos grups estan discriminant i es troben en una posició de «subordinació perpètua» (expressió presa de Dret i grups desaventajados de Gargarella), lo que es veu reflectit en la economia (classes menys favorides), en la política (estos grups no tenen representació política) i en la vida social. Este tipo de discriminació és la més evident, puix és la que es veu en el dia a dia; per eixemple, la violència física racial entre colles que es dona en els Estats Units o en Europa. El dret (sistema judicial) ha segut utilisat com a element de control per part dels grups predominants, a l'objecte de mantindre el statu quo. La discriminació ha segut una de les principals fonts de desigualtat, degut a que, com certs grups estan marginats de les decisions, se'ls priva de certs drets fonamentals, tals com la salut, la seguritat social i la educació, entre molts atres. En les diferents llengües abunden térmens que són utilisats en connotacions racistes, clasistas o nacionalistes. També s'utilisen les paraules per a crear i mantindre estereotips. Existixen moltes frases que expressen discriminació a les que estem tan acostumats que no nos donem conte. Per tot açò, podem dir que ellenguage és una forma de discriminació i que fa que estes actituts es vagen permeando per la societat que utilisa ellenguage. No obstant, s'han fet esforços per a parar la discriminació i assegurar-li a estos grups el respecte als seus drets a través del mateix eixercici del dret. Un eixemple d'açò varen ser les reformes jurídiques de la década de 1970, en les que es va operar de forma tal que serviren de «obstàculs contra la discriminació» (expressió presa delliure Emancipació social i violència en Colòmbia, escrit per Rodrigo Uprimny i Maurici García Villegas). En el cas colombià podem vore cóm la Cort Constitucional ha tingut un paper protagónico a través de les seues decisions, permetent que alguns dels grups abans discriminats obtinguen ara representació i el respecte dels seus drets fonamentals (eixemples d'açò són els indígenas, els sindicats i els homosexualés, entre molts atres). Atres persones que poden també ser objecte de discriminació són els qui posseïxen una condició de discapacitat, siga física, intelectual, sensorial o relacionada en algun trastorn mental crònic (o cronificado). En estos casos la discriminació es manifesta en diverses àrees com el dret, l'educació, l'urbanisme, la cultura, l'administració, l'economia, l'ocupació, etc. Estes barreres que troben les persones en alguna d'estes característiques són analisades des del cridat enfocament social de la discapacitat.

Discriminació per edat

Este tipo de discriminació en contractació s'ha percebut en Estats Units. Joanna Lahey, professora de l'Escola Bush de Govern i Servici Públic en la Universitat de Texas A&M, va trobar que la provabilitat de que una empresa vares entrevore a un candidat és un 40 % major si és jove que si té 50 anys o més. En Europa, investigadors de la Universitat de Gante varen medir el ràtio d'este tipo de discriminació en Bèlgica. Varen trobar que la discriminació per edat és heterogénea d'acort a l'activitat que els candidats de major edat varen mamprendre durant els seus anys posteriors a l'educació. En Bèlgica, solament són discriminats si tenen més anys d'inactivitat o ocupacions irrellevants.

En una enquesta per a la Universitat de Kent, Anglaterra, 29 % dels enquestats varen declarar que han sofrit de discriminació per edat; una major proporció que la discriminació racial o per gènero. Dominic Abrams, sicòlec social en l'universitat, va concloure que esta forma de prejuí és la més prevalente en la població del Regne Unit.

Discriminació per gènero

La discriminació de gènero és un fenomen social que es basa en el conjunt de rols socialment construïts, comportaments, activitats i atributs que una societat considera com a apropiats i inapropiats per a hòmens i dònes. Pot ocasionar distints problemes psíquics i somatizaciones en comunitats LGBT.

Discriminació contra la dòna en l'àmbit laboral

Un enfocament des del qual és possible analisar de manera qualitativa els nivells de discriminació contra la dòna és des de l'àmbit laboral. D'acort en un estudi realisat per l'Universitat de Barcelona els treballs en els quals les dònes a través de l'història s'han desenrollat comunament són aquells relacionats en servicis de proximitat o de vida diària, entenent per ells a les activitats remunerades el fi principal de les quals és el de satisfer necessitats familiars i en general de la vida quotidiana. En este sentit, es tracta d'un dels pocs àmbits en els quals la dòna ha conseguit tindre un creiximent laboral, respecte del gènero opost, desenrollant-se principalment en àmbits eixecutius i llocs que suponen un grau acadèmic específic. L'increment massiu d'este tipo de treballs entre les dònes en els últims anys deriva d'una série de condicions, tals com a canvis sociodemogràfics, econòmics, la dispersió de certes tradicions i costums, l'envelliment de la població, creiximent de la població femenina, crisis fiscals, entre unes atres, sobretot en les societats occidentals.

Discriminació contra el varó

Artícul principal → Discriminació i violència contra els varons.

En la majoria dels països, el servici militar obligatori és obligatori únicament per als varons, lo que constituïx una violència institucional i sistemàtica contra els varons, en molts casos avalada pels tribunalés. Quan açò ocorre, esta violència comporta ademés atres violències i discriminacions (disciplina militar, movilisació per a la guerra, subjecció a lleis penals militars, etc.)

