Esteroide
Els esteroides són composts orgànics derivats del núcleu del ciclopentanoperhidrofenantreno o esterano, que forma part de l'estructura química de numeroses vitamines i hormones. Este núcleu està format per quatre anells fusionats: tres d'ells en sis àtoms de carbono i un atre en cinc, totalisant 17 carbono. En els esteroides esta estructura bàsica es modifica per adició de diversos grups funcionals, com carbonilos i hidroxilos (hidrófilos) o cadenes hidrocarbonades (hidrófobas).
Història dels esteroides
L'història dels esteroides remonta a 1930, quan el químic alemà Adolph Butenandt i el seu equip varen conseguir obtindre 15 mg d'una forma sintètica d'estrògens i androsterona. Va ser en 1935, a on dit químic va formular una versió sintètica de l'hormona testosterona.[1][2]
Durant els cinc anys següents, científics patrocinats per companyies farmacèutiques, varen trobar métodos efectius per a sintetisar l'hormona testosterona en grans cantitats. L'objectiu era utilisar els esteroides com un tractament per a la depressió. Per dita ardit, Butendant va rebre el Premi Nobel en 1939.
Estructura química
El núcleu d'esteroide és prou rígit en una estructura pràcticament plana i en cadenes. Les substàncies derivades d'este núcleu posseïxen grups metilo (-CH3) en les posicions 10 i 13, que representen els carbono 18 i 19, aixina com un carbonilo o un hidroxilo en el carbono 3; generalment existix també una cadena hidrocarbonada lateral en el carbono 17; la llongitut de dita cadena i la presència de metilos, hidroxilos o carbonilos determinen les diferents estructures d'estes substàncies.[3]
Característiques
Les hormones esteroideas tenen en comuna que:
- Se sintetisen a partir del colesterol.
- Són hormones lipofílicas que travessen lliurement la membrana plasmática eucariota, s'unixen a un receptor citoplasmàtica, i este complex receptor-hormona té el seu lloc d'acció en el ARN del núcleu celar, activant gens o modulant la transcripció de l'ADN. Entre els esteroides es poden destacar els esterols.
Funcions
En els mamífers, com el ser humà, complixen importants funcions:
- Reguladora: Alguns regulen els nivells de sal i la secreció de bilis.
- Estructural: El colesterol és un esteroide que forma part de l'estructura de les membranes de les cèlules junt en els fosfolípits. Ademés, a partir del colesterol se sintetisen els demés esteroides.
- Hormonal: Les hormonas esteroides són:
- Corticoides: glucocorticoides i mineralocorticoides. Existixen múltiples fàrmacs en activitat corticoide, com la prednisona.
- Hormones sexuals masculines: com la testosterona i les hormones sexuals femenines: els estrògens. Els Fàrmacs anabolizantes androgénicos esteroides (AE) cridats simplement esteroides.
- Vitamina D i els seus derivats. Tots ells són derivats dels esteroides, per això és de suma importància en el ser humà.
Funció hepàtica
Els esteroides anabolizantes (EA) poden provocar efectes adversos profunts sobre el fege i atres òrguens principals. Açò és particularment cert per als EA administrats per via oral. Els EA administrats per via parenteral semblen tindre efectes menys sérios sobre el fege. El cipionato de testosterona, el enantato de testosterona i atres anabólicos esteroides inyectables semblen tindre pocs efectes adversos sobre el fege. No obstant, s'han reportat lesions hepàtiques després de l'administració de nortestosterona per via parenteral, i també ocasionalment després de l'injecció d'éster de testosterona.[4]
L'influència dels EA sobre la funció hepàtica ha segut estudiada àmpliament. La majoria dels estudis involucren a pacients hospitalisats els qui són tractats durant periodos prolongats per vàries malties, tals com a anèmia, insuficiència renal, impotència, i disfunció de la glándula pituïtària. En proves clíniques, el tractament en anabólicos esteroides va resultar en una reducció de la funció secretora hepàtica. Ademés, es varen observar colestasis hepàtiques, reflectides per picazón i aliacrà, i peliosis hepàtica.
Vore també
- Anabolizante
- Anabolizante androgénico esteroideo
- Dopage
- Química orgànica
- Terpeno
- Testosterona
- Acebrochol
Referències
- ↑ scientificamerican. com/artícul/the-history-of-synthetic-testostero/ «The history of synthetic testosterone».Scientific American.
- ↑ «es/salud/hormonas/historia-de-els-esteroides Història dels esteroides - Nutrició 360».
- ↑ Devlin, T. M. 2004. Bioquímica, 4.ª edició. Reverté, Barcelona. ISBN 84-291-7208-4.
- ↑ «com/testosteroneguide/testosterone-types/testosterone-enanthate/ ».
Bibliografia
- DUCHAINE, D. (1989). Underground Steroid Handbook II (ed. LLIMITADA, Vol. 2). (COPYRIGHT, Trad.) EUA: EDICIÓ REVISADA.
- El contingut d'est artícul incorpora material d'una entrada de l'Enciclopedia Libre Universal, publicada en castellà baix la llicència Creative Commons Compartir-Igual 3.0.
Enllaços externs
Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esteroide» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.