Exclusió social

Exclusió social

Archiu:HomelessParis 7032101.jpg

Home sense llar en París, eixemple de persona en exclusió social

La exclusió social és la falta de participació de segments de la població en la vida cultural, econòmica i social de les seues respectives societats per la carència dels drets, recursos i capacitats bàsiques (accés a la llegalitat, al mercat laboral, a l'educació, a les tecnologies de l'informació, als sistemes de salut i protecció social), factors que fan possible una participació social plena. És un concepte clau en el context de l'Unió Europea (UE) per a abordar les situacions de pobrea, desigualtat social, vulnerabilitat i marginació de parts de la seua població. El concepte també s'ha difòs, encara que més limitadament, fòra d'Europa. La UE va proclamar a l'any 1998 com a any europeu de lluita contra la pobrea i l'exclusió social.

Evolució del concepte

Protagonisme internacional del concepte

Si ben el concepte d'exclusió va ser falcat en els anys 50 i 70 no seria fins a la segona mitat dels 80 quan realment cobra importància en l'escena política francesa. Es tracta dels debats entorn a la proposta, finalment aprovada pel parlament en decembre de 1988, de crear l'Ingrés Mínim d'Inserció (Revenu Minimum d’Insertion – RMI). És en este context que el tema de l'exclusió/inclusió madura com para, baix l'impuls de Jacques Delors i els seus assessors, passar a ocupar un ranc privilegiat en el pensament de l'actual Unió Europea, aplegant a reemplaçar totalment, per un temps a lo manco, al concepte de pobrea. El concepte d'exclusió social va ser oficialment adoptat en 1989 per la Comunitat Europea en una resolució del Consell Europeu que du per títul Combatre l'exclusió social. Des de la poderosa plataforma de la Comunitat Europea el concepte d'exclusió social iniciarà una ràpida expansió tant en els Estats membres de la mateixa com en una série d'organismes internacionals, com ser les Nacions Unides, l'Organisació Internacional del Treball i el Banc Mundial. En térmens polítics, l'ascens de Tony Blair al govern britànic li donarà un nou espente molt significatiu, que es concretarà en la creació en decembre de 1998 de la Social Exclusion Unit (SEU, “Unitat per a l'Exclusió Social”) com partix integrant de la Secretaria del Gabinet del primer ministre i en el nomenament, l'any 1999, d'un ministre per a l'exclusió social. Mai abans ni tampoc despuix un govern li ha donat tal prominència a la perspectiva de l'exclusió social. Ademés, l'iniciativa política de Blair implicarà, a lo manco temporalment, una ruptura de el “front anglo-sajón” que tradicionalment s'ha mantingut escèptic respecte del nou concepte i fermament ancorat en les investigacions clàssiques sobre la pobrea.

No obstant, el concepte mai va conseguir implantar-se en Estats Units ni tampoc en Àsia, i la seua presència ha segut llimitada en Àfrica o Amèrica Llatina i Europa .^{cita requerida} En general, es pot dir que fòra d'Europa el concepte de pobrea ha guanyat el pols que li va entaular, fa ya un parell de décades, el d'exclusió social. Inclús en la UE, si be se seguix parlant molt d'exclusió social de fet se seguix pensant en i medint la pobrea, la privació i la vulnerabilitat. Un fet sintomàtic és que en el nou programa estrela de la UE, Europa 2020, l'iniciativa emblemàtica respecte de la lluita contra la pobrea i l'exclusió es cride simplement Plataforma europea contra la pobrea. Un atre fet que retrata el carpiment de l'en el seu dia tan prominent presència del concepte d'exclusió social és la degradació de la posició de l'Unitat per a l'Exclusió Social dins del govern britànic en maig de 2002 per a després, en juny de 2006, ser transformada en un organisme de molt menor pes i ranc cridat Social Exclusion Task Force (SETF, “Força Operativa per a l'Exclusió Social”) que finalment desapareixeria de l'escena governamental britànica sense pena ni glòria.

Definicions de l'exclusió social

L'exclusió social ve del rebuig econòmic, polític i educatiu. Es mouen en un eix que va des del sentit original francés del terme, que se centra en la ruptura de lo que Durkheim cridava lien social (“llaç social”) i que en sí mateixa poc té que vore en la pobrea, a un sentit més anglés del concepte, en el que exclusió social es definix com una suma de situacions de privació o pobrea que se supon són, en sí mateixes, components i causes de l'exclusió.

L'adopció per part de la Comunitat Europea del terme exclusió social a fins dels 80 es va caracterisar per una mescla eclèctica d'abdós enfocaments, a on l'idea original francesa va ser passada pel cedazo anglés. Aixina descriuen H. Silver i S. M. Miller este procés:

Quan la UE va adoptar la terminologia de la ‘exclusió social’ del francés, el seu significat va canviar subtilment. Els experts britànics dels Programes de la Pobrea varen tractar, per eixemple, de reconciliar l'émfasis francés en l'exclusió social i cultural en el seu propi émfasis tradicional en la privació material i en els drets socials de la ciutadania, veent la pobrea com un impediment per a la participació plena en la societat […] El treball conceptual li va cedir el pas a un compromís polític […] Dit lisa y llanament, la UE va reformular l'exclusió com una inhabilidad per a eixercir els ‘drets socials dels ciutadans’ a obtindre un estàndart bàsic de vida i com a barreres a la ‘participació’ en les principals oportunitats socials i ocupacionals de la societat.

