Estrògen
Els estrògens són hormones sexuals esteroideas de tipo femení principalment, produïts pels ovaris, per la placenta durant l'embaràs i, en menors cantitats, per les glándulas suprarrenals.
Principals estrògens
[editar | editar còdic]
Els quatre principals estrògens naturals són l'estrona (E1), l'estradiol (E2), l'estriol (E3) i l'estetrol (E4). El estradiol (E2) és l'estrògen predominant durant l'edat reproductiva, tant en térmens de nivells séricos absoluts com d'activitat estrogénica. Durant la menopausa, l'estrona és l'estrògen circulant predominant i durant l'embaràs el estriol és l'estrògen circulant predominant en térmens de nivells séricos. Administrat per injecció subcutànea en rates, el estradiol és unes 10 voltes més potent que l'estrona i unes 100 voltes més potent que el estriol.[1] Aixina que, el estradiol és l'estrògen més important en les femelles no embarassades que es troben entre la menarquia i la menopausa. No obstant, durant l'embaràs este paper passa al estriol, i despuix de la menopausa, l'estrona es convertix en la forma principal d'estrògen en l'organisme. Un atre tipo d'estrògen denominat estetrol (E4) només es produïx durant l'embaràs. Totes les formes d'estrògen se sintetisen a partir de andrógenos, concretament testosterona i androstenediona, per mig de l'enzima aromatasa.
Els estrògens endógenos menors, en que la seua biosíntesis no intervé l'aromatasa, són el 27-hidroxicolesterol, la dehidroepiandrosterona (DHEA), la 7-oxo-DHEA, la 7α-hidroxi-DHEA, la 16α-hidroxi-DHEA, la 7β-hidroxiepiandrosterona, l'androstenediona (A4), el androstenediol (A5), el 3α-androstanediol i el 3β-androstanediol.[2][3] Alguns metabòlits d'estrògens, com els estrògens del grup del catecol 2-hidroxiestradiol, 2-hidroxiestrona, 4-hidroxiestradiol i 4-hidroxiestrona, aixina com la 16α-hidroxiestrona, també són estrògens en diversos graus d'activitat.[4] L'importància biològica d'estos estrògens menors no està del tot clara.
Mecanisme d'acció
[editar | editar còdic]En la seua funció endocrina, els estrògens travessen la membrana celular per a aplegar al núcleu, en el que s'encarreguen d'activar o desactivar determinats gens, regulant la síntesis de proteïnes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A. Labhart. Clinical Endocrinology: Theory and Practice, Springer Science & Business Mija, pp. 548–. ISBN 978-3-642-96158-8.
- ↑ Baker ME«What llaure the physiological estrogens?».Steroids.78(3)
- 337–340.doi:10.1016/j.steroids.2012.12.011.
- ↑ Miller KK, Al-Rayyan N, Ivanova MM, Mattingly KA, Ripp SL, Klinge CM, Prough RA. “DHEA metabolites activate estrogen receptors alpha and beta”. Steroids 78 (1): 15–25. doi:. PMID 23123738.
- ↑ Bhavnani BR, Nisker JA, Martin J, Aletebi F, Watson L, Milne JK(2000).«Comparison of pharmacokinetics of a conjugated equine estrogen preparation (premarin) and a synthetic mixture of estrogens (C.E.S.) in postmenopausal women».Journal of the Society for Gynecologic Investigation.7(3)
- 175–183.doi:10.1016/s1071-5576(00)00049-6.
- Un estrògen neurotransmissor en Ment i cervell, número 22, giner de 2007.
- B. Komisaruk et al. (2006) The Science of Orgasm.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estrógeno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.