Anar al contingut

Mà dominant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Un cas conegut de predomini mixt de la mà: el teniste Rafael Nadal firmant en la seua mà dreta…
Erro al crear miniatura:
… i el propi Nadal manejant la raqueta en la seua mà esquerra
Erro al crear miniatura:
Una estudiant escriu en la seua mà esquerra.

En biologia humana, el concepte de mà dominant fa referència a una major habilitat, rendiment, rapidea, precisió o a una preferència individual per l'us d'una mà determinada (la dreta, destres; o l'esquerra, esquerrers). La mà menys capaç o per la que es mostra una menor preferència, es diu mà no dominant.[1][2][3] Per gèneros, els varons són més propensos a tindre la mà esquerra dominant que les dones.[4] Entre el 70 i el 95 per cent de la població mundial és destra.

Tipos

  • Destres: és el tipo més comú. Les persones destres són més hàbils en la seua mà dreta quan realisen tasques. Distints estudis sugerixen que entre el 70 % i el 95 % de la població mundial és destra.[5]
  • Esquerrers: són molt manco comuns que els destres. Les persones esquerreres són més hàbils en la seua mà esquerra quan realisen tasques. Els estudis sugerixen que aproximadament el 10 % de la població mundial és esquerrera.[6]
  • Predomini creuat o mixt: mostren el canvi de preferència de mà entre distintes tasques. Açò és molt poc freqüent en la població, en una incidència d'al voltant del 1 %.[7]
  • Ambidiestros: posseïxen la mateixa habilitat per a usar abdós mans. És una condició excepcionalment rara, encara que es pot deprendre. Una persona completament ambidiestra pot fer qualsevol tasca igualment be en qualsevol de les dos mans. Els qui adquirixen esta capacitat per mig de l'aprenentage, solen tendir a favorir la seua mà originalment dominant.[1]


Hi ha vàries teories sobre cóm es desenrolla el habilitat individualment en els humans. Se sap que determinades incidències durant el desenroll prenatal poden ser importants. Els investigadors varen estudiar fetos en l'úter matern, i varen determinar que la dominancia de la mà en l'úter era un predictor molt precís de la determinació de la mà dominant despuix del naiximent.[8] En un estudi de 2013, el 39 % dels bebés (de 6 a 14 mesos) i el 97 % dels chiquets chicotets (de 18 a 24 mesos) ya demostraven preferència per una de les seues mans.[9]

Divisió del treball

Una teoria comuna sobre la forma en que la dominancia d'una mà afecta al sistema motor neuronal és la divisió de tasques entre els hemisferis cerebrals. Ya que el parla i el treball manual requerixen habilitats motores fines, es presupon que seria més eficient que un determinat hemisferi cerebral faça abdós coses, en lloc de repartir-les entre els dos hemisferis. Com en la majoria de les persones, el costat esquerre del cervell controla el parla, predomina l'us (creuat per la disposició del sistema nerviós) de la mà dreta. Esta teoria també prediu que les persones esquerreres tenen una divisió cerebral del treball invertida.[10]

El processament verbal en individus destres es porta a terme principalment en el hemisferi esquerre, mentres que el processament visuoespacial es realisa principalment en el hemisferi opost. Els individus esquerrers tenen una organisació cerebral heterogénea en la que els seus hemisferis cerebrals estan organisats de la mateixa manera que els destres (pero en els hemisferis invertits) o inclús de manera tal que abdós hemisferis s'usen per al processament verbal. Quan el promig es pren en tots els tipos d'esquerrers, mostra que els esquerrers estan menys lateralizados.[10]

Factors genètics

La dominancia de la mà mostra un patró de herència complex. Per eixemple, si abdós pares d'un chiquet són esquerrers, hi ha un 26 % de provabilitats de que eixe chiquet siga esquerrer.[11] Un gran estudi de bessons de 25.732 famílies realisat per Medland et al. (2006), ha indicat que l'heredabilitat de la mà dominant és aproximadament del 24 %.[12]


Fins a la data, s'han propost dos models teòrics d'un sol gen per a explicar els patrons de herència de la mà dominant, el primer ideat per Marian Annett[13] de l'Universitat de Leicester, i el segon per Chris McManus,[11] (Guanyador, en 2002, del Premi Ig Nobel de Medicina) de l'UCL.


No obstant, el creixent pes de l'evidència de la vinculació i els estudis d'associació de tot el genoma sugerix que la variació genètica en la mà dominant no pot explicar-se per un sol locus genètic.[14][15][16][17][18][19][20][21] A partir d'estos estudis, McManus et al. va concloure que la dominancia de la mà en el home és poligènica, i va estimar que a lo manco 40 loci contribuïxen a determinar esta traça.[22]

Brandler et al. va realisar un estudi d'associació del genoma complet per a medir el habilitat relativa de la mà i va descobrir que els gens implicats en la determinació de l'asimetria esquerra/dreta en el cos eixerciten un paper clau en la determinació de la dominancia de la mà.[23] Estos resultats sugerixen que els mateixos mecanismes que determinen l'asimetria esquerra/dreta en el cos (per eixemple, la senyalisació nodal i la ciliogénesis) també eixerciten un paper en el desenroll de l'asimetria del cervell (la dominancia de la mà és un reflex extern de l'asimetria del cervell per a la funció motora).