Este compromís, a on la tenyida anglesa ha segut més marcat que el francés, és el que nos permet entendre les diverses definicions que la UE ha anat donant del terme exclusió social fins a aplegar a l'actualment usada, tal com va ser presentada en l'Informe conjunt sobre l'inclusió social de 2003: “Exclusió social és un procés que relega a algunes persones al marge de la societat i els impedix participar plenament per la seua pobrea, a la falta de competències bàsiques i oportunitats d'aprenentage permanent, o per motius de discriminació. Açò les allunta de les oportunitats d'ocupació, percepció d'ingressos i educació, aixina com de les rets i activitats de les comunitats. Tenen poc accés als organismes de poder i decisió i, per això, se senten indefensos i incapaços d'assumir el control de les decisions que els afecten en la seua vida quotidiana.”

Ara be, més allà de l'émfasis que se li done a diferents components del concepte d'exclusió social tots els enfocaments accentuen certes característiques del mateix, en particular el tractar-se supostament d'un fenomen multidimensional i acumulatiu, és dir, en el que coincidirien, reforçant-se mútuament, una série de processos i situacions de privació i exclusió que espenten a individus i grups “al marge de la societat”, amenaçant aixina el llaç o la vinculació que els unix en el restant de la comunitat. Ademés, la gran majoria dels autors fan de la pobrea i la falta d'accés al treball l'element central d'esta “multidimensionalidad acumulativa”.

L'exclusió social com a fenomen apela a situacions complexes d'inserció, acceptació i participació en la societat, com destaquen "el concepte és multidimensional i es representa per l'absència de drets, de la participació en la vida social, de l'accés a educació, salut i conte, a servicis bàsics d'infraestructura i a la vivenda, aixina com a la disponibilitat d'ingressos". Alguns autors reconeixen l'exclusió social com un fenomen estructural, dinàmic, multidimensional i politisable.

Medicions empíriques de l'exclusió social

Junt als estudis més teòrics sobre l'exclusió social existixen hui una série d'intents d'investigar-la i medir-la empíricament, especialment en l'àmbit de l'Unió Europea. Hilary Silver va realisar en 2007 una resenya molt útil d'estos estudis empírics que ací servirà de base per a descriure els seus resultats. Els estudis en qüestió usen àmpliament les fonts de senyes estadístiques disponibles, en particular aquells reunits per estudis llongitudinals tipo panel, basats en una mostra de llars i individus que són seguits durant una série d'anys, permetent aixina captar la dinàmica real del desenroll social. L'estudi més important a este respecto és el European Community Household Panel (ECHP), portat a terme entre 1994 i 2001. En este estudi es va recopilar una àmplia série de senyes llongitudinals, lo que permet seguir en el temps les trayectòries dels individus i llars estudiades i, ademés, comparar els resultats obtinguts en diversos països. Es tracta per això d'una base d'informació òptima per a estudiar processos supostament multidimensionales i acumulatius.

Els resultats de les investigacions resenyades per Silver poden sintetisar-se en els següents punts:

1. la correlació entre pobrea, en particular la pobrea crònica, i atres indicadors de privació i exclusió és escassament significativa, senyalant que es tracta de fenomens distints;
2. la correlació entre distints indicadors d'exclusió o ruptura social tampoc queda corroborada empíricamente;
3. l'existència de processos acumulatius de privació i exclusió sembla ser un fenomen molt poc comú;
4. la privació no és habitualment múltiple sino que es tracta d'un sol factor;
5. no existix una base empírica per a parlar d'una underclass, és dir, un grup considerable de persones permanent desaventajadas.

Est és el resum que la pròpia Silver fa de la seua resenya:

un de les troballes més consistents dels estudis sobre l'exclusió és que certes facetes de la ruptura social no estan associades en unes atres. Açò implica que els processos de desventaja acumulativa –círculs viciosos, espirals descendents, etc.– són més rars de lo que molts suponen. Una cosa queda clara, l'exclusió social és distinta de la pobrea crònica […] només una chicoteta proporció dels pobres permanent estan exposts a privacions múltiples […] Més gent és pobra o viu en privació d'una manera que els que viuen la privació d'una manera múltiple […] La correlació imperfecta entre les dimensions de l'exclusió social ilustra el fet de que molta gent està en trayectòries que, a diferent ritme, els duen o trauen d'una situació social donada.” Tot açò conduïx a la nostra autora a una conclusió decisiva: “La troballa reiterada d'una dèbil correlació entre les diverses dimensions de la vida social contradiu l'antiga noció d'una classe marginalizada (‘underclass’), un núcleu dur de gent permanentment desaventajada. A lo més, açò caracterisaria un percentage molt chicotet de la població dels països occidentals industrialisats.

En suma, ni la multidimensionalidad, ni els processos acumulatius, ni la privació múltiple, ni la coincidència de la pobrea en l'exclusió, ni la formació d'una classe permanent d'exclosos, res d'açò ha pogut ser empíricamente comprovat. Tot lo contrari, l'evidència indica que es tracta de moments en la vida dels individus durant els quals estos es veuen afectats per una o una atra privació o falta d'inclusió que no els condena a caure en un círcul viciós de degradació i exclusió ni a formar part d'una espècie de classe de marginats o exclosos. En suma, es tracta de lo que ya sabíem sobre la pobrea en les societats modernes, és dir, que és majoritàriament una situació temporal en el sí de societats constantment canviants i en alts nivells de movilitat social, societats en les que, usant el clàssic eixemple dels Estats Units, la gran majoria són pobres alguna volta pero solament molt pocs ho són per a sempre.