També existixen atres discriminacions i violències contra els varons en atres àmbits.

Discriminació per orige ètnic

Discriminació en dònes indígenes

La discriminació obedix a patrons socioculturals largamente depresos i repetits, en la transmissió dels quals i perpetuació, la conducta d'els qui nos rodegen mig familiar i entorn sociocultural juga un paper important puix és ací a on el ser humà comença a establir criteris de-selecció de persones, grups i comunitats. Una de les pijors formes de discriminació és l'invisibilitat, les dònes indígenes immigrants són invisibles, no sabem en precisió quantes migran als camps agrícoles o a les maquiladoras del nort del país, tampoc sabem quàntes migran a Estats Units. Esta visió, ha permés violacions sistemàtiques dels Drets Humans, ya que als grups etiquetats com a vulnerables se'ls llimiten les possibilitats d'eixercir els seus drets, ocultant fets que tenen raïls discriminatòries per racistes, misóginas, xenofóbicas, etc. i, sobretot, s'encobrixen les desigualtats, que en base en determinacions estructurals, neguen o restringixen l'accés a condicions de vida dignes. La diversitat cultural generada pels distints grups ètnics nos brinda gran potencial per al creiximent comunitari, per lo que el cuestionamiento i concientización dels patrons discriminatoris que eixercim en societat és indispensable per a l'erradicació de conductes que posen en risc els drets de les comunitats indígenes.

En ser una de les comunitats més desprotegides, les sifres sobre la discriminació encara són inexactas i seguixen sense ser documentades, els estudis senyalen conflictes com a violència, pobrea, llimitat accés a l'educació, desocupació, escassa participació política i representació.

Discriminació per discapacitat

De tal manera, les persones en discapacitat experimenten formes comunes de discriminació, com un alt nivell de rebuig en diferents institucions, prejuïns sobre la seua productivitat o inclús l'exclusió de gran part del seu entorn. D'acort en INEGI, 6 % de la població mexicana (entorn a 7.1 millons de persones) té algun tipo de discapacitat, entesa com alguna dificultat per a caminar o moure's, vore i escoltar, parlar o comunicar-se, posar atenció o deprendre, atendre el conte personal o tindre alguna llimitació mental. Un dels majors problemes d'este sector social és la discriminació estructural que ha enfrontat històricament.

El Títul I de la Llei sobre Nortamericanes en Discapacitats de 1990 (ADA, per les seues sigles en anglés) prohibix als patrons privats, els governs estatals i locals, les agències d'ocupació i els sindicats de treballadors discriminar contra individus calificats en discapacitats en els procediments de solicitut d'ocupació, contractació, acomiadament, ascens, compensació, entrenament per a l'ocupació i atres térmens, condicions i privilegis d'ocupació. D'un modo particular, és molt comú este tipo de discriminació en les persones que posseïxen algunes discapacitats que a simple vista no es perceben com per eixemple els trastorns de l'espectre autiste.

Discriminació per lateralitat

Vore també: Zurdera

En esta part, l'eixemple més clar és la discriminació dels destres cap als esquerrers, ya que en moltes cultures i religions consideren a la mà esquerra com «la mà del dimoni». Per esta i atres raons, fa anys, el cos de docents tractava de que chiquets i chiquetes esquerrers escrigueren en la mà dreta o «correcta». Sent iguals les qualitats del ser humà, que tant els esquerrers com els destres tenen, el tracte deuria ser el mateix respecte al seu lateralitat.

Discriminació per embaràs

Este tipo de discriminació es dona en el moment en que les dònes són llimitades o rebujades, quan es troben embarassades, o patixen alguna maltia relacionada en l'embaràs. Les dònes embarassades tenen dret a ser tractades de la mateixa manera que aquelles que no ho estan, i té dret a tindre accés a les mateixes oportunitats. Un cap o patró, no pot negar la contractació a una dòna embarassada que complixca en els requisits delloc solicitat. Aixina com també té l'obligació de cedir llicències per maternitat, tractant a la dòna de la mateixa manera que tractaria a un empleat incapacitat temporalment. En lo que referix al segur mege, en el cas de les dònes, deu contemplar i cobrir aquelles necessitats que estiguen relacionades en l'embaràs. Sobre atres situacions, un empleador no té dret a llimitar el desenrollaboral d'una dòna, per la possibilitat de que esta puga embarassar-se.

Discriminació per religió

Esta discriminació pot manifestar-se en la llimitació a l'accés a l'ensenyança, servicis de salut, o a càrrecs públics i inclús els membres de les comunitats religioses poden ser encarcerats o assessinats per la seua afiliació o a les seues creències religioses. Aixina mateix, esta forma de discriminació pot afectar a els qui manifesten públicament no creure en cap religió (discriminació contra els ateus).