Factors epigenéticos

Els estudis en bessons indiquen que els factors genètics expliquen el 25 % de la variació en la mà dominant, mentres que els factors ambientals expliquen el 75 % restant.[24] Si be la base molecular de l'epigenética de la capacitat de manejar una mà o una atra, no està clara, Ocklenburg et al. 2017, va descobrir que la metilaació asimètrica dels llocs CpG eixercita un paper clau en les asimetria de l'expressió gènica que s'han relacionat en la destralitat i la zurdera.[25][26]

Exposició hormonal prenatal

Quatre estudis han indicat que les persones que han estat expostes al dietilestilbestrol (un medicament sintètic a pur d'estrògen utilisat entre 1940 i 1971) tenien més provabilitats de ser esquerreres en grups controlats clínicament. Els estudis en animals en dietilestilbestrol «sugerixen que l'estrògen afecta al cervell en desenroll, inclosa la part que governa el comportament sexual i el domini de dreta i esquerra».[27][28][29][30]

Asimetria vestibular prenatal

Previc, despuix de revisar una gran cantitat d'estudis, va trobar evidències de que la posició del feto en l'últim trimestre i la posició posterior del naiximent del bebé poden afectar a la dominancia del control de les mans. Aproximadament dos terços dels fetos es presenten en el seu occipucio esquerre (part posterior del cap) en nàixer. Açò explica en part per qué entre els prematurs es reduïx la proporció de destres. Previc sosté que el posicionament prenatal asimètric crea una estimulació asimètrica del sistema vestibular, que està involucrat en la determinació de la mà dominant. De fet, cada trastorn important en el que els pacients mostren una destralitat reduïda està associat en anormalitats o retarts vestibulars,[31] i l'asimetria de la corfa vestibular està fortament correlacionada en la dominancia de la mà.[32]

Ultrasons

Una atra teoria és que l'ecografia pugues, pero no sempre, afectar el cervell dels chiquets no naixcuts, lo que provoca taxes més altes d'esquerrers en els chiquets a les mares dels quals se'ls varen realisar ecografies durant l'embaràs. L'investigació sobre este tema sugerix que pot existir una associació dèbil entre la prova d'ultrasons (ecografia utilisada per a verificar el desenroll saludable del feto i la mare durant l'embaràs) i la zurdera.[33]

