Anar al contingut

Zurdera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Zurdera
«Esquerrer» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Esquerrer (desambiguació).
Un esquerrer usa principalment la seua mà esquerra per a escriure, coser, agarrar coses, etc.
El dia internacional de la zurdera es festeja el 13 d'agost.

Els esquerrers són les persones que assimilen tendència natural o utilisen preferentment el costat esquerre del seu cos, situació observable en les seues extremitats. És un fenotip minoritari de l'espècie humana. Les persones que usen preferentment la mà dreta són destres, mentres que les que usen indistintament les dos mans o cames són ambidiestras (o ambidextras).

Demografia

Els esquerrers naturals estan presents en totes les poblacions del globo. Aproximadament entre un 8 i un 13 % de la població mundial és esquerrera.[1] Els estudis indiquen que el fenomen és més comú en els varons que en les dònes.[2] Hi ha més esquerrers varons (13 %) que dònes (9 %), sense que se sàpia la causa.

En un estudi que es va fer en dònes embarassades, als fetos de les quals se'ls estudiava per a vore, entre atres coses, en quina mà es desenvolvían millor (moviments propis de la gestació, com poguera ser el d'acostar-se el polze a la boca), sorprenentment es mantenen els percentages anteriors (al voltant d'un 10 % dels bebés eren esquerrers).

El percentage de chiquets esquerrers procedents de naiximent múltiples, els de bessons per eixemple, és molt major.[3] També és més provable que siguen esquerrers els individus de varis grups en desórdens neuronals, persones que patixen epilèpsia,[4] síndrome de Down,[5] autisme,[6] atres formes de discapacitat intelectual,[7] dislèxia, etcétera. Estadísticament, el bessó idèntic d'un esquerrer, té un 76 % de provabilitats de ser esquerrer, per causes en part genètiques i en part ambientals.[8] També entre la gent del sur d'Àsia, Europa de l'Est, i descendents de gent del Surest Asiàtic, hi ha més esquerrers que entre cap atre grup ètnic del món,[9] mentres que entre els descendents de gent d'Europa Occidental, Europa del Nort, i Àfrica hi ha menys esquerrers.[9]

Fisiologia

Les notes en l'Home de Vitruvio de Leonardo dona Vinci estan en escritura especular.

Esta tendència dels esquerrers correspon a una lateralizaació simètrica del cervell i s'acompanya llavors d'una dominancia del hemisferi dret en esta funció, en al voltant d'una miqueta més de la mitat dels esquerrers. Ser esquerrer és un fenotip que s'associa en diferències en la lateralizaació cerebral. El cervell controla el cos d'un modo creuat i generalment, el hemisferi esquerre és el dominant en funcions com el llenguage. Açò és cert en els destres en un alt percentage, pero en els esquerrers sol haver mes diversitat i complexitat en com s'organisen les funcions entre abdós hemisferis.[10] Les persones destres tendixen a mostrar una dominancia per part del hemisferi cerebral esquerre, mentres que els esquerrers i ambidiestros, poden presentar dominancia cerebral esquerra o dreta. Açò pugues deure's a que la dominancia cerebral i ocular sol ser creuada, mentres que la dominancia cerebral i la lateralitat manual pot ser homogénea o no, per lo que els resultats es resolen d'eixa forma quan es pren la lateralitat manual com a referència, mentres que podrien ser molt diferents i més coherents (o potser no) si s'utilisara la lateralitat ocular sobre la dominancia cerebral per a establir i denominar el tipo de lateralitat com a destra o esquerrera.[11]

Es parla de esquerrer homogéneu si la lateralitat es correspon en atres òrguens, com l'oït, l'ull, fossa nassal i la cama, puix en el cas contrari es parla de esquerrer parcial, o esquerrer creuat que és el que té lateralitat creuada.[11]

Són molts els esquerrers célebres, i s'ha descobert que, en algunes circumstàncies, el hemisferi cerebral dret, que està associat a la part esquerra del cos, està associat a la creativitat i a la genialitat en certs aspectes.[11][12] Molts pintors famosos varen ser esquerrers. Per eixemple Leonardo dona Vinci, que escrivia de dreta a esquerra i escomençant per l'última pàgina usant l'escritura especular. En els deports, el ser esquerrer pot ser ventajós en alguns casos, com lo pot ser en certes situacions com en el béisbol i en el boxeig, i sembla ser inclús determinant, aplegant a aparéixer casos en els que s'entrena (es força) la lateralitat per a obtindre certes ventages sobre el rival i en certs aspectes de la velocitat de processament de l'informació visual i del joc en sí, fonamentalment en deports a on la velocitat de l'objecte és molt elevada (eixemple del Tenis i el Bádminton).[11]

Casos particulars ocorren en els músics, per eixemple, un pianiste normalment utilisa la mà dreta per a la melodia i l'esquerra a l'acompanyament, fet que provoca que inclús un esquerrer perga zurdera.

Referències

  1. ↑ Hardyck, C., & Petrinovich, L. F. (1977). «Left-handedness», Psychological Bulletin, 84, 385-404.
  2. ↑ Raymond, M.; Pontier, D.; Dufour, A.; and Pape, M. (1996). «Frequency-dependent maintenance of left-handedness in humans», Proceedings of the Royal Society of London, B, 263, 1627-1633.
  3. ↑ Per al cas de bessons idèntics, vore Twinning Facts — National Organization of Mothers of Twins Clubs, Inc.. Accessed June 2006.
  4. ↑ Schachter, S. C.; Boulton, A.; Manoach, D.; O'Connor, M.; Weintraub, S.; Blume, H.; & Schomer D. L. (1995). «Handedness in patients with intractable epilepsy: Correlations with side of temporal lobectomy and gender», Journal of Epilepsy, 8, 190-192.
  5. ↑ Batheja, M., & McManus, I. C. (1985). «Handedness in the mentally handicapped», Developmental Medicine and Child Neurology, 27, 63-68.
  6. ↑ Cornish, K. M., & McManus, I. C. (1996). «Hand preference and hand skill in children with autism», Journal of Autism and Developmental Disorders, 26, 597-609.
  7. ↑ Grouios, G.; Sakadami, N.; Poderi, A.; & Alevriadou, A. (1999). «Excess of senar-right handedness among individuals with intellectual disability: Experimental evidence and possible explanations», Journal of Intellectual Disability Research, 43, 306-313.
  8. ↑ Ask Yahoo!: Why am I right-handed, but my brother is left-handed?
  9. ↑ 9,0 9,1 Table 2
  10. ↑ «Large study compares the brains of left-handers and right-handers | Max Planck Institute». www.mpi.nl. Consultat el 2026-06-29.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Bejarano, M. A. & Taronger, J. (2014) Lateralitat i rendiment deportiu. Arch Med Deporte, 31(3), 200-204.
  12. ↑ Portal web oficial Right-Hand, Left-Hand. Consultat en juny de 2006.

Vore també


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Zurdera&oldid=1528578»