Discriminació per personalitat

El sicòlec Carl Jung distinguia la personalitat en introvertida i extrovertida. Les persones introvertides poden ser objecte de discriminació i burles, en epítets tals com "autista", "mut", etc. A on més es dona este tipo de segregació és en escoles, treball, vida quotidiana. Les escoles de ment molt tancada tracten de forçar als alumnes a que es junten en uns atres, tallant aixina la seua personalitat i desenroll. Este tipo de discriminació és molt poc parlada, casi llegal. En efecte, per este motiu este tipo de discriminació fomenta actituts com el bullying i el mobbing.

Formes de discriminació

La discriminació constituïx un problema central en les qüestions de la filosofia moral, per això és de crucial importància diferenciar que tipos de discriminació es poden donar, de manera que es distinguixquen, ya no solament la forma de discriminació sobre un individu o conjunt d'individus, sino també cuals són els tipos de discriminació que es poden fer a partir d'elles. D'esta manera, observarem que el significat del terme "discriminació" pot variar segons el context.

Que és la discriminació

La discriminació d'els qui no pertanyen a un cert grup pel fet de no pertànyer a tal grup o en la creència de que els qui no pertanyen a tal no satisfan alguna classe de criteri moralment rellevant.

La discriminació directa ocorre quan una persona en una discapacitat és o ha segut tractada de manera menys favorable que algú que no ho és, en una situació similar o comparable (sexe, orige nacional, raça, color, ètnia, edat, discapacitat o religió).

Discriminació cognitiva

Es distinguixen dos tipos de discriminació (cognitiva i no cognitiva) en funció de l'actitut en la que es realisa. Segons açò, la discriminació cognitiva és aquella que es fa con respecto d'els qui no pertanyen a un cert grup X en base en la creència de que un cert criteri moralment rellevant no és satisfet per els qui no pertanyen a X. Esta pot donar-se tant en casos de discriminació directa com a indirecta.

Discriminació no cognitiva

La discriminació, per part d'els qui pertanyen a un cert grup X per una mera actitut, cap a els qui no pertanyen a X (com pot ser el mer desig de que els vaja mal). Es dona sempre baix la discriminació directa.

Discriminació jeràrquica

La discriminació d'els qui no pertanyen a un cert grup X que implica que alguns o tots els interessos d'els qui no pertanyen a X conten menys que els d'els qui sí pertanyen a X. Açò es fa buscant algun tipo de segregació.

Discriminació reflexiva

La discriminació d'els qui pertanyen a un cert grup en el que es troba qui discrimina. Algú pot pertànyer a un cert grup discriminant i mantenint també tal discriminació.

Discriminació de segon orde

La discriminació d'alguna agent moral per la creència o el fet de que s'oponga a alguna classe de discriminació de primer orde. És dir, discriminar a algú pel fet de que eixe algú s'oponga a la seua volta a certa discriminació. Eixemple d'açò podria ser el cas en el que un grup de persones no racialisades discrimine a una atra pel fet de que esta recolza la lluita antirracista.

Discriminació de primer orde

La discriminació d'un individu o ent per raons distintes de la creència o el fet de que s'oponga a alguna classe de discriminació de primer orde.

Discriminació epistémica

L'opinió d'un agent és considerada menys fiable epistèmicament que la d'atres agents pels mateixos motius pels que té lloc alguna atra forma de discriminació. Si considerem que l'opinió d'un algú és menys susceptible de ser correcta que la d'un atre individu simplement pel fet de que el primer forma part d'un cert grup que sofrix una certa discriminació, sense més evidències per a considerar alguna cosa aixina, estarem incorrent en un eixemple de discriminació epistémica. Açò es dona en els casos en els que es considera més fiable l'opinió o criteri d'una persona adulta front a la d'una atra de menor edat, entre uns atres.

Tractats internacionals

Els documents importants de la Organisació de les Nacions Unides que aborden la discriminació inclouen:

• La Declaració Universal de Drets Humans és una declaració adoptada per l'Assamblea General de les Nacions Unides el 10 de decembre de 1948. Establix que: "Tota persona té dret a tots els drets i llibertats establits en esta Declaració, sense distinció de cap tipo, com la raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o una atra, orige nacional o social, propietat, naiximent o un atre estat ".
• La Convenció internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial (ICERD) és una convenció de les Nacions Unides. La Convenció compromet als seus membres a eliminar la discriminació racial. La convenció va ser adoptada i oberta a la firma de l'Assamblea General de les Nacions Unides el 21 de decembre de 1965, i va entrar en vigor el 4 de giner de 1969.
• La Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dòna (CEDAW) és un tractat internacional adoptat en 1979 per l'Assamblea General de les Nacions Unides. Descrit com una declaració internacional de drets per a les dònes, va entrar en vigor el 3 de setembre de 1981.
• La Convenció sobre els drets de les persones en discapacitat és un tractat internacional d'instruments de drets humans de les Nacions Unides. Les parts en la Convenció estan obligades a promoure, protegir i garantisar el ple fruïment dels drets humans per les persones en discapacitat i garantisar que gogen de la plena igualtat davant la llei. El text va ser adoptat per l'Assamblea General de les Nacions Unides el 13 de decembre de 2006, i es va obrir a la firma el 30 de març de 2007 ; va entrar en vigor el 3 de maig de 2008.

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Discriminació en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Discriminació.