Desenroll de la dominancia d'una mà

Se sap que els bebés fluctuen molt en elegir una mà per a dirigir tasques d'agarre i de manipulació d'objectes. Açò es mostra especialment quan s'observa el domini de la mà en tasques d'agarre d'una mà i de dos mans. Entre els 36 i els 48 mesos, la variabilitat entre les mans en un agarre en una mà comença a disminuir significativament. Esta diferència es pot vore anteriorment en les tasques de manipulació en dos mans. Els chiquets de 18 a 36 mesos d'edat varen mostrar més preferència en les mans en realisar tasques de manipulació múltiple que en l'agarre simple.[34] La disminució en la variabilitat de la dominancia d'una mà dels chiquets de 36 a 48 mesos d'edat provablement podria atribuir-se a l'assistència preescolar o al jardí d'infància. L'aument en les activitats que requerixen usar una sola mà, com escriure o colorear, pot obligar als chiquets a desenrollar la preferència per una mà determinada.[34]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Holder, M.K. What does Handedness have to do with Brain Lateralization (and who cares?). Consultat l'11 d'agost de 2012.
  2. ↑ «dominant». Merriam-Webster Dictionary. Merriam-Webster. Consultat el 8 de març de 2017. «4 : biology : being the one of a pair of bodily structures that is the more effective or predominant in action • dominant eye • used her dominant hand»
  3. ↑ «senar-». Merriam-Webster Dictionary. Merriam-Webster. Consultat el 8 de març de 2017. «Definition of senar- 1 : not : other than : reverse of : absence of • senartoxic • senarlinear». (Nondominant is one of 945 words listed under senar-)
  4. ↑ «Sex differences in left-handedness: a meta-analysis of 144 studies».Psychological Bulletin.134(5)
    677-699.doi:10.1037/a0012814.
  5. ↑ Holder, M. K.. «Why llaure more people right-handed?». Scientific American. Consultat el 14 d'abril de 2008.
  6. ↑ (1977).«Left-handedness».Psychol Bull.84(3)
    385-404.doi:10.1037/0033-2909.84.3.385.
  7. ↑ Annett, Marian (2002). Handedness and Brain Asymmetry, Psychology Press.
  8. ↑ (2005).«Prenatal thumb sucking is related to postnatal handedness».Neuropsychologia.43(3)
    313-315.doi:10.1016/j.neuropsychologia.2004.08.009.
  9. ↑ (2013).«Unimanual to bimanual: Tracking the development of handedness from 6 to 24 months».Infant Behavior and Development.36(2)
    181-188.doi:10.1016/j.infbeh.2013.01.009.
  10. ↑ 10,0 10,1 Banich, Marie (1997). Neuropsychology: The Neural Bases of Mental Function.
  11. ↑ 11,0 11,1 McManus, Chris (2003). Right Hand, Left Hand, Phoenix Paperbacks. ISBN 978-0753813553.
  12. ↑ «Genetic influences on handedness: Data from 25,732 Australian and Dutch twin families».Neuropsychologia.47(2)
    330-337.doi:10.1016/j.neuropsychologia.2008.09.005.
  13. ↑ Annett, M. (2009). «The genetic basis of lateralization», Sommer (ed.). Language lateralization and psychosis, pp. 73-86. doi:10.1017/CBO9780511576744.006. ISBN 9780511576744.
  14. ↑ «Confirmatory evidence for linkage of relative hand skill to 2p12-q11».American Journal of Human Genetics.72(2)
    499-502.doi:10.1086/367548.
  15. ↑ «LRRTM1 on chromosome 2p12 is a maternally suppressed gene that is associated paternally with handedness and schizophrenia».Molecular Psychiatry.12(12)
    1129-1139, 1057.doi:10.1038/sj.mp.4002053.
  16. ↑ «Parametric and senar-parametric linkage analysis of several candidate regions for gens for human handedness».European Journal of Human Genetics.10(10)
    623-630.doi:10.1038/sj.ejhg.5200851.
  17. ↑ «Heritability and linkage analysis of hand, foot, and eye preference in Mexican Americans».Laterality: Asymmetries of Body, Brain and Cognition.11(6)
    508-524.doi:10.1080/13576500600761056.
  18. ↑ «Evidence for linkage to psychosis and cerebral asymmetry (relative hand skill) on the X chromosome».American Journal of Medical Genetics.81(5)
    420-427.doi:10.1002/(SICI)1096-8628(19980907)81:5<420::AID-AJMG11>3.0.CO;2-I.
  19. ↑ «Genome-wide association study of handedness excludes simple genetic models.».Heredity.112(3)
    221-225.doi:10.1038/hdy.2013.93.
  20. ↑ «Web-based, participant-driven studies yield novella genetic associations for common traits.».PLOS Genetics.6(6)
    i1000993.doi:10.1371/journal.pgen.1000993.
  21. ↑ «PCSK6 is associated with handedness in individuals with dyslexia.».Human Molecular Genetics.20(3)
    608-614.doi:10.1093/hmg/ddq475.
  22. ↑ «Multilocus genetic models of handedness closely resemble single-locus models in explaining family data and llaure compatible with genome-wide association studies.».Annals of the New York Academy of Sciences.1288(1)
    48-58.doi:10.1111/nyas.12102.
  23. ↑ «Common variants in left/right asymmetry gens and pathways llaure associated with relative hand skill».PLOS Genetics.9(9)
    i1003751.doi:10.1371/journal.pgen.1003751.
  24. ↑ «Handedness in twins: joint analysis of data from 35 samples».Twin Res Hum Genet.9(1)
    46-53.doi:10.1375/183242706776402885.
  25. ↑ «Genomic and evolutionary analyses of asymmetrically expressed gens in human fetal left and right cerebral cortex».Cereb Cortex.16(Suppl 1)
    i18-25.doi:10.1093/cercor/bhk026.
  26. ↑ «Epigenetic regulation of lateralized fetal spinal gene expressió underlies hemispheric asymmetries».eLife.6doi:10.7554/eLife.22784.
  27. ↑ (2003).«Psychosexual Characteristics of Men and Women Exposed Prenatally to Diethylstilbestrol».CDC.
  28. ↑ «Handedness and other laterality indices in women prenatally exposed to DES».J Clin Exp Neuropsychol.17(5)
    725-730.doi:10.1080/01688639508405162.
  29. ↑ «Handedness in women with intrauterine exposure to diethylstilbestrol».Neuropsychologia.32(5)
    619-623.doi:10.1016/0028-3932(94)90149-x.
  30. ↑ «Language lateralization and handedness in women prenatally exposed to diethylstilbestrol (DES).».Psychoneuroendocrinology.25(5)
    497-512.doi:10.1016/s0306-4530(00)00005-6.
  31. ↑ Nonright-handedness, central nervous system and related pathology, and its lateralization: A reformulation and synthesis.
  32. ↑ (2003).«Dominance for vestibular cortical function in the senar-dominant hemisphere».Cerebral Cortex.13(9)
    994-1007.doi:10.1093/cercor/13.9.994.
  33. ↑ «Ultrasound in pregnancy and senar-right handedness: meta-analysis of randomized trials».Ultrasound in Obstetrics & Gynecology.38(3)
    267-271.doi:10.1002/uog.9055.
  34. ↑ 34,0 34,1 (2005).«The effect of task constraints on infants' (bi)manual strategy for grasping and exploring objects».Infant Behavior and Development.28(3)
    305-315.doi:10.1016/j.infbeh.2005.05.005.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mà_dominant&oldid=1270174»